Corredor Inserso( IV / 80º / 550 m) al Pic del Mig de la Tallada

Ja fa una setmana que ens vam aventurar la cordada liderada per Quim i les mules d'arrastre JotaBe i Roger cap a la boca sur del tunel de Vielha. Vam fer nit i boca al refugi-hotel i després d'informar-nos sobre les condicions del estat nival per part d'uns esquiadors riojanos decidim fer la tàctica matinera, amb un pèl de disconfomritat per part del Quim.
Ens aixequem ben d'hora a les 03.50 per sortir ja preparats i esmorzats a les 04.35 camí del corredor. La neu està en òptimes condicions i l'aproximació la fem ràpid, tirant pel recte i superant pendents entre els 40º i en alguns casos més encara per no haver de fer tanta volta.
Ens plantem davall el que serà el nostre primer llarg després de superar una llarga pala de neu que es fa eterna i a les 06.50 ja estem fent 3 repises per descansar, menjar, agafar forçes i l'intrepit JotaBe per començar a afegir pressió a la cordada i intentar precipitar una retirada a temps(aquesta vegada no s'en surtirà, i acabarà amb una agraïda menció especial i d'agraïment vers els seus companys que fins ara no li havien inspirat suficient confiança).
A les 07.20 el Quim comença l'escalada per un corredor carregadíssim de neu i en que la dificultat tècnica es veu casi bé desplaçada per petits ressalts de neu i mixte que s'escalen amb molta facilitat. Es posen a escalar darrere una cordada que ja no veurem més abandonant la R1. Aviat ens plantem al final del 2n llarg i allí decidim guardar les cordes i seguir per pendents de neu de 65º i baixant als 60-55-50º sostinguts ja fins al final.
Pero el gran sherpa Jotabe decideix encapçalar un llarg de primer en les primeres pales de neu i recorre 60 metros exposats sense colocar cap assegurança per continuar en ensamble amb l'altre cap de corda. Al final assetjat pels memebres de la cordada, no aguanta la pressió i decideix tallar una repisa i guardar finalment la corda.
D'aqui fins al collet un pendents sostinguts que es fan fàcils gràcies a la qualitat de neu però llargs i durs per les cames. Ens plantem al collet a les 09.40 i fem un bon esmorzar. Decidim no fer cim casdascú per diversos motius. Pero segons ressenyes es una petita grimpada que en 20 min està ressolta.
La baixada es fa eterna, sobretot l'últim km abans d'arribar al pàrking degut a l'escalfament del mantell que fa que ens afonem continuament. Finalment a les 12.45 al cotxe.
Ressenya detallada http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/150/
PD: Fer menció especial a la via Rufus que va ser oberta pel Roland Ginè i Joan Farnós, que supera els 2 primers llargs per cascada/corredor fins arribar a unes pales de neu continuades fins a buscar el cim del Pic del Mig de la Tallada a través d'una petita grimpada.
Lamentable o sortosament la crosta de gel que banyava les parets no era suficient per escalar-la en condicions. De totes maneres en bones condicions esperar una escalada exposada i bastant més dura que el corredor Inserso.
Fotos Roger
Fotos JotaBe
By Roger

Picossa 100 ascensions

Un dels primers escrits d'aquest blog va ser “senders de la Picossa” i l'any passat va ser la “versió 2.0” on explicava què és la Picossa per un morenc i les possibilitats excursionistes i atlètiques que ofereix. He pujat a la Picossa incontables vegades com a excursionista. El 27 de maig 2006 ara fa 2 anys i 10 mesos hi vaig pujar com a corredor de muntanyes per entrenar, llavors un gran repte, la Xm-Duathlon Series Valls d'Àneu on havia de córrer 16 km de muntanya entre transicions de BTT; molt per un ciclista com jo.

Ahir 23 de març vaig tenir la satisfacció de pujar la que fa 100 vegades en 70 mesos compartint aquest moment especial per mi amb l'amic Toni Arbonès. En aquestos quasi 3 anys he pujat al cim per totes les orientacions, moltes vegades sol i altres vegades amb els germans ilercavons i la veritat és què no em canso mai de pujar-hi. Per molts anys.

Salut i força companys.

By joan

III Marxa BTT d'Almatret

vermut party

Diumenge 21 de març s'ha celebrat a Almatret (Segrià) aquesta marxa Btt organitzada pel nostre company David Duaigües. Roger Margalef, Xavi Sahuqui, Joan Farnós i Oscar Piñol hem acudit a la cita. Al arribar, de seguida trobem als altres membres de la Penya Ciclista Ribera d'Ebre fent les inscripcions. Poc a poc van arribant més bikers d'arreu fent que l'ambient fos de gran ocasió, total més de 400.

Podies escollir entre dos recorreguts; un més curt, apte per tothom, i l'altre de 35,6 km/1000 metres de desnivell positiu més exigent amb llargues sendes bastant tècniques i llargues pujades dures.

Com cada any voldríem felicitar a l'organització que s'ha esforçat per a què tot sortís bé; molts avituallaments, control de temps, voluntaris repartits per tot el recorregut, bon marcatge,... i una festa final amb bon mejar: pa torrat amb cansalada regada amb oli, i bon beure: vi i/o cervesa on intercanviàvem opinions i sensacions de la cursa i altres qüestions amb companys i amics. Al acabar ens hem marcat amb els amics balaguerins lo Mariano i la Mireia un ja tradicional vermut al bar del poble.Oleee!

Pel que fa la cursa, ha tingut un començament explosiu i els més forts s'han posat davant a tirar. Una llàstima que el Txema Alzamora hagi tingut problemes mecànics perquè tenia opcions a guanyar. Al final han guanyat amb autoritat Jordi Cugat de la Fatarella 1h43'09'' i La Mireia Santesmasses de Balaguer en fèmines 2h16'17''. Felicitats!!

Lo Sahuqui 9è 1h56'05'', Lo Roger 14è 1h58'19'' i l'Oscar Piñol 20è 2h02'20'' hem entrat ben classificats contents del resultat i Joan Farnós 1h47'46'' he aconseguit entrar en segon lloc superant al Joan Andreu Lleti d'Amposta 1h49'34'', tercer, que ha perdut la segona posició per culpa d'una punxada de roda.

Info i classificacions

Crònica al blog de TrailUEC Tortosa

By Oscar i Joan

Ben More i Stob Binnein

Ben More (1174m) i Stob Binnein (1165m) són dues muntanyes al sud de les Highlands, prop de Crianlarich incloses a la llista de Munros.
Després d'una setmana ben asolellada me'n vaig a la muntanya amb poques esperances de trobar neu i on clavar les botes. Arribo a la vall i segueixo una mena de pista, de sobte la pista acaba en un pont de fusta en ruïnes. Agafo el sender que sembla marxar cap a la cresta, sense estar segur de res ja que la boira no em deixa veure a més de 10 metres. Perdo la pista del sender i, a males, tiro cap a la cresta aviam que passa allà dalt. Al cap d'un parell d'hores de pujada apareix alguna que altra facileta canal de neu. Passades les canals arribo al que sembla la cresta. Veig neu i m'acosto però de cop me'n dono conte del que la boira no em deixa veure, estic al vessant de la cara nord, veig que la neu fa una petita esquerda i m'oblido d'investigar que hi ha més enllà, tiro cap al cim. Al cim, (encara emboriat) em trobo alguns escocesos sobris que m'indiquen que estic al Stob Binnein i que si segueixo el sender arribaré al Ben More. Segueix la boira implacable i jo segueixo tirant amunt. Finalment em planto al Ben More, no tinc visió alguna de la vall i decideixo fotre el camp, no hi res d'interessant.
Estic a punt d'arribar al collet que separa ambdós pics i s'aixeca el teló i per fi em trobo la recompensa:

Més fotos

Salut a tots i totes, friso per tornar a disfrutar l'estiu amb vosaltres.

Xavi

Foradada per 250 corredors

sempre positifoo

Després de la ressaca de la Cameta Coixa, els seguidors ilercavons Joan Farnós (mestre de cerimònies) i els seus súbdits (Josep Benaiges “jotabe”, Xavi Espelta, Antonio Morales, Dídac Pujol, Albert Sales i Ramon Sastre) arrenquem amb la segona prova del circuit, la Pujada a la Foradada.
Arribem a Sant Carles a dos quarts de vuit per agafar els dorsals. La fem petar amb tota la tropa que es troben allí preparats per a la prova. Estem molt impacients per començar, ja que per alguns aquesta és la primera cursa que farem.
Hem tingut un dia una mica emboirat de bon matí però ràpidament les altes temperatures ens han acompanyat durant tot el trajecte, cosa que ha sigut fantàstica per a la dutxeta freda de després (je, je).
A la primera pujada ja ens hem recordat de tots els sants, gairebé una hora. Un cop travessada la Foradada hem començat a gaudir de les baixades tècniques de la cursa. Tornem a pujar als Quatre Mollons amb unes vistes espectaculars del Delta i de la conca del riu Ebre, i de propina hem anat a visitar el sant amb qui pensàvem mentre estàvem pujant.
En definitiva, tot el recorregut ha sigut molt bonic, hem passat per senders i llocs emblemàtics del Montsià.
I sobretot felicitar l’organització per tota la feina, que no és poca, que han fet i pel dia tan agradable que ens han fet passar acompanyats de tots els companys de fatigues.
Menció especial pels que s’han iniciat en aquest tipus de curses. Molt bé xeics!!!!

+info i classificacions

by Jotabe

BTT Almatret (Segrià)

Mastering the technique

Lo proper 22 de març tindrà lloc a Almatret la III Marxa BTT d'Almatret que conjuntament amb la I Marxa BTT Vila de Seròs del 29 de març formaran la I Challenge BTT l'Aiguabarreig i Tossals d'Almatret.

Doncs, per tercer any consecutiu els climbikeruners participarem en aquesta festa betetera lleidatana. Aquesta setmana he anat a provar amb els d'Almatret lo recorregut de 35,6 km i 1000 metres de desnivell positiu on els bikers que dominin la tècnica xalaran molt i els que no dominin tant podran baixar amb calma disfrutant del paisatges espectaculars.

No us perdeu el bon ambient, la bona organització i la botifarrada amb bon vi al final. Us la recomano 100X100. Ens veiem.

afotos

By Joan

Open Raid Cambrils

El passat dissabte dia 7 va tenir lloc el segon Open Raid del calendari d'Open Raids de la FEEC. Els ilercavons Jotabe i Lluís, Escarbots X-Trem Serres del Mestral, hi teniem cita. Entusiasmats pels resultats d'edicions anteriors, la planificació per aquest any és de fer el màxim de proves del circuit. Tot i això, enguany, el Comité Català de Raids a modificat el funcionament respecte anys anteriors i els Raids de la Copa Catalana seran proves d'un sol dia i presentaran dos formats diferenciats: el que puntua per a la Copa Catalana i un altre en format Open. Els equips que participin en el format de la Copa, seran de tres participants i s’hauran d’enfrontar a un circuit més llarg i tècnic que els equips de la categoria Open, de dos membres i que no puntuarà per a la Copa Catalana de Raids d'Esports de Muntanya de la FEEC. Aclarit això, una mica de crònica de la prova.

L'Open Raid començava a les 10h. del matí amb un vent que ja es preveia que donaria pel sac, però es pot dir que en general vam passar calor. La primera prova era d'orientació urbana a peu per Cambrils, i un cop finalitzat agafavem la btt per fer el segon sector (20 km aprox.) fins a la localitat de Botarell. Les coses anàven força bé i vam començar el tercer sector de trekking en primera posició. Aquest tram presentava uns 400 metres de desnivell positiu i un parell de balisses opcionals que vam realitzar, acabant el sector en primer lloc. A partir d'aquí van començar els nostres problemes, doncs en el següent tram de btt, l'orientació no va estar molt brillant i vam perdre una mica de temps. Després un error tàctic acabaria esfonsant-nos, doncs vam voler fer totes les opcionals i vam entrar tard a un control horari, amb la qual cosa penalitzàvem punts. El darrer sector del Raid era de 6 km i es podia fer corrent o en patins in-line. Com que mos agrada la velocitat vam fer-ho patinant i algun aterrissant abans d'hora. Vam acabar passades les 17h. En total vam ser 36 equips en modalitat Open i que vam fer uns 70 km. Malgrat tot vam ocupar l'11è lloc de la classificació. Tot i que vam disfrutar, en definitiva, no va ser un bon dia per naltros i per l'afició que va venir a animar-nos i als quals estem molt agraïts.

Fotos +fotos

by Lluís

Cursa de muntanya “La Cameta coixa” Miravet

Arboni catching a cold

Per primera vegada s'ha celebrat al pintoresc poble de la Ribera d'Ebre una cursa de muntanya en un dia que ha començat humidot i acabat amb sol i núvols i bona temperatura. La cursa “La cameta coixa” en honor a una faula miravetana ha transcorregut quasi íntegrament per senders que s'endinsaven per llomes, barrancs i puntes emblemàtiques del terme com el Pic de l'Àliga; sostre de la cursa, L'Atalaia i la Covalta.
Els participants podien escollir fer una marxa excursionista no competitiva d'uns 9 km o la cursa de 19 km/1000 metres de desnivell aproximat. Es tracta de la primera cursa del calendari d'un total de 14 del ja consolidat i exitòs Circuit Ebrenc de curses de muntanya.
Hi ha hagut un gran nivell participatiu 360 inscrits i també destacar el nivell dels atletes ebrencs on any rera any es van superant i cada dia costa més fer una bona classificació malgrat que han guanyat els de sempre: 1er Ahmed Elqayet 1h35'49'' 2on Albert Giné 1h36'36'' 3er Josep Lluís Rubio Marticella 1h37'42'' i en fèmines 1ª Maria Reyes 2h7'48'' 2ª Montserrat Sisteré 2h8'43'' i 3ª Amparo Garcia 2h20'9''.
Del nivell organitzatiu no comentaré massa cosa. Únicament felicitar a l'organització i col·laboradors, especialment al Jotabe i Dídac per la feina ben feta treballant dia a dia per donar un bon nivell d'organització.
Per acabar felicitar als corredors ilercavons que han donat la cara demostrant que malgrat estar al començament de temporada no han perdut nivell. Felicito també als corredors morencs debutants: Pere, Ramon, Jordi i Amadeu i no debutants pel bon paper a la cursa.

Salut i força

classificacions i fotos

by Joan