dimecres, 26 de novembre del 2008

Cara sud de la Mola de St.Marc(Gandesa)

El passat 22-11-08 els ilercavons Guifré i Roger ens vam dirigir a la Mola de St.Marc amb la idea d'escalar-la per alguna línea atractiva i nova.
Primer ens vam fixar en la inmensitat de la cara nord-oest/oest on probablement en naixeran moltes vies en un futur. Però el fort vent de mestral que lastrava aquesta part i la no presencia de l'energia calorífica ens va fer desplaçar cap a la vessant més solejada i més arrasserada del vent.
A la cara sud també hi havien moltes possibles linies a escalar, i després d'unes discussions vam arribar a l'acord que escalariem una linea determinada que ens semblava lògica fins a meitat de paret. La incògnita venia després, pero la continuació ja la decidiriem un cop montada la primera R.
El Guifré és el que escala el primer llar (està fortissim) i no hi ha cap dubte. Jo l'assessoraré desde baix.
Carregat amb molt pes inicia la seva escalada i als 2 passos hem comenta que ja podem marxar!Efectivament aquella línia ja s'ha escalat amb anterioritat, hi ha un plom marcant l'inici de la via(i posteriorment també veurem una fletxa picada sobre la paret). Decidim que continuarem amunt i potse repetim una via fantàstica.
Puja amunt i es troba un spit marcant la via i després una R amb 2 spits. Monta reunió i pujo. Uns 30 m amb una dificultat de V+/6a que et posa les piles. En definitiva un llarg molt guapo que segueix la lògica de les fisures en tot moment i que es pot protegir.
A la R comencem a discutir, teòricament hem toca a mi ara pujar, i jo li comento que jo tirarè per la dreta si ho faig de primer i sempre anant a la recerca del més fàcil. Ell vol provar d'anar per l'esqeurra on es veu una línia de sostres i un possible diedre per on acabar la via. Veient el seu entusiasme per la linia i sabent que està fortíssim li cedeixo el liderat altra vegada.
Ara la continuació de la via no està clara, i per tant no sabem per on ens fiquem i si algú ha passat abans. El Guifré comença a pujar i jo li recomano que vagi fent ziga-zagues per esquivar els desploms. Ell hem diu que els vol forçar!Au doncs amunt.
Clauet per aquí, friend per allà, ara que m'he paro i miro per on pujar, ara que esbufego, ara que se li arranca una pedra,....el perdo de vista i l'unic contacte es verbal. Jo xiulant a la R molt tranquil confiant en el Guifré i d'en quan en quan preguntant-li que fa!
Fa molt rato que no diu res i es palpa tensió, de sobte cau un bloc de pedra dels grans....fffuuuuaaa!Sort que el tio no ha tirat per la vertical de la R que si no hagúes sigut pell!
El tio no parla, al cap de 15 min crida "Reunió" i es fot a bramar i cantar cançons de les seves com un loco!Jajaja bona senyal!Desfaig la R i vaig cap amunt. Recullo tots els trastos i deixo 2 claus a la via. Impressionant!Vaia llarg s'ha cascat, jo de 2n el disfruto a cada pas i d'en quan en quan li recordo que hem reculli la corda penjant!
Llarg que va superant tot el rato els desploms i que va a buscar la bellesa i duresa dins de lo possible. Probable cotació pendent de la 1a repetició(6a+/MD+/35 m).
La via encara no té nom, però el que està clar que és tota una declaració d'intencions sobre el que volem i creiem que és el camí que ha de seguir l'escola de la serra de cavalls i pàndols.

Proximament la ressenya de la via.

Personalment opino que l'escalada ha de ser el màxim neta possible, i amb aquesta obertura hem vist que això es pot fer paral·lelament a la seguretat de l'ascenció. Us convido als escaladors interessats a mirar aquesta web. Per mi tot un model a seguir http://escaladatradicional.blogspot.com/

By Roger

Travessa dels Anapurnes amb BTT versió 2.0


Al bloc del Jordi Varela integrant de l'expedició trobareu detalladament narrada tota la aventura viscuda fins al moment al Himalaia, documentada amb fotos molt guapes...

Molt interessant

dilluns, 24 de novembre del 2008

II Duatló de muntanya de Balaguer


Diumenge 23 de novembre ha tingut lloc aquesta duatló de muntanya ben organitzada pel Ajuntament de Balaguer, CE Pedala.cat i la Federació catalana de Triatló dins del Circuit català de duatlons de muntanya en un dia que la meteorologia ens ha regalat sense boira amb bon solet i bona temperatura. La cursa l'han acabat 151 duatletes i s'han retirat 7 del 168 inscrits.

El recorregut, per mi, és el més muntanyero del Circuit Català i constava de 3 sectors:

1er sector RUN 6'5 km/245 m de desnivell+ amb sortida i arribada al bonic entorn del convent de les Avellanes (a 15 km de Balaguer direcció Ager). Quasi tot el recorregut transitava per sendes entre bosc de pins amb alguna baixada tècnica.

2on sector BTT 21,5 km/530 m desnivell+800 m desnivell- fins a Balaguer empalma'n nombroses i tècniques trialeres.

3er sector RUN 3,1 km/65 m desnivell+ Recorregut Urbà. Des del box2 situat al pavelló del Molí de l'esquerra anaves a buscar les 250 escales que pugen fins l'església gòtica de Santa Maria per retornar i acabar el tram vorejant lo riu Segre.

Particularment la cursa m'ha anat molt bé: 5è class/1er Veterans amb un temps de 1h56'16'' Parcials: 1Run 11è (28');BTT 6è (1h11'09''); 2RUN 28è (17'07'')

He coincidit amb molts amics i companys comenta'n sensacions abans i desprès de la cursa com Xavier Sahuquillo, Oriol Cornudella, Robert Pedrosa, Jaume Soler, Joan Domènec, Jose Labrador, Lluís Mas, Txema Alzamora,... Vull donar les gràcies especialment al Mariano, Lo Santi i la Mireia pel suport rebut...

Fotos classificacions

by Joan

divendres, 21 de novembre del 2008

Travessa del Anapurnes Bombers Lleida amb BTT,08


EEEiiiii nooiiiis!!!!!!!! com va tot?!
Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que és la segona ciutat més important de Nepal, és una ciutat on podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaia, i així o farem! des de alguna terrasseta de per aquí fotent-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de vora 8000m i els Anapurnes que aquest fins i tot hi passen!
No se si vau estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha Kathmandu. No pas per que no ens deixessin entrar si que ens deixaven però ens feien pagar vora uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xino tot el dia darrera nostre per vigilar-nos i com podeu comprendre lo nostre era una expedició amb un pressupost 0 on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al plan B que ha set TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. A set una travessa espectacular! On hem pogut passar per la vora d'unes de les muntanyes mes altes del món!!! com es el cas dels Anapurnes, Manaslu, Daulaghiri...
La veritat a set una ruta complerta hi hagut dies de tota manera! lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per que ens duguessin el material ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda,... se'n anava cap als 35 kg, tot i contra la meva voluntat sent realistes no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de mes de 1000 m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000 m les coses canvien, i així ho vam fer.
Ha set una ruta en la que hem passat moments de totes maneres nomes començar les primeres etapes al Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al treking de l'Everest i se'n ha ressentit molt però el tio ha fet tota la ruta com un "pepe" quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de cargar la bici al coll i espenye-la i nan a "saco" vam tindre de parar per aklimatar-nos. El Carlos va arribar una mica tocadillo però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi mas de lo mismo encara ara no sabem, ...era una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada ja que Manang es troba a 3600 metres i i ja portàvem bastant desgast. Re, allí al final vam passar tres dies i un d'ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d'allí a la vora del Ganapurna de 4700 metres la veritat era espectacular la vista que tenia al glaciar del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia més i vam tirar cap d'alt al Torung pedi 4400 m que es al peu del coll del Torung la que és el coll més alt el qual havíem de superar de 5418 m, allí vam parar les tendes com fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí; bueno, dormir alguns potser mes que altres i re, ensundemà de bon de mati a les 6h de la matinada vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters, ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l'ultim tram que les vam muntar i les vam espènyer ja que era mes suau, fins que vam arribar al pas els últims 100 m a cavall de la bici TORUNG LA 5418 m cim de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotos de rigor que ja les penjarem mes endavant menjar una mica que per set ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que nois allò sabia a gloria!!! I re, sense encantar-nos per avall! Ens esperava 2000 m de desnivell tot trialera que llàstima de portar les alforges ( i de no tindre la Di-tec) però bueno, va ser espectacular i vam xalar a tope!!! desprès d'un munt de dies cargant la bici al coll i espenyent-la la veritat es que s'agraïa!! A partir d'allí la cosa és va suavitzar i ja va set tot ciclable, ens trobàvem a mitat de ruta i tot era cara avall, pintava be! L'únic que vam tindre de fer es esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Anapurnes per tants dies i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut doncs ens passàvem i ja al entrar la bici al parc dels Anapurnes ens van fer pagar mes del doble del que val caminant i vam decidir de que els esquivaríem per no pagar la multa. Tots els controls des de la meitat fins al final els vam passar buscant rutes alternatives o de nit fins que acabem d'arribar a Poara final del trajecte. Ara estarem per aki uns dies descansant després uns diens a Katmandhu i cap a casa nois!!! No us descric el paisatge per que sinó no acabaríem mai i tal com diu la frase "mas vale una imagen que mil palabras" ja veureu les fotos i el vídeo!!
Salut a tots i records des de Nepal!!

by David Duaigues


dilluns, 17 de novembre del 2008

XX Marxa del Port


Des de Miravet em passen a buscar per Móra lo Didac i lo Jotabe. El dia ha començat radiant i amb una gèlida boira matinal sobre la sortida situada al refugi UEC del Port.

Gran ambient i record de participació amb 800 inscrits+afegits sense inscripció. Trobem al Xavi i comencem a caminar ràpid entre mig de la multitud, tots quatre anem avantçant excursionistes i algun corredor camuflat d’excursionista fins que podem agafar un bon ritme. Passat el coll de Pallers coincidim amb el grup del Mauro, Isa, Pep, Rosa, Marga, Paco, i algun altre. Parem una estoneta al avituallament i continuem tots junts formant un grup homogeni i desmembrable disfrutant de la bona companyia fins al final.

El recorregut i les vistes són espectaculars. Pugem i baixem en busca de passatges com per exemple l’esbelta agulla del Comptador per l’agrest vessant sud per senders mig perduts dignes del grup de cabretes i/o kavalins que som.

El circuit llarg d’uns 17 km aproximadament ens ha costat poc més de 3h i mitja. Com sempre, gran festa al final menjant, bevent per recuperar forces i paliquejant en un bon ambientillo.

PD: De la Pernil Party del dia abans no comentaré res perquè com a altres li ha passat no me’n recordo de gaire cosa...jeje!! Fotos

Fotos Jotabe

by Joan

dilluns, 10 de novembre del 2008

Open Raid Cornudella de Montsant 2008


Aquest dissabte, dia 8 de novembre, va tenir lloc a Cornudella de Montsant la darrera prova del circuit català d’Open Raids. L’expectació era màxima i així va quedar palès en el nombre de participants, un total de 97 equips. Mai un open raid havia comptat amb tanta participació, la qual cosa posava a prova a l’organització, que podia “morir d’èxit”. Però no va ser així i la prova es va desenvolupar amb normalitat. I allí estàvem naltros per a gaudir de la prova, en Jotabe i jo, que no havíem realitzat cap altre raid del campionat.

A les 10 del matí sortíem de Cornudella amb una prova d’orientació urbana a peu (uns 2 km). Aquí ens vam posicionar entre els 10 primers i vam començar el tram de BTT al capdavant, agafant la segona posició fins al Mas d’en Gil; en aquest punt cada equip havia de d’escollir entre dos itineraris, la nostra estratègia va ser clau per al desenvolupament de la prova perquè vam agafar tots els senders de baixada. La major part dels equips ho van fer al revés i això ens va afavorir. El control canvi era a la Morera de Montsant, on vam deixar la BTT per fer el tram a peu. Vam dirigir-nos cap a la via ferrada on vam entrar en segona posició. Un cop a dalt la Serra Major vam balisar totes les optatives i cap a la Roca Falconera, per baixar pel Grau de l’Agnet i arribar en la primera posició fins al control canvi a la Morera. A partir d’aquí ja no deixàrem el lideratge fins a la meta. Amb les BTT altre cop cap a Cornudella. Allí mos esperava el recorregut amb caiac pel pantà de Siurana i un tram més amb BTT per fer opcionals. En total vam fer uns 10 km a peu, la via ferrada, 29 de BTT i 5 amb caiac amb un temps 4h i 41 min. El marge de temps amb el segon equip va ser de 13 minuts.

La nostra intenció era fer un bon paper dintre de les nostres possibilitats, però guanyar el raid va ser contra pronòstic. Hi havien equips bons que venien rodats i naturalment no érem l’equip més fort, però els raids son així. L’estratègia, el saber interpretar bé els mapes, no cometre errades, fer ràpids els controls canvi… són aspectes fonamentals per obtenir bons resultats. Així el tàndem Jotabé - Saladié obtenim la segona victòria en Open Raid. Dos de dos. Ens ho haurem de plantejar, je je...

A l’Anna i al Joan F. gràcies pel recolzament durant la prova. Tot ajuda.

+Info i classificacions

Fotos

Crònica FEEC

by Lluís

diumenge, 9 de novembre del 2008

1 any del nostre blog

El dia 9 de novembre de 2007 vaig crear aquest blog animat per companys i amics que ja en tenien un amb el desig de que motivés als visitants a practicar i compartir la meva passió: la muntanya. Superat aquest inici de seguida va deixar de ser un blog personal per a ser un blog capaç d'involucrar i connectar el meu entorn i que poc a poc entre tots hem sigut capaços de que sigui una eina imprescindible per quedar i negociar sortides, curses o viatges, per explicar les nostres vivències i aventures a la muntanya,... sempre amb un to de respecte i humor que són clau per la convivència. A la vegada s'han anat creant nous blogs que sumats estant servint per ampliar nous llaços d'unió amb gent de tot el territori que sense voler hem fet una potent xarxa de comunicació entre bloggers de similar filosofia. I això solament ha fet que començar...

En definitiva, natros els "climbikeruners" hem sigut capaços de "penjar" a la xarxa quasi 100 activitats o cròniques en 1 any. Tot un èxit. Espero que els"ilercavons" continuem com a mínim amb aquest ritme d'informació i que els visitants s'animeu a participar amb els vostres comentaris i si cal, formar part del nostre entorn.

Salut i força (i peles)

by Joan

diumenge, 2 de novembre del 2008

Ferrades a Tivissa


Divendres dia 31 d'octubre rebem la visita dels Lacetans: Adriana, Jordi i Juanma que s'afegixen als ilercavons: Roger i Joan. En un principi havíem quedat per anar a fer la ferrada d'Oliana però el mal temps els ha fet baixar cap al sud en busca d'una finestra de bon temps que hem acabat trobant.

El plan B es tracta d'anar a fer dos vies ferrades de Tivissa. El Tormo de la Margarida d'una llargada de 210 metres. L'aproximació comença damunt el camp de futbol seguint el sender del coll de la Llena fins un senyal. Girem a la dreta fins la base de la carena i descendim una mica fins l'inici de la via. Es puja el primer tram de 60 m. vertical i aeri, desprès cal flanquejar a la dreta. Els últims metres es poden fer per dues variants, la fàcil a l'esquerra (la dels covards) o la difícil que va directa per un extraplom, no apte per a cardíacs. Natros pugem per la directa, es clar...jeje. El descens es fa crestejant fins trobar el sender de la Llena, natros fem un ràpel i una des grimpada.

No hem tenim prou i ràpidament anem en busca de la ferrada del Barranc de la Foig que està bastant aprop d'una llargada de 580 metres. L'aproximació comença al final del Passeig de la Foig per un sender que va pel fondo del barranc. La via s'ascendeix un primer ressalt de 40 metres i seguint sempre pel barranc es troben un total de quatre ressalts de 12m, 18m, 15m., i 15m. El descens es fa pel sender que marxa a l'esquerra que primer remunta i desprès baixa empicat fins al Passeig.

Les vies tenen una dificultat mitjana, exceptuant la sortida directa pel extraplom de dificultat molt alta. A la dificultat tècnica hem d'afegir la humitat que les pluges del matí han deixat.

En definitiva, gran jornada de vies ferrades amb los Palstrencats (crònica) que ens han fet l'honor de visitar les nostres terres de l'Ebre que no són planes... eh! Jordi. Moltes gràcies.


Vies ferrades Tivissa

by Joan