Entrenament de la Cursa de muntanya de Miravet

Pic de l'Àliga

El proper dia 1 de març tindrà lloc la 1ª Cursa de muntanya “La Cameta Coixa” de Miravet (llegenda) dins del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre. Circuit que l'any passat es va guanyar un prestigi gràcies a la qualitat participativa i organitzativa de les diferents curses.

Doncs, una colla de corredors de muntanyes, Jotabe, Jordi Bort, Roger, Pere, Ramon i Koanito hem anat a provar el recorregut encapçalats pel guia espiritual de la cursa Jotabe. El recorregut té uns 19 km i 1000 metres de desnivell positiu aproximadament que pràcticament sempre per sender s'endinsa per les llomes, barrancs i puntes emblemàtiques del terme com el Pic de l'Àliga; sostre de la cursa, l'Atalaia i la Covalta. Les vistes a la Cubeta de Móra, lo riu i castell són espectaculars, un plaer poder contemplar les perspectives que ofereixen alguns punts del recorregut.

Cal felicitar a l'organització que està treballant un recorregut 100X100 muntanya i pulin detalls perquè el dia de la cursa no falli res, inclosa la tradicional festa al final. Així doncs, animem a tots els corredors i corredores a participar o animar. Us esperem.

Fotos

+fotos

By Joan

Trepitjant neu verge!

Nevada a Tivissa 2009

Si el que voleu és un dia d’aventura us recomano que truqueu al Lluís, no us quedareu pas indiferents... la diversió està assegurada!

Aquest cop ha estat la neu, avui al matí hem anat a fer una volteta corrents i hem gaudit com dos nens amb la neu i l’aigua. Hem sortit cap a les 9 del matí de Vandellòs, el dia estava tapat i feia fred. Hem decidit anar cap a la Font del Sanxo pel PR-C 91. Passat Remullà ens hem creuat amb els caçadors, tan uns com els altres ens hem quedat mirant-nos i pensant ‘que fan aquests perduts aquí un dia com aquest’.

L’aventura ha començat ben aviat quan a l’Estret dels Vidriers no hem pogut passar pel barranc perquè baixava molta aigua i hem hagut de trepar per les vores, amb compte ja que la roca relliscava i el terreny era bastant vertical. Salvat aquest petit imprevist, el camí ens ha portat a la carretera de Pratdip i en direcció oest, a uns 100 m, a la dreta hem retrobat el PR que hem seguit fins a la Font del Sanxo. És en aquest últim tram del recorregut on el paisatge de sobte ha esdevingut blanc amb una boira cada cop més espessa que intensificava el color de la neu. Tot aquest escenari ens ha deixat bocabadats, amb la boira de vegades es feia difícil reconèixer on érem, trepitjàvem neu verge que de tant en tant delatava el pas dels javalins i algun que altre ocell, amb un gruix que en algun punt arribava fins als 5 cm. I finalment a l’arribar al nostre destí novament ens hem sorprès amb l’espectacle que oferia el Salt del Sanxo exhibint tot d’estalactites de gel dibuixant mil figures i formes desiguals.

I de tornada, emborratxats com veníem, als Estrets dels Vidriers hem decidit anar pel dret i passar pel mig del barranc, l’aigua estava freda, fredíssima, sobretot quan en sortíem, però estàvem encara anestesiats per l’espectacle que hem tingut la sort de veure i de viure!

by Rut

Al mal temps, bona pedalada!

La neu a fet acte de presència en alguns punts del terme. Jo esperava que li fotés de fort i així intentar alguna travessa cap al Puntaire o alguna cosa per l'estil. Però no ha sigut tant, i he canviat de pensament. A la tarda a Vandellòs plovia i he carregat la bici a la furgo i per anar al Motarro. No hem començat bé i els Mossos no m'han deixat pujar pel Coll de Fatges, així que he hagut d'anar a donar el tomb per Pratdip. Un cop a la pista del Motarro, he aparcat tant aviat he pogut doncs la pista era tot neu. He tret la BTT i he pujat cap al Mas del Motarro. Hi havia dos i tres dits de neu al llarg de tota la pista, i la pujada es feia penosa però al ser una sensació que no havia experimentat mai, s'ha fet agradable. Després planejant i superant algun collet suau he anat fins al Mas de l'Estalella. Volia allargar i fer el tomb pel Mas del Miquel del Borrasó però anava lent i a més a començat a caure aigua-neu. Així que he tornat pel mateix lloc. Un recorregut curt d'una hora d'uns 9 km, però que ha servit per matar lo cuc. Una sensació recomanable, sobretot el soroll que es feia quan es trencava la fina capa de gel del damunt. A les baixades també he xalat molt. Així que ilercavons, aprofiteu ara que teniu la Ribera d'Ebre nevada.

Lluís

Camí de Sirga per a pair los torrons

El passat dia 3 vam pujar a la Ribera per fer un tram del camí de Sirga. Amb tants dies de mal temps ja hi havia ganes de fer alguna escapada però sense volguer treure "lo fetge". Ja se sap que les festes nadalenques són fartades al canto, i el cos necessita aclimatació. La Rut, lo Frank Rodell i jo vam sortir de Mòra d'Ebre i anar fent camí amunt. És un recorregut amb poc desnivell que ens permet rodar sense esforçar-nos massa. El pas de l'ase un lloc ben atractiu, amb el camí empedrat, estret i amb el riu Ebre a baix mateix. La nostra intenció era pujar a Ascó i tornar pel mateix camí que són uns 27 km. Però abans d'arribar a Ascó, vaig trencar la cadena i arreglada d'aquella manera, vam girar i cap al cotxe. En total vam fer-ne uns 20 km, però la Rut i el Frank es van quedar amb les ganes i vam baixar fins a Vandellòs amb bici. Així m'agrada valents!

Lluís

Hivernal a Picos de Infierno

Ja fa dies que tenim ganes de fer alguna ascensió hivernal i per diverses qüestions ho anàvem endarrerint. El parte de risc d'allaus és risc notable, risc 3 en una escala de 5. El mantell nival es troba dèbilment estabilitzat en algunes zones degut a algunes plaques de vent o cornises en les zones altes. Conscients del risc decidim a última hora atacar el corredor nord a los Picos de Infierno 3082 m. Passem la nit al Refugio Casa de Piedra 1636 m. Situat al final del Balneari de Panticosa. Al Valle de Tena (Huesca). Per aprofitar al màxim les hores de sol sortim a les 6 del matí pel sender GR11 que surt de darrera mateix del refugi. Anem seguint la traça que hi ha fins al Ibon grande de Bachimaña 2170 m, a partir d'aquí hem de ser nosaltres els que obrim traça. L'aproximació és dura i lenta, hi ha alguns trams que ens enfonsem fins als genolls lo qual ens obliga a fer relleus al capdavant per poder avançar dignament. Passat el Ibon Azul Superior girem a l'esquerra fins que podem veure clarament que el corredor norte no està en condicions: poca neu amb trams mixtes i la neu no està transformada. No és lògic que amb tanta neu per tot arreu que a la cara nord no estigui carregada de neu, potser perquè la major part de la neu caiguda aquest hivern ha sigut de llevantades del sur. Passem al plan B, pujar per la normal passant pel Collado de Infierno guanyant alçada per la cresta NE. La neu està fatal i hem d'anar per la roca i amb un vent de cara de mil dimonis, a més, el vent aixeca la neu pols que impacta contra nosaltres fins que passant pel damunt una placa vent, escoltem un crac i provoquem un “petit” allau. Decidim que fins aquí hem arribat i donem mitja volta molt aprop del Garmo Blanco 2960 m. Durant el descens trobem que la neu ha tapat la traça oberta durant l'ascensió degut al vent fent que el descens sigui igualment fatigós fins al Ibon pequeño del Bachimaña on la neu està millor. En aquest punt trobem a una altra cordada que també han hagut d'abandonar per culpa de les condicions de neu al Pico Serrato.

Total 9h15' amb 1810 m+ i malgrat no poder fer cim estem contents de l'experiència i la curtida hivernal. Un altre dia ho tornarem a intentar.

Fotos JB Fotos JF

Cordada JB/JF

Variant Desploms

Variant de sortida a una via existent que no coneixem el seu nom, la seva continuació ni els seus aperturistes. Wanted!!
Aproximació: Deixarem el vehicle a l'entrant de carretera de la catedral de l'aigua i pujarem per una de les nombroses canals en direcció a la cara sud de la Mola de St.Marc. L'inici de la via està senyalat amb un plom i cau a la vertical del gran desplomat.
Per la seva morfologia l'hi hem dit Variant Desploms i es una bellesa escalar-la. Podriem dir que és un desafiament continu a la gravetat i que gracies als nombrosos cantos que ens ofereix la roca es pot disfrutar si es té un grau d'escalada consolidat. De tendencia a l'esquerra tota l'estona, s'ha d'alertar de l'ultim diedre per on va la via. Agafar el diedre de la dreta, ja que per l'esquerra hi ha molts blocs inestables. S'han deixat 2 claus a la via per marcar el camí i ens anirà molt bé un gran sortit de friends(micros, petits, mitjans i algun gran) i tascons per realitzar l'itinerari i poder reforçar la R en un magnífic balcó amb una sabina.
El ràpel el farem a la mateixa cara sud de la mola de St.Marc en una sabina que cau aprox. a la vertical de la 1a R. O bé optarem per visitar l'ermita i baixar.

se vaaa havvve unnn FOLLONG!! que no savvve ni donddde sann metiiiio....

Via molt recomanable situada a la carretera de la Fontcalda a 1,5 km passat el creuament de santa magdalena(Serra de Pandols)
Dedicada al senyor famós per la frase de "se va havvve unn FOLLONGGGG que no savvvvenn ni dondeee san metiiiiioooo!", creiem que es mereix aquest homenatge.
Orientació Sud-Oest
Les reunions estàn equipades i la 2a en un ràpel de 40 m a terra.
Observacions:
Deixem el vehicle "arrambat" al camí i pujem per un petit sender fins al peu del diedre-chimenea(20 segons). S'ha de tenir en comte la proximitat de la paret al camí per vigilar en tirar pedres durant l'escalada. Si no tenim assegurança i anem curts de pasta, se vaaaaaaa havvveeeee....... FOLLONG.....ssaaann metttiooo. Així que al loro! Per tota la resta creiem que és una molt bona via i disfrutona!
Fotos de la 1a Asc.

Vandellòs singletrack

Molló Puntaire 728 m

Dia 31 de desembre em toca guàrdia al Parc de Bombers, doncs, Ajo i Agua (A Joderse i AGUAntarse). Potser millor, m'he estalviat una bona ressaca. Plego de la feina i arribo a casa a les 8 del matí...Osti tu! I ara que foto tot lo dia sol a casa! Al cap d'una estona de feines de la llar i d'alguna cabòria decideixo que avui faré una excursió per les muntanyes de Vandellòs ja que a Móra esta tot emboirat i calculo que a l'Hospitalet a de fotre solet. Agafo el cotxe i efectivament a l'alçada del poble de Vandellòs ja puc veure el sol desitjat. A l'Hospitalet agafo el camí que porta a l'Ermita de Sant Roc i a l'alçada del barranc del Forat Negre aparco el cotxe sota mateix d'un lletrero excursionista on s'inicia la pujada pel PR al coll de la Portella. La Pujada no ho aparenta però és llarga i poc clara, sort que tot i que t'has d'anar fixant bé vaig trobant marques pintades fins que arribo al coll. Giro a la dreta i m'enfilo per la vessant nord en direcció el cim dels Avencs. Aquí hi han dos hemisferis: el sud, amb sol caloreta i vistes al mar blau i el nord, amb fred vent gèlid humitat i ambient gris. Vaig pujant canviant d'hemisferi sovint fins que arribo al cim dels Avencs 722m. Superant un parell de trams equipats amb cadenes amb compte, la roca està humida i lliscosa. Continuo per d'alt i passant per la Portella del Xato arribo al Molló Puntaire 728m. Punt més alt de l'indret. Tiro enrere a trobar el PR que baixa al Racó de l'Aiguaalcoll (sud). Tot baixant, a mitja alçada és divisa clarament l'Agulla de l'Aiguaalcoll per on hi ha una famosa via ferrada i darrera la cresta del Serrat dels Avencs on hi ha una altra via ferrada. La baixada passa de llarg de la cruïlla del sender que puja a la via ferrada fins una bassa d'extinció d'incendis. En aquest punt continuo per un camí ample apte per a vehicles; primer sense desnivell, més endavant per una empinada baixada, desprès per una dura rampa i per acabar baixa fins al barranc on tinc el cotxe aparcat.

Aquest recorregut passa entremig d'un paisatge de muntanya mediterrània caracteritzat per un relleu agrest on les brolles i garrigues termòfiles predominen en el vessant sud i les clapes d'alzines és situen en les obagues principals.

L'excursió m'ha costat 1h58' amb 765 metres de desnivell positiu a un ritme de kacorra (caminar-córrer rapidet) per un terreny complicat de trotar. Singletrack molt aconsellable.

Finalment, passo pel Parc de Bombers de L'Hospitalet on l'Ilercavó JotaBe lo Bernat i lo Marcos em conviden a dinar molt amablement. Un dia que prometia avorrit s'ha convertit en una jornada rodona. Alguna foto resenya

Bon any 2009

By Joan