Festes de nadal. Un fart de plorar

Cim de la Picossa al març de 1992

Suposem que ens agrada molt el teatre i hem sigut seleccionats per representar una obra còmica. El nostre paper és riure sense parar. Com no sabem riure durant tant temps busquem un professor d'interpretació. Sorpresa! El profe ens diu que primer hem d'aprendre a plorar i ens costarà uns dos mesos. Lo mateix passa si volem preparar-nos per anar molt de pressa amb bici o corrent...Per entendreu millor podeu llegir l'article Controlar l'àcid làctic de la revista digital ciclismo a fondo.

Seguint els consells de l'article ara toquen un parell de mesets de sortir a rodar de manera tranquil·la fent passejades i disfrtutar de la muntanya.

Bon Nadal

by Joan

La Riba climbike

Jornada completa del tandem Jotabe-Lluís, que després d’un mes ens retrobem per fer alguna cosa, el que fós, bici, còrrer, escalar,... La qüestió era passar un dia disfrutant de la muntanya i així parlar de nous reptes i de com es presenta aquest hivern. Us aviso que hi ha ganes de fer coses!!

Així doncs vam anar cap a La Riba amb tot el material a la furgo. Al matí vam anar a escalar al sector del nas. Vam fer esportiva (Espolonet (V+) i Via Crucis (V) per després fer una clàssica de 3 llargs que el Benaiges li tenia moltes ganes. La Homo Erectus (6b/Ao) és una clàssica de la zona que no presenta molta difultat tret del pas de 6b a la sortida de la primera reunió i que presenta una mica de desplom. És una via entretinguda on el tercer llarg transcorre per un diedre amb una fisura molt gran. És necessiten friends i vagues per fer algun pont de roca. També escaletes per fer el 6b en Ao.

Com si es tractés de recuperar el temps perdut ens treiem tots els “trastos” i ens canviem per agafar la bici. Era tard i la cosa no donava per a molt però una petita i gelada ruta per la Vall del Brugent ens posa les piles.

by Lluís

I Duatlón cros ciudad de Alcañiz

L'Adrià amb acció

Diumenge 14 de desembre s'ha celebrat la 1ª Duatló de muntanya de caràcter popular a la ciutat d'Alcañiz ben organitzada conjuntament per l'ajuntament, el club atletisme Tragamillas, el club5c i Club ciclista Alcañiz.

A la prova han participat un centenar de duatletes que havien de córrer el primer segment 5,4km (2 voltes de 2,7km.) per un circuit sense desnivell, herbós amb algun tram de fang i contínuament havies de creuar el riu Guadalope per unes relliscoses passarel·les. El 2on segment BTT 18 km (4 voltes de 4,5km.) per un circuit amb poc desnivell i un tram de senda ràpida amb algo de fang. Finalment el 3er segment RUN 2,7km al mateix circuit del 1er segment.

La duatló l'ha guanyat amb autoritat l'Adrià Escrich 1h15' FELICITATS! I 2on jo mateix desprès d'adelantar al últim tram run al Victor Hernandez, gran biker que no està acostumat a córrer. També ha participat lo Pau Marzà que ha tingut que abandonar la cursa desprès de tenir un accident Btt sense conseqüències, lo Dídac Marzà gran promesa que va acumulant experiència i Lo Jose Maria triatleta d'Amposta que destaca corrent.

Classificacions a Unionbike

Fotos

+fotos

By Joan

Sortida BTT Marxa de l'oli. La Fatarella

Set membres de la penya ciclista Ribera d'Ebre; Toni, Ginés, Dani, Amadeo. Ramon, Pere i jo mateix hem participat en aquesta tradicional sortida d'autèntic BTT organitzada per la Penya ciclista Pinyó Fixo amb el suport de l'Ajuntament de La Fatarella.

Èxit de participació +/-50 bikers que hem disfrutat d'un recorregut de 44 km/1080 metres de desnivell positiu per camins i senders de la zona.

Al acabar la pedalada degustació d'una clotxa i de bon vi totalment gratuït en mig d'un ambient de festa major del poble.

En definitiva, sens dubte la millor "marxa" BTT que he assistit mai relació preu qualitat; preu: 0 E qualitat: alta. Felicitats Pinyons fixos

fotos

by Joan

Llaveria singletrack

Foto de la selva de Llaveria al març 2007

Una vegada més, desprès de tantejar els col·legues, surto sol disposat a córrer en silenci pels boscos i singles de Llaveria i poder disfrutar de la màgia de l'indret.

Des del poble de Marça agafo la carretera TV-3001 direcció la Torre de Fontaubella. De seguida passat el km.2 em desvio per un camí a la dreta (lletrero excursionista). Aparco el cotxe just a la riera de Marçà.

El recorregut comença seguint un sender local (verd i blanc) per un camí mig perdut que s'enfila fins al coll del Calassos. Quan el camí s'acaba continuo pel sender que puja fins al coll entremig d'una vegetació tupida i humida. Al coll les marques segueixen a l'esquerra cap a la Cresta del Gall. Deixo les marques i continuo per un sender que va baixant suau per sota del allargat single de Llaveria fins al camí de la Caseta de la Vall i desprès al coll Prim cruïlla de camins. Aquí comença la pujada per sender més dura del recorregut en direcció Portell de la Punta. Les rampes de la segona mitat són brutals però estic disposat a no parar de córrer, és un repte; i com diu l'alpinista i escriptora Arantza L. Marugan “només LA VOLUNTAT és capaç de traspassar el límit de l'esgotament físic, no hi ha cap altra força capaç d'ignorar els missatges que des del cervell et diuen que et paris i descansis” Per fi arribo al Portell, se'm escapa un somriure de satisfacció. Faig el descens cap al barranc del Tortó a un ritme de recuperació, passat el barranc continuo corrent per un tram de camí malmès fins que a l'esquerra agafo el sender GR7 que em porta fins al bonic poble de Llaveria, 56'. Al poble continuo pel GR7 fins al barranc de la Cova on a l'esquerra surt un sender en direcció Lo Grau seguint marques verdes i més endavant marques blaves. És un terreny difícil de córrer i orientar-se tot i les marques entremig de garrigues mediterrànies maltractades pels incendis forestals. Amb les cames ben esgarrinxades arribes a Lo Grau i descendeixes pel pas equipat amb cadenes de Riucorb. La zona per on em trobo l'anomeno “la selva de Llaveria”, és un bosc d'alzines amb Marfull tota afasida de Lianes de tot tipus, aquest sender marcat amb verd és com un túnel de vegetació fins al Mas del Cosme (també marques grogues), cruïlla de senders. Al mas t'enfiles suau buscant les marques verdes/blanques per acabar fent un descens llarg passant pel anomenat Mal Pas fins al camí de l'inici del circuit tancant el bucle i amb pocs minuts acabes.

Temps corrent: 1h46'30'', desnivell+ 830 m. Molt recomanable al ritme que sigui.

By Joan.

8ª Trobada BTT de Xerta

El club btt La Moleta de Xerta ha organitzat aquest diumenge aquesta trobada amb una nombrosa participació, sobre els 120 bikers

El circuit de més de 30 km/800 m de desnivell hi havien unes quantes trialeres tècniques al voltant del poble. Sobre les 9:15 del matí amb una temperatura al voltant de 0ºC hem sortit tots els bikers en un ambient festiu de manera tranquil·la i gens competitiva amb parada a esmorzar a l'estació de Benifallet a la via verda.

He compartit recorregut amb els joves triatletes del sud; Adrià, Pau i Didac amb els quals hem estat xerrant d'entrenaments, bicicletes, filosofies, motivacions,.. En definitiva, de tot.

By Joan

Cara sud de la Mola de St.Marc(Gandesa)

El passat 22-11-08 els ilercavons Guifré i Roger ens vam dirigir a la Mola de St.Marc amb la idea d'escalar-la per alguna línea atractiva i nova.
Primer ens vam fixar en la inmensitat de la cara nord-oest/oest on probablement en naixeran moltes vies en un futur. Però el fort vent de mestral que lastrava aquesta part i la no presencia de l'energia calorífica ens va fer desplaçar cap a la vessant més solejada i més arrasserada del vent.
A la cara sud també hi havien moltes possibles linies a escalar, i després d'unes discussions vam arribar a l'acord que escalariem una linea determinada que ens semblava lògica fins a meitat de paret. La incògnita venia després, pero la continuació ja la decidiriem un cop montada la primera R.
El Guifré és el que escala el primer llar (està fortissim) i no hi ha cap dubte. Jo l'assessoraré desde baix.
Carregat amb molt pes inicia la seva escalada i als 2 passos hem comenta que ja podem marxar!Efectivament aquella línia ja s'ha escalat amb anterioritat, hi ha un plom marcant l'inici de la via(i posteriorment també veurem una fletxa picada sobre la paret). Decidim que continuarem amunt i potse repetim una via fantàstica.
Puja amunt i es troba un spit marcant la via i després una R amb 2 spits. Monta reunió i pujo. Uns 30 m amb una dificultat de V+/6a que et posa les piles. En definitiva un llarg molt guapo que segueix la lògica de les fisures en tot moment i que es pot protegir.
A la R comencem a discutir, teòricament hem toca a mi ara pujar, i jo li comento que jo tirarè per la dreta si ho faig de primer i sempre anant a la recerca del més fàcil. Ell vol provar d'anar per l'esqeurra on es veu una línia de sostres i un possible diedre per on acabar la via. Veient el seu entusiasme per la linia i sabent que està fortíssim li cedeixo el liderat altra vegada.
Ara la continuació de la via no està clara, i per tant no sabem per on ens fiquem i si algú ha passat abans. El Guifré comença a pujar i jo li recomano que vagi fent ziga-zagues per esquivar els desploms. Ell hem diu que els vol forçar!Au doncs amunt.
Clauet per aquí, friend per allà, ara que m'he paro i miro per on pujar, ara que esbufego, ara que se li arranca una pedra,....el perdo de vista i l'unic contacte es verbal. Jo xiulant a la R molt tranquil confiant en el Guifré i d'en quan en quan preguntant-li que fa!
Fa molt rato que no diu res i es palpa tensió, de sobte cau un bloc de pedra dels grans....fffuuuuaaa!Sort que el tio no ha tirat per la vertical de la R que si no hagúes sigut pell!
El tio no parla, al cap de 15 min crida "Reunió" i es fot a bramar i cantar cançons de les seves com un loco!Jajaja bona senyal!Desfaig la R i vaig cap amunt. Recullo tots els trastos i deixo 2 claus a la via. Impressionant!Vaia llarg s'ha cascat, jo de 2n el disfruto a cada pas i d'en quan en quan li recordo que hem reculli la corda penjant!
Llarg que va superant tot el rato els desploms i que va a buscar la bellesa i duresa dins de lo possible. Probable cotació pendent de la 1a repetició(6a+/MD+/35 m).
La via encara no té nom, però el que està clar que és tota una declaració d'intencions sobre el que volem i creiem que és el camí que ha de seguir l'escola de la serra de cavalls i pàndols.

Proximament la ressenya de la via.

Personalment opino que l'escalada ha de ser el màxim neta possible, i amb aquesta obertura hem vist que això es pot fer paral·lelament a la seguretat de l'ascenció. Us convido als escaladors interessats a mirar aquesta web. Per mi tot un model a seguir http://escaladatradicional.blogspot.com/

By Roger

Travessa dels Anapurnes amb BTT versió 2.0

Al bloc del Jordi Varela integrant de l'expedició trobareu detalladament narrada tota la aventura viscuda fins al moment al Himalaia, documentada amb fotos molt guapes...

Molt interessant

II Duatló de muntanya de Balaguer

Diumenge 23 de novembre ha tingut lloc aquesta duatló de muntanya ben organitzada pel Ajuntament de Balaguer, CE Pedala.cat i la Federació catalana de Triatló dins del Circuit català de duatlons de muntanya en un dia que la meteorologia ens ha regalat sense boira amb bon solet i bona temperatura. La cursa l'han acabat 151 duatletes i s'han retirat 7 del 168 inscrits.

El recorregut, per mi, és el més muntanyero del Circuit Català i constava de 3 sectors:

1er sector RUN 6'5 km/245 m de desnivell+ amb sortida i arribada al bonic entorn del convent de les Avellanes (a 15 km de Balaguer direcció Ager). Quasi tot el recorregut transitava per sendes entre bosc de pins amb alguna baixada tècnica.

2on sector BTT 21,5 km/530 m desnivell+800 m desnivell- fins a Balaguer empalma'n nombroses i tècniques trialeres.

3er sector RUN 3,1 km/65 m desnivell+ Recorregut Urbà. Des del box2 situat al pavelló del Molí de l'esquerra anaves a buscar les 250 escales que pugen fins l'església gòtica de Santa Maria per retornar i acabar el tram vorejant lo riu Segre.

Particularment la cursa m'ha anat molt bé: 5è class/1er Veterans amb un temps de 1h56'16'' Parcials: 1Run 11è (28');BTT 6è (1h11'09''); 2RUN 28è (17'07'')

He coincidit amb molts amics i companys comenta'n sensacions abans i desprès de la cursa com Xavier Sahuquillo, Oriol Cornudella, Robert Pedrosa, Jaume Soler, Joan Domènec, Jose Labrador, Lluís Mas, Txema Alzamora,... Vull donar les gràcies especialment al Mariano, Lo Santi i la Mireia pel suport rebut...

Fotos classificacions

by Joan

Travessa del Anapurnes Bombers Lleida amb BTT,08

EEEiiiii nooiiiis!!!!!!!! com va tot?!
Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que és la segona ciutat més important de Nepal, és una ciutat on podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaia, i així o farem! des de alguna terrasseta de per aquí fotent-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de vora 8000m i els Anapurnes que aquest fins i tot hi passen!
No se si vau estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha Kathmandu. No pas per que no ens deixessin entrar si que ens deixaven però ens feien pagar vora uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xino tot el dia darrera nostre per vigilar-nos i com podeu comprendre lo nostre era una expedició amb un pressupost 0 on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al plan B que ha set TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. A set una travessa espectacular! On hem pogut passar per la vora d'unes de les muntanyes mes altes del món!!! com es el cas dels Anapurnes, Manaslu, Daulaghiri...
La veritat a set una ruta complerta hi hagut dies de tota manera! lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per que ens duguessin el material ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda,... se'n anava cap als 35 kg, tot i contra la meva voluntat sent realistes no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de mes de 1000 m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000 m les coses canvien, i així ho vam fer.
Ha set una ruta en la que hem passat moments de totes maneres nomes començar les primeres etapes al Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al treking de l'Everest i se'n ha ressentit molt però el tio ha fet tota la ruta com un "pepe" quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de cargar la bici al coll i espenye-la i nan a "saco" vam tindre de parar per aklimatar-nos. El Carlos va arribar una mica tocadillo però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi mas de lo mismo encara ara no sabem, ...era una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada ja que Manang es troba a 3600 metres i i ja portàvem bastant desgast. Re, allí al final vam passar tres dies i un d'ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d'allí a la vora del Ganapurna de 4700 metres la veritat era espectacular la vista que tenia al glaciar del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia més i vam tirar cap d'alt al Torung pedi 4400 m que es al peu del coll del Torung la que és el coll més alt el qual havíem de superar de 5418 m, allí vam parar les tendes com fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí; bueno, dormir alguns potser mes que altres i re, ensundemà de bon de mati a les 6h de la matinada vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters, ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l'ultim tram que les vam muntar i les vam espènyer ja que era mes suau, fins que vam arribar al pas els últims 100 m a cavall de la bici TORUNG LA 5418 m cim de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotos de rigor que ja les penjarem mes endavant menjar una mica que per set ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que nois allò sabia a gloria!!! I re, sense encantar-nos per avall! Ens esperava 2000 m de desnivell tot trialera que llàstima de portar les alforges ( i de no tindre la Di-tec) però bueno, va ser espectacular i vam xalar a tope!!! desprès d'un munt de dies cargant la bici al coll i espenyent-la la veritat es que s'agraïa!! A partir d'allí la cosa és va suavitzar i ja va set tot ciclable, ens trobàvem a mitat de ruta i tot era cara avall, pintava be! L'únic que vam tindre de fer es esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Anapurnes per tants dies i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut doncs ens passàvem i ja al entrar la bici al parc dels Anapurnes ens van fer pagar mes del doble del que val caminant i vam decidir de que els esquivaríem per no pagar la multa. Tots els controls des de la meitat fins al final els vam passar buscant rutes alternatives o de nit fins que acabem d'arribar a Poara final del trajecte. Ara estarem per aki uns dies descansant després uns diens a Katmandhu i cap a casa nois!!! No us descric el paisatge per que sinó no acabaríem mai i tal com diu la frase "mas vale una imagen que mil palabras" ja veureu les fotos i el vídeo!!
Salut a tots i records des de Nepal!!

by David Duaigues

XX Marxa del Port

Des de Miravet em passen a buscar per Móra lo Didac i lo Jotabe. El dia ha començat radiant i amb una gèlida boira matinal sobre la sortida situada al refugi UEC del Port.

Gran ambient i record de participació amb 800 inscrits+afegits sense inscripció. Trobem al Xavi i comencem a caminar ràpid entre mig de la multitud, tots quatre anem avantçant excursionistes i algun corredor camuflat d’excursionista fins que podem agafar un bon ritme. Passat el coll de Pallers coincidim amb el grup del Mauro, Isa, Pep, Rosa, Marga, Paco, i algun altre. Parem una estoneta al avituallament i continuem tots junts formant un grup homogeni i desmembrable disfrutant de la bona companyia fins al final.

El recorregut i les vistes són espectaculars. Pugem i baixem en busca de passatges com per exemple l’esbelta agulla del Comptador per l’agrest vessant sud per senders mig perduts dignes del grup de cabretes i/o kavalins que som.

El circuit llarg d’uns 17 km aproximadament ens ha costat poc més de 3h i mitja. Com sempre, gran festa al final menjant, bevent per recuperar forces i paliquejant en un bon ambientillo.

PD: De la Pernil Party del dia abans no comentaré res perquè com a altres li ha passat no me’n recordo de gaire cosa...jeje!! Fotos

Fotos Jotabe

by Joan

Open Raid Cornudella de Montsant 2008

Aquest dissabte, dia 8 de novembre, va tenir lloc a Cornudella de Montsant la darrera prova del circuit català d’Open Raids. L’expectació era màxima i així va quedar palès en el nombre de participants, un total de 97 equips. Mai un open raid havia comptat amb tanta participació, la qual cosa posava a prova a l’organització, que podia “morir d’èxit”. Però no va ser així i la prova es va desenvolupar amb normalitat. I allí estàvem naltros per a gaudir de la prova, en Jotabe i jo, que no havíem realitzat cap altre raid del campionat.

A les 10 del matí sortíem de Cornudella amb una prova d’orientació urbana a peu (uns 2 km). Aquí ens vam posicionar entre els 10 primers i vam començar el tram de BTT al capdavant, agafant la segona posició fins al Mas d’en Gil; en aquest punt cada equip havia de d’escollir entre dos itineraris, la nostra estratègia va ser clau per al desenvolupament de la prova perquè vam agafar tots els senders de baixada. La major part dels equips ho van fer al revés i això ens va afavorir. El control canvi era a la Morera de Montsant, on vam deixar la BTT per fer el tram a peu. Vam dirigir-nos cap a la via ferrada on vam entrar en segona posició. Un cop a dalt la Serra Major vam balisar totes les optatives i cap a la Roca Falconera, per baixar pel Grau de l’Agnet i arribar en la primera posició fins al control canvi a la Morera. A partir d’aquí ja no deixàrem el lideratge fins a la meta. Amb les BTT altre cop cap a Cornudella. Allí mos esperava el recorregut amb caiac pel pantà de Siurana i un tram més amb BTT per fer opcionals. En total vam fer uns 10 km a peu, la via ferrada, 29 de BTT i 5 amb caiac amb un temps 4h i 41 min. El marge de temps amb el segon equip va ser de 13 minuts.

La nostra intenció era fer un bon paper dintre de les nostres possibilitats, però guanyar el raid va ser contra pronòstic. Hi havien equips bons que venien rodats i naturalment no érem l’equip més fort, però els raids son així. L’estratègia, el saber interpretar bé els mapes, no cometre errades, fer ràpids els controls canvi… són aspectes fonamentals per obtenir bons resultats. Així el tàndem Jotabé - Saladié obtenim la segona victòria en Open Raid. Dos de dos. Ens ho haurem de plantejar, je je...

A l’Anna i al Joan F. gràcies pel recolzament durant la prova. Tot ajuda.

+Info i classificacions

Fotos

Crònica FEEC

by Lluís

1 any del nostre blog

El dia 9 de novembre de 2007 vaig crear aquest blog animat per companys i amics que ja en tenien un amb el desig de que motivés als visitants a practicar i compartir la meva passió: la muntanya. Superat aquest inici de seguida va deixar de ser un blog personal per a ser un blog capaç d'involucrar i connectar el meu entorn i que poc a poc entre tots hem sigut capaços de que sigui una eina imprescindible per quedar i negociar sortides, curses o viatges, per explicar les nostres vivències i aventures a la muntanya,... sempre amb un to de respecte i humor que són clau per la convivència. A la vegada s'han anat creant nous blogs que sumats estant servint per ampliar nous llaços d'unió amb gent de tot el territori que sense voler hem fet una potent xarxa de comunicació entre bloggers de similar filosofia. I això solament ha fet que començar...

En definitiva, natros els "climbikeruners" hem sigut capaços de "penjar" a la xarxa quasi 100 activitats o cròniques en 1 any. Tot un èxit. Espero que els"ilercavons" continuem com a mínim amb aquest ritme d'informació i que els visitants s'animeu a participar amb els vostres comentaris i si cal, formar part del nostre entorn.

Salut i força (i peles)

by Joan

Ferrades a Tivissa

Divendres dia 31 d'octubre rebem la visita dels Lacetans: Adriana, Jordi i Juanma que s'afegixen als ilercavons: Roger i Joan. En un principi havíem quedat per anar a fer la ferrada d'Oliana però el mal temps els ha fet baixar cap al sud en busca d'una finestra de bon temps que hem acabat trobant.

El plan B es tracta d'anar a fer dos vies ferrades de Tivissa. El Tormo de la Margarida d'una llargada de 210 metres. L'aproximació comença damunt el camp de futbol seguint el sender del coll de la Llena fins un senyal. Girem a la dreta fins la base de la carena i descendim una mica fins l'inici de la via. Es puja el primer tram de 60 m. vertical i aeri, desprès cal flanquejar a la dreta. Els últims metres es poden fer per dues variants, la fàcil a l'esquerra (la dels covards) o la difícil que va directa per un extraplom, no apte per a cardíacs. Natros pugem per la directa, es clar...jeje. El descens es fa crestejant fins trobar el sender de la Llena, natros fem un ràpel i una des grimpada.

No hem tenim prou i ràpidament anem en busca de la ferrada del Barranc de la Foig que està bastant aprop d'una llargada de 580 metres. L'aproximació comença al final del Passeig de la Foig per un sender que va pel fondo del barranc. La via s'ascendeix un primer ressalt de 40 metres i seguint sempre pel barranc es troben un total de quatre ressalts de 12m, 18m, 15m., i 15m. El descens es fa pel sender que marxa a l'esquerra que primer remunta i desprès baixa empicat fins al Passeig.

Les vies tenen una dificultat mitjana, exceptuant la sortida directa pel extraplom de dificultat molt alta. A la dificultat tècnica hem d'afegir la humitat que les pluges del matí han deixat.

En definitiva, gran jornada de vies ferrades amb los Palstrencats (crònica) que ens han fet l'honor de visitar les nostres terres de l'Ebre que no són planes... eh! Jordi. Moltes gràcies.

Vies ferrades Tivissa

by Joan

Ermitanyos 2008 Balaguer

JR lo capo de l'Ermitanyos i lo JF

Gran jornada de bikers a Balaguer en un dia ideal per la pràctica de l'esport i un ambient impressionant amb 573 bikers+algun colat.

L'ermitanyos és una marxa btt no competitiva amb l'al·licient de completar les tres dures ascensions a tres ermites empalma'n contínuament llargues sendes i trams enduro on los bikers de tots els nivells i filosofies coincidíem en un recorregut màxim de quasi 90 km.

He tingut el plaer de compartir el recorregut amb el Robert Pedrosa, gran biker de la terra ferma i alguna estona amb lo Miquel Llaudet un altre gran biker. M'han sortit 92'2 km totals sumats l'aproximació i retorn des del pavelló, 2050 metres de desnivell amb 6h43' (1h20' parats als avituallaments) Hem portat tota l'estona un ritme disfruton a les pujades i un ritme més fort a les baixades. He xalat molt! Als avituallaments paràvem bastant estona xerrant i menjant porqueries boníssimes; secallona, pernil, coca de recapte, torrons..., i molt beure.

Imprescindible felicitar a l'organització per muntar aquesta festa de la btt. El nivell és altíssim: senyalització, control de punts crítics, serveis, avituallaments abundants i de qualitat, excel·lent dinar al final, disseny d'un recorregut amb trams i vistes precioses i possibilitat de retallar els menys entrenats,... Menció especial al Mariano coordinador de la marxa i dissenyador d'unes sendes de somni netejades per ell mateix. Quina currada xaval!!

També he coincidit amb bikers com lo Santi i la Mireia que aquesta vegada els hi ha tocat currar per l'organització integrats al nombrós grup humà que treballava per que tot sortís bé.

Per acabar, un bon dinar de fideuà i gelat de qualitat, vi, molta birra i cafès... en un ambient festiu.

David, Joan i Robert

Li desitjo a David Duaigues tota la sort del mon i que disfruti moltíssim en la aventura de la Transhimalaya BTT, ja nos ho explicarà...

Fotos

by Joan

Climbike a Siurana

Últimament tenim molta activitat al blog (que no pari) i no m'ha donat temps a explicar-vos una jornada completa al “rovell de l'ou de l'escalada” a Siurana.

Doncs bé, lo dimecres dia 15 d'octubre pel matí sona el meu mòbil, és lo Toni.

-Què no vens a escalar a Siurana, estem al sector central.

-Porta la btt que desprès farem una volta amb uns col·legues.

-D'acord, ara vinc. Contesto jo.

Arribo al parking i una aproximació de 5 minuts des de la carretera per un sender empinat en guia fins al sector central, un indret preciós.

-Osti tu, quin munt de penya escalant. Penso jo.

Arribo i lo Toni em presenta al personal: a Carles i David Checa, Igor Astarloa, Susanna (gran atleta) i lo Fotògraf (un crac de l'escalada).

Vam passar un matí molt divertit amb bon humor escalant. No tinc ni idea de la dificultat i els noms de les vies. Lo mestre marca el ritme: assegure'm, ara tu, puja el peu,

-Baixem que no puuuuuc. Crido jo.

-Amunt, ja t'ho diré jo quan no puguis de veritat.

En un moment donat es posa a ploure i ens toca plega el material i anem a dinar tots algo lleugeret al càmping de Siurana. Lo que havia de ser una amanideta lleugera s'ha convertit en un àpat potent. Farts com a javalís ens vestim de biker i comencem la ruta cap al poble de la Febró. L'Aitor es passa l'estona fent virgueries amb la btt i els germans Checa baixant com a bèsties pels camins enfangats de la Febró dominant la tècnica del viratge a fondo. La Susanna, lo Toni i jo espectadors de luxe. Fins que vam trobar un tram amb molt fang i la ruta es va convertir en tota una aventura, hi havia tanta quantitat de fang que era impossible anar damunt la bici, ni costa avall. Per fi s'acaba el tram de fang, netegem les bicis al riu i continuem l'aventura ara de nit per camins foscos plens de pedres i sense frontal. Els personatges estan curtits perquè los punyeteros estan xalant una barbaritat baixant sense gaire visibilitat. A l'Aitor amb el fang se li ha trencat el canvi i va a pinyó fixe i lo Toni també, però com que es de nit no li podem posar un pinyó fixo i fa les pujades corrent i rient, increïblement ens ho estem passant molt bé en una situació que alguns es fotrien a plorar. Finalment arribem a Siurana, ...sort de la lluna plena.

En definitiva, gran dia rodejat de bona gent i molt divertida amb aventura inclosa. Segur que tornem a repetir.

by Joan

Duatló d'alta muntanya de Catalunya

Juanma in action

Per onzè any consecutiu ha tingut lloc a Queralbs aquesta tradicional i multitudinària duatló d'alta muntanya en un dia assolellat, temperatura agradable i sense les típiques plaques de neu a la baixada del cim. La participació, com cada any, ha sigut considerable: 741 inscrits, 598 acabats i 27 retirats.

La cursa

A la sortida situada a la plaça de Queralbs just hi cabíem tots els duatletes comprimits. Per sort, en el meu cas, el fet de fer bones classificacions en les altres duatlons del circuït m'ha donat dret a sortir davant de tot. Des de la plaça aparentava un dia gris i emboirat però un kilòmetre més amunt per damunt de la boira el dia era esplèndid. El primer tram: 11,3 km Btt 925 metres de desnivell, desprès d'un inici explosiu cadascú ha trobat el ritme que més l'interessava. Com sempre, he quedat entre dos grups pujant tot sol fins a Fontalba. Parcial 8è 52'40''. Faig la transició força bé i m'encaro el tram Run (15km). La pujada al cim la faig molt be, mano a mano amb lo Joan Domènec. Ens donem ànims. Bones sensacions. Passo pel cim del Puigmal 2912 m., 8è fent-li la goma, i baixant de seguida el perdo de vista. Ara toca baixar a Núria, al principi vaig fort per la zona tècnica molt humida però un parell de sustos em fan baixar el ritme. Aquí em passa com una moto lo Zapater. Aquest no deu tenir por, una bèstia. Passat el tram tècnic em passa també l'Eduard Barceló. Penso “aquest rai” i és que porta un ritme lleugerament superior. Per fi he arribat a Núria! Afronto el tram més psicològic pujant i baixant continus tobogans molt a prop de Josep Comelles i el francès Eric Laffite que per molt que m'esforci no els puc atrapar, pràcticament portem el mateix ritme. Llavors, a l'última rampa de 30 metres molt propet de la transició rellisco i em foto una hòstia al genoll monumental. Aaaaaahh!!! Quin dolor. Continuo grogui fins al final de la rampa i penso “no puc fallar ara” i accelero “instint asesino” fins a Fontalba. Parcial 13è 1h47'44''+1000 metres de desnivell. Faig la segona transició de manera discreta, com sempre. Pujo a la bici, al principi suau perquè tinc dolor però de seguida apreto, tinc a Laffite a tiro. El tio es passa en una corva i aprofito per adelantar-lo “ostres, aquest és de la meva categoria” Parcial 23è 16'14''. Finalment creuo la meta 10è class/1er vet amb 2h56'38'' aconseguint l'ambiciós objectiu de baixar de les 3 hores. Molt content.
Al acabar la cursa em dirigeixo de seguida a l'ambulància on em fan una primera cura de la ferida inciso-contusa bastant profunda al genoll. Em recomanen que vagi a l'hospital a que em posin punts però prefereixo disfrutar del pòdium de 1class veterans1 i 1er classificat veterans1 del circuit Salomon Xm-Duathlon series. Info i classificacions a Ocisport o triatló.org
Lo Jotabe que també a participat ha fet un temps de 4h11'57'' i és que s'ho a pres en plan sense patir amb reportatge fotogràfic inclòs. Fotos en cursa by Jotabe.

A Queralbs hem coincidit molts tarragonins: Ramon Barceló, Balanya, Xavi Solé, Juanfran Torres, Alexis González, los Trailrunningmasvirgili.com, ... amb qui he pogut comentar sensacions al acabar la cursa.
Vull donar les gràcies al Juanma (crònica al blog palstrencats), lo Carles, La Eva, Lo Cowboi, etc... per el bons moments abans, durant i desprès de la cursa. Moltes gràcies amics. També vull donar les gràcies al Jordi Riera (crònica al blog Anar-hi anant) per portam amb cotxe a fem una segona cura de la ferida de guerra.

Pel que fa a la lesió tinc una ferida inciso-contusa zona anterior del genoll, a nivell de l'espina tibial anterior. El tractament consisteix en repòs, antibiòtics+antiinflamatoris uns 7 dies. Ja m'anirà bé (o no) parar uns dies. De totes formes no em vull perdre la marxa Btt Ermitanyos del diumenge a Balaguer. Ja veurem.

by Joan

Pics Astazou

A Ilercavònia no hi ha treva. I mentre la meteorologia ens ho permeti anirem fent-ne de les nostres. Aquesta setmana amb un temps que semblava l’estiu, en Jotabe i jo, vam anar a fer els Pics Astazou (Massís del Mont Perdut), un itinerari relativament ràpid i fàcil. El primer plantejament era dormir a la Vall de Pineta i l’endemà fer la jornada al més pur estil Capdevila. Però no va ser així. Li vam donar un toc romàntic a la sortida. El dimecres 15 vam aparcar al Parador del Mont Perdut (1300m-0h.00’) i desprès de superar la persistent i espectacular pujada al Balcó de Pineta (2500m.-2h 15’) vam fer nit al refugi de Tucarroya (2666m-3h 00’). Aquest refugi no guardat va ser el primer de tot el pirineu, fet el 1890 però remodelat el 1990. Està gestionat pel Club Alpí de Lourdes. Té una forma peculiar i està situat en una portella anomenada “Bretxa de Tucarroya” damunt mateix del Llac Gelat de Marboré. El lloc no et deixa indiferent, hi ha unes panoràmiques excepcionals de la nord del Mont Perdut i el Cilindre de Marboré. Vam assaborir la soledat i el fred de la nit a base de fogonet.

A l’endemà vam anar remuntant fins al Coll de Swan on vam deixar la motxilla per fer primer l’Astazou Oriental (3.071m) i després l’Astazou Occidental (3.012m). Des de d’aquest segon pic hi ha unes excepcionals vistes sobre el Circ de Gavarnie. I al seu damunt la Torre de Marboré, Casco, Bretxa Rolando i Taillon. Tot un espectacle.

L’anècdota de la jornada va ser que vaig perdre les ulleres de sol i per poder-les recuperar vaig haver de fer 3/4 d’hora extra. Amb final feliç això si. És per això que el descens es va allargar una mica més. En total la segona jornada vam fer 6 hores (600m desnivell positiu i 1850 de negatiu).

Ja en tenim dos més, però ens queda molt per recòrrer.Aquí moltes fotos

Lluís

Albert Conesa

Bones companys/es de la muntanya el passat dia 16 de juliol un amic meu d'escalada (Albert Conesa) ens va deixar grimpant pel costat de la paret del diedre (Montsià).
Eren més o menys les 21 h quan ell, tot un fanàtic de l'escalada havia anat a veure vies de escalada per equipar, a mi personalment em va trucar a les 19:39 però estava treballant i malauradament no li vaig poder contestar la trucada.
Es va posar a grimpar per una petita paret de uns 5 metres quan ens pensem que se li va trencar un cantó de roca, provocant-li un accident fatal en el qual va perdre la vida.
L'Albert de 37 anys era un noi apassionat per les coses que li agradaven fer, feia cordada amb el seu germà Xavi Conesa (vaja parella) i sempre que tenia un ratet per escalar em trucava per anar -hi.
La veritat és que de persones amb aquest carisma n'hi han poques, personalment li tenia molt d'apreci tant a ell com a el seu germà Xavi.
Sabia estar per les coses , per la gent que li envoltava , estava molt enamorat de la seva parella (Sònia) , i mínim una vegada a la setmana normalment els dijous es reunia amb els seus germans i pares per dinar.
Teníem tants de projectes per fer junts en escalada.
Albert sempre et recordarem.

by kiko

Alba

Bé, intentaré resumir una mica els sentiments que he tingut al canviar de païs. El clima és completament aleatori i no pots preveure quelcom faràs al dia següent. Les persones son, aparentment, fredes com el clima però, en el fons, són de la mateixa pasta que els catalans. No obstant això, em sento orgullós del meu país pels seus costums, dels meus amics que compartim formes de viure, de la qualitat de la meva Universitat i de mí mateix.

Estic vivint en un parc d'un petit nucli urbà a 10 minuts de la capital, Glasgow. No tinc massa lloc per entrenar si més no, no hi estic acostumat però suficient per mantenir-me en forma. Abunda l'herba i l'humitat, resulta molt suau per córrer però indispensable anar equipat amb material impermeable.
Tinc un parc a 5 minuts on veig passejar: vaques, esquirols, ovelles i ramats de persones que com jo, ens esvaïm un dia més de les 4 parets.

Una de les meves primeres impressions és que l'idioma no és una barrera, ho són els diners i per damunt, la teva força de voluntat per tirar endavant.




Ben Nevis (1344m)

Preparo vagament la motxilla amb quatre bosses de fruits secs, fruita, un grapat de barretes i aigua a mansalva. Fujo de Paisley sol a les 6 de la matinada i arribo a Fort William (30m sobre el nivell del mar) a la 1 de la tarda, molt mal temps, a esperar el següent dia, pujaria encara que pedregués. Matinada del 13, segueix plovent, pregunto als companys d'habitació que, com jo, volen pujar al Ben Nevis, si em poden dur a l'inici del camí cap al cim. Començo a caminar a les 7:30, esperant als companys als creuaments ja que no duïen mapa i la boira no permetia veure-hi a més de 3 metres. Tal com pujo els metres, el temps es complica, més vent, aigua i boira per moments. Segueixo el camí que em durà fins al cim. No puc veure ni una pinzellada de la vall, sol boira. Decebut per les vistes em conformo amb l'esforç que he realitzat. Començo a baixar caminant, no tinc motivació per saltar com les cabres. En segons, una corrent d'aire ens aparta la boira i ens deixa amb algunes de les millors panoràmiques de la vall de Fort William.

Com en un teatre quan s'aixeca el teló, impressionant. Altre cop ens tornem a parlar la muntanya i jo en el mateix idioma, les cames se m'escalfen de cop i començo a saltar, concentrat en la respiració, sentint com la pressió de l'aire va tornant a fer força. Esquivo turistes embadalits i paro uns segons per agafar fotografies i aire.

Un cop més m'he tornat a sentir viu, cada cop necessito més muntanya i menys horaris.

Fotos

Salutacions des d'Escòcia,

Xavi


P.S.: Salutacions a tots els ilercavons i demés espècies, resteu convidats a Escòcia.

3ª Cursa de muntanya de Tivissa

Festa a Ilercavònia
Així podríem anunciar la màxima gesta esportiva del trail running de les nostres terres...
el dia se les portava... entre el plugim persistent, les ventades i la boira, el domini del territori va ser complicat.
La carrera es llança rapida, i el grupet perseguidor, encara que tenaç, no podia retallar. Els del davant anaven a un altre ritme, i si corries et perdies... les arestes relliscoses nos esfaraien, i agafar una bona roda fou per a molts gairebé impossible... tothom anava com podia, entre relliscades, entropessades, esgarrinxades, i frenades descontrolades, arribo gairebé descalç, amb los genolls pelats, en sangonejats de argilagues i esvarses, però amb un ale d'alegria insospitat, m'he sentit be, acabant amb forçes, gaudint una altra vegada del territori amb el plaer, un cop mes, d'estar en el moment just en el lloc indicat, rodejat d'ilercavons, de tots els racons... llàstima de que el cor i el cap, em fan bullir la sang, i encara no em se controlar, per dominar el meu neguit. Un dia n'aprendré Joan, t' ho juro...


Resultats nostres: Kiko Martí 2on 2h25'35'', Joan Farnós 6è/2vet 2h40'44'', David Duaigües 7è 2h40'47'', Toni Arbonés 8è/3er vet 2h41'8'', Roger Margalef 12è 2h45'20'' i Jotabe 31è 3h8'33.
+info i classificacios

by Toni

Road to nowhere

No m'agrada explicar gaire al blog les meves sensacions a les curses, prefereixo explicau i compartiu directament amb la gent del meu entorn. Però faré una excepció i intentaré transmetre el sentiment contradictori que s'ha apoderat de mi. Per una banda la mentalitat ambiciosa que m'obliga a entrenar fort, disputar les curses anant al límit i buscar contínuament objectius sense descans, i per l'altra banda una mentalitat més relaxada que prefereix disfrutar de la muntanya i les curses compartint esbufecs i experiències amb tota la gent que he conegut amb la mateixa passió: la muntanya. La meva conclusió personal és que el més important és la gent amb que tinc el plaer de compartir "entrenaments" i curses i que queda més secundari l'ambició de fer-ho bé per la qual cosa a partir d'ara faré lo que he fet fins fa poc “fer lo que em demani el cos i el coco” i el que em demana es nonstop sense pensar amb el rendiment. Amb aquesta línia aquesta setmana he compartit a un ritme relaxat el recorregut de la cursa de Tivissa; un dia, amb lo Toni A i lo Kiko, i un altre dia amb lo Jotabe, lo Lluís i la Rut (fotos). Diumenge vaig compartir amb els amics de la UEC de Tortosa la etapa Cabacès-Móra amb BTT de la Voltaventura i ahir dimarts, vaig pujar skyrunning al Pic Peguera 2984 m., punt més alt del Parc Nacional Sant Maurici i Aigües tortes des de Sallente 1770 m. on vaig disfrutar de la pau d'una ascensió en solitari. Ni una ànima pels voltants en un dia assolellat i radiant. 4 Fotos

Foto Pic Peguera

Ah! per cert! M'he comprat una forquilla BTT Rock Shox SID Team 2009 blanca amb tubs de 32. Ara si que tinc una forquilla de competició... jejeje

by Joan

Integral a les Gronses (IV/A0)

El passat dissabte dia 27-09-08 3 ilercavons(Jordi Orobitg, Guillem Font i Roger) ens vam dirigir fins a la bonica localitat d'Horta per empendre una de les grimpades proposades al llibre de J.Tirón(Grimpant pel massís del Port).
La integral a les Gronses, m'atreia pel paisatge que l'envolta i també per provar el primer( i últim) llarg d'escalada superant un sostret típic del conglomerat de la zona. Els hi vaig proposar a ells dos i van acceptar de bon gust.
Deixem el cotxe al encreuament del camí de la Franqueta amb les Roques de Benet(que no les perdrem mai de vista en tot el recorregut) i a les 08.55 anem a buscar el collet on hi ha el llarg d'escalada fent primerament el jabalinot, i posteriorment trobant un sender que ens hi porta.
La grimpada de IV està molt ben protegida i pujo fraccionant una corda de 50 m per a que després pujin els meus companys.
Monto reunió en una sabina i pujen els 2. Ens repartim el material, i ja sense corda continuem en direcció a la primera gronsa seguint la intuició i buscant algo de dificultat(evitable) amb uns passos de III.
Continuem resseguint els senders hi fem cap a l'embut de les gronses, on tornem a fer una petita grimpada de III(evitable) per encarar un dels cims. Continuem grimpant i desgrimpant en direcció a una paret esglaonada molt característica i l'afrontem fàcilment per la dreta i contnuem crestegant fins a una agulla on es troba el ràpel. Esmorzem i decidim baixar ja, la corda de 50 es fa justeta pero suficient, i continuem desgrimpant fins a un collet que ens permetrà afrontar el últim tram de la cresta fins als estrets. Per mi aquesta es la part més dificultosa de la travesía ja que t'has d'orientar continuament i anar a buscar el més fàcil.
Arribem als estrets a les 12.55 i ens donem un banyet moooooolt refrescaaaaaan...on els membres queden paralitzats per la fredor de l'aigua. Fem alguns saltets i ens assequem al sol com els llangardaixos, jo mirant les magnífiques parets repletes de vies que algun dia anirè a fer.
Tornem al cotxe en 25 min pel camí de la franqueta i anem a fer una beer al bar Grau d'Horta.
Fotos eròtiques i no eròtiques

By Roger

II Pujada al Montsià (Alcanar)

Pòdium 1er Adolf, 2on Daniel, 3er Kiko

Diumenge 28 de setembre en un dia ideal per la pràctica de l'esport ha tingut lloc per segon any consecutiu aquesta exitosa cursa de muntanya puntuable pel circuït català de curses de muntanya i per la primera lliga de Terres de l'Ebre de curses de muntanya.

La cursa, memorial Francesc Bort, s'ha iniciat a la plaça de l'ajuntament d'Alcanar i de seguida entraves en una zona de senders bastant ràpida fins arribar al peu de la serra, a partir d'aquí els desnivells eren més importants i per un llarg tram força tècnic i humit degut a les pluges del dia anterior i matinada t'enfilaves fins al punt més alt de la cursa, La Torreta del Montsià 765 m.; vistes espectaculars del delta de l'Ebre entre núvols. Aquí començaves el llarg descens per camins i senders amb alguna pujada dura fins una zona de tobogans ja molt aprop de la meta on els corredors que no havien calculat bé l'esforç patien moltíssim.

Destacar l'alt nivell participatiu, 700 participants entre cursa i marxa i organitzatiu cuidant tots els detalls... Felicitats a l'organització i als voluntaris.

Pel que fa als climbikeruners ens ha anat molt bé: lo Kiko 3er (pòdium) amb 2h 32', lo Joan 10è/4vet/1er Bombers i policies amb 2h 46' i Jotabe 45è/5è bombers i policies amb 3h28'. Lo Didac ha fet la marxa amb un temps de 2h15', 6è class, molt content també.

Vull agrair l'hospitalitat del canareus: lo Jordi Bort, lo Hermini, lo Adolfo, Felicitats campeó, lo Adrià. Especialment i enormement a l'Amparo i la campeona de la Teresa. Gràcies a tots/es.

Per acabar, imprescindible dir que m'ho he passat molt be xerrant i coincidint amb molts amics, companys i coneguts que he pogut disfrutar abans, durant i desprès de la cursa ...Salut i fins aviat.

web de la cursa

by Joan

Picos de Europa. Climb bike and run

1ª Jornada dia 17 de setembre: Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes) 2519 m. Escalada via “Pidal-Cainejo” 350 m V
Amb aquesta via, Gregorio Pérez i Pedro Pidal inauguren, no solament l'ascensió aquest totèmic monòlit asturià sinó també la història de l'escalada a Espanya. El 5 de agost de 1904, un marquès i un cainejo van pujar lligats un amb l'altre a la cintura amb una corda de pita comprada a Londres, un amb espardenyes i l'altre descalç fins al cim. A més, per si semblés poc aquesta gesta van des escalar per la mateixa via. Repetir aquesta via en els nostres temps d'esportistes hiperequipats i sobre entrenats és una lliçó d'humiltat. Els dos primers llargs exigeixen una bona navegació i escalar sense possibilitat d'assegurar amb condicions. Desprès, es travessa la pedrera de l'espatlla nord-oest caminant amb ensamble fins al peu del mur compacte de la cara nord on comencem a escalar per uns murs consistents fins l'inici de la gran esquerda. L'ambient aquí és extraordinari. Amb tècnica de xemeneia ara toca superar les mítiques “panzas de burra” en dos llargs verticals amb passos desplomats. En aquest punt l'esquerda s'agita i es progressa per un últim llarg fàcil de corda. A partir d'aquí pugem des encordats fins al cim per algun tram exposat però fàcil.
Les sensacions i les vistes son impressionats, el dia algo gris al començament ara és assolellat i podem gaudir del cim i del recent record d'una escalada mítica i espectacular. A més, per casualitat, hem sigut els únics que avui hem fet el cim, un luxe.
Per baixar, utilitzem els ràpels de la cara sud amb la tranquil·litat de que no caldrà fer cua.
Material: 2 cordes de 60 metres i un joc de tascons i/o friends per reforçar algun clau ronyós que hi ha a la via.
Temps: 1h44' del parking de Pandebano fins al refugi, 5h02' aproximació a la via+escalada i 2h49' estada al cim+descens al refugi: Desnivell total positiu 1805 metres.
Aquí podeu llegir la història de la primera ascensió

2ª Jornada dia 18 de setembre: Ascensió al Torrecerredo 2648 metres.
Punt culminant de Picos de Europa. Hem fet una volta passant pel recòndit i bonic refugio de los Cabrones i el cim del Torrecerredo. Grandiós panorama. Temps: 5h52' i un desnivell positiu de 1515 metres. Retorn al parking 1h19', 55 metres de desnivell.

3ª jornada dia 19 de setembre: BTT de Fuente De al Mirador del Cable 1847 metres
Sortim del càmping El Redondo (Fuente De) baixant per carretera fins al poble de Espinama, trenquem a l'esquerra per unes inicials rampes molt dures de plat petit amb prou feines que es suavitzen més endavant fins al refugio Àliva 1660 metres. Continuem per una pista amb alguna rampa dura fins al Mirador del Cable. A la baixada hem aprofitat per anar fora de pista per les pronunciades pendents herboses. Guapíssim. 36,2 km/1515 metres de desnivell.

4ª jornada dia 20 de setembre: Ascensió al Llambrión 2642 metres.
Segon cim més alt del massís i excel·lent mirador. Agafem el primer telefèric de Fuente De i iniciem la pujada des del Mirador del Cable passant pel refugi guardat més petit que he vist, Cabaña Verònica. Fem una parada a beure un tea i el guarda molt amablement ens explica alguns dels rescats que li toca fer sovint. Continuem per un terreny trencat, atarterat i difícil de córrer fins al Llambrión amb una trepada final. Grandiós.
Retornem al Mirador del Cable. Total: 4h33'/1110 m de desnivell.
Baixem pel telefèric i anem al càmping a fotre-nos una bona dutxa i marxar cap a casa.
Marxem cap a casa amb tots els objectius assolits gràcies al bon temps que hem gaudit aquestos dies. Hem escalat, hem bicicletat i hem corregut per la muntanya. Total: 6020 metres de desnivell positiu acumulats.

Fotos Jotabe i fotos Jotaefe

By Joan

Campionat d'Espanya Marathon BTT

Diumenge 14 de setembre a les 9:30 hores s'ha disputat a la petita localitat de Corró d'Amunt a la comarca del Vallès Oriental l'última prova de les Powerbar Marathons Btt Copa Catalana Internacional i la vegada Campionat d'Espanya de Marató.

Hi ha hagut molt bona participació d'alt nivell, 408 bikers entre competidors i pedalaires dels quals han abandonat 54.

La prova s'ha desenvolupat per camins i senders en un entorn rural amb gran presència de camps de conreu i de massa forestal de la serralada prelitoral. El circuït ha sigut un puja i baixa continuo per rampes ràpides i explosives i senders ràpids i poc tècnics. S'havien de fer dos voltes a un circuït de 35 km, total 70 km.

Personalment la cursa m'ha anat, diguem que normal: 66è class/5è M40 amb un temps de 3h7'26'' de patiment. Desprès d'una mala sortida, a mitat de la segona volta m'ha visitat l'home del mall perdent algunes posicions que m'ha fet quedar a 5'37'' de la glòria 1er M40 i a 1'22'' del pòdium.

Aquesta prova d'altíssim nivell l'ha guanyat el murcià Sergio Mantecon amb 2h34'19'' seguit del català Marc Trayter i de l'extremeny De la Peña. En fèmines ha guanyat Anna Villar 3h9'05'', 2ona Sandra Santanyes i 3era Cristina Mascarreras.

info i classificacions

By Joan

2a cursa de muntanya Vila de Falset 2008

Podi absolut femení

El passat dia 11 de setembre uns quants ilercavons i alguna laietana ens vam trobar a Falset per córrer. Estàvem adormits però preparats!

La ruta tenia dues parts, els primers 8 km transcorrien per una zona amb desnivells importants, corriols entre arenisca vermella bundsandstain, i vegetació d’obaga. Tot i que esbufegant, anàvem pujant i ens apropàvem a les calcaries del punt culminant; el Morral. I a partir d’aquí les cabretes saltaven cap avall vers Falset. Quan vam començar a planejar ens vam trobar la divisió de la cursa llarga (23km) i la curta (13km). El desnivell a partir d’aquí era més suau i era on la cursa es va començar a fer més ràpida, tot i que ja anàvem tots tocats. Els últims quilòmetres es van fer llargs i durs per unes cabretes no acostumades a terrenys tan plans. Amb un paisatge entre vinyes i avellaners en plena solana, corríem per camins amples i oberts. Evidentment (o no tant) vam arribar tots fent molt bon paper, com sempre!

Classificacions:http://www.cursadefalset.com/class08.html

By Ester i Rut

Xm-Duathlon series Vilallonga de Ter

Transcició Castell dels Moros any 2007

Aquest diumenge dia 7 de setembre ha tingut lloc la segona duatló d'alta muntanya de les Salomon Duathlon series en un dia perfecte de sol i temperatura en una distància de 46 km (16btt+12run+18btt) i un desnivell positiu acumulat de 2200 m.
Hi ha hagut una bona participació 278 inscrits, 208 acabats, 11 retirats i 1 desqualificat per no portar casc al segon tram btt.
La sortida situada a la zona esportiva de Vilallonga de Ter 1060 m. S'ha donat puntualment a les 9 del matí per carretera asfaltada fins al poble de Tregurà de d'alt. A partir d'aquest punt t'enfilaves per un camí molt empinat i tècnic on pràcticament tothom a posat algun peu en algun moment. Desprès entraves a una pista ampla que remuntava fins a la zona de transició situada al Castell de Moros 2127 m. Aquí començaves el tram run pujant per pendents herboses fins al Fontlletera2575 m per baixar fins als 2000 m. d'altitud molt aprop del refugi de Coma de Vaca a la cara nord de la muntanya per remuntar seguidament fins al Pic Balandrau 2584 m. i tornar a descendir, ara en direcció a la transició de Castell dels Moros. L'últim segment btt tenia dos parts diferenciades; una primera, plana amb alguna pujada que és feia dura i, una segona, molt tècnica, empinada i molt dura pels braços. Per mi, es tracta de la duatló més completa, dura i bonica del circuït.
La cursa l'ha guanyat amb autoritat el Toti Bes 2h49'33'' seguit de Joan Freixa i Pere Aurell i en categoria femenina la Neus Parcerises amb 3h29'40'' seguida de la Ester Hernàndez i la Mireia Santesmasses.
Dels climbikerunners hem participat lo Roger que s'ha pres la duatló amb tranquil·litat i finalment ha arribat amb 66è 3h49'30'' quedant 4art de la categoria sub23 i Joan amb un temps de 3h10'40'' 9è class/1 veterans. A la baixada btt he parat un moment a deixar la manxa al Xavi Zapater guanyant una posició i la seva gratitud.
Al final hem intercanviat sensacions amb gent com lo Dani Terrissé, Josep Barrufet, Josep Gras, Josep Labrador i amic, Jordi Uró, Carles Miralles, Mireia Santesmasses, Dolors Folch i familia...
info i classificacions
By Joan

Carros de Foc Sky runner

Regugi d'Amitges (guarda: lo Valentí)

El dissabte 30, el repte estava servit. Desprès d'un estiu de caminades, entrenaments i d'un previ reconeixement del circuit, vaig veure clar que el dia que afrontes la cursa aniria ultra lleuger(sense frontal, amb 2 pals, un tallavents, guants prims, 2 parells de mitjons, 2 gels, un cinturo amb 2 ampolles amb capacitat de 160ml i 2 barretes) amb 67km i 9200m de desnivell per davant, surto des de Amitges en sentit antihorari, disposat a mantenir un ritme fort però conservador.
Completo la Carros de foc en 12h 21 min 04s, sense arribar a ser un carretó de cendra, ni una brasa roent. La carrera ha estat tot un èxit...nomes dir que vaig sortir l'últim del refugi i vaig arribar el primer. Increïble!
Deixo enrere les valls; ja no giro el cap i tan sols les pròximes petjades estan en la meva ment. No vull saber que es el que he fet ni el que m'he deixat de fer per estar aquí en aquest moment, només anel.lo en gaudir d'aquest instant.
Menjo desnivell rere desnivell i nomes a falta de uns pocs collats, començo a pensar que me'n falten 2 per acabar, que desprès és costa avall, que ja s'acaba i el ritme és bo.
Penalitzo en algun moment, però no importa gaire. Somio en les 11h, no soc realista de l´esforç que això representa, només penso en trepitjar be i que res em faci mal.
Una espremuda mes i de repent em trobo encarant les ultimes rampes per pujar a Amitges.
M´agraden els carros. Perquè?
Es la cursa amb més personalitat pròpia que conec, ets tu i el teu mon, esforçant-te per ser i persistir en aquest moment, fent el millor que saps fer, posant un peu davant de l'altre, observant, escoltant aquesta maquina perfecte que es el teu cos, aquest que has ensinistrat per fer això i molt més.

Gracies als companys d'entrenaments per fer del patiment quelcom amè.
Ara, el formar part del top ten, el haver fet un bon registre, els crits d'ànims i aplaudiments rebuts, ja son un record més, un altre volàtil sentiment, que encara mes em ratifica sobre: el "res val la pena" per la gent que no esta viva...però aquest no es el nostre cas...seguim endavant digerint amb il·lusió. Les ultra trails enganxen com tot el que es fa amb il·lusió.

web Carros de foc

toni arbones