diumenge, 28 de juny del 2009
Andorra 2009
Ens presentem Joan, Josep (ben acompanyat de la Patrícia) i Xavi a una de les duatlons més atractives del calendari. El recorregut es presenta humit durant el tram de bicicleta, amb alguna modificació en el seu recorregut descendent respecte anys anteriors; la part a peu ens és prou familiar tret d'algunes clapes de neu que ens faran improvitzar.
Pujada tècnica amb bici on Joan ha mantingut la seva posició i on jo m'he sentit superior del que m'esperava i he pogut anar escalant posicions així com en el tram a peu. Baixada del tram a peu còmoda enllaçant amb el tram btt on s'ha incorporat més sender i on la tècnica de baixada jugava un paper no menyspreable.
Retirada (a temps) de Josep, arribada de Joan (1r VET, 5è ABS) i Xavi (3r SUB23, 31 ABS) amb uns temps de 2:37:03 i 3:02:42 respectivament i un grapat de bones sensacions i recompensa que ens motivarà per a seguir entrenant.
Els resultats han sigut:
1r Angel Llorens 2:27:17
2n Erik Díaz 2:27:22
3r Xavier Zapater 2:28:30
SkyRace
Per aprofitar el viatge i l'organització d'un cap de setmana amb esports d'alta muntanya, ens apropem al Comapedrosa (2.942 m.) per a veure la SkyRace i els imbatibles personatges que hi han participat. Recorregut aquest any modificat on els corredors han d'acumular encara més desnivell.
Fet el sender, arribem al cim on ens trobem força gent aplegada per veure com passen el Kílian Jornet seguit de l'Agustí Roc i de la primera fèmina, Emanuela Brizzio.
Anem seguint la baixada animant a tot corredor i corredora i on ens atenyeran alguns personatges del Trote-Extrem.
Els primers en arribar seran:
1r Kílian Jornet 3h45:33.27
2n Agusti Roc 3h46:07.70
3r Jebb Rob 3h52:11.23
Salut a tothom!
by Xavi (Gràcies als 3 per la companyia!)
Fotos Xavi
Fotos Jotabe
divendres, 26 de juny del 2009
Viatge a la Cordillera Blanca. Andes peruans
Tot comença quan lo Kim em proposa escalar l'Alpamayo, als Andes peruans, muntanya declarada per l'UNESCO com “la muntanya més bonica del món” durant un concurs de fotografia escènica a Munich l'any 1966. Desprès d'un període de reflexió li confirmo que aquesta vegada l'acompanyaré a ell i al JB amb l'intenció, sobretot, de passar-ho bé i conèixer les muntanyes i les costums d'aquest llunyà país, Perú.
La 1ª escala la fem a Barcelona ja que el vol surt a les 06:00 i l'equipatge s'ha de començar a facturar a les 04:30, sortosament la nostra amiga Rut ens va facilitar dormir a la ciutat comtal, gràcies Rut!! És l'hora de marxar i el primer entrebanc és l'equipatge, haurem de fer virgueries per facturar màxim 20 kg cadascú amb tota la ferralla per escalar. Encara sort que podem portar un equipatge de mà (la motxilla) màxim 50 cm, anem una mica pel damunt del límit però a l'hora d'embarcar no tenim cap problema; bé, tenim un somriure de l'hostessa. Li tinc respecte als vols transoceànics, i més quan dos dies abans va esclatar un avió a Brasil en ple vol, però he de reconèixer que el vol va se bastant agradable via Bcn-Amsterdam-Lima exceptuant alguna turbulència per les alçades de Colòmbia. Sortim a les 10:00 Amsterdam i desprès de quasi 12 hores de vol interromput arribem a les 22:00-7 hores hora local = 15:00 hores. Al desembarcament a Lima ens esperen una colla de metges i material mèdic amb protecció facial, prèviament et feien firmar un paper on asseguraves que no tenies simptomatologia de malaltia respiratòria Les màsqueres s'acaben al sortir de l'aeroport (una qüestió d'imatge?) De seguida ens aborden una colla de taxistes entrajats que ofereixen portat per 40$ (30€) a algun hotel de la ciutat i nosaltres acceptem. Lo flamant mercedes que destaca sobre tots els altres vehicles ens porta a un hotel del modern districte de Miraflores de Lima (ciutat de 8 milions/hab). És llavors quan es adonem que aquest paio ens ha fotut lo pel, els taxis normals cobren 30 nuevos soles, moneda del Perú (7,5€).
Al dia següent un bus de la companyia Cruz del Sur ens porta primer per l'autopista panamericana per desprès encarar el coll de Conococha 4080 m i baixar fins la capital de la Cordillera Blanca i del departament d'Ancash, la ciutat de Huaraz 3080 m., en 8h/400km
Des de Huaraz es pot veure quasi tota la totalitat de la Cordillera Blanca on destaca la gran mole del nevado Huescaran 6786 m; és el més gran i alt massís de la franja entre el tròpic de càncer i de capricorn. Dins de la Cordillera Blanca es troba el Parque Nacional de Huescaran (reserva de la biosfera) És un indret ideal per satisfer les ànsies d'escaladors, senderistes, bikers, skyrunners, etc. Per entrar al Parc s'ha de pagar una tasa de 65 soles (16€); a més, per entrar a determinades quebrades (valls) s'ha de pagar una altra tasa entre 5-10 soles a la comunitat per ajudar al manteniment de sendes, etc...
Pel que fa al allotjament, per casualitat, vam anar a parar al Albergue Benkawasi on el servei ens va fer sentir com a casa per 20 soles per cap la nit. A Lima al Hostal Malka (30 soles la nit) Bon ambient i servei.
Al mercat de Huaraz vam trobar tota clase de menjar a bon preu encara que particularment em fotia fàstic passar pel costat de la carn i sobretot el peix que desprenia una forta olor sense gel ni transport refrigerat. A huaraz hi han molts restaurants on es pot menjar bé a bon preu encara que jo preferia anar a comprar al super i fer el jalar a l'alberg. Les festes nocturnes les vam gaudir al Extreme-Bar (Pub Garden) on el Benjamin i la Maria amb el seu bon humor s'encarregaven que disfrutessim de la festa i la birra amb personal de totes les nacionalitats.
Moure's per Huaraz i el Callejon de Huaylas és relativament segur malgrat que els taxistes estan pitant tota l'estona impulsivament i que contínuament tenen que esquivar els nombrosos forats que hi ha a la via pública provocant situacions de perill. És curiós percatar que més del 95% dels carros (autos) són marca Toyota, la major part abonyegats.
Lo clima, al tracta's d'una àrea tropical situada a l'hemisferi sud, de maig a setembre, teòric hivern i període sec és l'única època que es pot escalar a la cordillera. Els dies són suaus (màniga curta) i les nits fresques (màniga llarga). No tenen cap servei meteorològic fiable, a la temporada seca sempre fa sol excepte al canvi de lluna que pot fer dos o tres dies de nuvolades amb poca pluja i poca neu als nevados.
Hi ha multitud d'agències (no imprescindibles) que t'organitzen tota la logística i et faciliten els tràmits, tenen la tendència a cobrat per tots els detalls. Nosaltres malgrat ser reticents, finalment vam cedir la logística i algun mal de cap a la Anthula gerent de infinite adventures lligada al Albergue Benkawasi, al Albergue Malka i l'Extreme bar.
Per tornar a casa, sentit invers, o sigui 8h de Bus (Movil Tours) fins a Lima i 12 hores se vol transoceànic (KLM) fins Amsterdam i desprès a Barcelona fent una escala a Paris per estalviar-nos algun euro i no haver de passar per Madrid. Jeje
En definitiva, gran experiència i molt recomanable convivència amb persones de costums totalment diferents a les nostres que ens vam fer sentir molt a gust. Destacar als indígenes de la zona els quals parlen Guechua i en general són gent molt oberta i simpàtica amb el ritme molt pausat.
By Joan
dimarts, 23 de juny del 2009
Alpamayo 5947 m Artesonraju 6025 m
Alpamayo i les cordes fixes
A 2/4 de 8 del mati estem a Cashapampa,(2.900 msnm allí ens espera lo Richard Cruz, el nostre "arriero" durant la pròxima setmana, carreguem els 3 ruquets i amunt, son 22 km fins al camp base de l'Alpamayo (4.300 msnm), a mig camí Llamacorral (3.700 msnm)o "can Cornelio", parem a fer una coca cola, aquí viu el Cornelio amb la seva familia, tenen pataques, cavalls, rucs, vaques, coca coles, inca coles, birres... parlant, parlant lo Farnòs li ofereix el seu arnes a canvi d'un porteig de material fins al campo morrena, perfecte ens estalviarem un bon pes una bon rato!. Cap a les 5 de la tarde arribem al base, muntem la tenda, fem preparatius,etc. Mentre estem per allà dos guies s'apropen a nosaltres i ens pregunten quantes cordes portem, volen les nostres cordes per poder muntar una corda fixa per tota la via per que tots els seus clients puguin pujar, ens treuen l'excusa de que si puja molta gent escalant, la via es farà impracticable, doncs quan sigui impracticable cap a casa, la muntanya no es mourà, no? No volem pujar a l'Alpamayo amb jumar (aparell utilitzat per pujar per una corda), si podem be, i sinó tmb! xrò sense corda fixa!. Ens llevem aviat i amunt, lo Cornelio tira al davant, va molt ràpid, ens esperara a peu de glacera, des de la glacera nosaltres carregarem tot el material fins al camp l 5.450 msnm, la traça a la glacera no te pèrdua, aviat ens enxampen els guies d'ahir amb els seus clients suïssos i una colla de "porters". Arribem al camp 1 a l'hora de dinar, muntem la tenda i ràpidament el nostre cuiner d'altura conegut com a Jotabe, comença a fondre neu i preparar sopes, si tot va be a les 00:00 ens llevarem i sortirem cap al cim. Quan es fa fosc ens posem a la tenda, be, jo no, jo ja i era, no m'he mogut de dins, nomes tinc son... lo jotaefe i jotabe tenen molt mal de cap, els iboprufenos van buscats, jo no, jo nomes tinc son, estic com un d'aquells diumenges de festa major, però si ahir a la nit no hi havia ball???? tit tit tit sona el despertador, algú treu el cap i comunica que esta nevant, no ho dic a ningú però es una alegria, amb aquest estat de ressaca permanent anar cap al cim seria un calvari! cap a les tres para de nevar però no es veu res, la boira, ara ja em fot, ara si que marxaria de ganes cap al cim, suposo que ells pensen el mateix... xrò tinc son i no fai cap comentari. Ens llevem, esmorzem i comencem a decidir que fer, el menjar esta just per esperar 12 o 24 h a que millori el temps, el gas tmb esta just, el paper de water no està, comencen els dubtes...
decidim esperar la parella de guies que han anat al cim amb dos clients per treure una mica d'info... arrivem molt cuits, desdeluego avui no era un bon dia per pujar. Ens pregunten xq no em sortit, no cal resposta... tmb ens diuen que el temps amb el canvi de lluna estarà 2,3 dies feot, decidim baixar... ràpidament tot desfet, empaquetat i avall, comença a nevar... en ment, tornar a pujar quan millori. La baixa sembla la rambla! puja una animalada de gent!!!, guies amb 400 mts de corda estàtica per fixar, porters carregats com a rucs, a cagar! L'Alpamayo es molt maco, xrò perd l'encant, podríem dir que esta prostituït... no tornarem a pujar. Des de el dia que vam pujar al Pisco i vam veure l'Artesonraju (emblema de la Paramount) des de aquell dia que jo i Farnòs no i em deixat de pensar(lo jotabe te un manual de com flipar amb qualsevol muntanya, al tio totes li agraden!), quan el vam veure ens va flipar i l'Alpamayo va quedar arraconat, però com que la quebrada Paron (accés Artesonraju) estava tancada, pues cap a l'Alpamayo... no sabíem que per la quebrada de Santa cruz, la mateixa que porta a L'Alpamayo ens podia arribar a L'artesonraju, ja hi som!
by kim
Plan B Artesonraju
Plan B del nostre líder de cordada Doctor Martínez (el cridaven per megafonia al aeroport d'Amsterdam). Baixem a l’àrea d’acampada de Punta Unión, zona del trekking Santa Cruz. Ens quedem el Quim i jo muntant el camp i el JF i l’arrier baixen al poble a buscar gas i menjar. Es fot una tirada de 40km en una mitjana de 4000m altura, un bèstiaaaaaa en un cacorra que mataria qualsevol. Des d’allí veiem molt a prop l’impressionant i espectacular Artesanraju (el de la Paramont films) pels amics Arteson. Sols ens separen uns 800m de desnivell fins al camp Morrena, des d’on després el podrem atacar ens uns 1300m més i el cim!! Sí, sembla molt a prop i després d’una bona aclimatació la cordada sembla forta, el nostre guia i arrier Richard ens diu que es puja per l’aresta N D'up-800m (E. Heuin i E. Schneider 19-8-32), nosaltres (el líder valora i diu que sembla més assequible per l’aresta del costat) l’Est D 900m (B. Janis, G. Lowe, L. Ortenburger 9-7-1971).
En el camp Morrena ens passem el dia mirant i repassant la via, ja que sortirem a les 00h00’ de la nit i no veurem res. El temps és bo, gens de fred, una posta de sol tranquil·la, o no tant, a mi em fa ballar el cap una via d’aquelles dimensions, vacil·lo per la seva dificultat i la meva poca experiència i li dono al RUN RUN la possibilitat de renunciar. Al moment de sortir, després d’una nit al un un, dic que no hi vaig. La cordada es posa forta i em recolza per tirar endavant i em diu que ja ho veuré quan hi arribem, que o tots o ningú, m’animo i decideixo tirar endavant!!! Comencem a pujar per una pala que ens portarà fins un coll, a partir d’allí començarà la dificultat de la via (sobretot la baixada de ràpels d’estaques i àncores), jo continuo fotent-li al un un i plego abans d’arribar al coll. Ja s’ha acabat per mi, ells tiren amunt, sense cap símptoma de res i desitjant-los força, jo baixo i els vaig veient per l’aresta. En la foscor veig els frontals com avancen, espectacular!!!, assegut a la glacera veig sortir el sol i els perdo darrere de l’aresta. Quan arribo a la tenda em giro i veig dos untets al coll que van repelant. Em pregunto què ha passat? Penso que els he entretingut amb la retirada i han fet tard. Res arriben ben animats i contents i em diuen que aquella via els sembla que no era, que els han barrat el pas uns seracs i la neu no estava en condicions, massa tova i feia nyu clavar-hi res, sortia tot. Per postres el Quim havia trencat un grampó, ja veussssss. Així s’acaba el primer atac a l’Arteson i a la cordillera Blanca, però bé esperem tornar a xalar un altre any ja que als Ilercavons no se’ns acaben els cartutxos, au pos fins una altra.
By Jotabe
Fotos Jotabe
Fotos jotaeme
dilluns, 8 de juny del 2009
Pisco 5760 m
Huascaran 6786 m al fons
Partim de la ciutat de Huaraz 3090 m amb un minuibus havent de negociar el preu del transport de les motxiles tots repretats i atemorits per les esquivades dels forats que hi ha a la carretara que ens porta a la ciutat de Yungai, 1 hora. Yungai és una ciutat on l'any 1970 un allau brutal provocat per un terratrèmol provinent del Huascaran nort va sepultar 30.000 persones. Baixem del Bus i de seguida ens asalten els taxistes pactem el preu i ens porta a tota velocitat i controlant el sobreviratge fins a cabollapampa 3900 m per un camí de terra ple de pedres. Comencem a caminar per un sender que va pujant fins al Refugio Perú 4680 m. El guarda ens prepara un sopar boníssim i anem a dormir unes horetes fins que a les 12 de la nit ens aixequem per fer el cim. Notem els primers simptomes de l´altitud i és que ens hem saltat la teórica aclimatació. Però com que estem bé malgrat dormir a tanta alçada sortim decidits a fer cim. Abans d´arribar a la gelera hem de creuar un mar de pedres i tarteres molt empipador. Al poc d´ascendir per la gelera ben encordats per tal de no caure per algun forat glacial, al Joataefe li agafen alguns marejos i decideix baixar però els companys l´animem i torna a la cordada; més amunt és el Jotabe que és ralla i vol abandonar, el jotaeme i lo Jotaefe ja més recuperat l´animen per continuar i la cordada continua unida malgrat les continues crisis fins que en 7 hores assolim el cim. Espectacular mirador i gran cim que fa que de cop ens aclimatem i disfrutem moltíssim del gran esforç que els tres hem tingut que fer per arribar aquí d´alt en estil alpí sense una aclimatació correcta. Baixem de cop al refugi mengem un plat molt bo d´espaguettis i descendim fins a Cebollapampa on trobem un taxista que ens porta a tota velocitat a la ciutat de Huaraz. Avui dia de descans estem totalment recuperats físicament i de l´aclimatació forzada i estem preparant l´atac al seguent objectiu l´Alpamayo 5947 m o l´Artesonroju 6025 m pic piramidal que ens ha flipat més que l´Alpamayo.
dijous, 4 de juny del 2009
Bombers-ilercavons a l'Alpamayo 5947 m. (PERÚ)
El gran objectiu de la temporada és sens dubte l'expedició a la cordillera Blanca al Perú. La cordada Kim-Jb-Jf intentarem ascendir al Alpamayo 5947 m. considerat per molts la muntanya més bonica del planeta segurament per la ruta directa francesa algo més dreta però no tant compromesa com la via normal, la ruta Ferrari. La clau de l'èxit serà si estan els ràpels equipats sinó complicarà moltíssim l'escalada. L'altra qüestió serà l'aclimatació, tenim els dies justos per fer-la bé per lo tant necessitem que els dies de l'atac faci bon temps, el factor sort serà determinant. De totes formes l'objectiu principal serà passa-ho bé així què no ens amoïna massa no poder ascendir l'Alpamayo, per si de cas tenim preparats més d'un plan B...jeje.
Marxem lo dia 3 de juny i tornarem (1er objectiu real) lo dia 21 de juny carregats d'Hematòcrit...jeje. Suposo que via bloc i facebook podrem comunicar com va la cosa per la Cordillera Blanca peruana...
Quim Martínez, cap d'expedició i ambiciòs escalador; Joan Farnòs, l'experiència i el saber fer; i Josep Benaiges, polivalent, tot terreny. Aquest tres bombers i ilercavons forment l'expedició a l'Alpamayo. Per a molts la muntanya més bonica del món. El seu objectiu és fer el cim per la via Directa Francesa, per un corredor de 450m i després descendir per la mateixa muntant ràpels a les parets de gel. Tot un repte, en el qual et hi desitgem que disfrutin i molta sort. La metereologia hi juga un paper important en que puguin assolir el cim amb èxit. Esperem que tot ho tinguin de cara. Salut!!!
Comunicació directa Perú-Forum ilercavons:
2 Jun 09, 16:45
jotabe: nois el joan ja no te cobertura i 10 minuts per pujar al tren, ens veiem aviat fins ara jejjeejejeje
2 Jun 09, 17:12
jotabe: proxima conectionsss al cap d deuuu Perú
2 Jun 09, 23:23
cordada peru: desde cam avaçat barna rut un ultim adeusiauuuuuuuuuuuuuu
3 Jun 09, 09:34
Rut: Primera escala;Bcn, l’expedició ha sortit carregada,carregadíssima, i molt concentrada!Enxufarem el radar per comprovar que superen tots els meridians transatlàntics…!Molta sort i sobretot molt cap!
3 Jun 09, 23:51
Cordada Peruana: Res ja som aqi al hotel com a campions ara us en diem msssss
3 Jun 09, 23:58
Cordada Peruana: hem travessat lo xarco amb alguna turbulencia per les latituds de colombia sense novetat. Dema cap a Huaraz 3000 m passant un cll de 4000...Au pos
4 Jun 09, 00:13
jotabe: les Peruanes no son tant fees! nem a fotre unes birres a la vostra saluttttttt!!!!!!!!!!!!!!!
5 / juny / 2009 16:28
cordada Peruana: 09 del mati a Huaraz 3010 m fa un dia despejat i podem divisar tota la esplendorosa cordillera blanca.
Laclimatacio va molt be de moment, avui dia lliure i possible ascensio a 4000 i pico amb btt llogada. Dema atacarem el Pisto 5750 per aclimatamos be, 4 dies desconectats.
Aqui a Huaraz ciutat de 140000 habitants tot deu fa vida al carrer i el taxistes van a sac i pitant tot el dia sense parar, les agencies de viatges tenen personatges que tota lestona estan intentant captar clients a tota costa...es de bojos. Tot lo altre de puta mare, es un altre mont.
5 / juny / 2009 16:37
conections jotabe: stem tambe miran d montarnos al dolar i montaren un tours ilercavons tours conections an fulles d coca i birra per tots i totes montanya resssssssss q puja molt auuuuu a cascarla ja us portarem una mica d polssssss d...... neuuuuuu jejejejeje