dilluns, 31 d’agost de 2009

Duextrem Amposta


powerade woman

Molt bon ambient a la 1ª Duatló de muntanya de llarga distància ciutat d’Amposta celebrada lo diumenge 30 d’agost. Els aproximadament 200 participants podien realitzar la cursa de muntanya de 21 km/1300 md+, la cursa BTT de 58 km/1200md+ o les dos proves amb una transició sense parada.
La cursa de muntanya amb inici al Polígon industrial Oriola ha transcorregut per paratges típics de la Serra del Montsià: Montsianell, Racó de Cederilles,... bàsicament per senda tècnica amb final al pavelló firal.
La cursa BTT amb inici al pavelló firal fent un circuit alrededor de la Serra del Montsià ha tingut una primera part rodadora sense gaire dificultats passant a prop de Freginals i una segona part amb sendes molt boniques i tècniques: Rajolar, Bandolers, La Gossera, GR de pla de Galls. Realment espectaculars. Alternant amb fortes pujades com la Gossera i sobretot el sender de la Font del Burgar, ascensió realitzada pràcticament a peu. Duríssima.
Pel que fa als ilercavons lo Jb i lo Jf hem fet la Duextrem (el nom fa honor a la realitat). Jb 10è 7h0’37’’, Jf 2on 5h50’32’’. Parcials BTT: Jb 47è 4h14’42’’, Jf 23è(1erVet) 3h39’50’’. Parcials Trail: Dídac 70è 2h45’56’’, Jb 69è 2h45’55’’, Jf 8è(3erVet) 2h10’42’’.
Felicitar a Montbike que han sabut mantindre el alt nivell organitzatiu del circuit de muntanya de les Terres de l’Ebre, i a més a més organitzar una cursa btt de llarga distància mantenint un alt nivell igualment. De bon segur que la Duextrem d’Amposta esdevindrà amb el temps una referència de les duatlons de llarga distància a Catalunya. Enhorabona a Montbike i a tots el voluntaris que ho haveu fet possible.
Per acabar vull agrair enormement a quatre participants de la marxa btt que m'han deixat la manxa (jo l’havia perdut). També a un altre que hem va ajudar a posar una càmera. I al Ximo que hem va DONAR la seva càmera perquè pogués acabar la Duatló a més d’ajuda’m a canviar-la. 3 punxades consequtives. Gràcies a tots de tot cor.


Classificacions i fotos
By Joan

6 comentaris:

Juanma ha dit...

Hey joan i companys molt bé al Duextrem! jo no hi vaig poder ser, però he vist la classificacions. Ja vas veure les sendes d'Amposta, i del montsià, per on m'estic curtint per donarte canya,jejeje.
Molt bé crak! Posiblement dijous i divendres amb jordu U, al Vignemale, skyruning! ja saps. Apa salut.

Luisao ha dit...

Vaja Joan, ets molt pinxo tu!! quin fart d punxar!?? Tot i això enhorabona per la segona posició, tots som conscients que haguèssis guanyat. Jb, tu no afluixes, a tope!! També enhorabona, i ànims amb les pallisses que us foteu. Catacraks!!!

Àlex Marrasé ha dit...

les noies que vn guanyar quines noies mes trempades

lo frustrat ha dit...

Àlex, les noies skyrunners estan totes de molt bon veure i són molt simpàtiques. En general les ties prefereixen córrer que la bici. Hauràs de passat al skyrunning...
La de la foto no tinc el gust de conèixer-la...l'he posat perquè queda bé corrent amb el powerade. jeje
Llaouis,tècnicament he punxat dos vegades: 1ª parada a inflar la roda desprès d'invertir a vàlvula petita amb una manxa prestada, jo havia perdut la meva kms abans. 2ª parada a posar la meva càmera, al desmuntar veig que no queda gaire lìquit "sincàmaras" sóc un ràcano, comprobo la cuberta i trobo una punxeta, la trec i munto la roda amb un altra manxa prestada que tambè s'ha d'invertir. 3ª parada en una curva de corriol en descens surto volant per davant de la bici als nassos d'un biker, que collons pasa? motiu torno ha punxar, torno ha demanar una manxa i inflo la roda, un altre cop he d'invertir a vàlvula petita i és que gairebé tothom va amb vàlvula gran. Es disinfla deseguida i he de pujar al avituallament de Pla de Galls a peu tant lo ciclable com lo no ciclable. 4ª parada al avituallament, demano una càmara i com no en tenen cap (lògic) demano que en vinguin a buscar que plego. Passats uns minuts el ximo (betetero que cònec en aquest moment)em regala una càmara de vàlvula petita, mestrestant pasa el primer duatleta que em dóna ànims, muntem la càmara i la manxa no infla i li demano a un altre que em deixi la manxa, anflo i marxo. Finalment a mig km abans d'arribar a meta torno ha anar punxat i arribo corrent desmuntat de la bici (ara sé que el motiu és que la càmara estava punxada per un parxe suelto abans de muntar-la però al menys he pogut acabar)
I no t'explico les dos vegades que em vaig perdre perquè em fa vergonya.

jon ha dit...

frustat em tot el que ens as contat, jo en sabia la meitat l'altra no u sabia i deu nido, l'any que be ja tens un objectiu tornar a Amposta guanyar la Duextrem i deixaras de ser el frustat per a ser Koanito aaaaaaaaaa disme si vas a falset per lo del trofeu btt que esta molt guapo

Lluís ha dit...

Joan, vist lo que expliques, lo mínim que haguès pogut passar és que fotessis la bici barranc avall. S'ha de tindre cap per no fer-ho , que valen un dineral!! Definitivament, va valdre la pena l'esforç mental per arribar.