divendres, 29 de maig del 2009

Climbing sessions a la Covalta



El sector de la Covalta a Miravet és un dels racons més bonics i interessant per la pràctica de l'escalada clàssica d'autoprotecció a la cubeta de Mòra(vies generalment semi-equipades, i algunes desequipades).
Els mentors d'aquest sector són el Jacob i el Ricard, veïns de Miravet.
Podem dir que pràcticament totes les línies lògiques ja han estat escalades i obertes, i ens trobarem en elles algun pas aïllat protegit amb parabolt quan la autoprotecció sigui complicada o nula i/o la dificicultat sigui alta. També hi trobarem claus i ponts de roca marcant el recorregut de la via, i quasi totes les reunions equipades amb parabolts també per rapelar.
Un joc de tascons, uns quants friends/aliens i vagues seran suficient, i no caldrà dur martell ni claus.
Les parets no superen els 45 m i la majoria dels itineraris estàn fraccionats per fer-los tranquilament i disfrutant d'un ambient de verticalitat constant.
La bellessa de l'indret i la roca(molt sanejada pels aperturistes) fa que la majoria de les vies es puguin forçar en lliure amb passos no obligats. Potser és aquest l'encant del sector pels escaladors que el visitem d'en quan en quan, pots forçar i el grau no és estratosfèric, aixo sí mantingut ho és potser en el V o una mica més.
L'ús del magnesi no és ben vist per ningú i la aspror de la roca permet l'abstinència de la pols blanca. D'orientació Sud, on no hi toca el sol a primera hora del matí i a partir de mitja tarde.

Avui hem passat el matí el Guillem i servidor fen un parell de vies fraccionades en 2 llargs, que ens ha servit per buffar una mica en aglun pas i disfrutar dels moviments en la majoria.

A títol personal li dec a aquest racó la meva maduresa com a escalador d'autoprotecció, un racó que a mi em tenia bocabadat fins fa poc, potser ara cada vegada m'atreuen altres verticalitats o simplement altres maneres de fer, però sens dubte és un molt bon sector per passar un i un altre i un altre dia i...com jo hi he passat i espero continuar passant escalant amb los kefes del sector i d'altres!

Algunes fotos estàn penjades a http://picasaweb.google.es/escaladors.ilercavons

més ingfo a http://lapicossa.foros.ws/f5/escalada/

By Roger

dilluns, 25 de maig del 2009

Expedició Alpamayo


Abans de res voldria comentar breument la Cursa de Paüls, la mare de les curses de muntanya. Pel que fa a l'organització vull felicitar, un any més, als uec's per oferir-nos la millor cursa de muntanya en què he tingut el plaer de participar de tot el territori català i estranger. Pel que fa a la meva cursa tampoc diré massa cosa, solament una paraula; decepcionant, m'esperava més de mi mateix... no cal comentar excuses barates.

El gran objectiu de la temporada és sens dubte l'expedició a la cordillera Blanca al Perú. La cordada Kim-Jb-Jf intentarem ascendir al Alpamayo 5947 m. considerat per molts la muntanya més bonica del planeta segurament per la ruta directa francesa algo més dreta però no tant compromesa com la via normal, la ruta Ferrari. La clau de l'èxit serà si estan els ràpels equipats sinó complicarà moltíssim l'escalada. L'altra qüestió serà l'aclimatació, tenim els dies justos per fer-la bé per lo tant necessitem que els dies de l'atac faci bon temps, el factor sort serà determinant. De totes formes l'objectiu principal serà passa-ho bé així què no ens amoïna massa no poder ascendir l'Alpamayo, per si de cas tenim preparats més d'un plan B...jeje. Marxem lo dia 3 de juny i tornarem (1er objectiu real) lo dia 21 de juny carregats d'Hematòcrit...jeje. Suposo que via bloc i facebook podrem comunicar com va la cosa per la Cordillera Blanca peruana...

Salut, sort i força

by Joan

dimecres, 20 de maig del 2009

Serra del Cadí. Canal Amagada, AD+ 350 m


Aquest hivern hem tingut poca activitat alpina per culpa del risc d'allaus, fronts atlàntics i llevantades, i la nostra disponibilitat. Així doncs, acordem lo Jotabe, lo Desca i jo d'anar a fer una canal típica a la nostra estimada Serra del Cadí ja que el perill d'allaus desaconsella atacar objectius de més alçada carregadíssims de neu amb risc marcat d'allau de fusió a partir de migdia.
Arribem al pintoresc poblet d'Estana, 1483 m. Sopem a Cal Basté i saludem al Lluís i família. També coincidim amb el Jessed Hernàndez natural d'Estana i la Corinne Favre. Lo Lluís és tota una institució a Estana: alcalde vitalici, ramader, rescatador, conseller, etc. Dormim al refugi galliner de la seva propietat.
Matinem bastant, preparem la motxila i des del pàrquing situat a 1 km passat el poble iniciem l'aproximació guanyant alçada entremig de bosc de pins i avets passant per Prat de Cadí 1820 m. Continuem seguint el PR per bosc i tarteres fins arribar molt a prop de l'entrada de la canal on comencen les primeres rampes nevades. Al arribar a peu de la vistosa canal de l'Ordiguer anem a la dreta per rampes de 45-50º i en diagonal va apareixent esta canal realment amagada amb algun tram pelat de neu fins a trobar un forat on hi ha un espectacular ràpel a travès d'ell, però optem per fer la variant directa per un mixt assequible per empalmar desprès d'un flanqueix amb el terç final de la canal Sàbat 45-50º. Acabem la canal sortint per una rampa acornisada de 55º per continuar caminant 5' fins al cim del Puig del Quer 2546 m. 2h d'ascensió+20' al cim. Efectuem el descens per la canal del Cristall, el inici fa una mica de respecte 50º i 300 m de corredor empinat però de seguida per algo d'inclinació 40º i podem baixar de cara. Descens 2h10'.
Total 6h 20', 1085 m de desnivell+, dificultat: AD+ 45º-55º
No ha fet falta utilitzar les cordes i la resta de material.
Dia calorós i algo ennuvolat.
Corredor amb ambient sense gaire dificultats que ens ofereix vistes esplèndides de la cara nord de la Serra del Cadí.
by Joan

dilluns, 18 de maig del 2009

III Marxa Marató BTT del Riu Ebre


Avituallament Pas de Barca

Per tercer any consecutiu s'ha organitzat a Xerta aquesta marxa-cursa-marató btt que any rera any va millorant els serveis oferts. Serveis d'esmorzar de benvinguda, bons avituallaments, assistència sanitària, cotxe d'assistència,... i el posterior dinar d'amanida de pasta i tot tipus de begudes. Aquest any hi ha hagut vora 180 inscrits i 148 acabats.

Els bikers podíem escollir entre dos recorreguts: lo llarg, 63 km/1450 m de desnivell+; i lo curt, 48 km/950 m de desnivell+, amb la rampa més llarga i dura dels dos circuits. El recorregut llarg transcorre primer per la via verda amb els seus llargs i foscos túnels i més endavant per pistes i sendes passant pels pobles del Pinell de Brai i Miravet fins al Pas de Barca. Desprès del Pas de barca inicies la segona part per camins i sendes passant pels pobles de Rasquera i Benifallet per acabar un altre cop a la via verda ja de retorn a Xerta.

De la Penya ciclista Ribera d'Ebre hem assistit, lo Roger, lo Fonso que s'han disputat un esprint amb lo Joan Aubanell arribant primers de la marxa curta. Lo Josep Maria (Gràcies per deixa'm el frontal), lo Ginès i jo. També he coincidit amb Jon de Montbike i Bartolo Gamero de Biciacción

La cursa ha sigut molt disputada i tot s'ha decidit a la senda de Miravet on els germans Marrasé amb molta habilitat han aconseguit escapar-se un poc. La segona part alguns problemes mecànics de Juan José ha fet que al final coincidim 5 bikers a la arribada a meta. Guanyador Juan José Marrasé, 2on Alex Marrasé, 3er David Caballé amb qui he coincidit quasi tota la cursa on anava molt fort i ha tingut la paciència de suporta'm per darrera amb molt poquets relleus per part meva que al final he fet 4art amb molt bones sensacions sobretot al final. El meu temps 2h 43'58'' sense contar el pas de barca.


Fotos i classificacions (no gaire afinades)


by Joan

diumenge, 17 de maig del 2009

Els Ports de la Terra Alta en BTT




Com és habitual al món bomberil, sempre hi ha algú que es belluga per organitzar una sortida en BTT, a còrrer o el que sigui. La qüestió és fer pinya i trobar-nos amb companys d'altres parcs per passar un bon rato i disfrutar de la muntanya. Aquesta vegada el nostre company Jordi Xertó, natural d'Horta de Sant Joan, ens tenia preparada una sortida pels Ports. La Terra Alta té grans encants, i el paisatge n'és un d'ells. La integració de pobles, conreus i muntanyes, la fan una terra de contrastos però a la vegada d'harmonia. Una zona, sense cap dubte, per disfrutar-la.

El dijous 14 de maig ens vam reunir més de vint bombers a la localitat d'Horta de Sant Joan. Tot un èxit. Conduits pel guia Xertó, vam agafar la pista del Port (accès que condueix al Mas de la Franqueta), que vam deixar per anar a buscar les majestuoses Roques de Benet. Deixant-les a mà esquerra finalitzem una llarga però assequible ascenció fins al Coll de Membrado. Descendim una mica per un sender bastant perdut, per agafar aire. Ens espera la pujada per un camí (diga-li sender) que amb prou feines podem fer-lo a dalt de la bici. Arribem al Coll de Botana. Ara la baixada valents!! Per la sendera baixem al Mas de Franxo i posteriorment a l'àrea recreativa del Mas de la Franqueta. D'aqui ens dirigim fins al Coll de Pell Negra per la pista del coll de Miralles. Ara ens espera la baixada més disfrutona del dia. El sender del Coc, que passa per dins del Mas de Corretja. Un sender llarg i amb poca dificultat tècnica, que permetia que la gent és llancés a totes (lo Tomàs d'Alfara ho va grabar!!). Per acabar el recorregut vam passar pel riu passant pels Estrets d'Arnès.

En total vam fer 36 km i gairebé 1200m. de desnivell positiu. I per acabar la jornada, un bon dinar al restaurant Miralles d'Horta.

FOTOS


by LLuís

dimecres, 13 de maig del 2009

Roca de Mora, Roca Traidora


El dia 13-05-09 els morencs Roger Margalef, Guillem Font i Joan Farnos obrim la via "Roca de Mora, Roca Traïdora" al barranc de la Fotx(situat al terme de Garcia, pero geograficament a la banda riberenya del terme de Mora d'Ebre).

L'aproximació es fa ràpida en uns 15 min desde dalt del barranc on deixarem el vehicle on s'acabi el camí. Seguirem per la banda esquerra per cami de cabres fins que ens situarem a la vertical del ràpel.

Per arribar a peu de via realitzem un ràpel de 40 m desde un pi que ens deixarà tot just al costat de la via caminant per la feixa.

La via segueix una fissura molt marcada per continuar per un estètic esperó fins a montar reunió en una olivera. La graduació (V+/A1) i 30 m, continuant fins un pi (III) i 10 m.
Roca super dubtosa, segurament però la via segueix la millor roca de la paret.

Hem montat R0 de 2 claus per evitar la caiguda de la cordada barranc avall. Roger escala de 1er i Guillem assegurant molt bé en doble corda, Koanitou fent fotos i alliberant tensió en tot moment. Comença per un tram de V+ on a la 3era asseguransa es trenca una pedra i Roger realitza la primera caiguda en escalada clàssica en lliure. Cap neguit i cap amunt en artificial (no m'hen fio ni de la meua sombra) a partir de la caiguda uns 5 m (forçable 6a+/6b), per sortir en lliure altre cop amb un pas de V i continuant per l'esperó de l'esquerra(IV+ a estudiar) en busca d'un pont de roca i després de l'olivera on montarem reunió. 10 m més amunt grimpant III en busca del pi(del ràpel) on hem deixat les coses.

Un matí molt agradable en la que s'han reunit tres amics: Roger enredant al personal( durant la caiguda ha acabat de fer l'explicació del perquè de la doble corda i el xapatge alternatiu), Koanitou enganyat pel sostredecinquè( a les 12 h havia d'estar a casa...hem arribat a les 15h) i Guillem en busca de noves sensacions(les ha trobat! i li han agradat!)

Les fotos

By Roger

dijous, 7 de maig del 2009

Another day in paradise v2.0



Aquesta setmana he visitat dos cops Lo Port per la Terra Alta. Un dia amb lo David Duaigues vam fer el clàssic, espectacular i insuperable circuit btt per Arnes, Estrets, les Valls, Toll del vidre i retorn. Total 24 km/535 m de desnivell+ a un ritme excursionista xerrant i comentant les vies d'escalada i el entorn en general: Biarnets, Barber, Don, Gronses, Falconera, Roca dreta, Moleta del Molló, Penya Galera, etc.

Lo dimarts dia 5 de maig desprès de molts mesos he quedat amb el meu guia skyrunning favorit i gran coneixedor de molts racons del Port, lo Fede d'Arnes. M'ensenyat i fet part del excepcional recorregut de la cursa de muntanya d'Horta (8 de novembre cita obligada). Passant per les emblemàtiques Roques d'en Benet per un itinerari sorprenent i molt empinat. Total 2h42'/925 m de desnivell+ a ritme xerrada/esbufec.

En els dos casos desprès hem anat a disfrutar la tradicional birra/xampú...que bé nos ho passem!

Salut i força

by Joan

dilluns, 4 de maig del 2009

Alba (i II)

Arriba el cap de setmana i els meus ulls sol saben veure-hi en mode panoràmic a més, si fa bon temps, fujo de la gent com un javalí.
Em queden 2 setmanes i he de buscar el petit paraís d'Escòcia, carrego un cotxe amb lo indispensable: gasolina i jo: targeta de crèdit. Enfilo cap al nord sense res planificat però, amb la idea d'arribar al punt més al nord de l'illa, Dunnet Head.
Sense plans, arribo primer a Port Glasgow, un petit poblet de costa al nord-oest de Glasgow, res a veure amb la ciutat.
Segueixo direcció Stirling, indret dissenyat per solucionar conflictes entre Anglesos i Escossesos.
Continuo fins arribar a Aberdeen, famós per la seva universitat i per... res més que em pugui interessar, segueixo cap al nord.
Aquí les carreteres son autopistes al nostre país, i gratuïtes. El problema es que pots acabar amb un cèrvol com a copilot i després intentant convèncer al dels lloguers de cotxes de que la sang no és humana. No obstant, em trobo algunes interessants panoràmiques que em fan parar, a orinar.
Estic arribant a Inverness però em fa més por dormir a la ciutat que pas dins d'algun bosc de ves a saber a on, aparco i m'enllauno al maleter (més comfortable del que em pensava).
El sol em pica la cara i em desperto a les 5:48 am, 3 grauets, directe cap a Inverness. La ciutat està curant ressaca encara.
Poblets, carreteretes, muntanyes, no m'apeteix veure cap altra cosa. Segueixo per l'A9 fins arribar a Wick, em recorda Falset. Encaro cap a Thorso per arribar a la badia i al punt més al nord. Començo a trobar gent de poble, escossesos amb l'accent més tancat que mai i l'Oceà Atlàntic...
M'encanta sentir-me així: perdut, imnensament petit, al nord...
La carretera es desdibuixa i apareix un camí asfaltat per on, sovint, em trobo motoristes, fanàtics dels cotxes, cèrvols, vaques i ovelles amb qui he de negociar el pas (únic per uns quants centenars de quilòmetres). També apareixen cabines de telèfon al mig del no-res, entre un peu de 900 metres de muntanya i les blanc-i-blaves platjes del nord.
M'agrada recordar els quilòmetres (que el cotxe porta) fets, no em fa peresa saber que en tinc centenars per a fer.
Apareixen les veritables crestes de les Highlands, cunes d'escalada en gel. És difícil descriure l'indret, és perfecció desèrtica.
Continuo direcció Ullapool desitjant que no s'acabi aquesta carretereta, però cansat del seient. L'objectiu de moment és saber que hi ha per aquí.
Passo Ullapool, arribo a Fort William, seu d'esports de muntanya però no tant atractiu com Glencoe, magnífic indret on també he de tornar, algun dia.
No més carreteretes; 2 carrils, gent, multitud, altre cop sé on estic. No puc triar entre una cosa o l'altra, necessito totes dues.

1548 quilòmetres, acabo de veure gran part d'Escòcia i la màgia que té. Altre cop torno a estar entre 4 parets, però altre cop tornaré a viatgar i això és el que m'agrada, canvis. Em queden uns dies per acomiadar-me; gràcies Escòcia, gràcies, gràcies, gràcies.


Salut a tothom,


Xavi, fotos.


P.S.: Disculpa Joan per no deixar l'article dels Monegros en primera portada, espero que us agradi.

diumenge, 3 de maig del 2009

IX Bikemarathon de los Monegros


Un any més ha tingut lloc aquest dissabte 2 de maig a la localitat monegrina de Sariñena (Osca) la clàssica marxa/cursa de llarga distància. Ha hagut record d'inscrits, 1500 bikers vinguts de tots els racons d'Espanya. El recorregut, el mateix de cada any, transcorre íntegrament per pistes plenes de pols sense dificultat tècnica enmig d'un paisatge típic de desert estepari.
Puntualment a les 2 de la tarde s'ha donat la sortida amb condicions meteorològiques de calor i una mica de cers. La sortida és de bojos i fins al km 20 on hi ha la primera pujada acumules molta tensió per tal de no anar per terra. A més a més, estàs respirant pols tota l'estona i fins hi tot hi ha moments que no tens visibilitat. Aquest any hi ha més nivell perquè hi ha més gent al grup capdavanter i és que en aquesta cursa coincidim els “carreters” i els “montanyers”. En aquest tipus de cursa és important l'estratègia i el saber agafar una bona roda que et porti. D'alt de tot del primer petit port tinc el meu moment de glòria posant-me davant de tot del grup uns minuts compartint aquest moment especial amb l'amic Mariano. Arribant a d'alt de tot del segon port comencen a fotre “pals” i em despenjo del primer grup i rodo en un segon grup de 7 o 8 que ens disputem un apretat esprint final, jo amb les cames enrampades.
Al final han sortit 114 km 17è class/3er veterans (provisional) amb un temps de 3h49'33'''' a 29,8 km/h de mitja i 1045 metres de desnivell positiu.
Al acabar, he compartit fideuá i tota la cervesa que volia amb tota la gent de la Penya ciclista Ribera d'Ebre; aquest any hem fet record de participació, 13+independents (Gerard,...). També he coincidit amb molts coneguts, gent de Lleida, lo Mariano que ha fet una molt bona cursa, los Flixancos Alex, mario i Jornet (3er de la general) i l'Ilercavó Arboni que ha debutat en la llarga distància btt tenint un aparatós accident i que malgrat les magulladures i la mecànica a continuat endavant avançant més de 1000 bikers juntament amb el Carles Checa que s'ha esperat a ajudar-lo formant un tàndem demolidor venint del darrera de tot.

classificacions i fotos
les meves fotos
by Joan