C'est fini! L'aventura comença al juny del 2009 amb companyia de Guillem Font obrint els primers 20 metres. 1 any i mig mès tard torno en solitari per acabar el primer llarg d'uns 35 metres(7 hores d'esforç). Pel cap hem volta abandonar el projecte i no fer cim, però no, decideixo fixar una corda per tornar-hi i acabar-ho. 4 mesos mès tard finalment hi torno decidit d'acabar la via i conquerir la Penya-Roja de Mora d'Ebre.
Per arribar-hi en cotxe el més fàcil és agafar la N-420 i desviar-nos al ramal de carretera morta a l'altura dels km 814-815. Pujar pel camí de la Vall de Lladres fins que ens trobem amb una bifurcació prenent el camí de la dreta de la vall del Trempat i pujar fins al retom on comença el PR per pujar al coll.Deixem el cotxe i caminem amunt fins que abans d'arribar al coll flanquejem a la dreta en busca del pi solitari característic que marca el peu de via.
Resta una via equipada on tan sols farà falta 15 cintes, 2 ganxos i estreps. He deixat doncs tot el material fixe a la paret(spits i claus). La idea és alliberar la via en una futura repetició.
Transcorre per una paret vigilada per cabres salvatges, amb roca calcària de dubtosa calitat. El recorregut però segueix un estètic esperó a l'esquerra de la paret on la roca és bona, fins que s'acaba i cal seguir per terreny descompost, entre pins i sabines fins la cima. En total uns 90 metres.
El primer llarg comença a l'altura d'un pi. Aprofitant el pi grimpem fins el primer spit. Cal fer un parell de passos de ganxo per arribar a un clau i continuar fins al següent clau. Són aquests primers metres els més difícils de la via i probablement en lliure costaran. Després l'esperó s'ajau una mica i continua fins al següent spit per continuar amb ganxos o en lliure en tendència a l'esquerra en busca d'una fissura diagonal que marca la separació entre la paret ajaguda i altre cop paret vertical. Ens trobarem un clau i seguidament un spit. A la fissura hi ha un bon pont de roca per continuar en placa excelent típica del Morral de Tivissa equipada amb 2 claus per arribar a una repiseta, fàcilment alliberable. Continuem a la dreta per una fissura en lliure fàcil protegida amb dos claus i flanquejem a l'esquerra amb l'ajut dun spit per situans a l'altra banda de l'esperó on trobem un petit diedre amb un clau i uns metres més amunt sobre placa un bong que ens marca el flanqueig a esquerres cap a la reunió. Excepte el primers 5 metres de via, la resta del llarg transcorre sobre calcari excelent.
El 2n llarg comença protegit del factor 2 amb un clau per pujar a una repiseta on trobarem un spit i flanquejar a la dreta en busca d'un diedre on trobarem un clau abans i a final del diedre. Desde el diedre seguim flanquejant a la dreta per superar un petit esperó i situar-nos en un petit balconet on trobarem un spit. Ataquem pel dret el petit mur parant atenció amb la roca per seguir uns metres amunt sobre roca dubtosa i després flanquejar a l'esquerra en busca d'una terrassa terrossa amb cagades de sobatge on s'acaben les dificultats de la via. Continuem uns metres més amunt per una canal en busca d'un gran pi on montarem reunió comodament. La roca no és tan bona com al primer llarg i cal parar comte a no tocar blocs sospitosos. Facilment alliberable.
El 3er i últim llarg és una grimpada fàcil entre pins i sabines fins al cim del Penya-Roja. Comença aprofitant un esperó rocòs a l'esquerra de la reunió i continua per pendents suaus terrossos fins trobar-nos un agraït sistema rocós just abans d'arribar al final on montarem reunió novament sobre qualsevol dels molts pins que hi ha.
La baixada direcció nord en busca del coll , seguint el PR fins a peu de via i després fins al camí.
Amb aquesta via completo el pòker de vies del terme(o colindants) de Mora. Primer la "Roca de Mora, Roca Traïdora" al barranc de la Fotx amb companyia del mestre ilercavo Koanitou i Guillem Font. Després la "Tocant Sostre" a les Solanes en solitari. La "Mosca i Pedra" també al barranc de la Fotx amb Jordi Orobitg, i finalment "l'Esperó Ilercavons".
Juntament amb les vies dels cingles de la Picossa prohibides per nidificació d'aguila cuabarrada, les crestes del terme, el racó dels avencs i algun que altre secretillo, queda un bon joc per l'escalada a Mora d'Ebre. Intentarem ampliar el terreny de joc.
By Roger
