Ilercavònia hivernal

Aquesta setmana estem vivint a les terres de l’Ebre una situació excepcional de neu a les muntanyes del sud. I és clar, les kabres i kavalins de repent hem despertat d’una iniciada hibernació i estat de mandra. Com què, potser, no tornarà a haver un episodi semblant en anys, ho estem aprofitant al màxim i és un no parar.
Dimarts amb lo Roger anem cap a Tivissa des de Móra d’Ebre fent una aproximació amb btt. I desprès d’amagar les bicis iniciem un ascens fins al vèrtex geodèsic de La Tossa 720m amb uns gruixos considerables de 15 a 40 cm en totes les cotes i paisatges espectaculars.
Dimecres, la Rut que ve expressament des de Barcelona ens cita al Jb i a mi a Vandellòs i pugem al capdamunt dels Dedals 630 m amb gruixos de entre 15 a 30 cm disfrutant d’uns paisatges de postal.
Dijous lo Lluís s’inventa una travessa des d’Hospitalet de l’Infant, banda de mar, des del Racó de l’Aigualcoll passant pel punt més alt de la Serra Lo Molló Puntaire 728 m per descendir en travessa fins a Vandellòs amb les condicions hivernals dels dies anteriors. Foto del Lluís i lo Jb levitant.
Aquest cap de setmana els climbikeruners estàvem citats a un stage a Horta de Sant Joan (Terra Alta) aprofitant que teníem un unes quantes ampolles de bon vi i una estada gratis als apartaments La Farinera que per cert estant força bé.
Dissabte amb lo Jb, Koanet, Rut, Ester, Xavi, Adrià i la Thais pugem al Castell 1016m a les Roques Benet per un recorregut espectacular amb gruixos entre 15 i 40 cm. Foto del bany criogènic sota zero i l'atac directe de la Rut.
A la nit s’afegeixen lo Lluís, Roger, Kim i lo Dídac i ens fotem un bon sopar al Restaurant Miralles amb molt bon ambient i desprès a moure l’esquelet (poc) a la disco.
Diumenge fem un intent de pujar a l’Engrilló pel pujador del Valero però el guia aquest cop l’hi ha fallat lo nas i el grup s’ensigalat al recte sense arribar a cap lloc en concret fins que hem retornat algo desgastats d’un curtiment de 2h per la neu. Jeje
I per acabar de rematar la feina amb lo Joanet hem fotut una “esparrecada” amb btt donant gas per les sendes del terme de Móra.
La veritat és què aquesta setmana l’he viscut intensament i l’he pogut disfrutar amb molt bona companyia. Un luxe!!

Fotos Tivissa Dedals Puntaire Stage Horta

Crònica Koanet
By joan

Racó de la Dòvia. Serra de Llaveria

L’espai d’interès natural de la serra de Llaveria inclou un conjunt muntanyós calcari situat a la part central del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat malgrat els seus espectaculars relleus i orografia.
Quedo amb lo Xavi Espelta a Vandellòs davant de casa seva. L’aproximació a Pratdip la fem amb la bicicleta de muntanya direcció al poble de Remullà, petit poble deshabitat i pintoresc, fins al Coll Roig. Des d’aquí rodem per carretera passant pel Santuari de Santa Marina arribant en poc temps a Pratdip. Amaguem les bicis en un lloc secret a les rodalies del poble i ens posem les sabatilles de córrer que hem carregat en una petita motxilla que portem. Així doncs, iniciem el recorregut skyrun per una pista cimentada PR-C-96 i penetrem més endavant per un matollar per senda fins trobar una cresta rocallosa guanyant altitud per grimpada fàcil per trams bastant aèris, la Cresta de la Seda. De seguida arribem al Mont-Redon 859m cim arrodonit amb una vista espectacular. Desprès baixem al nord-est en busca de la piràmide que sembla inaccessible del Cavall Bernat. Des de la base pugem primer per una canal inclinada i desprès cap a la dreta en una grimpadeta fàcil fins al cim 834m. Guapíssim. Retornem per la mateixa canal i ascendim en un moment a la Punta Fornells 861m, veïna del Mont-Redon. En aquest punt, comencem a girar la Dòvia en busca del Portell de la Dòvia passant per la Font del Ferro per continuar pel Camí de la Forestal sota mateix dels singles de la Brancana on hi ha vies d’escalada. Cap a l’altre vessant s’allarga l’imponent Cresta de la Seda i el morrot del Mont-Redon per on hem passat en l’anada i també podem observar perfectament el llarg i profund Racó de la Dòvia o l’Ordesa de Llaveria com diuen alguns. Mantenint l’alçada més o menys arribem al Racó de l’estudiant i des d’aquí un descens enpicat pels Solans fins Pratdip. Acabat el tram de córrer ens convertim en ciclistes i retornem pel mateix lloc de l’anada a Vandellòs amb la sensació de haver fet un gran entrenament per muntanya de forma plaentera .
Total: 22,2 km BTT, 2h13’RUN i 1360 metres de desnivell positiu.
By joan

TOBILLO DE TITANI

Ja fa temps el 04-04 del 2009 el Miguel, el Guifre i jo (Roger) ens vam trobar per escalar i obrir alguna cosa(si els antepassats no s'havien avançat). L'imparable Olivas va fer cap tambè amb l'intenció d'escalar una miqueta abans de posar rumb al Pirineu.

Ens vam fixar en dos línies, l'una ha resultat ser la Eterna Passió(oberta l'any 93) a la Paret del Corberans i l'altra la creació de la Tobillo de Titani a la Mola d'Irto. Entre tots decidim encarar-nos a la Mola d'Irto per la proximitat, arribem a la linia mirada i ens repartim la feina. Hem toca escalar, millor dit, la vull escalar i negocio amb Guifre que amistosament hem cedeix. Per altra banda l'Olivas i el Miguel es posen a la dreta a escalar un projecte que va per la placa. Arriben, ells, a un spit amb un cordino d'abandò i un mur llis i compacte sense cap altra expansió. Ells baixen i proven la resistencia d'un plom a l'inici de la Tobillo de Titani.

Pujant intento col·locar un spit que no m'hen surto, però havent ja fet mig forat acordem que el Guifrè(picapedrer) el col·locarà fàcilment de 2n. No és així perquè la roca és d'una duresa considerable i li costa unes butllofes (primer canta i canta però desprès ja no es senten les seves melodies enganxoses, algo passa!).

Finalment monto R a les 2 oliveres de dalt de la Tobillo de Titani i asseguro a Miguel i Guifrè que pujaran. L'Olivas ja ha marxat. És la reaparició del Miguel al món vertical desprès de la fractura de la tibia i el peronè a l'altura del turmell, que ara tè reconstruït a base de molt ferro.

La via va a la dreta de la pared sud-est i el començament està marcat amb un plom. Ressegueix una berruga flanquejant-ho per baix i ens trobem un spit( intent de clavar-lo per mi i fixat per guifre de 2n) per continuar ja amb la evidència d'una fisura que s'aixampla al final amb algunes sabines. La reunió aprofitant 2 oliveres al final de la paret i el ràpel desde la mateixa olivera. 40 m i V+.
Via de continuitat en el V amb algun pas esporàdic de V+.
Linia molt bonica pero amb roca molt mediocre a estudiar de baix a dalt.

By Roger

XXI Marxa del Port

Reyes, Mauro, Elena, un, David i el fotògraf Xavi

Aquest any los climbikeruners es busquen excuses varies i finalment acudim a la cita anual de la marxa del Port únicament Xavi Espelta i jo. Aquest any la marxa es fa per la zona de Beseit (Terol). Arribem d’hora i trobem un luxós pàrking a primera línia, aviat comencem a saludar a amics i companys a la vegada que formalitzem l’inscripció. Fa un dia estranyament calorós per l’època, però ideal per trotar en bona companyia. Desprès d’un parlament per part de l’autoritat uec es dóna la sortida als prop de 700 participants, comencem a caminar ràpid entre la multitud fins arribar a la Àrea recreativa El Parrisal on a l’esquerra s’enfila un sender que ens portarà al coll de la Balanguera on hi ha el primer avituallament i ens podem jalà un entrepà. Continuem el recorregut ben acompanyats per Oscar, Nando, Ana, Mauro, Isa, Paco, Rosa, i les campeones Elena i Reyes entre altres i a un ritme trotón i disfrutón anem descobrint racons de gran bellesa d’un Port inèdit per mi, Roca Morera, Arany, Pla de la Creu, Coll del Ganxo, Sant Miquel, etc. Lo guia Mauro ens va explicant tots els detalls que van sorgint...un luxe.
El circuit llarg d’uns 16 km aproximadament i 900 metres de desnivell positiu ens ha costat 2h48’. Com sempre, gran festa al final menjant, bevent per recuperar forces i paliquejant en un bon ambientillo.
PD Lo Santi i l’Ana que han vingut de la terra ferma ens han fet l’honor de participar, espero que els hi hagi agradat i tornin a repetir un altre dia.
Fotos marxa del port
Trailuec
By Joan

2 Anys del nostre blog i Cursa de les Roques

El dia 9 de novembre del 2007 es va crear aquest blog animat per companys i amics que ja en tenien un amb el desig de que motivés als visitants a practicar i compartir la nostra gran passió: la muntanya. El blog ha sigut capaç d’involucrar i connectar el nostre entorn i poc a poc entre tots hem fet de que sigui una eina imprescindible per quedar i negociar sortides, curses o viatges, per explicar les nostres vivències i aventures a la muntanya,... sempre amb un to de respecte i humor que són clau per la bona convivència. A la vegada s’ha anat creant nous blogs que sumats estan servint per ampliar nous llaços d’unió amb gent de tot el territori que sense voler hem fet una potent xarxa de comunicació entre bloggers de similar filosofia. Per molts anys.

Ermitanyo skyrunner

Aquest diumenge s’ha celebrat la 1ª Cursa de les Roques a Horta de Sant Joan. La cursa ha sigut un emotiu homenatge als bombers que van deixar la vida lluitant contra un devastador incendi. Lo recorregut ha alternat zona cremada amb zona intacta de paisatges espectaculars sota unes condicions meteorològiques adverses de fred, vent i pluja que no ha impedit una alta participació: prop de 300 atletes.
Felicitat enormement a l’organització i tots els voluntaris pel alt nivell organitzatiu i la festa final on no hi ha faltat cap ingredient.
by Joan

Travel is Dangerous

A les exactament 4 i 36 i una mica més del matí ens llevem en Joan Compte i jo amb l'intenció de fer alguns cims de la Vall de Ter. Comencem no sé on i pujem per no sé on (no duïa PAS frontal). Segons Joan enfilem 1100 metres d'una tacada (s'ha d'entrenar a les fosques més sovint). LO primer a caure és el Gra Fajol Gran (2712m), Gra Fajol Petit (2567m) i Bastiments (2883m).

Com que encara no s'havia fet de dia, continuem ESPARRECANT pics: Pic Fresers (2835m), Pic Infern (2869m), Pic Fossa Gegant (2808m), Torreneules (2713m) i Pic Font Negra (2728m). Ara ja, després d'alguna sèrie i petada, decidim que ja n'hi havia prou. Baixem fins la vall deixant el Puigmal i Núria a la dreta. Tornem al coll de la Marrana i baixem fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000, d'on baixarem fins a casa amb cotxe.
Un gran dia a per a enmarcar i fins la pròxima.

Ep no, calla que encara ens va quedar esma per a sortir en bici una estoneta. Vàrem pujar per una pista pestosa a ritme i vam baixar com mai per un sender brutal.

El curtiment és 100% recomanat a tota hora del dia.

Salut a tots!!

by Xavi

AFOTOS
Ablog de Juan Petit

Raid Borges Garrigues

Per fi lo Jotabe i lo Llauis mos decidim a sortir a l'extraradi per medir les nostres capacitats com a raiders. La cita era a Borges Blanques, al Raid que organitza el nostre company Victor Sans, al qual aprofito per felicitar-lo per la bona organització i qualitat de la prova. Divendres anem a fer nit a Borges per assistir al breafing, i dissabte mos apleguem una cinquantena d'equips entre Copa Catalana (equips de tres raiders i dos dies de prova), i Open (equips de dos raiders i un sol dia). La jornada va començar amb una espècie de "gincama-fer el bèstia" no puntuable al centre de la localitat, per fer ambient i tot seguit feiem una prova d'orientació urbana. A partir d'aquí un recorregut d'uns 40 km en btt amb mapa i roadbook (molt guapo fer el tram en roadbook), passant per localitats com Arbeca i la Floresta. Aquí començava el trekking modalitat score (16 km) que ens portava fins Els Omellons per fer un espectacular ràpel des del campanar. Altra vegada fins la Floresta per agafar la bici i d'aquí cap a l'arribada a Borges (10 km btt). Vam disfrutar d'un magnífic dia i un bon ambient amb tots els raiders, i vam petar un condó amb lo cap (era una prova de la gincama, no sabia que estaven tant esventats a les Borges!!). Va ser un dia rodó i vam guanyar l'explosiva prova especial i primers classificats de l'Open raid. Ahh!! vam estrenar nom: Ilercavons X-Trem Serres del Mestral.

by Lluís

Ermitanyos 2009

Avituallament de Montalegre

Aquest cap de setmana l'Oscar Piñol, lo Joan Compte i Joan Farnós vam anar a la gran festa de la BTT que organitzen cada any els nostres amics balaguerins/ines i no els podiem fallar, la Ermitanyos. Aquesta marxa no competitiva és caracteritza pel bon ambient, pels varis recorreguts de tots el nivells, pels nombrossos i quantiossos avituallaments i per la gran participació, sobre uns 700 bikers. Tots aquestos ingredients fan que sigui la festa total de les terres de ponent de la bicicleta de muntanya. Felicitar als nostres amics i amigues i tots els voluntaris que ho van fer possible. L'any que ve segur que hi tornem.
Crónica Oscar Crónica Joanet Crónica Mireia
Fotos
by Joan

PAZ BRONQUIAL A L'ARÊTE LONG-ESTARAGNE

Planegem una sortida per fer uns 3 mils, el temps ens fa esperar una setmana i per fi els dies 14-15 octubre quedem tres cavallers, dos de l’orde ilercavònia ―Lluís Saladié i el Jotabe― que passem a buscar el tercer cavaller de l’orde dels Císters ―el Toni Morlans de l’Espluga―, xerrem un poc i tots coincidim que estem fets una merda pels constipats, un tos, l’altre mocs i més tos i fot-li microbis, quins alpinistes tots dopats i amb xarop per a la tos. Sortim a les 19’30h amb la California del Toni (tot un luxe) a bivaquejar al Lac de Cap de Long, en 3h15’ ens hi plantem. Al creuar el túnel de Bielsa la boira ja ens acompanya i ens indica que no farà vent pels cims (jejeje el temps fa el que vol, igual que naltros). Posem el despertador a les 04h30’, fem el romancer un poc al sac i fins les 05h20’ no comencem a caminar, ni tos ni mocs amb el xarop miraculós pazbronquial de moment, repassem les ressenyes del Capdevila. Sortim ben fosc, el cel està estrellat 3’5ºC i amunt. El Toni porta un gps que el posem per trobar el camí, anem trobant fites i pel que ens diu el llibre gordo de petete anem bé, arribem al Pic Maubic encara de nit. En 5’ surt el sol i a fer fotos tots, que xulooo!! 1r tres mil a la matinada. Comença el ball de la col·lecció, 2n el Ag.Tourrat, i ara només queda el gran os, el Pic Long. Mirem ressenyes per passar les tres agulles, no està clar el pas per l’esquerra de la segona agulla. No el trobem, me’n recordo i provo un flanqueig per la dreta tampoc, doncs al recte per l’arête, trobo un ràpel que ens portarà uns 20m més avall (quina porrr), un repeu solt i descompost ens porta al corredor del long i una escalada de bones preses, una desgrimpada i un flanqueig. Hem estat investigant amb fotos i el pas es va desprendre i la gent fa el ràpel des de la segona agulla (Consell: es pot desgrimpar uns 15m pel Maubic per la dreta ―cara nord―fins una faixa que flanqueja les tres agulles. La faixa, que ens portarà fins al corredor, està una mica solta i és exposada, té pocs agafadors. Però l’altra opció de l’aresta és igual o pitjor, així doncs tornem a consultar el mestre llibre i anem bé fins al cim del Gran, el Long. Ha estat entretinguda, amb molt ambient. Molt guapo, però tot està que cau, has de comprovar les preses perquè tot es mou. Continua el ball de tres mils dels tres cavallers. Molt de fred i molt de vent que ens acompanya fins acabar, tots els que ens queden teòricament són de dificultat baixa (Ag bardet, Pic Bardet, Pic Maou) però res sempre vigilant ja que està tot molt desprès. Fins a Hourquette una desgrimpada que val molt la pena. Perill: pedra solta 10m verticals, i ara sí, ja només ens queden els altres, només caminar (quin fred!!!!!!!! tota l’estona sota 0ºC amb vents de 30-70km/h) Campbieil SSW (Pic lentilla), Campbieil, Esteragne i avall cap al cotxe. Tenim fred i gana i un grapat de tres mils a la col·le. El temps invertit és de 10h30’ i un desnivell+ de 2040m. El material que hem utilitzat: per fer un ràpel, però portàvem un munt de ferros perquè no sobra res. Fins la pròxima arête i PAZBRONQUIAL.

by Jotabe

Fotos a http://picasaweb.google.es/jcalsanto/CresLongEstaragne#

Stage a Ordesa

Mirador Acuta

Tot comença lo diumenge 18 d’octubre a la mítica Transmontsec btt amb sortida i arribada a Àger (La Noguera). Una ruta duríssima 107 km/3470md+ que he tingut el plaer de compartir amb l’Oscar Piñol. Crònica a Trailuec Tortosa.
Al acabar marxo cap a Lleida on he que quedat amb lo Joan Compte de Camprodon. Ens organitzem i marxem tots dos cap a Ordesa fent nit al poble de Fiscal en un hostal molt acollidor i econòmic. Dilluns toca una ruta btt molt guapa sortint de Torla 1030m. seguint el GR15.2 primer per un sender i desprès per un camí girant més endavant cap a la dreta deixant el GR i per una pista que puja bastant empinat cap a l’oest. Parada obligada al Mirador del Balcón, Mirador del Molar i al superespectacular Mirador Acuta amb vistes d’ocell d’una vall d’Ordesa multicolor de tardor. Amb 10’ d’Skyrunning pugem a la Punta Acuta 2242m. i baixem a buscar les bicis. En aquest punt ens separem: lo Joan marxa direcció Fanlo i Nerín i jo com que he de comprar menjar baixo directe des del Coll de Diazas en direcció al poble de Buesa primer per pista i desprès per sender GR15 fins Broto i Torla per carretera 38 km/1400md+
A la tarda arriben lo Juanma Martínez i lo Jordi Uró i dinem plegats on organitzem l’estratègia per pujar al cim del Taillon. Com què anem amb dos cotxes deixem un al pàrking de la Pradera d’Ordesa i anem els quatre amb l’altre cotxe cap a Sant Nicolás de Bujauelo 1338m. Ens equipem i ens dirigim a bon ritme cap al Puerto de Bujaruelo 2273m i desprès al Refuge Brèche de Roland 2587m on passem la nit. 1300md+. Lo refugi està tancat però té un accés lliure a una part impecable i acollidora.
Al dia següent ens llevem d’hora preveient mal temps i ens dirigim amb negra nit cap l’imponent Bretxa de Roland 2805m que evidentment no podem veure. Continuem l’ascensió fins que coronem el Taillon 3144m fent-se de dia i en un rigorós hivernal: molta boira, una temperatura que rondava -5ºC i un vent en atmosfera lliure de 50 km/h que feia que se’ns glacessin les pestanyes i se’ns formessin estalactites a les selles. Destacar que lo Joan porta pantaló curt i el tio aguanta sense queixar-se un fred glacial, encara sort que estava ben abrigat a la part del cos. Sense temps a disfrutar del cim baixem a corre cuita a la bretxa i encarem al sud el circ de Cotatuero entremig d’una densa boira i algun plugim d’aigua neu fins trobar las Clavijas de Cotatuero a partir d’aquí amb bona visibilitat. Finalment baixem com a bojos entremig de Faigs, Avets i Pins silvestres fins la Pradera d’Ordesa. 600md+. La sèrie de córrer ens ha servit perquè no ens atrapés la pluja que ha començat a caure amb més intensitat.
Com què les previsions són de mal temps un parell de dies decidim concloure l’Stage i marxar cap a casa amb la voluntat de repetir l’Stage de curtits al gener. Crònica Palstrencats

Fotos TransMontsec Fotos Ordesa

By joan

Duathló d’Alta Muntanya de Catalunya (Vall de Núria)

Tot estava llest per la Duathló de Núria. Encara que molts cops a mitges, he practicat variades disciplines esportives però mai havia fet una duathló de muntanya. Això és nou per a mi però no em feia cap respecte, anant ben acompanyat amb en Benaiges i J. Farnòs. També el Xavi Desca, Toni Morlans i altres coneguts estaven allí. El dia abans vam anar a Ribes de Freser per poder respìrar del bon ambient que genera aquesta cursa, parlar amb la gent i preparar-nos per la prova. Cadascú dona els seus consells, i jo escolto més que no parlo. Tots em deien que m’havia de reservar, que la cosa anava per llarg i l’últim tram de còrrer és fa pesat. Els altres que si amb pals que si no, a la sortida poset ben al davant, etc... Finalment vaig meditar per a treure les pròpies conclusions. Jo estava allí per a disfrutar, encara que ja sé que al final sempre ho acabo donant tot. Les característiques d’aquesta prova a priori no eren molt favorables per a mi, doncs el running el tinc més que aparcat. Malgrat tot, les sensacions van ser bones. Em va sorprendre molt positivament la gran quantitat d’aficionats que et trobaves al llarg del recorregut i que ens donaven ànims. L’any que ve hi torno.

La prova ja la conèixeu: 11km de btt (Queralbs-Coll de Fontalba) + 14 km còrrer (Coll Fontalba-Puigmal-Núria- Coll Fontalba) + 11 km btt (Coll Fontalba-Queralbs), amb 1900m. de desnivell positiu. 700 participants. A nivell personal dir que la pujada en btt em va anar força bé, la pujada al Puigmal (2914m.) molt maca i vaig sentir-me còmode, baixant cap a Núria bé i l’últim tram a peu ja vaig patir bastant i em vaig buidar al màxim, llavors només quedava el descens en btt. En Benaiges va tenir males sensacions a l’inici del running i no va poder apretar tot el que hagués volgut, tot i això va baixar molt temps respecte l’any anterior. I del mestre que hem de dir? El J.Farnòs va fer un recital, baixant tres minuts i dos posicions de l’any anterior, i situant-se als llocs més alts d’aquesta cursa i d’aquesta especialitat. Enhorabona a tots!!
Les classificacions van ser les següents: J Farnòs 8è/1erVM (2:53:26), X. Descarrega 43è/5è sub-23 (3:14:20), J.Benaiges 117è/ 83è ABS (3:37:49) i Lluís Saladié 66è/ 48è ABS (3:24:40).

by Lluís

Walking on sunshine

Aclimatan a la Cordillera Blanca. Perú

S’apropa l’hivern i les boires meteorolòquiques, i és quan em venen dubtes personals i també se’m emboira el cap i no sé cap on anar. Com diu la cançó de Katrina 1985 l’únic que puc fer es caminar (o córrer) cap a la llum.
Suposo que us heu adonat que no penjo cròniques últimament, i és que desprès de dos anys noto que em repeteixo i no m’apeteix escriure cròniques públiques de les curses. De totes formes als companys que em preguntin no tinc cap inconvenient de compartir sensacions. Això no vol dir que no pengi alguna crònica de tant en tant i per descomptat continuaré penjant fotografies de les ilercurtides, així mateix utilitzaré el xat per quedar o opinar breument d’alguna cosa. El blog climb bike and run no és un blog personal, és un blog on compartim vivències uns quants apassionats de la muntanya per la qual cosa animo als altres ilercavons ha participar i penjar alguna crònica cada vegada que tingueu ganes de compartir alguna experiència.
Esportivament parlant aquest any he tingut una ratllada mental sense ganes de matxaca'm als entrenaments però amb ànsies a les curses. Estic content del nivell que he assolit amb btt però en canvi he fet més curses a peu, que pel poc que surto a córrer, una vegada a la setmana màxim dos en algun període, també puc estar satisfet. A partir d’ara intentaré marca’m objectius que m’agradin, exemple duatlons de muntanya , i la resta disfrutar sense ànsies de l’ambient excepcional que es respira i donar prioritat a l’alpinisme.
Salut a tothom.
by joan

3ª Cursa de muntanya de Falset

El dia de la diada de Catalunya l’11 de setembre els falsetans han organitzat per tercera vegada una cursa de muntanya ja consolidada i de gran participació, 435 atletes inscrits en un dia ideal de sol i temperatura.
Com cada any els corredors podien escollir entre un circuit de 10 km i un altre de 21 km que transcorrien per llocs emblemàtics del terme de Falset: Sant Cristòfol, Sant Gregori, Grau de les Torres, etc.
Felicitar a l’organització i a tots els voluntaris que han fet possible aquesta festa de corredors de muntanyes.
Participació ilercavona: JB 32è classificat 2h8’47’’ i JF 13è class/3erVet 1h53’59’’. També han vingut a animar els climbikeruners: Lluís, Kim i Rut.
Info
By Joan

XM-Duathlon series Vilallonga de Ter

sortida

Aquest diumenge dia 6 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.Hi ha hagut una bona participació 194 inscrits, 132 acabats i 64 retirats. La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. a la comarca del Ripollès. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera 2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia 2 parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït. La cursa l'ha guanyat Didac Cuadros amb 2h56’02’’ seguit de Marc Pinsach i Jordi Palomares i en categoria femenina la Núria Picas 3h48’59’’
Dels climbikerunners hem participat lo Xavi Desca, bastant indispòs, ha arribat 84è 4h10’21’’ i Joan amb un temps de 3h13’59’’ (l’any passat lo mateix circuit 3h1040’’) 10è class/2Vet1
by Joan

Duextrem Amposta

powerade woman

Molt bon ambient a la 1ª Duatló de muntanya de llarga distància ciutat d’Amposta celebrada lo diumenge 30 d’agost. Els aproximadament 200 participants podien realitzar la cursa de muntanya de 21 km/1300 md+, la cursa BTT de 58 km/1200md+ o les dos proves amb una transició sense parada.
La cursa de muntanya amb inici al Polígon industrial Oriola ha transcorregut per paratges típics de la Serra del Montsià: Montsianell, Racó de Cederilles,... bàsicament per senda tècnica amb final al pavelló firal.
La cursa BTT amb inici al pavelló firal fent un circuit alrededor de la Serra del Montsià ha tingut una primera part rodadora sense gaire dificultats passant a prop de Freginals i una segona part amb sendes molt boniques i tècniques: Rajolar, Bandolers, La Gossera, GR de pla de Galls. Realment espectaculars. Alternant amb fortes pujades com la Gossera i sobretot el sender de la Font del Burgar, ascensió realitzada pràcticament a peu. Duríssima.
Pel que fa als ilercavons lo Jb i lo Jf hem fet la Duextrem (el nom fa honor a la realitat). Jb 10è 7h0’37’’, Jf 2on 5h50’32’’. Parcials BTT: Jb 47è 4h14’42’’, Jf 23è(1erVet) 3h39’50’’. Parcials Trail: Dídac 70è 2h45’56’’, Jb 69è 2h45’55’’, Jf 8è(3erVet) 2h10’42’’.
Felicitar a Montbike que han sabut mantindre el alt nivell organitzatiu del circuit de muntanya de les Terres de l’Ebre, i a més a més organitzar una cursa btt de llarga distància mantenint un alt nivell igualment. De bon segur que la Duextrem d’Amposta esdevindrà amb el temps una referència de les duatlons de llarga distància a Catalunya. Enhorabona a Montbike i a tots el voluntaris que ho haveu fet possible.
Per acabar vull agrair enormement a quatre participants de la marxa btt que m'han deixat la manxa (jo l’havia perdut). També a un altre que hem va ajudar a posar una càmera. I al Ximo que hem va DONAR la seva càmera perquè pogués acabar la Duatló a més d’ajuda’m a canviar-la. 3 punxades consequtives. Gràcies a tots de tot cor.


Classificacions i fotos
By Joan

Bivac al Mont perdut

Mont Perdut 3355 m és el massís calcari més alt d’Europa i forma part del Parc Nacional d’Ordesa i també és patrimoni de la humanitat segons l’UNESCO. Constituït per quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta al sur, i el circ de Gavarnie, impressionant circ glacial al nord.
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan

Eterna Passió

Avui hem matinat el Martori i jo(Roger) per nar a escalar la Eterna Passió a la Paret dels Corberans(cara sud-oest) al terme de Gandesa. La via la van obrir l'any 1993 tres joves escaladors en plena febró i motivació per l'escalada.
Els anys 90 i pocs era l'epoca d'or de l'escalada a Serra de Cavalls i Pàndols, gràcies en bona part a Roland Giné. Molts companys seus hi van participar, com lo mestre ilercavó (Joan Farnós), vivint experiencies úniques que per molta gent poden resultar "rares" i "absurdes", pero per ells de ben segur era la millor forma per donar de menjar a les seues ansioses ments(com diu lo Pere).
La via és veu de kilometres lluny, i de tan obvia que és fa goig mirar-la i us dic jo que encara més escalar-la.
Un primer llarg que s'enfila per la fissura amb algun pas on has d'apretar, pero amb la seguretat d'un bona autoprotecció que et permet la fissura(en un petit tram dubtosa per una llastra fea). Arriba un punt on la fissura evident perd la forma i la lògica et porta a flanquejar a la dreta, on ens trobem un spit per marcar i assegurar el flanqueig impressionant sobre una placa amb roca calcaria de calitat excepcional fins fer cap al balcó de la 1a R(dos spits).
D'allí ben comodes podem assegurar al 2n i contemplar la secció final com és escalada pel company, amb vistes a la cara sud-est de la Mola d'Irto, on s'enfila a la dreta d'una bauma una gran fissura que després d'escalar-la la vam batejar com la "Tobillo de Titani" en honor als ferros que du Miguel. Altres vies també ronden pel voltant, potser no tan obvies!
El 2n llarg aprofita la 2a fissura, compacta en tot el recorregut i amb un grau i dificultat continua fins que es surt també flanquejant a la dreta per continuar caminant uns metres endins fins un bloc on trobarem un spit per fer R i rapel·lar.
El ràpel es pot fraccionar (amb una corda de 60 es pot fer la via i rapelar) o bé baixar en un sol rapel si portem dos cordes (50 m aprox). Nosaltres hem tingut algun problema amb la corda i amb pedres que van a petar just a la R (comte!) i continuen disgegades paret avall(no tinc clar quina és la millor opió pel rapel).
Una via que t'excites en escalar-la, perquè la majoria dels escaladors si tinguessim l'oportunitat d'haver-la obert ho haguessim fet de la mateixa manera. Per mi aquestes son les millors vies!
Segurament si haguessim pogut creuar les vides amb aquests escaladors, ens haguessim entés a la perfecció.
Per mi tots sou uns exemples a seguir, i estigueu convençuts que en la vostra memòria (tant dels que esteu vius, com els que ja no hi són) nosaltres serem els guardians de les vostres vies i aventures, intentant mantenir la ètica forjada! Inclús a vegades m'emociono al escalar les vostres vies imaginant-me com ho feieu, suposo que així conec part de la vostra personalitat que m'inquieta descubrir-la. Visca l'escalada a Cavalls i Pàndols!
Tothom pot venir a escalar, però no tots sou benvinguts!

Algunes fotos

By Roger

Cresta Espadas-Posets

Cresta de Espadas des del Diente Royo (3.010m)

Una de les crestes més clàssiques del Pirineus, és la de Espadas que culmina al cim del Posets (3375m.) el segon pic més alt de la serralada. És per això, i per la poca dificultat que té, que és una de les més concorregudes per no dir la que més. És una cresta per a disfrutar sense patir gaire, té els seus trams aeris i algun pas aïllat de II o el famós pas a cavall o del funambulista. A part, si tens ganes de fer uns quants 3mils, et va de “perles” perquè en una jornada en pots encadenar fins a vuit. Va bé fer una aproximació al ben condicionat refugi d’Angel Orús (2100m. aprox. 1h.). I així ho vam fer amb el David O’callaghan amb qui encara no havia compartit cap ascensió pirenaica. Ell que creia que anava amb un bon guia, ràpidament se’n va desdir, quan a l’endemà quan ens voliem dirigir directament al Diente Royo vam tenir certes confusions i vam perdre gairebé una hora. Una recomanació per qui vulgui fer la cresta: el famós llibre del Capdevila fa la cresta des del Coll d’Eriste, però us estalviareu temps i dificultat si aneu directament al Diente Royo. Per fer això no heu de vorejar el Llac de Llardaneta sinó que s’ha de pujar per la seva dreta.
Un cop assolit el primer cim Diente Royo 3.010m-3h30m. es pot contemplar tota la bonica i llarga cresta fins al Posets. El segueixen el Pavots (3.124m), si et desplaces a la dreta la Tuca Forau de la Neu (3.079m), tornant a la cresta Las Espadas (3.332m), Tuca de Llardaneta(3.311m), Tuqueta Roya (3.273m) i el Posets (3.375m – 6h10m.) . De baixada per la Canal Fonda (ruta normal del Posets) s’arriba al Coll de la Diente de Llardana on vaig deixar la motxilla per fer l’últim 3mil de la jornada el Diente de Llardana (3.094m). Hi ha un tram que de baixada és delicat i s’ha d’anar "al loro!!". Del coll cap al refugi un altre cop.
Total fins al Refugi: 8h 45m. + 1h. fins al cotxe. Teniu les fotos al Picasa: http://picasaweb.google.es/LluisSaladie/CrestaEspadasPosets#

Total 3mils: 7+1 (repetició del Posets)

Lluís

Cresta del 15 gendarmes

Gendarme del Alba 3054 m

Es tracta de la prestigiosa i famosa cresta occidental del Alba, una gran clàssica del Massís de la Maladeta i dels Pirineus. La cresta és llarga, aèria i exigent físicament on durant més del 95% del recorregut has de progressar mantenint les mans agafades a la roca i sovint et veus obligat a fer moviments atlètics per superar aquests impressionants gendarmes de roca. Dificultat IV+, +1 km.
L’aproximació és per la Vall de Cregüeña des del Puente de Cregüeña 1450m. on un sender guanya alçada per la ribera dreta del riu Cregüeña entre mig d’un bosc de coníferes i salts d’aigua fins al Ibonet de Cregüeña 2500m. 1h46’. Busquem un acollidor vivac ben pla i amb gespa i passem la nit sota milers d’estels.
Un bon esmorzar i encarem cap a la Brecha del Alba 2640m. on comença la cresta. A la cresta traiem la corda un cop per fer un ràpel i dos cops per superar un parell de ressalts. Cap al final assolim el Gendarme de l’Alba 3054m. primer tresmil de la jornada i desprès el Pico del Alba 3107 m. 4h15’. Al cim tenim una mitja horeta de glòria tot contemplant els colossos pirinencs: Posets, Perdiguero,... Iniciem el descens seguint la cresta SE bastant picada fins un ràpel de 30 metres que et deixa, cap al nord, al coll inferior del Alba 3023m. i ens dirigim per una penosa tartera sense sender definit fins al vivac 1h49’. Del vivac al Puente de Cregüeña 1h2’. Desnivell positiu 1700 m.
Per acabar un bany criogènic a les glacials aigües del Riu Esera.
Fotos jb fotos jf
by Joan

David Duaigues

Cursa de muntanya de Tivissa 2008

Encara recordo el dia que ens vam conèixer, en una campanya forestal de Bombers al Parc de Flix quan discutíem quina marxa era la més adequada per arrencar un camió Comet de Bombers, de seguida vam connectar.
Amb els anys vam madurar una gran amistat plena de bon sentiment i complicitat. He après molt de la teva filosofia de vida i la teva manera d’encarar les situacions. Ens has deixat lluitan contra un injust destí en una última i espectacular cursa... He perdut la teva companyia, les teves trucades i els teus consells. Però no perdré mai; el teu record, les vivències i tot el que m’has ensenyat,... Moltes gràcies amic de l’ànima.

by joan

De tot una mica al Pirineu aragonès

M’agrada pujar sovint als Pirineus, a fer el que sigui, lo important és estar en bona companyia. Amb companys amb els que t’ho passis bé, et diverteixis, i com no, que també pateixis i puguis assolir objectius i reptes a la muntanya. Amb aquestes premisses vam marxar els dies 15, 16 i 17 al pirineu aragonès, a la zona del massís del Balaitús. L’objectiu: fer la Cresta del Diablo (MD IV+/V), i després fer parada al Festival Pirineos Sur a Sallent de Gallego (Gallego de Sallent per alguns). L’expedició: J.E. Benaiges, Quim, Jacob i Lluís.
El 15 arribem a Sallent de Gallego i deixem el cotxe al pàrquing de l’embassament de la Sarra per fer l’aproximació fins al refugi del Respumoso (2h. 30min. ). Com que és l’únic refugi del pirineu que té sortidor de cervesa, ho vam aprofitar perquè està molt fresqueta. El refugi presentava bon ambient i no vam anar a dormir massa aviat que diguem. Mentre la resta de l’expedició tenia la vista ficada a l’aresta afilada del diablo, a mi se m’anava torçant la vista cap al pic de la Gran Facha, un tresmil solitari i piramidal que queda relativament prop del refugi. Poc motivat per passar-me 7 o 9 hores al mig de la cresta més afilada, aèria i amb més passos d’escalada i ràpels del pirineu, vaig decidir que jo aniria a la Facha.
El 16 el trio diabòlico s’aixequen a les 4:30h. doncs la jornada és molt llarga i s’ha d’estar aviat a peu d’aresta. Jo m’aixeco a les 6 i abans de les 7 ja marxava en solitari cap al pic de la Gran Facha (3.005 m). Per un traçat bastant evident, sense dificultats i a un ritme bo arribo al Coll de la Facha en 1h. 27m. Aquí la cosa comença a empinar-se i s’ha de remuntar la piràmide en algun lloc utilitzant les mans però sense cap complicació, sinó hagués sigut pel fort vent que feia i que acollonia una mica. Just abans de fer cim rebo un sms des del peu de cresta del diablo: “no fem la cresta. Massa vent. Baixem”. Feia estona que pensava amb ells pel fort vent que feia i creia que era perillós fer la cresta. Em vaig alegrar que haguessin prés aquesta sabia decisió de no fer-la. Faig cim en 2h. 10m. Fotos de rigor, 4 avellanes torrades i cap al refugi. Mig trotant i caminant en 1h. 25m. al Respumoso. Total: 3h.45m.
Tots al refugi decidim d’anar a fotre’ns un bon dinar a Sallent de Gallego.
A la nit i coincidint amb el Festival Pirineos Sur que fan cada any a Sallent de G. vam anar al concert que feien a l’espectacular escenari de Lanuza. Allí vam coincidir amb en D. O’callaghan i la Yoli, amb els que vam estar ballant i disfrutant de l’ambient fins tard. Una jornada completa.

Vull aprofitar aquesta crònica per homenatjar als nostres companys bombers morts a l’incendi d’Horta de sant Joan el passat dia 21 de juliol, i molt especialment al nostre amic i company de fatigues David Duaïgues. Amb ell compartíem la muntanya i ell també ens feia ressó de les seves aventures en aquest bloc. A cada cim que fem et portarem sempre amb naltros. Ànims a tots!!

Lluís

Btt per l’Alta Ribagorça

Per tercer any consecutiu estem preparant la sortida als Pirineus de la Penya ciclista Ribera d’Ebre prevista per lo dissabte 1 d’agost.
Desprès de dos anys exitosos recorreguts per la Vall Fosca (Pallars), aquest any ens hem desplaçat fins Pont de Suert per fer per mi el millor recorregut que he fet als Pirineus; tant per la seva bellesa com per la duresa, 66km/2000 m de desnivell positiu.
Agrair al Mariano de Balaguer la idea i el disseny del recorregut per els Alts Pirineus.
Comencem des de Pont de Suert 850 m. i remuntem la Noguera-Ribagorçana pel que és la famosa Pedals de Foc però en sentit contrari passant a través de ponts i sendes practicables fins a la carretera de Viella. 1 km de carretera i agafem a la dreta km 126,5 direcció Sarroqueta fins coronar el Coll de Serreres 1360 m. anant en compte amb les cruïlles. Descendim fins a Vilaller 981 m (Font). Travessem un altre cop la carretera i tornem a fer un tram passant per Ginast pel marge esquerra de la N-230 per tornar a creuar a la dreta passant primer pel poble, sempre seguint la Pedals de Foc en sentit contrari. Remuntem per camins de ferradura i senders fins arribar al poble de Senet 1309 m.(Font) Aquí deixa’m la Pedals de Foc i ascendim al estètic Port de la Gelada 2070 m per una pista (Font) llarga i dura. Al Port es pot contemplar un extens panorama dels Alts Pirineus. La baixada la iniciem per un empinat prat alpí fora de pista però ciclable fins connectar amb la pista de lo Sadornal 1900 m i desprès un llarg i perillós descens fins a Barruera 1095 m Vall de Boí. (Font) Per acabar agafem el insuperable Camí de l’aigua per un sender llarguíssim amb baixades ràpides i remuntades curtes de plat petit fins a Pont de Suert. A Barruera es pot baixar directament per la carretera si les forces comencen a fallar.
Fotos
Proposta de recorregut pel 1 d’agost:
A/ Alta Ribagorça, circuït insuperable però molt dur.
B/ Solsonès-Port del Compte, circuït més fàcil

VOTEU.

By Joan

Outside

Dídac ilercavó in action

Diumenge 12 de juny he disfrutat de la 2ª cursa de muntanya de Siurana des d’un punt de vista diferent al que estic acostumat, d’espectador. De pas, he ajudat a l’organització en forma de control en un punt de la cursa on he coincidit amb lo Xavi i la Mercè de Obrint traça. La veritat és que he vibrat veien passar amics i corredors on cadascú a patit molt degut al ritme de cursa i sobretot per la intensa calor. Una calor quasi inhumana i encara sort que el recorregut ha passat a traves del pantà uns 10 metres amb aigua fins al melic i els valents corredors han pogut així rebaixar la temperatura corporal. Espectacular moment vist des de fora.
Al final com sempre he coincidit amb part de la família de corredors de les terres de l’Ebre i terres tarragonines tot degustant una bona amanida fresca de pasta.
Pel que fa a la cursa, en categoria masculina l’ha guanyada Amhed de la UEC i tercer classificat lo Toni Calderon del CE Serres del Mestral. En Categoria femenina: 1ª La Reyes de la UEC, seguit de la Montserrat de la UEC...

Alguna Foto

By Joan

Estrella Polar a Roques de Benet

Aprofitant l'estiu i les temperatures moderades d'aquests dies anem a Roques de Benet (el millor conglomerat precari de tot el món) a veure si podem escalar-les.
Quedem l'Olivas i jo el Roger. L'Olivas no necessita presentació: és un cracking de l'escalada, la motivació i l'autosuperació.
Hem convenç per anar a fer la Estrella Polar (via reequipada amb pb's per la UEC Tortosa i R's per rapelar). Ell ja havia fet un intent pocs mesos abans. Jo preferiria escalar en lliure pero ell hem diu que fa massa dies que ho fem, cal canviar el xip.
Quedem aviat, tot i que hi ha moltes hores de llum en fer aquestes vies has de començar a escalar amb les primeres llums i més encara quan nosaltres som uns inexperts en escaletes. Finalment ens retrassem una mica i començem 30 min més tard del previst ja tranquils després de descarregar una dosis de piropos i retrets personals. Jo intento converçe'l encara de fer una altra via amb menys trams penjats però ell contraataca amb un parlament en el que veig que ell realment la vol fer de veritat, suposo que jo també i per això l'acompanyo.
Al cotxe ho haviem parlat, comença l'Olivas que cal nar ràpid, el primer llarg es treballós i ell s'el coneix. Després de 2 min d'aproximació començem a escalar a les 08.15 h amb 19 cintes express, cordinos per escanyar, 2 bongs, 2 u's, 3 v's, 3 universals (i altra ferralla que no ens caldrà), cam's del 0,5 al 3, aliens (blau, verd i groc) i ungles.
El 1er llarg és llarg i amb algunes possibles caigudes sobre repisa. La tònita es un A2 de principi a pocs metres del final on es surt en lliure de V per fer R. Es convinen passos de ganxo amb Ae's i també repicar forats amb claus(cal fer algunes flors ja que els forats son grans).Total 2h 15 min.
El 2n llarg és curt i comença per un diedre de V que ens deixa en una plaça per acabar buscant una feixa per flanquejar a l'esquerra en busca de la R. Total 30min.
3er llarg fa com una "S" per superar els desploms amb artificial equipat i escalar en lliure per les feixes. Total 35 min.
El 4t llarg(es pot empalmar amb el 3er) és molt curt i és on havia arribat l'Olivas el primer intent, també serpentega i se'n va a la dreta en busca d'un IV+ en forma de mini desplom a protegir amb universal per arribar a la R a la vertical de la R que hem deixat, en un esplèndid balcó on hi ha restes de vivacs. Total 10 min.
El 5e llarg és impressionant! i sort que està equipat l'artificial. Comença a l'esquerra per anar a buscar el desplom per la part on es veu millor roca. Comença per una part de roca roja que es trenca tota, el lliure és perillós(jo de 2n ho provo i hem quedo amb un regal a la mà). Fa un petit flanqueig en lliure per una feixa i ja agafa el desplom de roca bona equipat fins sortir en lliure uns metres en una falsa feixa per continuar en artificial en busca de la feixa bona que fa una cova. Total 1h 45 min.
El 6e llarg un A2 de sortida amb passos d'Ae per continuar per un diedre i deixar-lo per anar en busca d'un altre diedre fissura més marcat que ens porta en algun pas d'artificial i després lliure a la R(no està reequipada). Juntament amb el primer, el millor llarg d'artificial de la via. El lliure tampoc et deixa indiferent. L'Olivas lent recupera amb alguns calambres.Aquí fem una parada per agafar forces. Total 1h 50 min.
El 7e llarg (es pot empalmar amb l'anterior) un IV molt curt que va a buscar el balcó on hi ha una alzina i l'inici desplomat dels dos últims llargs herbosos i descompostos. Total 10 min.
El 8è per cronologia hem tocava a mi(Roger) però veient el panorama de V+ (V o més) li cedeixo amablement a l'Olivas que li té ganes. Comença per un diedre un pel desplomat on has de seleccionar moltes de les preses. L'Olivas el resolt protegint-se molt cada pas i ha de fer finalment un A0 per continuar degut als símptomes dels calambres. Continua amunt per una chimenea ja amb bona roca que et fa sortir a l'esquerra marcat amb un parabolt en busca de l'última R. Jo de 2n el forço tot en lliure i això hem passarà factura. Total 55 min.
El 9è i últim llarg s'ha de començar en placa per tornar a buscar la canal-chimenea molt herbosa i descomposta. El cos està fatigat, asseguro cada pas on puc ficar algo. Els seguros no m'inspiren confiança fins que arribo a una alzina en una feixa, i jo temorós de cada pas que faig. Finalment un diedre amb un pas per superar una llastra que jo decideixo i tal com està ressenyat tirar per l'esquerra. Un possible V amb molt mala roca. Total 1h.
Entre la roca i el cansament començo el que molts que hem coneixen hem passa a vegades. Una transfomació psicològica que no s'atura fins que faig R en una alzina al final de la via.
Recupera el llarg lo "Cracking" que s'ha cascat el llarg de "V o més" casi en lliure amb símptomes de calambres i no s'ha queixat en cap moment. Són les 19 h.
Per la deshidratació i cansament tenim un altre rifi-rafe com al principi mentre pleguem cordes, ens acabem de tranquilitzar deprés de casi 11h d'escalada.
La baixada, la mateixa que la Mas Colomer i moltes d'altres, seguim la feixa fitada i travessem la canal que ens trobem per continuar en busca de la canal principal de baixada i ja seguir el sender fins la pista. Total 35 min.

Conclusions

De la via: podem dir que els artificials per sort estàn semi-equipats. Però els trams en lliure i tot el que s'assembli estàn quasi bé desequipats. Una via perfecta en un lloc perfecte!

Del company: Realment per mi és un referent. D'ell especialment he après i aprenc moltes coses, sobretot es pot destacar el seu temperament. Un "Cracking" com diria Martori.
Ell marxarà al Perú també, que tinguis sort company!
Les fotos
La ressenya


By Roger

Andorra 2009

XM Salomon Duathlon Series

Ens presentem Joan, Josep (ben acompanyat de la Patrícia) i Xavi a una de les duatlons més atractives del calendari. El recorregut es presenta humit durant el tram de bicicleta, amb alguna modificació en el seu recorregut descendent respecte anys anteriors; la part a peu ens és prou familiar tret d'algunes clapes de neu que ens faran improvitzar.
Pujada tècnica amb bici on Joan ha mantingut la seva posició i on jo m'he sentit superior del que m'esperava i he pogut anar escalant posicions així com en el tram a peu. Baixada del tram a peu còmoda enllaçant amb el tram btt on s'ha incorporat més sender i on la tècnica de baixada jugava un paper no menyspreable.
Retirada (a temps) de Josep, arribada de Joan (1r VET, 5è ABS) i Xavi (3r SUB23, 31 ABS) amb uns temps de 2:37:03 i 3:02:42 respectivament i un grapat de bones sensacions i recompensa que ens motivarà per a seguir entrenant.



Els resultats han sigut:
1r Angel Llorens 2:27:17
2n Erik Díaz 2:27:22
3r Xavier Zapater 2:28:30

SkyRace
Per aprofitar el viatge i l'organització d'un cap de setmana amb esports d'alta muntanya, ens apropem al Comapedrosa (2.942 m.) per a veure la SkyRace i els imbatibles personatges que hi han participat. Recorregut aquest any modificat on els corredors han d'acumular encara més desnivell.
Fet el sender, arribem al cim on ens trobem força gent aplegada per veure com passen el Kílian Jornet seguit de l'Agustí Roc i de la primera fèmina, Emanuela Brizzio.

Anem seguint la baixada animant a tot corredor i corredora i on ens atenyeran alguns personatges del Trote-Extrem.

Els primers en arribar seran:
1r Kílian Jornet 3h45:33.27
2n Agusti Roc 3h46:07.70
3r Jebb Rob 3h52:11.23

Salut a tothom!



by Xavi (Gràcies als 3 per la companyia!)

Fotos Xavi
Fotos Jotabe

Viatge a la Cordillera Blanca. Andes peruans

Tot comença quan lo Kim em proposa escalar l'Alpamayo, als Andes peruans, muntanya declarada per l'UNESCO com “la muntanya més bonica del món” durant un concurs de fotografia escènica a Munich l'any 1966. Desprès d'un període de reflexió li confirmo que aquesta vegada l'acompanyaré a ell i al JB amb l'intenció, sobretot, de passar-ho bé i conèixer les muntanyes i les costums d'aquest llunyà país, Perú.

La 1ª escala la fem a Barcelona ja que el vol surt a les 06:00 i l'equipatge s'ha de començar a facturar a les 04:30, sortosament la nostra amiga Rut ens va facilitar dormir a la ciutat comtal, gràcies Rut!! És l'hora de marxar i el primer entrebanc és l'equipatge, haurem de fer virgueries per facturar màxim 20 kg cadascú amb tota la ferralla per escalar. Encara sort que podem portar un equipatge de mà (la motxilla) màxim 50 cm, anem una mica pel damunt del límit però a l'hora d'embarcar no tenim cap problema; bé, tenim un somriure de l'hostessa. Li tinc respecte als vols transoceànics, i més quan dos dies abans va esclatar un avió a Brasil en ple vol, però he de reconèixer que el vol va se bastant agradable via Bcn-Amsterdam-Lima exceptuant alguna turbulència per les alçades de Colòmbia. Sortim a les 10:00 Amsterdam i desprès de quasi 12 hores de vol interromput arribem a les 22:00-7 hores hora local = 15:00 hores. Al desembarcament a Lima ens esperen una colla de metges i material mèdic amb protecció facial, prèviament et feien firmar un paper on asseguraves que no tenies simptomatologia de malaltia respiratòria Les màsqueres s'acaben al sortir de l'aeroport (una qüestió d'imatge?) De seguida ens aborden una colla de taxistes entrajats que ofereixen portat per 40$ (30€) a algun hotel de la ciutat i nosaltres acceptem. Lo flamant mercedes que destaca sobre tots els altres vehicles ens porta a un hotel del modern districte de Miraflores de Lima (ciutat de 8 milions/hab). És llavors quan es adonem que aquest paio ens ha fotut lo pel, els taxis normals cobren 30 nuevos soles, moneda del Perú (7,5€).

Al dia següent un bus de la companyia Cruz del Sur ens porta primer per l'autopista panamericana per desprès encarar el coll de Conococha 4080 m i baixar fins la capital de la Cordillera Blanca i del departament d'Ancash, la ciutat de Huaraz 3080 m., en 8h/400km

Des de Huaraz es pot veure quasi tota la totalitat de la Cordillera Blanca on destaca la gran mole del nevado Huescaran 6786 m; és el més gran i alt massís de la franja entre el tròpic de càncer i de capricorn. Dins de la Cordillera Blanca es troba el Parque Nacional de Huescaran (reserva de la biosfera) És un indret ideal per satisfer les ànsies d'escaladors, senderistes, bikers, skyrunners, etc. Per entrar al Parc s'ha de pagar una tasa de 65 soles (16€); a més, per entrar a determinades quebrades (valls) s'ha de pagar una altra tasa entre 5-10 soles a la comunitat per ajudar al manteniment de sendes, etc...

Pel que fa al allotjament, per casualitat, vam anar a parar al Albergue Benkawasi on el servei ens va fer sentir com a casa per 20 soles per cap la nit. A Lima al Hostal Malka (30 soles la nit) Bon ambient i servei.

Al mercat de Huaraz vam trobar tota clase de menjar a bon preu encara que particularment em fotia fàstic passar pel costat de la carn i sobretot el peix que desprenia una forta olor sense gel ni transport refrigerat. A huaraz hi han molts restaurants on es pot menjar bé a bon preu encara que jo preferia anar a comprar al super i fer el jalar a l'alberg. Les festes nocturnes les vam gaudir al Extreme-Bar (Pub Garden) on el Benjamin i la Maria amb el seu bon humor s'encarregaven que disfrutessim de la festa i la birra amb personal de totes les nacionalitats.

Moure's per Huaraz i el Callejon de Huaylas és relativament segur malgrat que els taxistes estan pitant tota l'estona impulsivament i que contínuament tenen que esquivar els nombrosos forats que hi ha a la via pública provocant situacions de perill. És curiós percatar que més del 95% dels carros (autos) són marca Toyota, la major part abonyegats.

Lo clima, al tracta's d'una àrea tropical situada a l'hemisferi sud, de maig a setembre, teòric hivern i període sec és l'única època que es pot escalar a la cordillera. Els dies són suaus (màniga curta) i les nits fresques (màniga llarga). No tenen cap servei meteorològic fiable, a la temporada seca sempre fa sol excepte al canvi de lluna que pot fer dos o tres dies de nuvolades amb poca pluja i poca neu als nevados.

Hi ha multitud d'agències (no imprescindibles) que t'organitzen tota la logística i et faciliten els tràmits, tenen la tendència a cobrat per tots els detalls. Nosaltres malgrat ser reticents, finalment vam cedir la logística i algun mal de cap a la Anthula gerent de infinite adventures lligada al Albergue Benkawasi, al Albergue Malka i l'Extreme bar.

Per tornar a casa, sentit invers, o sigui 8h de Bus (Movil Tours) fins a Lima i 12 hores se vol transoceànic (KLM) fins Amsterdam i desprès a Barcelona fent una escala a Paris per estalviar-nos algun euro i no haver de passar per Madrid. Jeje

En definitiva, gran experiència i molt recomanable convivència amb persones de costums totalment diferents a les nostres que ens vam fer sentir molt a gust. Destacar als indígenes de la zona els quals parlen Guechua i en general són gent molt oberta i simpàtica amb el ritme molt pausat.

By Joan

Alpamayo 5947 m Artesonraju 6025 m

Alpamayo i les cordes fixes

A 2/4 de 8 del mati estem a Cashapampa,(2.900 msnm allí ens espera lo Richard Cruz, el nostre "arriero" durant la pròxima setmana, carreguem els 3 ruquets i amunt, son 22 km fins al camp base de l'Alpamayo (4.300 msnm), a mig camí Llamacorral (3.700 msnm)o "can Cornelio", parem a fer una coca cola, aquí viu el Cornelio amb la seva familia, tenen pataques, cavalls, rucs, vaques, coca coles, inca coles, birres... parlant, parlant lo Farnòs li ofereix el seu arnes a canvi d'un porteig de material fins al campo morrena, perfecte ens estalviarem un bon pes una bon rato!. Cap a les 5 de la tarde arribem al base, muntem la tenda, fem preparatius,etc. Mentre estem per allà dos guies s'apropen a nosaltres i ens pregunten quantes cordes portem, volen les nostres cordes per poder muntar una corda fixa per tota la via per que tots els seus clients puguin pujar, ens treuen l'excusa de que si puja molta gent escalant, la via es farà impracticable, doncs quan sigui impracticable cap a casa, la muntanya no es mourà, no? No volem pujar a l'Alpamayo amb jumar (aparell utilitzat per pujar per una corda), si podem be, i sinó tmb! xrò sense corda fixa!. Ens llevem aviat i amunt, lo Cornelio tira al davant, va molt ràpid, ens esperara a peu de glacera, des de la glacera nosaltres carregarem tot el material fins al camp l 5.450 msnm, la traça a la glacera no te pèrdua, aviat ens enxampen els guies d'ahir amb els seus clients suïssos i una colla de "porters". Arribem al camp 1 a l'hora de dinar, muntem la tenda i ràpidament el nostre cuiner d'altura conegut com a Jotabe, comença a fondre neu i preparar sopes, si tot va be a les 00:00 ens llevarem i sortirem cap al cim. Quan es fa fosc ens posem a la tenda, be, jo no, jo ja i era, no m'he mogut de dins, nomes tinc son... lo jotaefe i jotabe tenen molt mal de cap, els iboprufenos van buscats, jo no, jo nomes tinc son, estic com un d'aquells diumenges de festa major, però si ahir a la nit no hi havia ball???? tit tit tit sona el despertador, algú treu el cap i comunica que esta nevant, no ho dic a ningú però es una alegria, amb aquest estat de ressaca permanent anar cap al cim seria un calvari! cap a les tres para de nevar però no es veu res, la boira, ara ja em fot, ara si que marxaria de ganes cap al cim, suposo que ells pensen el mateix... xrò tinc son i no fai cap comentari. Ens llevem, esmorzem i comencem a decidir que fer, el menjar esta just per esperar 12 o 24 h a que millori el temps, el gas tmb esta just, el paper de water no està, comencen els dubtes...
decidim esperar la parella de guies que han anat al cim amb dos clients per treure una mica d'info... arrivem molt cuits, desdeluego avui no era un bon dia per pujar. Ens pregunten xq no em sortit, no cal resposta... tmb ens diuen que el temps amb el canvi de lluna estarà 2,3 dies feot, decidim baixar... ràpidament tot desfet, empaquetat i avall, comença a nevar... en ment, tornar a pujar quan millori. La baixa sembla la rambla! puja una animalada de gent!!!, guies amb 400 mts de corda estàtica per fixar, porters carregats com a rucs, a cagar! L'Alpamayo es molt maco, xrò perd l'encant, podríem dir que esta prostituït... no tornarem a pujar. Des de el dia que vam pujar al Pisco i vam veure l'Artesonraju (emblema de la Paramount) des de aquell dia que jo i Farnòs no i em deixat de pensar(lo jotabe te un manual de com flipar amb qualsevol muntanya, al tio totes li agraden!), quan el vam veure ens va flipar i l'Alpamayo va quedar arraconat, però com que la quebrada Paron (accés Artesonraju) estava tancada, pues cap a l'Alpamayo... no sabíem que per la quebrada de Santa cruz, la mateixa que porta a L'Alpamayo ens podia arribar a L'artesonraju, ja hi som!

by kim

Plan B Artesonraju

Plan B del nostre líder de cordada Doctor Martínez (el cridaven per megafonia al aeroport d'Amsterdam). Baixem a l’àrea d’acampada de Punta Unión, zona del trekking Santa Cruz. Ens quedem el Quim i jo muntant el camp i el JF i l’arrier baixen al poble a buscar gas i menjar. Es fot una tirada de 40km en una mitjana de 4000m altura, un bèstiaaaaaa en un cacorra que mataria qualsevol. Des d’allí veiem molt a prop l’impressionant i espectacular Artesanraju (el de la Paramont films) pels amics Arteson. Sols ens separen uns 800m de desnivell fins al camp Morrena, des d’on després el podrem atacar ens uns 1300m més i el cim!! Sí, sembla molt a prop i després d’una bona aclimatació la cordada sembla forta, el nostre guia i arrier Richard ens diu que es puja per l’aresta N D'up-800m (E. Heuin i E. Schneider 19-8-32), nosaltres (el líder valora i diu que sembla més assequible per l’aresta del costat) l’Est D 900m (B. Janis, G. Lowe, L. Ortenburger 9-7-1971).

En el camp Morrena ens passem el dia mirant i repassant la via, ja que sortirem a les 00h00’ de la nit i no veurem res. El temps és bo, gens de fred, una posta de sol tranquil·la, o no tant, a mi em fa ballar el cap una via d’aquelles dimensions, vacil·lo per la seva dificultat i la meva poca experiència i li dono al RUN RUN la possibilitat de renunciar. Al moment de sortir, després d’una nit al un un, dic que no hi vaig. La cordada es posa forta i em recolza per tirar endavant i em diu que ja ho veuré quan hi arribem, que o tots o ningú, m’animo i decideixo tirar endavant!!! Comencem a pujar per una pala que ens portarà fins un coll, a partir d’allí començarà la dificultat de la via (sobretot la baixada de ràpels d’estaques i àncores), jo continuo fotent-li al un un i plego abans d’arribar al coll. Ja s’ha acabat per mi, ells tiren amunt, sense cap símptoma de res i desitjant-los força, jo baixo i els vaig veient per l’aresta. En la foscor veig els frontals com avancen, espectacular!!!, assegut a la glacera veig sortir el sol i els perdo darrere de l’aresta. Quan arribo a la tenda em giro i veig dos untets al coll que van repelant. Em pregunto què ha passat? Penso que els he entretingut amb la retirada i han fet tard. Res arriben ben animats i contents i em diuen que aquella via els sembla que no era, que els han barrat el pas uns seracs i la neu no estava en condicions, massa tova i feia nyu clavar-hi res, sortia tot. Per postres el Quim havia trencat un grampó, ja veussssss. Així s’acaba el primer atac a l’Arteson i a la cordillera Blanca, però bé esperem tornar a xalar un altre any ja que als Ilercavons no se’ns acaben els cartutxos, au pos fins una altra.

By Jotabe

Fotos jotaefe

Fotos Jotabe

Fotos jotaeme

Pisco 5760 m

Huascaran 6786 m al fons

Abans d´afrontar objectius més importants la cordada de la triple "Jota" acordem atacar el nevado Pisco 5760 metres per aclimatar i per que diuen que és el millor mirador a 360 graus de tots les moles i colosos piramidals de la cordillera blanca, Huescaran, Artesonroju, Alpamayo, Huandoy, etc. El nevado Pisco és una ascensió glacial on les dificultats són poc difícils.
Partim de la ciutat de Huaraz 3090 m amb un minuibus havent de negociar el preu del transport de les motxiles tots repretats i atemorits per les esquivades dels forats que hi ha a la carretara que ens porta a la ciutat de Yungai, 1 hora. Yungai és una ciutat on l'any 1970 un allau brutal provocat per un terratrèmol provinent del Huascaran nort va sepultar 30.000 persones. Baixem del Bus i de seguida ens asalten els taxistes pactem el preu i ens porta a tota velocitat i controlant el sobreviratge fins a cabollapampa 3900 m per un camí de terra ple de pedres. Comencem a caminar per un sender que va pujant fins al Refugio Perú 4680 m. El guarda ens prepara un sopar boníssim i anem a dormir unes horetes fins que a les 12 de la nit ens aixequem per fer el cim. Notem els primers simptomes de l´altitud i és que ens hem saltat la teórica aclimatació. Però com que estem bé malgrat dormir a tanta alçada sortim decidits a fer cim. Abans d´arribar a la gelera hem de creuar un mar de pedres i tarteres molt empipador. Al poc d´ascendir per la gelera ben encordats per tal de no caure per algun forat glacial, al Joataefe li agafen alguns marejos i decideix baixar però els companys l´animem i torna a la cordada; més amunt és el Jotabe que és ralla i vol abandonar, el jotaeme i lo Jotaefe ja més recuperat l´animen per continuar i la cordada continua unida malgrat les continues crisis fins que en 7 hores assolim el cim. Espectacular mirador i gran cim que fa que de cop ens aclimatem i disfrutem moltíssim del gran esforç que els tres hem tingut que fer per arribar aquí d´alt en estil alpí sense una aclimatació correcta. Baixem de cop al refugi mengem un plat molt bo d´espaguettis i descendim fins a Cebollapampa on trobem un taxista que ens porta a tota velocitat a la ciutat de Huaraz. Avui dia de descans estem totalment recuperats físicament i de l´aclimatació forzada i estem preparant l´atac al seguent objectiu l´Alpamayo 5947 m o l´Artesonroju 6025 m pic piramidal que ens ha flipat més que l´Alpamayo.

by cordada peruana