Aclimatan a la Cordillera Blanca. Perú
S’apropa l’hivern i les boires meteorolòquiques, i és quan em venen dubtes personals i també se’m emboira el cap i no sé cap on anar. Com diu la cançó de Katrina 1985 l’únic que puc fer es caminar (o córrer) cap a la llum.
Suposo que us heu adonat que no penjo cròniques últimament, i és que desprès de dos anys noto que em repeteixo i no m’apeteix escriure cròniques públiques de les curses. De totes formes als companys que em preguntin no tinc cap inconvenient de compartir sensacions. Això no vol dir que no pengi alguna crònica de tant en tant i per descomptat continuaré penjant fotografies de les ilercurtides, així mateix utilitzaré el xat per quedar o opinar breument d’alguna cosa. El blog climb bike and run no és un blog personal, és un blog on compartim vivències uns quants apassionats de la muntanya per la qual cosa animo als altres ilercavons ha participar i penjar alguna crònica cada vegada que tingueu ganes de compartir alguna experiència.
Esportivament parlant aquest any he tingut una ratllada mental sense ganes de matxaca'm als entrenaments però amb ànsies a les curses. Estic content del nivell que he assolit amb btt però en canvi he fet més curses a peu, que pel poc que surto a córrer, una vegada a la setmana màxim dos en algun període, també puc estar satisfet. A partir d’ara intentaré marca’m objectius que m’agradin, exemple duatlons de muntanya , i la resta disfrutar sense ànsies de l’ambient excepcional que es respira i donar prioritat a l’alpinisme.
Salut a tothom.
by joan
10 comentaris:
Res no és ni millor ni pitjor, lo important és sentir-se a gust amb el que es fa. És lògic però, que quan es competeix entra en joc una obligació i un sacrifici superior, però que es pot assumir sempre que estigui recompensat amb els objectius que es marqui cadascu.
A disfrutar del que calgui! Salut a tothom!
Lo important es parcitipar!!
joan, ànim, i continua així. una de les coses que més valoro de tot aquest ambient de les curses de muntanya, ó millor encara, de les sortides runners per la muntanya, és trobar gent com tu. ets genial. apa, salut.
aixo es cosa de temporades. pero si ets un crack!
anim, coratge i sobretot no estripes el tratje.
Joan, màquina,....el més important és sentir-se bé amb el que un fa. Si et ve de gust competir i no explicar-ho, doncs no ho fas i punto. Que a la vida ja en tenim d'altres d'obligacions.
És important no tenir pressió.
Potser no tindrem les teves cròniques, però tindrem la sort de trobar-nos corrent per aquests móns de Déu.
Salut i muntanya!!
Moltes gràcies família, lluís, Xavi, etc...
Joaquim, Alex, Biel, Sou DE puta mare, gràcies pel suport i espero disfrutar de la vostra amistad molts anys.
Salut i muntanya!!
Ets un crack i ho continuaras sent fent lo que vulguis fer.
Alpinisme?Jo m'apunto!
En tinc una pensada que t'excitarè:
Bike, Run-walk and CLIMB!, potser canviant l'ordre de les coses ens sentirem més feliços i pensarem en els altres i en el record dels amics!
Koanitorrrrr!!!!
Si ensdeixes sense croniques, doncs les trobarè en falta, però si el cos et demana això doncs endavant.
Del tema competir i alts i baixos doncs escolta la veueta interior i deixat de donar voltes a les coses. A fi de comptes ho fem per disfrutar i les ratllades ens fan perdre el temps pesant en petites coses i oblidant lo bé que ho passem QUASI sempre.
Salut Crack
Roger, estic excitat que és aixó de Bike, Run-walk and CLIMB?
Santi, quanta raó tens. Suposo que és natural remenar l'olla de tant en tant, però bé, res greu.
Salut crack
Ei Koanito no hi patiscos que la gent podrà sobreviure sense cròniques i l'Alpinisme t'espera...
Allò que fa 20 anys vas començar i anirem posant remei i compartint estones per les muntanyes.
Ara les Duatlons a fondo que n'ets una màquina i els més jovenets que tu ja tremolen que la bèstia dels Ilercavons cavalca cap a l'elit!
Publica un comentari a l'entrada