SENDERS DE LA PICOSSA. VERSIÓ 2.0

Un dels primers escrits d'aquest blog va ser Senders de la Picossa
on explicava que és La Picossa per un morenc i les possibilitats excursionistes i atlètiques que ofereix. He pujat a La Picossa al llarg de la meva vida incontables vegades com a excursionista.
El dia 27 de maig de 2006 ara fa 2 anys hi vaig pujar com corredor de muntanyes per entrenar, llavors un gran repte, la Xm-Duatlon Series Vall d'Aneu on havia de córrer 16 km a peu, molt per un ciclista com jo. Doncs durant aquestos 2 anys clavats he pujat 72 vegades al cim i no em canso de pujar-hi. Sempre he pujat una vegada cada entrenament, però aquesta vegada he pujat 3 vegades fent sèries (instinto asesino)
Aprofitant l'ocasió he colocat una càmara de vídeo al casc per gravar la baixada de la Picossa per la cresta de la Creu en menys de 5 minuts, a sac. Si us agrada penjaré més vídeos d'aquest estil...

by Joan

Al cavall bernat per la punsola-reniu(V+/A1e)6b+ 270m

El Quim i jo(el Roger) haviem quedat a Martorell per anar a resoldre una de les vies més emblemàtiques de montserrat, la Punsola-Reniu al Cavall Bernat(fotos trobades al ciberespai). Els 2 portavem mono d'escalada ja que el Quim no escalava desde feia 3 setmanes(això es molt per un escalador), i jo degut a una lesió tendinosa als 2 colzes portava 6 mesos encadenant potse un màxim de 200 m, i 2 mesos de repòs total. Ens voliem menjar la via!

Vam aparcar la super afragoneta al parking de Sta. Cecilia i després d'organitzar-nos tot el material partiem a les 11.45 carregats amb una corda de 10,2 mm i 60 m(suficient per encadenar 2 ràpels desde la cima de 20 i 30m; pero inscuficient potse si haguessim tingut d'havandonar la via), 16 cintes xpress i estreps. L'aproximació es fa pel GR de les arrels, i després s'enfila per un barranquet a buscar el peu de la via(en total uns 40 min).

Al peu de via hi ha una pintada assenyalant que es la via que busquem, i comencem a enfilar-nos per un llarg de III sense assegurar-nos. Ens plantem davall ja del primer llarg amb cert grau de compromís. Podem dir doncs que es aquí on realment comença la via. 6 llargs de IV(40 m)-IV+(40m)-V+(55m)-6b+(40m)-6b(25m)-6a(30m) en lliure, i tope V+ en artificial. Inicialment la cordada teniem intenció de resoldre la via en lliure o a base d'A0, o almenys ens ho creiem. Començo jo amb el primer.Pero en comensar a pujar ja el primer llarg hem vaig adonar que l'escalada a montserrat requereix pràctica a montserrat i que jo almenys no podria enllaçar en lliure els dos llargs xungos. De moment cap dels 2 mostravem la nostra opinió davant el fet que ens veiem incapaços d'encadenar-la en lliure, i anavem tirant llarg rere llarg sense presses pero sense pausa, pensant potser que ens adaptariem a la tècnica de l'escalada i podriem passar de les escaletes. Va ser al 4t llarg que el quim es va trobar amb l'obstacle temut!La paret del cavall es torna vertical i potse fins i tot t'expulsa cap enfora.Primer va voler tirar d'A0 pero ràpidament va beure que es cansava massa...i va optar per anar tirant xino xano amb les escaletes. Jo després al següent llarg també hem va passar el mateix. I sortint de l'últim llarg el Quim va repetir la mateixa acció(potse ja rallats per haver fracassat en l'intent de fer en lliure la via). Finalment podem abraçar la moreneta a les 16 h i deixar constància de la nostra escalada.

La baixada és fa rapelant per la via normal 20 m + 30 m, i desgrimpant uns passos de III fins al sender que ens portarà a baixar la canal del cavall bernat. Aquesta canal es bastant empinada, i està equipada amb cordes fixes per assegurar el descencs i evitar una caiguda que seria bastant prolongada. A nosaltres s'ens fa una mica més expo la baixada ja que el terreny està completament moll i patinem molt facilment. Finalment recuperem el gr que ens portarà al parking, tot parlant sobre la via i les futures vies i projectes que tenim!Arribem a la afragoneta a les 18h.

Valoració de la via: Conglomerat tipic de montserrat que requereix una tècnica especial per escalar-lo.Via completament equipada amb parabolts, amb 2 llargs bastant complicats pero molt ben protegits. La via(molt pero molt sobada per les múltiples ascensions) segueix una aresta, amb vistes sempre a la paret dels diables i a tota la Catalunya nord, i un cop dalt al cavall bernat a tota Catalunya. Escalada bastant repetitiva, del primer fins lúltim llarg, amb un pas de sostre(V+) que trenca la monotomia de la via, i el flanqueig de l'ultim llarg que t'exposa a una hipotètica caiguda bestial!

Potser pel fet de no haver-la resolt en lliure li poso un 6,5 a l'escalada, pero crec que algun dia li podré ficar un 8 si la pujo en lliure!

PD:Hi tornarem aviat per fer afotos, perque els matats que hi vam anar no vam pensar en portar camara, i realment l'ambient que es respira es digne d'un bon album fotogràfic.

By Roger

EXPEDICIÓ AL CHIMBORAZO 6310 M

Que tal, companys del bloc! El Jotabe se’n va amb dos companys de Tarragona, Alex Pedrol i Jordi Miró, a l’Equador a pujar al Chimborazo 6310 m, ja amb el compte enrere i quasi tot a punt. Queda només algun petit detall i auuuuuuu un ilercavó a l’Equador, je je je je. Aquí tenim un petit programa pensat però encara hem de lligar algunes coses a l’Equador, com el material o algun company equatorià que ens faci de taxista o de guia per allà.

PROGRAMA BÀSIC CIRCUÏT EQUADOR

Dia 23 maig, (divendres): Bcn-Quito. Pernoctació en hostal. http://www.alcalahostal.com/.
Dia 24 maig, (dissabte): Compra i lloguer de material per a l’ascensió, i una mica d’aclimatació. Pernoctació en hostal. http://www.alcalahostal.com/.
Dia 25 maig, (diumenge): Quito-Campamento de la Virgen (3900m).
Dia 26 maig,(dilluns): pujada al Ref. Nuevos Horizontes (4700m), o intent de cim de l’Iliniza nort (5126m).
Dia 27 maig, (dimarts): Ascensió a l’Iliniza nort (5126m), i desplaçament al Parque Nacional del Cotopaxi. Pernoctació en hisenda www.cuellodeluna.com.
Dia 28 maig, (dimecres): Descans o excursions vàries ( “lights” ): Laguna Limpiopungo (3820m).Pernoctació en refugi www.cuellodeluna.com.
Dia 29 maig, (dijous): Descans i una mica d’aclimatació: ascensió i pernoctació en el Ref. José Ribas (4800m).
Dia 30 o 31 maig, (divendres, dissabte): ascensió al Cotopaxi (5897m), i descens. Pernoctació Ref. Jóse Ribas o en Ambato.
Día 31 o 1 maig/juny, (dissabte, diumenge):trasllat a Ambato, descans i pernoctació.
Dia 1 o 2 juny, (diumenge, dilluns ): ascens al Ref. Carrel (4800m) i pernoctació.
Dia 2 o 3 juny, (dilluns, dimarts): ascensió al Ref. Whymper (5000m) i pernoctació.
Dia 3 o 4 juny, (dimarts, dimecres): ascensió al Chimborazo (6310m) i descens al Ref. Carrel o millor a Riobamba. Pernoctació si és possible a l’alberg de Riobamba.
(abraspungo@andinanet.net). tlf 940820-940821.
Dia 4 o 5 juny, (dimecres, dijous): trasllat a “Alinahui “(selva), passant per Baños i amb la possibilitat d’excursions vàries: Ruta San Martín, Ruta a caball, Termes públiques, Volcà actiu Tungurahua... tot als voltants de Baños.
Dia 5 o 6 juny, (dijous, divendres): excursió pel riu Napo amb llanxa.
Dia 6 i 7 juny, (divendres, dissabte): trasllat a Quito. Excursió al mercat d’Otavalo a 25km de Quito i visita per la ciutat.
Dia 8 juny, (diumenge). Vol Quito- Bcn.

Estarem en contacte i no patiu que el meu redactor J. Farnós us mantindrà informats de “tot” allò que ens passi.

By Jotabe

VIII CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

Diumenge, 18 de maig s'ha celebrat la Cursa de Paüls. Aquest any puntuava per un munt de coses, la Copa d'Espanye de curses PER muntanya, pel circuït Català de curses de muntanya i també pel nou circuït de muntanya de les Terres de l'Ebre. Al ser Copa d'Espanye ha fet que vinguessen atletes de tot Espanye a córrer la GRAN cursa de Paüls per la qual cosa ha pujat el nivell i la participació, sobre els 450 inscrits i 408 acabats.

El recorregut passa per llocs de gran bellesa i te unes vistes espectaculars. Ha sigut el mateix de l'any passat, afegint l'ascensió a la Punta de l'Aigua 1083 m, sostre de la cursa i la variant de la pujada al cim del Joan Gran, cosa que ha endurit la cursa. Total 1900 metres de desnivell positiu.

Aquest any el recorregut estava molt humit i les torrenteres baixaven a tope, una festa d'aigua. Les baixades algo perilloses.

Cada any és més dura i llarga, ufff!!

L'organització, com sempre, impecable: preparació del recorregut i marcatge, nombrosos avituallaments (molt bo lo codonyac), voluntaris, la música de l'Engrilló, la festa final, etc etc...

ENHORABONA TRAILUECS.

Dels Ilercavons hem participat: Lo Jotabé 3h28'00''/185 class. que pensava més amb l'expedició a sudamerica a fer muntanyes altes com los bons(i amb les corredores), que amb la cursa. Marxa durant aquesta setmana, vagi bé company, Lo Roger 2h46'25''/54 class. que dia a dia va millorant, imparable, Lo Xavi Espelta 2h43'40''/50 class. que ha fet molt bona cursa i es va afinant poc a poc, i Joan 2h30'05'' 23class/2on veterans FEEC. Classificacions

Al final, festa grossa, molta cervesa i xerrameques amb tota la gent d'aquest bonic mon. Extremeros, romans, trailuecs, canareus, etc

Vull agrair al mestre Fede el suport que ens ha donat des de el seu punt estratègic Gilaberta-Punta de l'Aigua. Quan vas asfixiat és de agrair. Moltes Gràcies.

by Joan

INSTINTO ASESINO

Kilian i Jordà (el meu fillol) a Llívia, setembre 2007

Navegant per Internet he trobat la pàgina web de Kilian Jornet. A ressaltar és el seu mètode d'entrenament volum alt. Aquest entrenament, al meu entendre, és difícil d'assimilar sense cremar-se i/o lesionar-se per la majoria de mortals; però lo que està clar és que qui vol millorar i córrer, pedalar, etc més de pressa s'ha de matxacar o entrenar fort, com més dur millor. I el qui digui que no entrena i el veus davant de tot, està mentint.

Destaco els seus anomenats “texts” per entendre la filosofia i la mentalitat d'un campió. Un que m'ha agradat molt és aquest símil makina/atleta:

EL INSTINTO ASESINO
Aki podeis encontrar la llave para ganar, para ir todo el tiempo gas a fondo... para no sentir el dolor, para correr 100km accelerando... la question es separar el Kuerpo de la mente...
Separación cuerpo-mente: para conseguir un rendimiento pleno se debe separar el cuerpo de la mente, buscar un proceso de separación donde el cuerpo se despliegue del alma quedando-se como una simple maquina, mientras la mente quede como algo superior que no debe ni puede influir en el rendimiento de la maquina. Solo así podrás conseguir el maximo.
La maquina: el cuerpo se debe considerar-se como una maquina. Es una maquina que tiene sus características ( dependiendo de la persona la maquina tiene unas cualidades diferentes que le delimitan las capacidades de potencia, explosividad, resistencia, etc.) de esta forma el cuerpo se debe tratar como una maquina, forzando-lo hasta sus límites y haciendo-la funcionar sin tener en cuenta condiciones psicológicas, meteorológicas, dolor, acumulación de ácido láctico, sensaciones de vaciez, fatiga...por otro lado, como toda maquina se debe cuidar y mantener bien regulada, es decir: se debe mantener en buen estado a todos los niveles: a nivel exterior, debe estar a una temperatura correcta, con refrigeración si hace calor y caliente si hace frío, se debe evitar la entrada de agua u otros materiales en el interior, se debe mantener limpio, sin suciedad, u otros elementos que impidan la sudoración, aerodinámica, supuración de heridas... También de debe mantener en buen estado el interior, manteniendo las articulaciones en buen estado, los músculos bien estirados, ... el cuerpo tiene que poseer también la técnica asimilada para funcionar a la perfección. también muy importante es tener combustible para hacer funcionar la maquina ( ATP- glucosa o en su falta proteínas o grasas) que se debe ir añadiendo a medida que se va gastando. Aun más importante es mantener una buena hidratación, entre otas cosas a tener en cuenta para mantener la maquina en un estado perfecto para poder ir al límite de sus posibilidades. (gas a fondo!)
La mente: la mente tiene que trabajar a parte del cuerpo. Tiene que pensar en otras cosas ( táctica, visualización, ...) o lo k te de la gana... sin que esto influya en el rendimiento del cuerpo. La sensación de dolor, fatiga, ... todo eso es psicológico y no debe influir en la maquina...
Entrenamiento: para entrenar la capacidad de separar la maquina de la mente es muy útil hacer entrenamientos de intensidad con fatiga (hacer fartleks duros después de una semana maxacona, con las piernas hincadas...), ir en condiciones duras a entrenar, con mal tiempo, dolor, viento fuerte... para tener que forzar el cuerpo a seguir adelante (como una maquina) sin tener en cuenta las tentaciones de la mente de dar la vuelta o parar para evitar el dolor físico o psíquico que se produce...
Ejemplos: durante la carrera “cavalls del vent” (100km, 5000m de desnivel, 9h 40’) a partir de las 3-4 h hay un bajon corto de la mente donde el cuerpo tiene que continuar corriendo. A partir de las 6-7 h corriendo las piernas empiezan a estar cargadas y a doler al dar un paso, pero se tiene que aislar el dolor y seguir corriendo a todo gas sin parar en el dolor que produce.
Bueno, espero que eso os sirva de algo para k podáis conseguir algo, los grandes lo hacen ( o sino como creeis k Bekele puede correr a 52’’ la ultima vuelta de un 10000, o Armstrong poner-se a 30 en Alpe d’Huez después de 3000km, como se puede ganar un raid, la PDG en 6h 18 o hacer el tour del mont blanc en menos de 20h...) k os quede Claro, solo seréis GRANDES si lograis separar la makina de la mente...

by Joan

BTT: COPA CATALANA A FLIX

Diumenge 11 de maig s'ha disputat a Flix la quarta prova del Gran Premi Massi Copa Catalana Internacional amb un gran èxit de participació I d'organització.

El circuït de 8 km on els corredors havien de donar de dos a quatre voltes segons categoria dissenyat pel Club Ciclista de Flix ha agradat a tothom. El recorregut ha sabut trobar l'equilibri entre la zona tècnica I la zona ràpida. Les abundants pluges del dia abans ha endurit el circuït lo just.

Aquí podeu veure fotos de la cursa dels millors bikers del moment. Ha sigut un plaer assistir com espectador.

By Joan

VIII BIKEMARATHON DE LOS MONEGROS

Dia 3 de maig a la localitat de Sariñena (Osca) s'ha celebrat un clàssic dins de les marxes de llarga distància a Espanya. El recorregut transcorre íntegrament per pistes plenes de pols sense dificultat tècnica enmig d'un paisatge típic de desert estepari. La veritat, per mi, no te cap atractiu, potser el repte de travessar el desert o que l'organització és impecable. Però, algo ha de tenir que cada any participen +1000 bikers.

A les 2 de la tarde, puntualment, s'ha donat la sortida. La sortida és de bojos i fins al km 20 on hi ha la primera pujada acumules molta tensió per tal de no anar per terra. A més a més, estàs respirant pols tota l'estona i fins i tot hi ha moments que no tens visibilitat. Al acabar el primer port som un grup de uns 20 bikers davant de tot. El ritme baixa bastant i em permeto el luxe de posam davant de tot estirant el grup capdavanter uns instants. Mentrestant es van afegint bikers i a mitat de recorregut som un grup de 50. Sobre el km 60 al inici de la segona pujada suau i llarga foten un “pal”, ara si, la cursa està llençada. Em quedo sol perseguint un grup de 15 corredors uns 15 km per pista ampla i monòtona. Corono un coll, baixant em començo a ratllar i deixo de lluitar fins que m'atrapa lo Miquel Llaudet, m'anima i em recupero. A partir d'aquí per un terreny trecacames anem fent relleus, jo marco el ritme a les pujades gràcies a les meves aptituds d'escalador i lo Miquel al pla gràcies a les seves aptituds rodadores. L'última mitja hora de cursa juntament amb un xaval del PC Montsià, lo Mingo, tots tres seguim a un ritme demolidor que fa que puguem esgarrapar 4 0 5 posicions. Espectacular final. Un honor compartir patiment amb lo Miquel i lo Mingo.

Al final han sortit 111,8 km: 10è de la general/3er veterans amb 3h53'02'' a 29,35 km/h de mitja i 1070 metres de desnivell positiu. Record d'inscrits 1300 bikers i 955 acabats. Record de la prova: Josep Betalú d'Amposta 3h46'47''

Per acabar he compartit fideuà i tota la cervesa que volia amb lo Germà Guarch, lo Miquel Llaudet, lo Joan Marcó, lo Marc Garcia (gran promesa de Vandellòs). I he intercanviat sensacions amb la gent de Gandesa, la gent del Costa Daurada, lo Mario Solé, lo Jordi Farré, lo Alex Marrasé i lo Josep Betalú (Guanyador).
De Móra: lo Ignasi Vidiella, Felipe Cortes, los germans Bueno i lo Gerard Descarrega.

classificacions i fotos

By Joan

MONTSANT POWERTRACK

Feia dies que el Toni em proposava de fer un circuït potent per la Serra del Montsant. Finalment, dimecres 30 d’abril quedem a l’ermita de Sant Joan del Codolar de Cornudella, l’Albert Giné, enganyat i jo, ignorant, amb lo Toni per fer aquest recorregut integral.
Desprès de saludar i deixar-nos aconsellar per la monja de l’ermita comencem a córrer direcció Albarca per sender. El ritme és massa fort per a les meves aptituds poc maratonianes i el meu “coco” és comença a ratllar i els meus abductors a carrega’s al poc de començar. Arribem a Albarca, record, i encarem direcció les ermites de Ulldemolins per camí molt rodador. Continuem per la vora del riu Montsant per un terreny trenca cames a buscar el pantà de Margalef deixant enrere indrets espectaculars: congost de Fraguerau, la formació rocosa la Cadireta i l’aiguabarreig. El ritme marcat pel Toni continua constant i el meu “coco” i els meus abductors van a pitjor. Seguir-los és una qüestió d’orgull. Agafem a ma esquerra la llarga pujada del barranc de la Taverna que ens deixarà a d’alt de la Serra Major prop de La Cogulla. Pujant vaig bastant tocat però aguanto el ritme i per la Serra Major el Toni afluixa el ritme bastant. Ufff!! Que bé! Ara és l’Albert que marca el ritme i toca patir una altra vegada però no puc abandonar, lo més fàcil és acabar, arriscant-me a que la sobrecàrrega muscular és converteixi amb lesió. Arribem al Piló dels Senyalets 1109 m i començo a veure llum al final del túnel. Més endavant som testimonis del naixement in situ d'una cabra, una imatge bonica i tendra de mare i fill recent nascut. Iniciem el descens pel Grau del Montsant i acabo el recorregut sofrint, un o dos minuts darrera d’aquestos "lolos" de muntanya.
El recorregut transcorre per un entorn molt bonic i realment val la pena. Això si, has d'anar preparat, descansat (massa volum aquestos dies) i regulant lo ritme. Perquè avui no he disfrutat, avui he patit com mai en un entreno.
Han sortit 33 km 1275 metres de desnivell positiu amb 3 hores 25 minuts.
Conclusió personal: Cadascú és lo que entrena i no estic preparat per córrer circuïts llargs i corredors de més de 30 km.
Per acabar donar les gràcies al Toni Arbonès i al Albert Giné pel seu gran companyerisme. Córrer al costat d’aquesta gent és estimulant i gratificant.

Salut

A reveure

FOTOS
by Joan "avui sóc un any més gran"