De tot una mica al Pirineu aragonès

M’agrada pujar sovint als Pirineus, a fer el que sigui, lo important és estar en bona companyia. Amb companys amb els que t’ho passis bé, et diverteixis, i com no, que també pateixis i puguis assolir objectius i reptes a la muntanya. Amb aquestes premisses vam marxar els dies 15, 16 i 17 al pirineu aragonès, a la zona del massís del Balaitús. L’objectiu: fer la Cresta del Diablo (MD IV+/V), i després fer parada al Festival Pirineos Sur a Sallent de Gallego (Gallego de Sallent per alguns). L’expedició: J.E. Benaiges, Quim, Jacob i Lluís.
El 15 arribem a Sallent de Gallego i deixem el cotxe al pàrquing de l’embassament de la Sarra per fer l’aproximació fins al refugi del Respumoso (2h. 30min. ). Com que és l’únic refugi del pirineu que té sortidor de cervesa, ho vam aprofitar perquè està molt fresqueta. El refugi presentava bon ambient i no vam anar a dormir massa aviat que diguem. Mentre la resta de l’expedició tenia la vista ficada a l’aresta afilada del diablo, a mi se m’anava torçant la vista cap al pic de la Gran Facha, un tresmil solitari i piramidal que queda relativament prop del refugi. Poc motivat per passar-me 7 o 9 hores al mig de la cresta més afilada, aèria i amb més passos d’escalada i ràpels del pirineu, vaig decidir que jo aniria a la Facha.
El 16 el trio diabòlico s’aixequen a les 4:30h. doncs la jornada és molt llarga i s’ha d’estar aviat a peu d’aresta. Jo m’aixeco a les 6 i abans de les 7 ja marxava en solitari cap al pic de la Gran Facha (3.005 m). Per un traçat bastant evident, sense dificultats i a un ritme bo arribo al Coll de la Facha en 1h. 27m. Aquí la cosa comença a empinar-se i s’ha de remuntar la piràmide en algun lloc utilitzant les mans però sense cap complicació, sinó hagués sigut pel fort vent que feia i que acollonia una mica. Just abans de fer cim rebo un sms des del peu de cresta del diablo: “no fem la cresta. Massa vent. Baixem”. Feia estona que pensava amb ells pel fort vent que feia i creia que era perillós fer la cresta. Em vaig alegrar que haguessin prés aquesta sabia decisió de no fer-la. Faig cim en 2h. 10m. Fotos de rigor, 4 avellanes torrades i cap al refugi. Mig trotant i caminant en 1h. 25m. al Respumoso. Total: 3h.45m.
Tots al refugi decidim d’anar a fotre’ns un bon dinar a Sallent de Gallego.
A la nit i coincidint amb el Festival Pirineos Sur que fan cada any a Sallent de G. vam anar al concert que feien a l’espectacular escenari de Lanuza. Allí vam coincidir amb en D. O’callaghan i la Yoli, amb els que vam estar ballant i disfrutant de l’ambient fins tard. Una jornada completa.

Vull aprofitar aquesta crònica per homenatjar als nostres companys bombers morts a l’incendi d’Horta de sant Joan el passat dia 21 de juliol, i molt especialment al nostre amic i company de fatigues David Duaïgues. Amb ell compartíem la muntanya i ell també ens feia ressó de les seves aventures en aquest bloc. A cada cim que fem et portarem sempre amb naltros. Ànims a tots!!

Lluís

Btt per l’Alta Ribagorça

Per tercer any consecutiu estem preparant la sortida als Pirineus de la Penya ciclista Ribera d’Ebre prevista per lo dissabte 1 d’agost.
Desprès de dos anys exitosos recorreguts per la Vall Fosca (Pallars), aquest any ens hem desplaçat fins Pont de Suert per fer per mi el millor recorregut que he fet als Pirineus; tant per la seva bellesa com per la duresa, 66km/2000 m de desnivell positiu.
Agrair al Mariano de Balaguer la idea i el disseny del recorregut per els Alts Pirineus.
Comencem des de Pont de Suert 850 m. i remuntem la Noguera-Ribagorçana pel que és la famosa Pedals de Foc però en sentit contrari passant a través de ponts i sendes practicables fins a la carretera de Viella. 1 km de carretera i agafem a la dreta km 126,5 direcció Sarroqueta fins coronar el Coll de Serreres 1360 m. anant en compte amb les cruïlles. Descendim fins a Vilaller 981 m (Font). Travessem un altre cop la carretera i tornem a fer un tram passant per Ginast pel marge esquerra de la N-230 per tornar a creuar a la dreta passant primer pel poble, sempre seguint la Pedals de Foc en sentit contrari. Remuntem per camins de ferradura i senders fins arribar al poble de Senet 1309 m.(Font) Aquí deixa’m la Pedals de Foc i ascendim al estètic Port de la Gelada 2070 m per una pista (Font) llarga i dura. Al Port es pot contemplar un extens panorama dels Alts Pirineus. La baixada la iniciem per un empinat prat alpí fora de pista però ciclable fins connectar amb la pista de lo Sadornal 1900 m i desprès un llarg i perillós descens fins a Barruera 1095 m Vall de Boí. (Font) Per acabar agafem el insuperable Camí de l’aigua per un sender llarguíssim amb baixades ràpides i remuntades curtes de plat petit fins a Pont de Suert. A Barruera es pot baixar directament per la carretera si les forces comencen a fallar.
Fotos
Proposta de recorregut pel 1 d’agost:
A/ Alta Ribagorça, circuït insuperable però molt dur.
B/ Solsonès-Port del Compte, circuït més fàcil

VOTEU.

By Joan

Outside

Dídac ilercavó in action

Diumenge 12 de juny he disfrutat de la 2ª cursa de muntanya de Siurana des d’un punt de vista diferent al que estic acostumat, d’espectador. De pas, he ajudat a l’organització en forma de control en un punt de la cursa on he coincidit amb lo Xavi i la Mercè de Obrint traça. La veritat és que he vibrat veien passar amics i corredors on cadascú a patit molt degut al ritme de cursa i sobretot per la intensa calor. Una calor quasi inhumana i encara sort que el recorregut ha passat a traves del pantà uns 10 metres amb aigua fins al melic i els valents corredors han pogut així rebaixar la temperatura corporal. Espectacular moment vist des de fora.
Al final com sempre he coincidit amb part de la família de corredors de les terres de l’Ebre i terres tarragonines tot degustant una bona amanida fresca de pasta.
Pel que fa a la cursa, en categoria masculina l’ha guanyada Amhed de la UEC i tercer classificat lo Toni Calderon del CE Serres del Mestral. En Categoria femenina: 1ª La Reyes de la UEC, seguit de la Montserrat de la UEC...

Alguna Foto

By Joan

Estrella Polar a Roques de Benet

Aprofitant l'estiu i les temperatures moderades d'aquests dies anem a Roques de Benet (el millor conglomerat precari de tot el món) a veure si podem escalar-les.
Quedem l'Olivas i jo el Roger. L'Olivas no necessita presentació: és un cracking de l'escalada, la motivació i l'autosuperació.
Hem convenç per anar a fer la Estrella Polar (via reequipada amb pb's per la UEC Tortosa i R's per rapelar). Ell ja havia fet un intent pocs mesos abans. Jo preferiria escalar en lliure pero ell hem diu que fa massa dies que ho fem, cal canviar el xip.
Quedem aviat, tot i que hi ha moltes hores de llum en fer aquestes vies has de començar a escalar amb les primeres llums i més encara quan nosaltres som uns inexperts en escaletes. Finalment ens retrassem una mica i començem 30 min més tard del previst ja tranquils després de descarregar una dosis de piropos i retrets personals. Jo intento converçe'l encara de fer una altra via amb menys trams penjats però ell contraataca amb un parlament en el que veig que ell realment la vol fer de veritat, suposo que jo també i per això l'acompanyo.
Al cotxe ho haviem parlat, comença l'Olivas que cal nar ràpid, el primer llarg es treballós i ell s'el coneix. Després de 2 min d'aproximació començem a escalar a les 08.15 h amb 19 cintes express, cordinos per escanyar, 2 bongs, 2 u's, 3 v's, 3 universals (i altra ferralla que no ens caldrà), cam's del 0,5 al 3, aliens (blau, verd i groc) i ungles.
El 1er llarg és llarg i amb algunes possibles caigudes sobre repisa. La tònita es un A2 de principi a pocs metres del final on es surt en lliure de V per fer R. Es convinen passos de ganxo amb Ae's i també repicar forats amb claus(cal fer algunes flors ja que els forats son grans).Total 2h 15 min.
El 2n llarg és curt i comença per un diedre de V que ens deixa en una plaça per acabar buscant una feixa per flanquejar a l'esquerra en busca de la R. Total 30min.
3er llarg fa com una "S" per superar els desploms amb artificial equipat i escalar en lliure per les feixes. Total 35 min.
El 4t llarg(es pot empalmar amb el 3er) és molt curt i és on havia arribat l'Olivas el primer intent, també serpentega i se'n va a la dreta en busca d'un IV+ en forma de mini desplom a protegir amb universal per arribar a la R a la vertical de la R que hem deixat, en un esplèndid balcó on hi ha restes de vivacs. Total 10 min.
El 5e llarg és impressionant! i sort que està equipat l'artificial. Comença a l'esquerra per anar a buscar el desplom per la part on es veu millor roca. Comença per una part de roca roja que es trenca tota, el lliure és perillós(jo de 2n ho provo i hem quedo amb un regal a la mà). Fa un petit flanqueig en lliure per una feixa i ja agafa el desplom de roca bona equipat fins sortir en lliure uns metres en una falsa feixa per continuar en artificial en busca de la feixa bona que fa una cova. Total 1h 45 min.
El 6e llarg un A2 de sortida amb passos d'Ae per continuar per un diedre i deixar-lo per anar en busca d'un altre diedre fissura més marcat que ens porta en algun pas d'artificial i després lliure a la R(no està reequipada). Juntament amb el primer, el millor llarg d'artificial de la via. El lliure tampoc et deixa indiferent. L'Olivas lent recupera amb alguns calambres.Aquí fem una parada per agafar forces. Total 1h 50 min.
El 7e llarg (es pot empalmar amb l'anterior) un IV molt curt que va a buscar el balcó on hi ha una alzina i l'inici desplomat dels dos últims llargs herbosos i descompostos. Total 10 min.
El 8è per cronologia hem tocava a mi(Roger) però veient el panorama de V+ (V o més) li cedeixo amablement a l'Olivas que li té ganes. Comença per un diedre un pel desplomat on has de seleccionar moltes de les preses. L'Olivas el resolt protegint-se molt cada pas i ha de fer finalment un A0 per continuar degut als símptomes dels calambres. Continua amunt per una chimenea ja amb bona roca que et fa sortir a l'esquerra marcat amb un parabolt en busca de l'última R. Jo de 2n el forço tot en lliure i això hem passarà factura. Total 55 min.
El 9è i últim llarg s'ha de començar en placa per tornar a buscar la canal-chimenea molt herbosa i descomposta. El cos està fatigat, asseguro cada pas on puc ficar algo. Els seguros no m'inspiren confiança fins que arribo a una alzina en una feixa, i jo temorós de cada pas que faig. Finalment un diedre amb un pas per superar una llastra que jo decideixo i tal com està ressenyat tirar per l'esquerra. Un possible V amb molt mala roca. Total 1h.
Entre la roca i el cansament començo el que molts que hem coneixen hem passa a vegades. Una transfomació psicològica que no s'atura fins que faig R en una alzina al final de la via.
Recupera el llarg lo "Cracking" que s'ha cascat el llarg de "V o més" casi en lliure amb símptomes de calambres i no s'ha queixat en cap moment. Són les 19 h.
Per la deshidratació i cansament tenim un altre rifi-rafe com al principi mentre pleguem cordes, ens acabem de tranquilitzar deprés de casi 11h d'escalada.
La baixada, la mateixa que la Mas Colomer i moltes d'altres, seguim la feixa fitada i travessem la canal que ens trobem per continuar en busca de la canal principal de baixada i ja seguir el sender fins la pista. Total 35 min.

Conclusions

De la via: podem dir que els artificials per sort estàn semi-equipats. Però els trams en lliure i tot el que s'assembli estàn quasi bé desequipats. Una via perfecta en un lloc perfecte!

Del company: Realment per mi és un referent. D'ell especialment he après i aprenc moltes coses, sobretot es pot destacar el seu temperament. Un "Cracking" com diria Martori.
Ell marxarà al Perú també, que tinguis sort company!
Les fotos
La ressenya


By Roger