dilluns, 8 de juny de 2009

Pisco 5760 m


Huascaran 6786 m al fons

Abans d´afrontar objectius més importants la cordada de la triple "Jota" acordem atacar el nevado Pisco 5760 metres per aclimatar i per que diuen que és el millor mirador a 360 graus de tots les moles i colosos piramidals de la cordillera blanca, Huescaran, Artesonroju, Alpamayo, Huandoy, etc. El nevado Pisco és una ascensió glacial on les dificultats són poc difícils.
Partim de la ciutat de Huaraz 3090 m amb un minuibus havent de negociar el preu del transport de les motxiles tots repretats i atemorits per les esquivades dels forats que hi ha a la carretara que ens porta a la ciutat de Yungai, 1 hora. Yungai és una ciutat on l'any 1970 un allau brutal provocat per un terratrèmol provinent del Huascaran nort va sepultar 30.000 persones. Baixem del Bus i de seguida ens asalten els taxistes pactem el preu i ens porta a tota velocitat i controlant el sobreviratge fins a cabollapampa 3900 m per un camí de terra ple de pedres. Comencem a caminar per un sender que va pujant fins al Refugio Perú 4680 m. El guarda ens prepara un sopar boníssim i anem a dormir unes horetes fins que a les 12 de la nit ens aixequem per fer el cim. Notem els primers simptomes de l´altitud i és que ens hem saltat la teórica aclimatació. Però com que estem bé malgrat dormir a tanta alçada sortim decidits a fer cim. Abans d´arribar a la gelera hem de creuar un mar de pedres i tarteres molt empipador. Al poc d´ascendir per la gelera ben encordats per tal de no caure per algun forat glacial, al Joataefe li agafen alguns marejos i decideix baixar però els companys l´animem i torna a la cordada; més amunt és el Jotabe que és ralla i vol abandonar, el jotaeme i lo Jotaefe ja més recuperat l´animen per continuar i la cordada continua unida malgrat les continues crisis fins que en 7 hores assolim el cim. Espectacular mirador i gran cim que fa que de cop ens aclimatem i disfrutem moltíssim del gran esforç que els tres hem tingut que fer per arribar aquí d´alt en estil alpí sense una aclimatació correcta. Baixem de cop al refugi mengem un plat molt bo d´espaguettis i descendim fins a Cebollapampa on trobem un taxista que ens porta a tota velocitat a la ciutat de Huaraz. Avui dia de descans estem totalment recuperats físicament i de l´aclimatació forzada i estem preparant l´atac al seguent objectiu l´Alpamayo 5947 m o l´Artesonroju 6025 m pic piramidal que ens ha flipat més que l´Alpamayo.
by cordada peruana

5 comentaris:

roger ha dit...

k cracks.....no us refieu de res...pero tal com veig la aclimatacio us va de puta mare!
Koanitou...veus lo bo que té la cordada de 3!
Anims i a pujar ben alt sigui on sigui i amb la millor forma que es pugui!
Au salut!

Anònim ha dit...

Nois, que bé pinta tot això!!!I quina enveja!!!Tot i que a la platja també s'hi molt bé;)

Des de Còrsega 'con amor', au revoire!

Rut

Kaviert ha dit...

Felicitats Makines!! aneu tant sobrats que feu "sube i vaja" a los andes, ànims que segur ho aconseguiu!!

koanitou ha dit...

Roger, Rut, Kaviert,
gràcies pels vostres ànims!!

Quan arribem a casa farem una crònica de com va anar la muntanya i una altra crònica explicant les vivències al Perú i la Cordillera Blanca...

Salut i força
A reveure

Rofes ha dit...

Bones sóc lo Rofes que us escriu a toro pasado. El JB ja m´´ ho va explicar per damunt. Quina enveja, només per fer les fotos que heu fet ja val la pena. A més segur que els entorns de la cordillera blanca són guapíssims. Mos veiem, salut. Rofes.