1ª Jornada dia 17 de setembre:
Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes) 2519 m. Escalada via “
Pidal-Cainejo” 350 m V
Amb aquesta via, Gregorio Pérez i Pedro Pidal inauguren, no solament l'ascensió aquest totèmic monòlit asturià sinó també la història de l'escalada a Espanya. El 5 de agost de 1904, un marquès i un cainejo van pujar lligats un amb l'altre a la cintura amb una
corda de pita comprada a Londres, un amb espardenyes i l'altre descalç fins al cim. A més, per si semblés poc aquesta gesta van des escalar per la mateixa via. Repetir aquesta via en els nostres temps d'esportistes hiperequipats i sobre entrenats és una lliçó d'humiltat. Els dos primers llargs exigeixen una bona navegació i escalar sense possibilitat d'assegurar amb condicions. Desprès, es travessa la pedrera de l'espatlla nord-oest caminant amb ensamble fins al peu del mur compacte de la cara nord on comencem a escalar per uns murs consistents fins l'inici de la gran esquerda. L'ambient aquí és extraordinari. Amb tècnica de xemeneia ara toca superar les mítiques “panzas de burra” en dos llargs verticals amb passos desplomats. En aquest punt l'esquerda s'agita i es progressa per un últim llarg fàcil de corda. A partir d'aquí pugem des encordats fins al cim per algun tram exposat però fàcil.
Les sensacions i les vistes son impressionats, el dia algo gris al començament ara és assolellat i podem gaudir del cim i del recent record d'una escalada mítica i espectacular. A més, per casualitat, hem sigut els únics que avui hem fet el cim, un luxe.
Per baixar, utilitzem els ràpels de la cara sud amb la tranquil·litat de que no caldrà fer cua.
Material: 2 cordes de 60 metres i un joc de tascons i/o friends per reforçar algun clau ronyós que hi ha a la via.
Temps: 1h44' del parking de Pandebano fins al refugi, 5h02' aproximació a la via+escalada i 2h49' estada al cim+descens al refugi: Desnivell total positiu 1805 metres.
Aquí podeu llegir la història de la primera ascensió
2ª Jornada dia 18 de setembre: Ascensió al
Torrecerredo 2648 metres.
Punt culminant de Picos de Europa. Hem fet una volta passant pel recòndit i bonic
refugio de los Cabrones i el cim del Torrecerredo. Grandiós panorama. Temps: 5h52' i un desnivell positiu de 1515 metres. Retorn al parking 1h1
9', 55 metres de desnivell.
3ª jornada dia 19 de setembre: BTT de
Fuente De al Mirador del Cable 1847 metres
Sortim del
càmping El Redondo (Fuente De) baixant per carretera fins al poble de Espinama, trenquem a l'esquerra per unes inicials rampes molt dures de plat petit amb prou feines que es suavitzen més endavant fins al
refugio Àliva 1660 metres. Continuem per una pista amb alguna rampa dura fins al Mirador del Cable. A la baixada hem aprofitat per anar fora de pista per les pronunciades pendents herboses. Guapíssim. 36,2 km/1515 metres de desnivell.
4ª jornada dia 20 de setembre: Ascensió al
Llambrión 2642 metres.
Segon cim més alt del massís i excel·lent mirador. Agafem el primer telefèric de Fuente De i iniciem la pujada des del Mirador del Cable passant pel refugi guardat més petit que he vist,
Cabaña Verònica. Fem una parada a beure un tea i el guarda molt amablement ens explica alguns dels rescats que li toca fer sovint. Continuem per un terreny trencat, atarterat i difícil de córrer fins al Llambrión amb una trepada final. Grandiós.
Retornem al Mirador del Cable. Total: 4h33'/1110 m de desnivell.
Baixem pel telefèric i anem al càmping a fotre-nos una bona dutxa i marxar cap a casa.
Marxem cap a casa amb tots els objectius assolits gràcies al bon temps que hem gaudit aquestos dies. Hem escalat, hem bicicletat i hem corregut per la muntanya. Total: 6020 metres de desnivell positiu acumulats.
Fotos
Jotabe i fotos
JotaefeBy Joan