MOSCA i PEDRA ( 30 m - V/A1- 6a+)

Nova via als cingles del barranc de la Fotx(terme de Garcia).
Ja fa dies que caminant per allí vaig veure de lluny aquesta línia i m'hen vaig enamorar, la vaig anar a veure de baix i vaig flipar!
Quedem lo Jordi i jo per anar a fer l'aventureta dissabte a la tarde i pujem desde baix del riu (una matada matojera). Començo a escalar i veig que el lliure està apretat. Au doncs escaletes i placa amunt!
Una placa brutal! Gotes d'aigua, fissures, algun pont de roca, ... fins que s'arriba ja en lliure al peu d'un diedre que tot i no semblar-ho de baix és cec com un ratpenat. M'ho miro un bon rato i fico un spit per protegir l'asunto. Baixem que ja és tard.
A l'endemà, canvi d'hora, matinada i està vegada per dalt del barranc(com la Roca de Mora, Roca Traïdora) fem l'aproximació. Apuro en lliure (top-rope) els primers 15m exquisits i apretats. Intento continuar en lliure però la protecció no és gens obvia i el diedre exigent. Continuo doncs en artificial fent ús en un pas del ganxo i ja finalment surto en lliure de V fins fer R en un bloc gegant a les terrasses superiors.
Insatl·lo la corda fixa, el Jordi hem baixa, l'asseguro en mode politja i comença a pujar i jo tambè per la corda fixa li faig un repor de la seva escalada a la via. Al principi no en vols saber res de l'artificial, però quin remei al final no gaire convençut es comença a penjar de les peçes amb confiança i pillant-li el truco al tema. Força el final del diedre en lliure fins que a 3m del final li tiro un pedrot que hi havia als peus i sort que el ve veure i nomès li impacta a hombro i braç. És lamenta..."estas be?"-"Sí, sí, pero descansare un moment"Li haguès pogut fer molt mal; per això i lo munt de mosques negres que ens trobem a primera hora i que ens obliguen a tapar-nos i guardar-nos durant 1h fins que el Sol ja més alt les fa marxar ordenadament.
"Mosca i Pedra" queda semi-equipada amb 2 ponts de roca i un espit, per mi la millor via en lliure de Mora, i la roca per descomptat tambè.


By Roger

I xallenge David Duaigues d'Almatret i ascenció al Pic Anayet 2545m

Diumenge 14 els ilercavons teniem cita a Almatret. Una marxa de btt que sens dubte serà obligatoria al nostre calendari anual tant per l'espectacularitat del recorregut, que transcorre per senders i paratges magnífics dels Tossals d'Almatret, com per la inmillorable organització i així també perquè és un homenatge al que va ser el seu artífex, i bon amic nostre el David Duaigües. Va per ell el reconeixement per la gent que treballa i ha treballat pel territori i que vol donar a conèixer els seus valors naturals.

Més de 500 persones vam participar d'aquesta prova. Un inici explosiu amb zones planes i posteriorment un sender de 3km. que si bé era per disfrutar-lo també va resultar ser un tap per aquells que els agrada baixar ràpid. Després tothom es va anar posant al seu lloc amb una pujada llarga i bastant dura. Desprès s'anaven intercalant algunes pujades amb trams de senders que planejaven pels Tossals o descendint per algun que altre tram tècnic. Finalment ens esperava la pujada llarga que va fer patir a qui no s'havia deixat reserves. En total un recorregut de 42 km amb tres avituallaments solids i líquids (tot un luxe). Podeu consultar les classificacions a la web de servioptions

Com que les previsions metereològiques eren bones (boníssimes) a la mateixa plaça d'Almatret vam preparar un sortida pel dia següent cap al Pirineu. Objectiu: la cara Est del Pic Anayet 2545m. Així que el dilluns al tardet ja estavem a Sallent de Gallego, on vam vam sopar i pernoctar. Dimarts a les 4:45 ens aixequem per esmorzar i desplaça-nos a l'aparcament Anayet de les pistes de Formigal. S'ha de matinar doncs és el que toca ("la vida de l'alpinista es dura!!") i a més quan el corredor que volem fer es troba a la cara Est i per tant el sol li tocarà ben aviat. A les 5:45 comencem a caminar per les mateixes pistes d'esqui i desviar-nos cap a la dreta pel barranc de Culivillas en direcció els Ibones de Anayet. Va progressant suaument fins que et trobes una pala empinada just abans dels llacs. L'estètic pic d'Anayet en forma piramidal i el corredor dels francesos es ben visible des dels ibons i destaca el diedre de la seva cara est. Ens apropem a la base per equipar-nos amb los gavinets i amunt que fa pujada. El corredor presenta inclinacions mantingudes de 50- 55º i progressem fins un ressalt de 75º/IV (5m) que hi ha la meitat del corredor, on montem la primera reunió de dificil protecció. La resta de corredor és una pendent uniforme de 50ºque ens porta a una petita bretxa per la que accedim a la cara Nord. Encarem recte amunt els 100-150m de desnivell que ens falten per fer una directa al cim amb pendents de 55º i algun ressalt sense massa dificultat. S'ha de destacar la qualitat de la neu que ens ha fet que la jornada fos ràpida, segura i amb molt bones sensacions. El descens es fa per la via normal, fàcil però exposat al principi, per anar a buscar altre cop els Ibons i cap al cotxe. Em disfrutat moltíssim, doncs quan s'ajunten bones vies, excel·lents condicions i millor companyia, que es pot demanar més??

Característiques: Corredor de los Franceses. D inf. Desnivell 300m.

Cordada: Koanito, Kim i Lluís

Horari: 2hores i quart d'aproximació (es pot fer en 1 hora i mitja si no et perds de nit)

2 hores i quart fins al cim i 2 hores de descens

Material:piolets, grampons, 3 tornillos de gel, pitons varis i friends.

Fotos:http://picasaweb.google.es/koanito/Anayet2545m#

by Lluís

TOCANT SOSTRE ( V+/A2 - 40 m)

Ja fa anys que hem miro aquell sostre fissurat, però fins aui no havia reunit les condicions òptimes per obrir-lo: temps, paciència, material i coneixement.
La roca és prou bona per ser de Mòra, i el traçat fins la R1 d'una lògica aplastant. Carregat amb lo petate faig l'aproximació el dia 2 de Març en BTT suant la cansalada, fins al Mas de Vilàs. Des daquí camp a travès en uns 10 minuts fins al peu del desplom, on hi ha el que potser sigui la única tartera del terme de Mora. Escalo fins tot just baix lo sostre i a Mora a dinar (deixant lo material).
Torno a la tarde i ja en ple ocàs acabo de montar R1 i rapelo satisfet. El sostre impressionant! 4 passos assaborint la gravetat màxima amb aquell formigueig a la panxa de si aguantaràn les peçes posades. Potser és el sostre la secció menys fissurada, per davall un tram petit de roca molt mediocre, i per damunt al sortir una fissura perfecta que agafa forma de diedre fins la R1.


El dia 4 de Març escalo el 2n llarg sortint a l'esquerra per xapar un clau tranquilament i després flanquejar a la dreta per ja agafar la fissura diedre fins al desplom on per kla dreta el superarem gràcies a unes bústies horizontals i ja sortir fàcilment per fer R2 en una sabina.
La via queda semiequipada amb 1 clau i 1 pont de roca al Ll1, la R1 (2 claus a reforçar) i 1 clau al Ll2. Per repetir-la claen 14 cintes, joc complert de tascons, aliens groc-verd-blau i camalots 0,5-0,75 i 2. Algun clau pot anar bè per si...(1 v, 1 u, 1 universal).
Al escalar-la l'he anat sanejant la roca voluntària i involuntàriament. La roca per on recorre doncs, ara, és bastant bona en general. L'objectiu d'escalar-la sense ús d'expansions ha sigut perfectament realitzable, un somni complert!
El descencs, seguint un camí de cabres en direcció oposada al cim de la Picossa que va faldejant els cingles fins l'altura d'un mas on seguint el sender retornem al camí principal de les Solanes; i d'allí fins al Mas de Vilàs. Uns 20 min.

PD: Recuperant el petate des de la R1 m'han agafat unes ganes de cagar incontrolables, finalment gràcies a la repisa al costat de la reunió he fotut un trunyo guapo, cagant-me damunt els gats i pixant-me a les malles. Sort de les pedres trncades i les plantes per torcar-me el cul i l'ampastre. Quina pudor!, la via tambè es podria dir Quina Cagada!

Les altres fotos

By Roger