Travessa integral a les Agulles de Travessany

Un equip de climbikerunners hem anat a escalar les Agulles de Travessany situades dins del Parc Nacional Sant Maurici i Aigüestortes. Desprès d'una llarga negociació Xavi Desca, Lluis S, Quim, Jotabe i Joan F. acordem atacar aquesta bonica, assequible i amb cert grau de compromís cresta dels Pirineus.

L'aproximació del replet parking de la pressa de Cavallers 1700 m fins al refugi Ventosa i Calvell 2200 m ens costa 1h45'. El refugi es troba al màxim de la seva capacitat i ens toca dormir al terra del menjador.

Ens llevem, esmorzem i fem l'aproximació cap a l'estètica i impressionant cresta de les Agulles de Travessany en 45'. Per motius logístics pactem una cordada de dos: Lluis-Quim i una cordada en fletxa (de tres): Xavi, Joan i el líder Jotabe que ha aguantat la pressió i ha sabut portar la responsabilitat de ser el primer de cordada amb seguretat. Anem fent llargs de corda intentant no trepitjar-nos entre cordades. En algun moment fem ensambles (progressió sense reunions) o anem desencordats alternant des grimpades i ràpels. Sempre anem junts lo que dóna divertiment a la jornada. Ens ho estem passant molt bé. Al descendre de la 5ena. Agulla s'acaben les dificultats tècniques i la cordada Lluís-Quim retorna al refugi mentre que la cordada en fletxa pugem al cim de la 6ena. Agulla de Travessany 2737 m punt més alt de totes les agulles. Fem la foto al cim i tornem al refugi. Total 8 hores comptant l'excursió no prevista per zones altes.

Descens del refugi a la pressa de Cavallers en 1h38' comptant el bany criogènic en pilota picada (vegeu fotos) a les gèlides aigües de Cavallers.

Dia redó per Jotabe que a més de triomfar com a cap de cordada, la Benemèrita li ha fotut una multa de 90 euros per portar la pegatina CAT damunt la E. a la matrícula. El tio, encara que sembli mentida està molt content de la multa a la seva catalanitat...

Total 2 dies: 11h30'+1465 m de desnivell

Ressenya i mapa de la integral a les 6 agulles.

Fotos

By Joan

JOTABE AL CHIMBORAZO

Hola companys de la pedra, tot el bo es fa esperar. Però ja em teniu aquí.
M’és molt difícil resumir totes les experiències i sensacions viscudes aquests dies a l’Equador, però faré el que podrem.
Com ja sabeu l’Equador és un país que destaca per la seva riquesa natural i ben diferenciada pel que fa a la zona de mar, d’alta muntanya i selva. És una llàstima que no aprofitin aquests recursos que tenen i abusin tant econòmicament del turista.
És la meva primera experiència en alta muntanya i intentaré plasmar de la millor manera les meves inquietuds sense avorrir-vos del tot. (zzzzzzzzzzz!!!!!!!)
L’arribada va ser una mica dura ja que el primer obstacle, l’aclimatament, a la capital,Quito (2800m), era considerable. Un dels companys ja va tenir els primers problemes de pressió i es va desmaiar.
Vam estar dos dies a Quito per tal d’aclimatar-nos bé i buscar tota la informació necessària per poder acomplir el nostre repte, l’ascensió al Chimborazo i al Cotopaxi.
El nostre aclimatament va consisitir a fer el cim del Roko Pichincha (4.500m) i el dels Ilinizas nord (5.100m). D’aquests dos cims destacaríem l’últim tram rocós, de grau II-III, nevat a causa del mal temps que ens va acompanyar gairebé tots els dies de viatge.
Els primers 1.200 metres van ser amb telefèric fins a un mirador, a partir del qual s’iniciava pròpiament l’ascensió, que tenia una durada prevista de 3h30” però que la vam realitzar en 2h50”. Cal tenir en compte, però, que els equatorians la fan en 1h30”. (Com la nostra pujada a Caro)
Vaig tenir unes sensacions molt desagradables: un mal de cap continuat, especialment de baixada, i ofec acompanyat d’algun mareig que vaig poder alleujar gràcies a l’Ibuprofeno tot i que no vaig voler abusar-ne perquè volia notar i experimentar aquests estats. Aquest mal estar em va abatre més psicològicament que no pas físicament, ja que vaig començar a dubtar de les meves capacitats per poder assolir el nostre veritable repte. El meu company Pedrol, força experimentat en alta muntanya, em va tranquil·litzar dient-me que aquest mal estar era normal i poc a poc m’aniria trobant millor.
Per fer els Ilinizas vam passar dos dies en un hostal, Hostería Llobizna, del poble Chaupi que es trobava a 3.400m (com l’Aneto), per tant hi havia 1.200m de desnivell positiu. Aquí el meu estat psicològic era un altre, a mesura que anava pujant em sentia bé per afrontar el repte malgrat les limitacions d’oxigen. Les complicacions van aparèixer 200 metres abans de l’arribada al cim, vam patir una forta nevada que va complicar els passos de roca de grau III i els flancs de corredors amb neu verge tova. (La durada del trajecte fou de 10h).
Un dels tres companys no va poder fer el cim per culpa d’una mala aclimatació.
La nostra propera meta era el Cotopaxi (5.897m). Vam fer dos nits al poble de Baños (1.900m) i per començar l’ascensió vam dormir al refugi de José J. Ribas (4.800m). Dubtant de fer el cim per les acumulacions de neu de dos setmanes emprenem la marxa a la una de la matinada acompanyats del guia i de tres cordades més de tres. Ascensió nocturna monòtona i cansada amb un pendent del 50% i obrint petjada. No vam poder gaudir del crepuscle matutí perquè els núvols ens tapaven la visibilitat. Ja arribant al cim, gairebé a mitja hora, en un flanc de sota uns seracs i cornises de neu, el risc d’allaus era considerable i els guies ens van aconsellar no continuar. Primera sensació d’impotència per no poder acomplir la nostra fita, merda, merda, merda. No ho puc explicar de cap més manera, ràbia ja que les condicions físiques i mentals eren òptimes. El nostre desafortunat company va tornar a caure víctima d’una mala aclimatació. Baixem a Baños a descansar (1.900m), ens hi estem dos nits i decidim anar a fer el Chimborazo (6.310m). Acompanyats dels guies arribem al primer refugi a 4.800m però anem cap al segon,Whymper (5.000m), per tal d’atacar la muntanya. Som els únics que intentarem el Chimborazo, la petjada no està prou definida i hi ha força neu. Se sopa a les 16.00h perquè la sortida és a les 23.00h. El nostre company torna a tenir problemes i baixa a dormir al refugi. Quan es comença a fer fosc,a les 17.00, les condicions climatològiques són òptimes però de cop es gira un fort vent, decidim esperar una hora a veure si amaina però els guies ens recomanen que no emprenguem el trajecte perquè a dalt el vent encara serà més fort, i és excessivament perillós, sobretot a la cornisa. No teníem ni un metre de visibilitat, tot era un núvol de neu pols.
Un altre cop impotència i ràbia perquè no podem ni intentar pujar. El que pitjor portem és haver d’avortar per causes externes, perquè realment ens trobem molt bé físicament, tant l’altre company com jo. Lamentablement tampoc aconseguim fer aquest cim malgrat la poca dificultat tècnica.
Ens reunim amb l’altre company al refugi per veure com es troba i com ha passat la nit. Veient el seu pèssim estat de salut i els pocs dies que ens queden, descartem la possibilitat de reintentar fer el cim, així doncs emprenem marxa cap a la selva per passar els últims dies a l’Equador amb molt mal sabor de boca. Els ànims estan una mica per terra i no estem per gaires festes. A pesar d’això, passem uns dies molt agradables amb experiències realment enriquidores. Aquests dies ens permeten acostar-nos més a la gent indígena, conèixer una mica els seus costums i la seva manera de viure, bastant endarrerida i precària.
Aquest ha estat el nostre viatge i des d’aquest espai vull destacar que van ser de molta ajuda i es van portar molt bé amb nosaltres els bombers d’allà. Ens van facilitar vehicles per moure’ns per allí i personal que ens feia de guia.
I aquí acabo no sense mencionar els companys ÀLEX PEDROL i Jordi Miró i destacar també la bona companyonia i solidaritat que hi va haver en tot moment. A tu Pedrol et poso en majúscules perquè vas ser el líder de l’expedició. Sense la teva bona organització i experiència en alta muntanya aquest viatge no hauria estat possible.
Fins la propera, que espero que sigui ben aviat.

http://picasaweb.google.es/jcalsanto/Equador

by Jotabe

VIGNEMALE-BUJARUELO

Pique Longue des de Montferrat

El Valle de Ara és, sense cap dubte, un dels racons més oblidats dels Pirineus. El veïnatge amb el popular i reconegut Valle de Ordesa li roba tot el protagonisme. Feia molt temps que volia visitar aquest racó, i la veritat, ha valgut la pena. És un indret estratègicament situat per satisfer als muntanyencs més exigents, des d'on es pot afrontar l'ascensió a una joia dels Pirineus; el Vignemale o Comachibosa per un itinerari complicat, la via Moskova.

Arribo amb cotxe a Sant Nicolás de Bujaruelo per la pista que surt del Puente de los Navarros des de la carretera de Torla a Ordesa. Sopo i passo la nit al acollidor Mesón-refugio de Bujaruelo 1338 m.

Em llevo i en el moment que es fa de dia començo el recorregut a bon ritme per la pista del Valle de Ara fins la confluència del barranc de Labaza 1800 m. Aquí giro a la dreta i vaig pujant per fortes pendents i fàcil trepada per una roca calcària algo descomposta sempre pel oest del torrent fins les anomenades Marmoleras. Giro a l'esquerra i encaro el Coloir Moskova per desembocar al collado de Lady Lister 3200 m. Bé, he acabat pujant per l'esquerra buscant la roca ja que el corredor hi ha neu massa dura per pujar sense grampons. L'objectiu de la jornada es trepitjar tots els 3000's que em falten a la col·lecció i que formen part de la corona del Pleteau du Glacier. De seguida cau el Cerbillona 3247 m, deixo la motxilla i em llenço per les empinades pendents fins trepitjar la Aguja SW de Cerbillona 3051 m, un “puto bony” d'accés dolent i roca podrida. Torno a pujar i creuo l'espectacular Glacier d'Ossau per pujar en fàcil grimpada a le Pique Longue du Vignemale 3298 m. Per mi, és el millor panorama de tot els Pirineus. Al·lucinant. Torno a creuar el Pleteau per tornar al collado Lady Lister 3200 m i ascendeixo cap a l'esquerra al Pico Central 3235 m. Per una cresta espectacular i horitzontal passejo fins al Montferrat 3219 m. A partir d'aquí apareixen les dificultats, la cresta cau en picat cap al SE, sorteja'n obstacles faig cap a la Punta superior de Tapou 3132 m, la Punta inferior de Tapou 3124 m i el Grand Tapou 3150 m. En aquest cim coincideixo amb dos muntanyencs curtits de Balaguer de més de 70 anys d'una enorme força i vitalitat. Desprès d'una agradable conversa i les fotos de rigor continuo fins al proper Pic Milieu 3130 m, últim tres mil de la jornada. Faig el descens per pendents nevades, tarteres i herbassars sense sender marcat en direcció La Cabane de Lourdes 1950 m per on passa un GR que ve de Le Barrage d'Ossau i remuntant al Puerto de Bernatuara 2340 m salta a Bujaruelo. Durant el descens a Bujaruelo s'observa una línia d'alta tensió que des de Bujaruelo s'enfila cap al Coll de Bujaruelo (França). Quin mal d'ulls! Una pena.

La jornada l'he fet en poc menys de 10 hores. A estones ritme bastant fort i moments de glòria com els 20 minuts que he passat al cim del Grand Vignemale en companyia d'uns bascos o la xerrameca amb els balaguerins al cim del Grand Tapou. Dificultat: alguns passos de III.

De material he anat bastant lleuger: una jaqueta, una mica de menjar, beure, un piolet (imprescindible per que hi ha plaques de neu dura en algun punt) i calçat amb les sabatilles Salomon de córrer que m'han anat força bé malgrat l'abundant neu i alguna placa gelada. Optatiu: També pot anar bé un cordino de 20 metres i un parell de cintes llargues per fer un parell de rapels. Afotos

by Joan

1ª CURSA DE MUNTANYA DE SIURANA (PRIORAT)

"2 dies de Siurana" els dies 19 i 20 de juliol de 2008

Aquesta cursa esta organitzada per l'Ajuntament de Cornudella del Montsant, Tretzesports i Camping Siurana.

El 19 de juliol, el primer dia, a les 18:00 hores des de Siurana, la primera cursa de 15'5 km
El 20 de juliol, el segon dia, a les 9:30 hores des de Cornudella del Montsant, la segona cursa de 12'5 km.

Animeu-se, l'indret val la pena
Més informació: www.tretzesports.es

XVI CURSA DEL LLOP

Jotabe in action and the connection girls

Es tracta d'una competició on hi han 6 proves: bicicleta de carretera 198 km o 121 km, cursa de muntanya de riu (Tortosa) a mar (Ampolla) de 32 km, caiac de mar de l'Ampolla a Riumar al Delta 16km; el segon dia: caiac de riu de Deltebre a Tortosa 24 km, mitja marató pujada a Caro amb 1000 m de desnivell+ i per acabar la travessa del Port amb Btt de +2000+ de desnivell de 110 km o 83 km.

Hi han 5 modalitats de participació: completa individual (Trofeu del llop) que per cert aquest any no acabat ningú per culpa d'un reglament rígid. Completa individual amb recorreguts curts, modalitat individual, per relleus i per equips.

Nosaltres els ilercavons: Jotabe, Xavi Desca i Joan i també el Xavi Sahuqui em escollit empalmar dos modalitats individuals; mitja marató pujada a Caro i Travessa del Port amb Btt amb l'objectiu principal d'acabar i l'objectiu secundari de portar un bon ritme durant moltes hores que tots hem aconseguit malgrat la calor, els més de 3000 metres de desnivell positiu, la pluja, les avaries mecàniques i altres cabòries. Lo Didac ha escollit fer la Pujada a Caro que a sabut patir fins al final.

L'any que ve més... o no!

CRÒNICA DE LA CURSA DE MUNTANYA DEL DISSABTE. Toni Arbones

Bat de calor, per les terres de l´Ebre...sembla mentira però es així, de fet que esperàvem...som una colla de malalts, però entre poc i massa, el que no em pensava es que la cursa fos mes dura que una marató d'asfalt...i això que no et pressiona ni el temps, ni el quilometratge, perquè de fet ets tu , sobre la terra sota el sol , i la lluita amb les pulsacions...una petita pugna perquè el cor no et bategi i "t´arremeti" de ple, no sigui tan fort , i finalment s´acabi... el curtiment per avui. En el meu cas mes que satisfactòriament. Pòdium mai regalat, ja que el primer classificat un fora de serie que te 2:26 en marató, i el segon sobre 1:10 en mitja, inalcançables segur que ja n´estan acostumats ,però per a mi ,pobret mortal...ja ja ja, que tot això es nou, una realitat inesperada. estic content de haver-hi anat...tot i no tindre una fotografia on m'animant noies així (com les de caro, s´entén), tot i que de vegades penso, que es realment el que m interessa?...ànims a tothom, i fins a Siurana... el 19 i 20 segur que no decepcionaran...

classificacions i fotos

Crònica i fotos a Trailuec

Fotos cursa de muntanya de riu a mar del dissabte

By Joan

MOUNTAIN FESTIVAL VALLNORD ANDORRA

SALOMON XM DUATHLON SERIES

Dissabte 28 de juny per quart any consecutiu s'ha celebrat la duatló d'alta muntanya d'Andorra, el país dels Pirineus. Una modalitat apassionant i d'una gran participació. La cursa transcorre per paratges espectaculars d'alta muntanya on la combinació de bicicleta de muntanya i córrer la converteixen en una activitat de gran atractiu. Dades de participació: 156 inscrits, 136 acabats i 6 retirats.

La sortida s'ha donat puntualment des d'Ordino 1280m, s'ha arribat en 13,4km BTT a la zona de transició Pont del Castellar 1850 m., sector Arcalís. Aquí deixaves la bici, et posaves les sabatilles i començaves a córrer en direcció al Pic de Font blanca 2903 m. 8'5 km de recorregut entre mig de prats alpins, torrenteres, tarteres i plaques de neu. La progressió per les plaques de neu ha sigut difícil d'ascendre peró fàcil de descendre perquè la majoria de duatletes ens llençàvem sense por relliscant de cul guanyant així molt temps en el descens. Per acabar arribaves a la transició i tornaves a agafar la BTT i desfeies el camí ara de baixada molt ràpida per camins, senders i trams de carretera fins la meta d'Ordino.

Personalment m'he trobat molt bé amb BTT i bastant bé corrent. Únicament he tingut problemes de tracció a les plaques de neu on ho he passat una mica malament. Finalment he arribat 5è class/1er vet en un increïble temps de 2h29'00'' Com a dada anecdòtica los 50 euros que he guanyat.

info i classificacions

IV SKYRACE BUFF SKYRUNNER WORLD SERIES

Diumenge 29 de juny s'ha disputat aquesta cursa puntuable per la Copa del mon de curses de muntanya FSA i la Copa catalana de curses d'alta muntanya FEEC.

El recorregut surt del poble d'Ordino 1280 m. Es segueix la carena que des del Roc de Cauba 1800 m. Condueix fins al Pic de les Fonts 2748 m. Punt més alt de la cursa. Des d'aquí es baixa al Pla de l'estany 2200m i fent la volta a la muntanya es torna a agafar la primera part de carena que en sentit contrari ens porta a l'arribada amb un desnivell+ de 2220 m i 28 km de llargada.

CRÓNICA D'ANIMADOR

Aparco el cotxe just a l'inici del sender situat a la carretera d'Arcalís. Preparo la motxilla i m'enfilo per les fortes rampes que em situaran al Roc de Cauba 1800 m. +500 m. de desnivell, Primer i últim avituallament i control de pas. Em poso estratègicament en el lloc de més fort pendent esperant els skyrunners. Primer passen les noies i desprès els nois que pujent fortíssim amb l'Agustí Roc i el Kilian Jornet al capdavant. De seguida arriba el Kiko Martí, Adolfo Aguiló, Xavier Sánchez, Josep Barrufet, Jordi Bort, Jordi Uró, Josep M Benavent, Paco Estorach, Hermini Fiblà,... Com què han de passar una altra vegada de baixada pel mateix lloc m'espero una estona. Kilian Jornet és el primer en passar fresc com una rosa i amb una diferència considerable. Van passant corredors amb cara de fatigats i amerats de suor. La calor fa estragos. Quan passa el Kiko em poso darrera d'ell fins a la carretera on tinc el cotxe, agafo el cotxe i em dóna temps a arribar a meta per fer fotos. L'arribada es quasi dramàtica per tots el corredors que van arribant. Una cursa duríssima de calor i de relleu. Un plaer disfrutar aquesta cursa de tant nivell com a espectador.

info i classificacions

Fotos

By Joan