Viatge a la Cordillera Blanca. Andes peruans

Tot comença quan lo Kim em proposa escalar l'Alpamayo, als Andes peruans, muntanya declarada per l'UNESCO com “la muntanya més bonica del món” durant un concurs de fotografia escènica a Munich l'any 1966. Desprès d'un període de reflexió li confirmo que aquesta vegada l'acompanyaré a ell i al JB amb l'intenció, sobretot, de passar-ho bé i conèixer les muntanyes i les costums d'aquest llunyà país, Perú.

La 1ª escala la fem a Barcelona ja que el vol surt a les 06:00 i l'equipatge s'ha de començar a facturar a les 04:30, sortosament la nostra amiga Rut ens va facilitar dormir a la ciutat comtal, gràcies Rut!! És l'hora de marxar i el primer entrebanc és l'equipatge, haurem de fer virgueries per facturar màxim 20 kg cadascú amb tota la ferralla per escalar. Encara sort que podem portar un equipatge de mà (la motxilla) màxim 50 cm, anem una mica pel damunt del límit però a l'hora d'embarcar no tenim cap problema; bé, tenim un somriure de l'hostessa. Li tinc respecte als vols transoceànics, i més quan dos dies abans va esclatar un avió a Brasil en ple vol, però he de reconèixer que el vol va se bastant agradable via Bcn-Amsterdam-Lima exceptuant alguna turbulència per les alçades de Colòmbia. Sortim a les 10:00 Amsterdam i desprès de quasi 12 hores de vol interromput arribem a les 22:00-7 hores hora local = 15:00 hores. Al desembarcament a Lima ens esperen una colla de metges i material mèdic amb protecció facial, prèviament et feien firmar un paper on asseguraves que no tenies simptomatologia de malaltia respiratòria Les màsqueres s'acaben al sortir de l'aeroport (una qüestió d'imatge?) De seguida ens aborden una colla de taxistes entrajats que ofereixen portat per 40$ (30€) a algun hotel de la ciutat i nosaltres acceptem. Lo flamant mercedes que destaca sobre tots els altres vehicles ens porta a un hotel del modern districte de Miraflores de Lima (ciutat de 8 milions/hab). És llavors quan es adonem que aquest paio ens ha fotut lo pel, els taxis normals cobren 30 nuevos soles, moneda del Perú (7,5€).

Al dia següent un bus de la companyia Cruz del Sur ens porta primer per l'autopista panamericana per desprès encarar el coll de Conococha 4080 m i baixar fins la capital de la Cordillera Blanca i del departament d'Ancash, la ciutat de Huaraz 3080 m., en 8h/400km

Des de Huaraz es pot veure quasi tota la totalitat de la Cordillera Blanca on destaca la gran mole del nevado Huescaran 6786 m; és el més gran i alt massís de la franja entre el tròpic de càncer i de capricorn. Dins de la Cordillera Blanca es troba el Parque Nacional de Huescaran (reserva de la biosfera) És un indret ideal per satisfer les ànsies d'escaladors, senderistes, bikers, skyrunners, etc. Per entrar al Parc s'ha de pagar una tasa de 65 soles (16€); a més, per entrar a determinades quebrades (valls) s'ha de pagar una altra tasa entre 5-10 soles a la comunitat per ajudar al manteniment de sendes, etc...

Pel que fa al allotjament, per casualitat, vam anar a parar al Albergue Benkawasi on el servei ens va fer sentir com a casa per 20 soles per cap la nit. A Lima al Hostal Malka (30 soles la nit) Bon ambient i servei.

Al mercat de Huaraz vam trobar tota clase de menjar a bon preu encara que particularment em fotia fàstic passar pel costat de la carn i sobretot el peix que desprenia una forta olor sense gel ni transport refrigerat. A huaraz hi han molts restaurants on es pot menjar bé a bon preu encara que jo preferia anar a comprar al super i fer el jalar a l'alberg. Les festes nocturnes les vam gaudir al Extreme-Bar (Pub Garden) on el Benjamin i la Maria amb el seu bon humor s'encarregaven que disfrutessim de la festa i la birra amb personal de totes les nacionalitats.

Moure's per Huaraz i el Callejon de Huaylas és relativament segur malgrat que els taxistes estan pitant tota l'estona impulsivament i que contínuament tenen que esquivar els nombrosos forats que hi ha a la via pública provocant situacions de perill. És curiós percatar que més del 95% dels carros (autos) són marca Toyota, la major part abonyegats.

Lo clima, al tracta's d'una àrea tropical situada a l'hemisferi sud, de maig a setembre, teòric hivern i període sec és l'única època que es pot escalar a la cordillera. Els dies són suaus (màniga curta) i les nits fresques (màniga llarga). No tenen cap servei meteorològic fiable, a la temporada seca sempre fa sol excepte al canvi de lluna que pot fer dos o tres dies de nuvolades amb poca pluja i poca neu als nevados.

Hi ha multitud d'agències (no imprescindibles) que t'organitzen tota la logística i et faciliten els tràmits, tenen la tendència a cobrat per tots els detalls. Nosaltres malgrat ser reticents, finalment vam cedir la logística i algun mal de cap a la Anthula gerent de infinite adventures lligada al Albergue Benkawasi, al Albergue Malka i l'Extreme bar.

Per tornar a casa, sentit invers, o sigui 8h de Bus (Movil Tours) fins a Lima i 12 hores se vol transoceànic (KLM) fins Amsterdam i desprès a Barcelona fent una escala a Paris per estalviar-nos algun euro i no haver de passar per Madrid. Jeje

En definitiva, gran experiència i molt recomanable convivència amb persones de costums totalment diferents a les nostres que ens vam fer sentir molt a gust. Destacar als indígenes de la zona els quals parlen Guechua i en general són gent molt oberta i simpàtica amb el ritme molt pausat.

By Joan