Ens vam fixar en dos línies, l'una ha resultat ser la Eterna Passió(oberta l'any 93) a la Paret del Corberans i l'altra la creació de la Tobillo de Titani a la Mola d'Irto. Entre tots decidim encarar-nos a la Mola d'Irto per la proximitat, arribem a la linia mirada i ens repartim la feina. Hem toca escalar, millor dit, la vull escalar i negocio amb Guifre que amistosament hem cedeix. Per altra banda l'Olivas i el Miguel es posen a la dreta a escalar un projecte que va per la placa. Arriben, ells, a un spit amb un cordino d'abandò i un mur llis i compacte sense cap altra expansió. Ells baixen i proven la resistencia d'un plom a l'inici de la Tobillo de Titani.
Pujant intento col·locar un spit que no m'hen surto, però havent ja fet mig forat acordem que el Guifrè(picapedrer) el col·locarà fàcilment de 2n. No és així perquè la roca és d'una duresa considerable i li costa unes butllofes (primer canta i canta però desprès ja no es senten les seves melodies enganxoses, algo passa!).
Finalment monto R a les 2 oliveres de dalt de la Tobillo de Titani i asseguro a Miguel i Guifrè que pujaran. L'Olivas ja ha marxat. És la reaparició del Miguel al món vertical desprès de la fractura de la tibia i el peronè a l'altura del turmell, que ara tè reconstruït a base de molt ferro.
La via va a la dreta de la pared sud-est i el començament està marcat amb un plom. Ressegueix una berruga flanquejant-ho per baix i ens trobem un spit( intent de clavar-lo per mi i fixat per guifre de 2n) per continuar ja amb la evidència d'una fisura que s'aixampla al final amb algunes sabines. La reunió aprofitant 2 oliveres al final de la paret i el ràpel desde la mateixa olivera. 40 m i V+.
Via de continuitat en el V amb algun pas esporàdic de V+.
Linia molt bonica pero amb roca molt mediocre a estudiar de baix a dalt.
By Roger
1 comentari:
Astupendo curtiment d'escalamenta! Sou tots imparables...i que duri.
Salut companys
Publica un comentari a l'entrada