CIRCUÏT DE LA CURSA DE LES FONTS

Reproducir presentación" src="mailbox:///C%7C/Documents%20and%20Settings/Joan/Datos%20de%20programa/Thunderbird/Profiles/yhvtsqbd.default/Mail/Local%20Folders/Inbox?number=164844413&part=1.2&filename=Slideshow.gif" height="16" width="16"> todas las fotos" src="mailbox:///C%7C/Documents%20and%20Settings/Joan/Datos%20de%20programa/Thunderbird/Profiles/yhvtsqbd.default/Mail/Local%20Folders/Inbox?number=164844413&part=1.3&filename=SaveImages.gif" height="16" width="16"> Guardar todas las fotos ¿Deseas guardar todas estas fotos a la vez? Más información

Las imágenes en línea están disponibles durante 30 días

Bones companys/es

He tingut el privilegi d'anar a provar la cursa dels xertolins "La cursa de les Fonts".

La veritat es que els Ports cada vegada hem sorprenen mes, pensava que seria un circuit amb poc desnivell, molt llarg i ràpid (ja que surten 25 km) .

Ha sigut totalment al contrari un desnivell positiu de 1450 m. amb unes vistes sorprenents del riu Ebre, baixades bastant tècniques, passant per unes tarteres de les mes llargues dels Ports , passant per la Vall de l'Infern (increïble racó) un circuit que no es queda gens curt al costat de la cursa de Pauls i qui el faci quedara bastant satisfet.

Hem sortit tranquil·lament a les 8:30 del mati i hem arribat a la una del migdia, parant bastant de temps i xerrant molt amb els meus companys xertolins Karim (promotor de la cursa) Gustavo , Joan de Pauls i David de la Seu.

Crec que serà una cursa molt bonica i que s´anime la gent a fer-la perquè val la pena .

Adéu companys/es

by kiko

ILERCAVONS VERSUS ILERGETS AMB BTT

Crònica del Mariano de Balaguer

Despres de molts dies sense parlar amb lo Curtit de Mora, aquest divendres vaig trucar-lo per veure si estava viu encara...i al acabar la conversa ja habiem quedat per fer BTT dissabte per la zona de Ponts. Aixi que ahir dissabte a les 9 del mati ens trobavem a casa meva lo Joan, lo Roger "Cobretti" i jo per tal de fer un recorregut amb la bici que fes honor al nom del meu blog. La ruta que vaig triar era llarga i bastant durilla, tot i que crec que per aquests "kavalins" no hi ha res prou dur!!!, en fi que vam sortir de Ponts rodant seguint la vall del Segre fins a Torreblanca on començava la primera pujada del dia que ens portaria a Cal Guardia...esbufecs varis i mal de cames per ficar-se a puesto pero quan ens vam donar compte ja estavem a Montmagastre, sota la piramide del "Cervino" noguerenc. Vam continuar pel camí de Folquer i un cop alli vam anar a buscar la masia Cal Torres, per anar despres cap a Cal Bernadí, on vaig decidir que per pujar al cap de la Serra no fariem la via normal...sino que baixariem fins a Cal Soler per aixi acumular algun metre més de desnivell i disfrutar de l'autentic curtiment!!!jejeje!!! Des d'aquest últim mas ja vam anar a buscar el Coll de Morell, per des d'alli començar la dura pujada cap a Comiols, la que passa per Cal Fortó. No se ben bé que va passar alli pero de sobte no podiem parlar i el meu pulsometre no parava de pitar...es curiós aixó!! El Joan anava més sobrat i en pic es ficava de peu sobre la bici me treia 3 o 4 metres que despres jo li recuperava com podia...al final vam acabar la pujada entre esbufecs i paraules entretallades a Cal Fortó, on vam esperar una mica al "Cobretti"...pero molt poc perque el tio esta molt valent!! Un cop junts els tres vam acabar de pujar al repetidor de Sant Miquel 1190mts, des d'on hi habia una bona panoramica sobre la Conca de Dalt (Isona, Benavent, Orcau...) i també sobre part del Pallars. Despres de fer alguna foto i d'abrigar-nos una mica (feia un airet frescot alla dalt), vam baixar per una pista pedregossa fins a Cal Garramitxo, on vam creuar la carretera de Comiols i vam prendre la pista que porta a la central solar de Cal Ribera. A partir d'alli va començar una mica l'aventura, ja que el camí de baixada era una incognita, i jo nomes sabia que tenia que buscar la linia electrica...aixi que despres de marejar una mica la perdiu i fer una mica de freeride, vam trobar lo cami que ens portaria fins a la vall del riuet de Montargull. Deu ni do les pendents que té aquell pistot abandonat!!i de pedrolos tampoc es queda curt...pero bueno, un cop a la vall vaig gaudir per quarta vegada en una setmana del sender que la segueix, per un cop a la pista de Cal Pujols anar a buscar la carretera, per travessar-la i donar a Montargull. Des d'alli vam anar a buscar la sendera de Vall-Llebrera...molt freqüentada per mi ultimament també!!!jejeje!!! De tornada vam passar per Anya i cap a Torreblanca i Ponts...patint les conseqüencies del ritme al qual ens sotmetia en Joan i a la part final en Roger (quin aguante que té el tio!!!). Al final en total 77kms amb 1680mts de desnivell...i per acabar, com no, un bon dinar a Ca la Sofia!!
Conclusions de la jornada: el Joan esta gaudint d'una extranya joventut eterna i cada dia esta més valent!! i el Roger...tenim sort de que no entrena tant com nosaltres perque sino...no veuriem ni la pols!!! Per cert...quin canvi de bici i de casco ehh!!!jejeje!!! Jo per la meva part...vec que poc a poc vaig millorant una mica.

Curtiment biker 29març2008

by mariano de curtiment biker

CURTIDA A LLABERIA

Entrenament fet el passat dimecres dia 19. Son les 8.00h del matí quan mos trobem amb l'Adrià per anar a fer un bon curtiment per les serres de LLaberia. La intenció és fer Capçanes - Llaberia - La Miranda - Colldejou - La Miranda - Capçanes. A les 8 i poc arribem a les piscines de municipals de Capçanes i mos acabem de ficar el traje de batalla. Pocs minuts després arriba lo curtit de Móra, Joan Farnós. Salutacions en un dia que convida a fer un bon entreno en presència de bona companyia. La T es agradable i el sol ja fa acte de presència.
Començem a córrer direcció la Fou. Deixem l'Horta a mà esquerra i enfilem una pujada llarga però suau per pista. Dir que aquesta pista és part del tram on va transcórrer la I Cursa vila de Capçanes. Arribem a dalt de tot de la pista, on deixem a mà esquerra el camí que porta a la Fou. Pujem pel recte, pel "tallafocs", on Farnós ens comenta que es un tram bonic però dur a la vegada. Acabem de pujar no sense patir, i fem les primeres fotos de rigor.
Començem a descendre per sendera rápida i molt corredora i posteriorment pujem fins arribar a Llaberia. Pujem fins La Miranda, on el vent bufa de valent. Arribem a la fita de dalt de tot i comentem per on volem anar, ja que anar a Colldejou significaria baixar i pujar pel mateix sender, apart d'anar per pista. Vistes espectaculars. A cop d'improvització doncs, Joan ens comenta fer un altre recorregut alternatiu a partir del punt on ens trobem. Així doncs, començem a crestejar i a descendre gradualment, fins trobar el GR que ens portaria a la Mola de Colldejou. El deixem enrrere.
Passem per una roca foradada, molt semblant a la de Tivissa i seguim corrent de vegades per cresta de vegades per llocs on ni els kabalins passen!! Personalment estic xalant molt. Baixem per un tram en cadenes i fem un descens molt corredor per la "selva". S'acaba la senda per arribar a una pista, on a mà esquerra ens trobariem a pocs kmts Marçà i a mà dreta en direcció Capçanes.
Emprenem aquesta última i augmentem progressivament el ritme. Arribem de nou a la pista on s'inicia el "tallafoc" i de nou seguim augmentant el ritme fins al màxim durant un parell o tres de kmts aproximadament. Fem una bona série i sense donar-nos conte ja estem a Capçanes.
Recorregut: Capçanes - Llaberia - La Miranda - Grau - Gall - Capçanes
Temps: 3h aprox.
Distància: 20 kmts aprox.
Un recorregut que personalment desconeixia en gran part i que és molt i molt recomanable.
Un plaer haver entrenat en tots dos. Grans persones, també grans corredors.
Au, salut curtitsss!!

Capçanes-Llaberia-LaMiranda-Grau-Gall

by eduard (ExtremTeamTivissa)

TRES SKYRUNNERS PUJANT PER LA CARAMELLA

Recorregut fet diumenge 16 de març

Bones companys /es de la muntanya, avui m'he tret l'espina que fèia un cert temps portava clavada, ja que per desorientar-me no vaig poder resalitzar.

Es tractava de fer un recorregut corrent (lo que es pogués), amb unes vistes espectaculars, molt aeri, amb una varietat de vegetació i racons sorprenents.

Hem començat cap a les nou del matí per la pista dels Bandejats, encarant amb moltes ganes i decisió la pujada de la Caramella.

Hem arribat al coll del Vicari per baixar en busca de la GR que va a la Vall Figuera, passant pel Racó del Ximenot fins arribar a la Font del Caragol. Allí hem fet una pujada duríssima cap un coll fins arribar a la Font del Gel (fantàstic racó) baixant pel Barranc del Pastor per empalmar finalment la pista dels Bandejats.

Dic hem perque hem anat tres, Albert Giné peça clau en el recorregut, ja que anava molt preparat amb barretes energètiques i ens ha proveït, Joan Farnòs un gran home el qual aprecio molt i un servidor Kiko Marti.
És un recorregut molt recomanable amb un desnivell positiu de gairebé 2000 metres i una distància de 25 Km, conté trams bastant tècnics, passant d'estar en llocs molt tancats a barrancs molts oberts i espectaculars

L'únic aspecte negatiu a destacar és la baixada pel Barranc del Pastor, ja que és bastant perdedora, està molt bruta i acabes tot rascat.
Bé companys /es, ja teniu algo per fer, fins aviat.

Bc. Camarella-Salt Ximenot-Bc Pastor

by kiko

Intent escalada via Slastic (Morral de Penya-Roja)

-Estic bé!, Estic bé! -Em semblava una manera d'agrair-li que m'hagués parat la caiguda (foren quines foren les circumstàncies). De fet, em sentia més viu que mai, cada moment d'aquests et dona quelcom per veure què és "estar viu".
Sortim Roger Margalef(cobretti), Jordi Orobitg(CameraMan) i servidor Xavi Descarrega a les 15:45 de Móra d'Ebre, arribem a Tivissa al Morral de Penya-Roja en busca de la via Slastic (marcada com a via núm. 18), indret interessant però confós per a ull inexpert. Decidim, per consens, quina és la suposada via a fer.
Tot i no aconseguir distingir bé quins asseguraments pertanyien a una via o l'altra, decideixo començar. Primer assegurament (clau), segon assegurament (clau), tercer (parabolt). Fins aquí tot correcte, la falta d'entrenament en fa tremolar les cames, normal, seguim. Em precipito pujant i veig com es bifurca la via, direcció errònia (via 19), he de flanquejar la roca per canviar cap a la via 18 original que tocava fer, preparo el peu esquerre amb adherència, les dues mans col·locades vagament en una berrugueta i el peu dret preparat per fer el següent pas; giro el peu esquerre degut a la força que necessito per col·locar el peu dret i... error, mala adherència del peu esquerre, rellisca peu esquerre, les mans no m'aguanten, em llimo les ungles, el meu cos perd contacte amb la pedra, ja res depèn de mi, sol puc esperar aconteixements. Durant la caiguda pico amb la cama esquerra i em fa girar caient de cap. No aconsegueixo recordar si els meus ulls estaven oberts o tancats. Roger aconsegueix aturar-me i reposar-me a, aproximadament un braç del terra (l'única eina inútil que, instintivament, pretenia utilitzar per salvar el meu cos inert caient sobre la dura roca) després d'una caiguda d'uns 6 metres. Intento asseure'm i fer un anàlisi ràpid del meu cos, vaig poder contar 3 dits a la mà de Roger, cap problema, tot en ordre. Sembla ser que el capritx de l'atzar avui estava de part meva i únicament m'ha deixat un dolor a la cama esquerra per recordar-me què era el que estava en joc allà.
No em sento especialment diferent de la resta de nits de la meva vida, però em sento una mica més ple per haver compartit una altra estona més amb companys i fent el que m'agrada.

Intent escalada via Slastic(Morral de Penya-Roja)

by Xavi

CANAL DE L’ÀLIGA, M.D./400M. SERRA DEL CADÍ

Comencem l’hivern i ja tenim ganes d’escalar corredors de neu i gel. Però malauradament portem una ratxa de 4 anys molt dolents de quantitat i qualitat de neu a la Serra del Cadí. Les nevades de la setmana passada ens obri expectatives de poder fer alguna cosa.
Marxem dimarts, 11 de març desprès de dinar un grup de 5; Josep Benaiges, Lluis Saladie, Kiko Martí, Quim Martínez i Joan Farnós.
Arribem al bucòlic poble d’Estana 1450 m. Al peu de la Serra del Cadí a l’hora de sopar. Entrem al bar restaurant on lo Lluis de cal Basté ens prepara un bon sopar. Lo Lluis, un mite vivent, ho és tot a Estana: Alcalde vitalici, restaurador, ramader, guia de muntanya, rescatador d’alpinistes, una ressenya amb potes, i sobretot una grandíssima persona. Ens deixem aconsellar per la seva sabia experiència. El pare de Jessed Hernández, natural de Estana també esta gaudint de l’ambient. Ens comenten que Kilian Jornet és de Montellà un poble veí. I és que el Cadí ha vist néixer i entrenar autèntics cracks de la Muntanya, lo Cadí és màgic.
Com que l’ocasió s’ho mereix portem una ampolla de vi del “Sotomontano” (somontano) de 3 litres i no la bevem tot sopant entre els 5, al acabar li escrivim una dedicatòria a l’ampolla buida i lo Lluis molt content la exposa a la vista damunt d’una biga del restaurant. Quina festa!! Desprès anem a dormir bastant alegrets al refugi-galliner d´Estana propietat del Lluis, és clar.

Ens llevem a les 5 am, amb un punt de ressaca, esmorzem, preparem material i organitzem l’estratègia: Quim, kiko, i Joan una cordada de tres a la canal de l’Àliga i Lluis i Josep a la canal Sabat.
Iniciem de nit l’aproximació tots junts fins a Prat de Cadí 1900 m. on ens separem i cada cordada va en busca del seu objectiu. Nosaltres trobem neu acceptable i arribem de seguida a l’entrada del corredor. Ens adonem que hi ha molt poca neu a la canal i a més la neu està poc transformada. Les condicions són desfavorables i difícils. Decidim atacar de totes formes. Pactem que el primer mur difícil el farà el Kiko. L’encadena ràpidament, un llarg bastant exposat i tècnic de V grau amb una sortida delicada de roca llisa. Continuem en busca del segon mur per pendents de 45 a 55º. Aquest ressalt és el pas clau de la canal, V+ segons les guies i V+/Ae tal com estaven les condicions. El Quim, l’ataca amb decisió i l’acaba superant a base de moviments durs i acrobàtics, sort tenim que hi ha bastants claus per assegurar. La canal segueix per pendents de 45 a 65º fins l’últim ressalt no tant difícil i més disfruton on hi ha fins i tot bon gel per clavar el piolet (mixte amb 4 grau en roca) que em toca a mi afronta’l. Continuem rodejant per la dreta un espoló de roca i pugem per pendents de 45 a 55º fins l’aresta cimera de III grau del Pic de Costa Cabirolera 2603 m. Vèrtex geodèsic. Gran panorama.
Mengem una mica i anem a l’oest en busca de la canal de Cristall i descendim per pendents mantingudes de 45º baixant per una neu que sembla “porespan” fins als genolls i fins i tot més amunt. Al mig trobem un ressalt delicat que baixem amb compte i continuem en aquestes condicions fins a Prat de Cadí. Ens traiem els grampons i els paraneus i retornem a Estana.
Malauradament la cordada Lluis-Josep ha de donar mitja volta per què pujar per les pendents de neu en aquest sector és pesadíssim.
Ens acomiadem de Lluis de cal basté i família i marxem a casa cansats i satisfets.
Total: aproximació+corredor+descens: 10 hores i 35 minuts amb 1250 metres de desnivell.

Canal de l'Àliga, V+65º400 m. Serra del Cadí

by joan

LA CORRECUITA GARRIGUENCA

Diumenge 9 de març a la població de les Borges Blanques s’ha organitzat la 1ª cursa de muntanya “La Corre-cuita”. Cursa que forma part de les curses Opens del Circuït Català de curses de muntanya FEEC.
Es podia triar entre un recorregut curt de 12,3 km o llarg 24,3 km que és el que he fet. Un recorregut purament garriguenc.
Durant l’escalfament abraçades i salutacions amb els extremers tivissans, en especial, l’Adrià que retornava desprès d’uns mesos de lesions i el trotero-extrem Ramon Barceló.
La cursa ha començat alternant asfalt, camí de terra i algun camp a través fent poc desnivell fins al km. 5. El ritme del cap ha sigut bastant suportable fins al km 3 on el grup s’ha començat a estirar. El segon terç ha sigut força entretingut. Contínuament havies d’empalmar turonets pujant i baixant a estones per camí a estones per sender sempre per d’alt de les carenes oferint bones vistes del entorn garriguenc. Les pujades eren fortes i curtes i les baixades per sender empinades i tècniques. L’últim terç, molt pla i sense dificultat tècnica fins a meta se’ns ha fet pesat als javalins i/o kabrotes acostumades a saltar per les pedres i esgarrapar pendents.
En definitiva, cursa molt ràpida i poc desnivell 675 metres+ (al meu rellotge polar) amb una part divertida i entretinguda.
Desprès d’un esprint a l’últim km he aconseguit entrar 3er Class/1er vet (1h50’25’’) amb disputa amb Xavier Sánchez Vicente 4art/2on vet, donant tota la volta a la plaça per una mala indicació entrant a meta al revés de tothom.
Els altres ilercavons: Josep Benaiges "Jotabe" no acabat satisfet del seu rendiment però content per la curtida i lo Didac de Miravet eufòric per haver acabat la seva primera cursa de muntanya
A l’hora de recollir el trofeu me’n adono que Santi, la gasela de pardinyes, també ha participat entrant 8è en una cursa de meys a més tot i que el cap de setmana passat es va cascar la marató de Barcelona. Quin aguante!. Vaig conèixer al Pluriesportista, lo noi de Ponts, un xicot molt agradable que pràctica tots els esports que se li posen per davant i escriu articles interessantíssims al seu bloc.

by joan

CÓRRER CONTRA EL VENT A LA PICOSSA

Vistes des de la Picossa 499 metres

Avui 4 de març fa molt vent, no m'estranya, el massís de la Picossa és una de les serres del mestral; molt influenciades pel riu Ebre. Lo maleït cers arriba acanalat per les valls ebrenques amb molta força desprès de travessar tota la península.

Avui toca, doncs, barallar-me i resistir les brutals embestides del vent en un recorregut de carenes al voltant de la Picossa. Per sort, en alguna estona, lo vent m'ajuda a córrer més de pressa quan en colpeja l'esquena i la poso com si fos una vela d'un veler.

Finalment, amb força a les cames el coratge dels meus pulmons i molta voluntat han caigut 14 km i 740 metres de desnivell positiu.

by joan