L'aproximació es fa ràpida en uns 15 min desde dalt del barranc on deixarem el vehicle on s'acabi el camí. Seguirem per la banda esquerra per cami de cabres fins que ens situarem a la vertical del ràpel.
Per arribar a peu de via realitzem un ràpel de 40 m desde un pi que ens deixarà tot just al costat de la via caminant per la feixa.
La via segueix una fissura molt marcada per continuar per un estètic esperó fins a montar reunió en una olivera. La graduació (V+/A1) i 30 m, continuant fins un pi (III) i 10 m.
Roca super dubtosa, segurament però la via segueix la millor roca de la paret.
Hem montat R0 de 2 claus per evitar la caiguda de la cordada barranc avall. Roger escala de 1er i Guillem assegurant molt bé en doble corda, Koanitou fent fotos i alliberant tensió en tot moment. Comença per un tram de V+ on a la 3era asseguransa es trenca una pedra i Roger realitza la primera caiguda en escalada clàssica en lliure. Cap neguit i cap amunt en artificial (no m'hen fio ni de la meua sombra) a partir de la caiguda uns 5 m (forçable 6a+/6b), per sortir en lliure altre cop amb un pas de V i continuant per l'esperó de l'esquerra(IV+ a estudiar) en busca d'un pont de roca i després de l'olivera on montarem reunió. 10 m més amunt grimpant III en busca del pi(del ràpel) on hem deixat les coses.
Un matí molt agradable en la que s'han reunit tres amics: Roger enredant al personal( durant la caiguda ha acabat de fer l'explicació del perquè de la doble corda i el xapatge alternatiu), Koanitou enganyat pel sostredecinquè( a les 12 h havia d'estar a casa...hem arribat a les 15h) i Guillem en busca de noves sensacions(les ha trobat! i li han agradat!)
By Roger
2 comentaris:
Històricament els escaladors morencs hem buscat i trepitjat tots els racons del terme i rodalies per trobar alguna línia escalable per les nombroses parets que hi ha pel municipi. Cap de nosaltres ens havíem atrevit a escalar al recòndid Barranc de la Fotx...Doncs, un intrèpid morenc, lo Cobretti, em convenç d'atacar una línia "possiblement" escalable de cinquè.
Finalment l'escalem gràcies a la valentia i el mestratge del "figura" esmentat que malgrat el "vol" parat per un "friend" ha continuat i s'ha sortit amb la seva. A partir d'ara quan em proposi un sostre de cinquè m'ho pensaré dos vegades. Potser amb sostre de quart A em deixaria enganyar, jeje
Felicitats! per la via i per les bones maneres d'escalar.
PD: Ànims!! que aviat l'Irontrepa et signarà el títol d'ESCALADOR en majúscules.
tu si que ets un "FIGURA" en majúscules!
Publica un comentari a l'entrada