2ª Cursa de les Fonts de Xerta

Joaquim arribant a la Coscollosa

Diumenge 26 d'abril s'ha celebrat a Xerta aquesta cursa que puntua al circuit de curses de muntanya de Terres de l'Ebre i forma part del circuit Open de curses de muntanya de la FEEC amb una participació de 267 inscrits i 209 acabats. El dia ha començat gris i plujós que feia pensar que ens tocaria córrer per un recorregut humit i relliscós però de seguida ha sortit el solet i un vent que ha assecat les roques en un plis plas.

El recorregut de 26 km/1650 metres de desnivell ha sigut molt semblant al de l'any passat, exceptuant l'inici al pavelló per motius meteorològics i el final amb dos bonys que han endurit una mica el retorn passant, com l'any passat, pel sostre emblemàtic de la cursa: la Coscollosa 879 m.

Cal felicitar a la organització i la gent de Xerta que ha organitzat una bona cursa que no hi ha faltat ambient, avituallaments ben assortits,... i la tradicional festa al final on coincidim la gran família de corredors de les terres de l'Ebre i els corredors visitants compartint tots sensacions i bon humor.

Pel que fa als ilercavons, tots hem acabat amb bones sensacions: Lo Dídac ha baixat mitja hora el seu temps de l'any passat 120è 3h43'32'', Lo Jotabe un quart d'hora 43è 3h13'12'', L'Arboni també ha millorat bastant el seu temps respecte a l'any passat 10è/3erVet 2h42'32'' i Jotaefe he passat per la Coscollosa 2 minuts millor i al encreuament del coll d'en Garcia 3'20''. També vull remarcar el impressionant nivell exhibit pel corredors de les terres de l'Ebre: Kiko, Puça i Oscar; molt be nois.

Info fotos i classificacions

By Joan

Escalada a Beseit. Via del 77, 220 m

Dimecres 22 d'Abril, a les 9'30 al Parc de Bombers de Móra. Així quedem el que subscriu i lo santo(jotabe), per intentar x segona vegada la via del 77 o Fontdevila-Ramirez a la paret de sant miquel, el Parrissal, Beseit. Pel camí ens ha caigut lo Roger... que ens ha dit que som uns ratolins!!! uiiii lo que a dicho!!. Marxem cap a Beseit desprès de rebre la benedicció del SEMSEI, ja ha passat prop d'un any d'aquell primer intent i ara es l'hora! arribant al parrissal i ja amb la vista posada a la paret aflora algun dubte sobre la Victòria, la via es llarga, atlètica i pràcticament des equipada, tenim clar, però, que si avui no és, sempre ens quedarà demà i tmb deixarem vindre al Roger al hipotètic tercer intent(). Preparem els ferros i amunt que es tard! amb uns 35 minuts ens plantem a l'inici de l'escalada, comença Santo, l'inici es un pas atlètic seguit per terreny fàcil fins una fisura de 5è inferior, el Sinyor Benaiges ho supera sense entretindres, el seguent llarg va per la fisura mes marcada de la paret, em toca a mi, com l'any anterior i seguint la ressenya ens apartem de la fisura per la part dreta de la paret fins trobar una R montada amb parabolts, fins aquí vam arribar durant la primera tentativa. Puja Jotabe, petons i abraçades, i fot-li que es de Reus! ara toca patir! flanqueig expo cap a la dreta per trobar la fisura (espit a l'inici de la fisura), la fisura es una mica PUTA, massa estreta per encastrat i massa ampla per emplaçar amb seguretat algun dels friends que portem... miro amunt i mes amunt, com l'any passat no veig cap mes seguro..., respiro fondo i amunt, el primer pas em costa, canto poquet i peus on puguis i mes amunt, ara si! un clau!! salvat, ja no toco al terra. Ara un petit desplom amb canto sobre uns blocs encastats a la fisura i REUNIÓ!!!, un bong petat i dos claus casolans fan el fet. Jotabe puja, com sempre, feliç i content de veure en quin "berenjenal" ens em fotut, i no es maco això? el llarg que toca ara comença amb un petit tram d'Ae (tres passos) sobre uns burils romàntics, be, mes aviat son del Romànic i continua per una placa i un petit diedre terròs fins a una xemeneia fàcil, un clau ens és útil per montar REUNIÓ!!!! Benaiges, amunt!!! mes petons i abraçades i tornemi que no ha sigut res! Aquí es on la liem, nem cap a la dreta a buscar l'olla que separa per la mitat la part dreta de la pared, com marca el llibre de ressenyes del Castellnou (ports rock), la via original va per l'esquerra a buscar l'elegant esperó (vèrtex, escalada clàssica al port). El terreny es fàcil, uns bosquet d'alzines ampli ens serveix per muntar REUNIÓ!!! Ara que estem còmodes fem un mos, una poma i mitja taronja... tenim mes gana que un mestre d'escola! ens mirem els 2 llargs que queden, segons la ressenya 5è i 5+ ?????????¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿, be, amunt!! xemeneia fàcil, i cap a l'esquerra a buscar una placa vertical pudrida i herbosa, desprès cap a la dreta i montem REUNIÓ!!! devall d'un sostre evident. Benaiges, amunt!!! mentre puja fa neteja de la paret, bloc per aquí, repisa per allà, cau tot! Petons i Abraçades! ara si, l'últim llarg!!!! des de la REUNIÓ!!!! sembla que si, que sigui 5+, però xiquè, un cop i ets ????¿¿¿¿. A l'inici trobem un clau amb una baga (possible abandó??). Això desploma i s'ha de flanquejar cap a l'esquerra resseguint una fisura no gaire neta, amb lliure??? ho intento, no puc!! em sento cansat i el canto no surt, netejo fisures i arrenco flors, no i a manera, la idea de treure la via amb lliure s'esfuma, no ho entenc això dels 5ès???. be, no la farem amb lliure, i? a guarrejar, m'estiro tot el que puc i clavo un clau, em penjo, un altre clau i em torno a penjar, estic mort, tinc els braços inflats i lo que te rondare morena, una mica de forces de flaquesa, ara un tasco, ui quina mania!! ja surto amb lliure, esfufego, m'agafa la moto i penso que ahir ja vaig caure i dos dies seguits... ara això no toca! busco lo que no trobo, va, un canto bo per la ma dreta un moviment de peus, un friend a muerte i fora!!!! quina sensació de felicitat, d'alliberament, de plenitud... -Benaiges, sort que les mares no mos veuen... i el Benaiges amunt, dient que no tenim coneixement, i que no es maco això? Petons i Abraçades, fotos, vistes magnifiques, ESPECTACULAR!!!!

AGRAÏMENTS;

SEMSEI, pels seus ànims (tant tard? no acabareu)
ROGER, Ho sentim, però jo no tenia mes temps...
SALADIÈ, tampoc vas poder venir, et teníem present
A TOTS ELS ILERCAVONS!

SALUTTI!!!

BY Kim amb Santo

4ª Ruta BTT Bodega Pirineos de Barbastro

El Club ciclista de Barbastro i Bodega Pirineos han organitzat la 4ª ruta btt consolidant-la com a cursa i de pas serveix per promocionar els diversos vins d'alta qualitat reconeguts i premiats arreu.
Aquest any hi hagut menys participació que altres anys i els 200 participants podien escollir fer els dos recorreguts de cada any; un de 45 km i un altre de 63 km/1550 metres de desnivell+. Potser s'haurien de plantejar incorporar algun sender i o canviar una mica el recorregut.
Finalment he anat sol a Barbastro per coincidir amb l'amic Mariano. Al final he quedat 8è class/2on vet amb un temps de 3h9'10'' per un recorregut ple de fang, semblant a l'edició 2007. Vull agrair al Mariano que m'ha ajudat a resistir en algun moment de la cursa renunciant potser, a pujar algun lloc a la classificació fins que he punxat la roda i he tingut que parar diverses vegades a inflar lo pneumàtic. Per tot plegat he acabat amb males sensacions.

fotos i classificacions

By Joan

Entrenament urbanita

Avui el meu bon amic i company de batalla JF ha vingut a l’urbs per tramitar el passaport per l’expedició que farem a la Cordillera Blanca, als Andes. Però d’això ja en parlarem en una altra ocasió.

L’he portat i li he explicat una mica les meves rutes i entrenaments alternatius quan no estic per l’alta muntanya o per les serralades del nostre entorn, la Catalunya sud (Ports, Montsant, serres de Mestral...). Hem anat a fer un volt amb BTT pels voltants de Tarragona, el Pont del Diable, urbanitzacions i urbanitzacions i urbanitzacions, entre les quals un munt de senders i camins per boscos de pins i matollars. Això sí ben bruts, descuidats, i en perill de cremar, però bonics de recórrer. Es van creuant entre si com una tela d’aranya, i tots et porten de nou cap a la ciutat.

Pels qui no sabeu gaire de la vida que portem la gent de “monte” com jo que estem desplaçats a les urbs, m’agradaria que entenguéssiu com em sento sense tenir a l’abast els camins del poble. Com que no m’agrada el rotllo del gimnàs dels nassos i són pocs els desnivells que es troben en aquesta ciutat, em busco alternatives una mica raretes. Jo estic en un bloc de pisos, perfecte 13 plantes: 200 escales amunttttttt!!!!!, pos ja us ho podeu pensar amunt i avall i amunt i avall fins que en tinc prou, i si encara no és suficient algun dia em carrego l’arnès de ploms de busseig: 18kg a l’esquena i a la marxeta. Ja us podeu imaginar la cara que fan els veïns que em trobo, pitjor que la meva. Doncs aquestes són algunes de les inquietuds que tenim en ment persones com jo que estem a la granja de la capital.

by Jotabe

Tintin i les 1000 escales

3a reunió

És divendres Sant, són les 8 del mati, plou i el cel està ennuvolat i tapadot... Ens trobem el Joan, el Benages i la Rut per anar als Port de Tortosa-Besseit a fer la via Tintin a les Moles que es troba a les Moles del Don. A mesura que ens apropem a la Terra Alta amb el cotxe el temps s’aclareix una mica i sembla que ens donarà treva. Des d’Horta agafem la pista que va cap a la Franqueta i aproximadament un kilòmetre després de passar el camí que porta a les Roques de Benet deixem el cotxe al pàrking que hi ha a mà dreta. Seguim per un camí que travessa el riu Estrets i continuem per un sender força escarpat que ens porta fins a la via. Els mestres comencen a treure cordes, cintes, i més cordes i més cintes ...anem preparadíssims, amb un munt de ferrots de totes mides i colors, que si tascons, que si bagues... El Benages tira davant amb dos cordes i ens va assegurant des de dalt, són 4 llargs, en total diria que uns 125 metres. El Joan va assegurant al Benages des de baix i jo, jo vaig pujant com puc. No obstant, la via és facileta i molt divertida. Ja des de dalt i penjats de la corda sembla que puguem tocar el cel, els voltors (o això semblen) ens acompanyen i, de tant aprop que volen, fins i tot els podríem sentir respirar! Des del cim seguim les fites cap a la dreta que ens porten a una canal on fem un ràpel curt que ens torna a apropar altra vegada al riu Estrets i cap al cotxe.

Fotos escalada

Dinem a Horta i després, per acabar de celebrar la passió del divendres Sant, decidim anar a fer la cursa de les 1000 escales a Flix. Mil escales, mil escales són moltes, però més ho són 2000, i és que la cursa consisteix en realitzar dos voltes a un circuit de 1000 escales pel nucli urbà de Flix. La cursa és molt explosiva i intensa en tot el seu recorregut, amb canvis de ritme que fan difícil poder recuperar-se, sobretot per cabretes acostumades a la muntanya. El recorregut molt ben trobat; entre carrerons i escales i tombs i pujades. Felicitats als organitzadors de la cursa. A més, ens acompanya molta gent, cridant i animant, entre ells l’Albert i el Jordi de Vandellòs que ens van buscant entre escales i carrerons i animant-nos en tot moment. En fi, una jornada complerta!

Info i fotos

Fotos Albert i Jordi

by Rut

Peña Telera-Corredor Maribel, D, 400 metres

Sir Kim

Els pirineístes coneixem la Sierra de Partacua amb el nom de Peña Telera, encara que aquest nom és en realitat el punt culminant del massís. La Serra té una configuració d'uns 5 km. de llargada, una successió interrompuda de parets i contraforts que donen lloc a una franja de 500 a 700 metres d'alçada.

Per arribar, des de Huesca agafem la carretera de França i abans d'arribar a Panticosa ens desviem a l'esquerra cap al poble de Piedrafita de Jaca i desprès una pista de terra ampla de 1,5 km. fins al parking condicionat del espai protegit. Nosaltres hem fet nit al refugio Telera situat al mateix poble.

L'aproximació a peu és per la pista fins a l'alçada d'un refugi lliure i desprès continuar cap al oest remuntant pales de neu cada vegada més empinades fins passat el corredor Maria José Aller on un con de neu de 40º de 150 metres ens deixa a la base dels corredors de la y, a la dreta; Maribel, a l'esquerra.

El corredor Maribel és un corredor clàssic considerat un de les millors ascensions dels massís i permet una escalada mixta mantinguda amb molt ambient i compromís. La cordada formada per Kim, Lluís i Joan entrem al corredor per rampes de 50º fins que trobem que el corredor està en condicions mixtes, o sigui que ens toca superar al llarg de l'ascensió fins a 8 ressalts més o menys curts amb una màxima dificultat de 85º amb gel i Vè grau en roca obligant-nos a anar encordats i muntar reunions durant tot el recorregut exceptuant els primers 100 metres i els últims 50 metres de corredor.

Ressenya més aproximada de les condicions que hem trobat.

Fem el descens per l'anomenada via normal o paso horizontal per una pala molt inclinada al començament que coincideix amb la sortida del corredor del Collado, 50º i un llarg flanqueig molt exposat que et fotia els pels de punta del acolloniment. La tàctica, no mirar cap a baix. Per acabar baixant per les rampes més moderades 35º del corredor via normal.

Ens ha costat 13 hores en total: 2h aproximació+7h via (cordada de 3)+4h descens i retorn. Desnivell positiu 1350 metres.

FOTOS Joan

FOTOS Quim

By Joan