MIGUELINE (A1+/ V (6c?) - 40 m)

Nova via a l'inmensitat calcarea de la Serra de Cavalls, prop de la LLegenda del Xicarro oberta l'any 92(Roland Ginè, Dani Passarrius i Joan Farnós).
Feia un mes que en Miguel haviem quedat per anar a obrir i ens vam entretindre al final, sense escalar, a veure linies futuribles per obrir.

Aquest diedre que ratlla la cara Nord del Morral de la Lloba és sense dubte la línia més lògica i bonica de la zona. Per la seva orientació és ideal per èpoques de calor.

L'accès difícil d'explicar però fàcil d'arribar-hi si es coneix la zona.

La via ha quedat semi-equipada amb 4 claus, 3 ponts de roca i un parabolt(8mm). Cal però afegir-hi material d'autoprotecció. Al fer la 1Asc. he netejat sabines seques i algunes llastres i ara la línia està bastant neta. La roca és molt bona i el lliure exigent, ja que en tope-rope no aconsegueixo resoldre un pas on he de fer ús novament de l'estrep.

L'inici una fissura vertical-desplomada que acaba formant un arc, per continuar novament en fissura vertical fins una gran repisa. Aquí comença un diedre ja fins a dalt, que el deixarem per anar a l'esquerra a buscar una repisa, evitant un tram final desplomat i en OffWitdh. Farem uns 2m en placa fàcil per anar a buscar una fissura diagonal que acaba al final del diedre central. Pujem sobre una repisa, remontem un diedret i montem R sobre una olivera. Cal anar en compte però amb les pedres soltes a les repises de dalt. Rapelem en 35m de corda de l'olivera fins a peu de via.

Via a l'altura de la mítica Diedre Roland Ginè de la paret del Diedre, per la roca, el grau i compromís si es fa en lliure. En artificial, tal com s'ha obert, és bonica tambè.

Dedicada a Miguel, ell ha sigut la font d'inspiració. Ara comença una etapa nova, lluny del Pinell on ens vam coneixer escalant un dia a Punta de Gaspar juntament amb el Cecilio i el Guifre. Aquesta via és lo millor homenatge que li puc fer per ell. Ànims i per sempre companys de corda.

Algunes fotos de la línea

By Roger

MOSCA i PEDRA ( 30 m - V/A1- 6a+)

Nova via als cingles del barranc de la Fotx(terme de Garcia).
Ja fa dies que caminant per allí vaig veure de lluny aquesta línia i m'hen vaig enamorar, la vaig anar a veure de baix i vaig flipar!
Quedem lo Jordi i jo per anar a fer l'aventureta dissabte a la tarde i pujem desde baix del riu (una matada matojera). Començo a escalar i veig que el lliure està apretat. Au doncs escaletes i placa amunt!
Una placa brutal! Gotes d'aigua, fissures, algun pont de roca, ... fins que s'arriba ja en lliure al peu d'un diedre que tot i no semblar-ho de baix és cec com un ratpenat. M'ho miro un bon rato i fico un spit per protegir l'asunto. Baixem que ja és tard.
A l'endemà, canvi d'hora, matinada i està vegada per dalt del barranc(com la Roca de Mora, Roca Traïdora) fem l'aproximació. Apuro en lliure (top-rope) els primers 15m exquisits i apretats. Intento continuar en lliure però la protecció no és gens obvia i el diedre exigent. Continuo doncs en artificial fent ús en un pas del ganxo i ja finalment surto en lliure de V fins fer R en un bloc gegant a les terrasses superiors.
Insatl·lo la corda fixa, el Jordi hem baixa, l'asseguro en mode politja i comença a pujar i jo tambè per la corda fixa li faig un repor de la seva escalada a la via. Al principi no en vols saber res de l'artificial, però quin remei al final no gaire convençut es comença a penjar de les peçes amb confiança i pillant-li el truco al tema. Força el final del diedre en lliure fins que a 3m del final li tiro un pedrot que hi havia als peus i sort que el ve veure i nomès li impacta a hombro i braç. És lamenta..."estas be?"-"Sí, sí, pero descansare un moment"Li haguès pogut fer molt mal; per això i lo munt de mosques negres que ens trobem a primera hora i que ens obliguen a tapar-nos i guardar-nos durant 1h fins que el Sol ja més alt les fa marxar ordenadament.
"Mosca i Pedra" queda semi-equipada amb 2 ponts de roca i un espit, per mi la millor via en lliure de Mora, i la roca per descomptat tambè.


By Roger

TOCANT SOSTRE ( V+/A2 - 40 m)

Ja fa anys que hem miro aquell sostre fissurat, però fins aui no havia reunit les condicions òptimes per obrir-lo: temps, paciència, material i coneixement.
La roca és prou bona per ser de Mòra, i el traçat fins la R1 d'una lògica aplastant. Carregat amb lo petate faig l'aproximació el dia 2 de Març en BTT suant la cansalada, fins al Mas de Vilàs. Des daquí camp a travès en uns 10 minuts fins al peu del desplom, on hi ha el que potser sigui la única tartera del terme de Mora. Escalo fins tot just baix lo sostre i a Mora a dinar (deixant lo material).
Torno a la tarde i ja en ple ocàs acabo de montar R1 i rapelo satisfet. El sostre impressionant! 4 passos assaborint la gravetat màxima amb aquell formigueig a la panxa de si aguantaràn les peçes posades. Potser és el sostre la secció menys fissurada, per davall un tram petit de roca molt mediocre, i per damunt al sortir una fissura perfecta que agafa forma de diedre fins la R1.


El dia 4 de Març escalo el 2n llarg sortint a l'esquerra per xapar un clau tranquilament i després flanquejar a la dreta per ja agafar la fissura diedre fins al desplom on per kla dreta el superarem gràcies a unes bústies horizontals i ja sortir fàcilment per fer R2 en una sabina.
La via queda semiequipada amb 1 clau i 1 pont de roca al Ll1, la R1 (2 claus a reforçar) i 1 clau al Ll2. Per repetir-la claen 14 cintes, joc complert de tascons, aliens groc-verd-blau i camalots 0,5-0,75 i 2. Algun clau pot anar bè per si...(1 v, 1 u, 1 universal).
Al escalar-la l'he anat sanejant la roca voluntària i involuntàriament. La roca per on recorre doncs, ara, és bastant bona en general. L'objectiu d'escalar-la sense ús d'expansions ha sigut perfectament realitzable, un somni complert!
El descencs, seguint un camí de cabres en direcció oposada al cim de la Picossa que va faldejant els cingles fins l'altura d'un mas on seguint el sender retornem al camí principal de les Solanes; i d'allí fins al Mas de Vilàs. Uns 20 min.

PD: Recuperant el petate des de la R1 m'han agafat unes ganes de cagar incontrolables, finalment gràcies a la repisa al costat de la reunió he fotut un trunyo guapo, cagant-me damunt els gats i pixant-me a les malles. Sort de les pedres trncades i les plantes per torcar-me el cul i l'ampastre. Quina pudor!, la via tambè es podria dir Quina Cagada!

Les altres fotos

By Roger

TOBILLO DE TITANI

Ja fa temps el 04-04 del 2009 el Miguel, el Guifre i jo (Roger) ens vam trobar per escalar i obrir alguna cosa(si els antepassats no s'havien avançat). L'imparable Olivas va fer cap tambè amb l'intenció d'escalar una miqueta abans de posar rumb al Pirineu.

Ens vam fixar en dos línies, l'una ha resultat ser la Eterna Passió(oberta l'any 93) a la Paret del Corberans i l'altra la creació de la Tobillo de Titani a la Mola d'Irto. Entre tots decidim encarar-nos a la Mola d'Irto per la proximitat, arribem a la linia mirada i ens repartim la feina. Hem toca escalar, millor dit, la vull escalar i negocio amb Guifre que amistosament hem cedeix. Per altra banda l'Olivas i el Miguel es posen a la dreta a escalar un projecte que va per la placa. Arriben, ells, a un spit amb un cordino d'abandò i un mur llis i compacte sense cap altra expansió. Ells baixen i proven la resistencia d'un plom a l'inici de la Tobillo de Titani.

Pujant intento col·locar un spit que no m'hen surto, però havent ja fet mig forat acordem que el Guifrè(picapedrer) el col·locarà fàcilment de 2n. No és així perquè la roca és d'una duresa considerable i li costa unes butllofes (primer canta i canta però desprès ja no es senten les seves melodies enganxoses, algo passa!).

Finalment monto R a les 2 oliveres de dalt de la Tobillo de Titani i asseguro a Miguel i Guifrè que pujaran. L'Olivas ja ha marxat. És la reaparició del Miguel al món vertical desprès de la fractura de la tibia i el peronè a l'altura del turmell, que ara tè reconstruït a base de molt ferro.

La via va a la dreta de la pared sud-est i el començament està marcat amb un plom. Ressegueix una berruga flanquejant-ho per baix i ens trobem un spit( intent de clavar-lo per mi i fixat per guifre de 2n) per continuar ja amb la evidència d'una fisura que s'aixampla al final amb algunes sabines. La reunió aprofitant 2 oliveres al final de la paret i el ràpel desde la mateixa olivera. 40 m i V+.
Via de continuitat en el V amb algun pas esporàdic de V+.
Linia molt bonica pero amb roca molt mediocre a estudiar de baix a dalt.

By Roger

Roca de Mora, Roca Traidora

El dia 13-05-09 els morencs Roger Margalef, Guillem Font i Joan Farnos obrim la via "Roca de Mora, Roca Traïdora" al barranc de la Fotx(situat al terme de Garcia, pero geograficament a la banda riberenya del terme de Mora d'Ebre).

L'aproximació es fa ràpida en uns 15 min desde dalt del barranc on deixarem el vehicle on s'acabi el camí. Seguirem per la banda esquerra per cami de cabres fins que ens situarem a la vertical del ràpel.

Per arribar a peu de via realitzem un ràpel de 40 m desde un pi que ens deixarà tot just al costat de la via caminant per la feixa.

La via segueix una fissura molt marcada per continuar per un estètic esperó fins a montar reunió en una olivera. La graduació (V+/A1) i 30 m, continuant fins un pi (III) i 10 m.
Roca super dubtosa, segurament però la via segueix la millor roca de la paret.

Hem montat R0 de 2 claus per evitar la caiguda de la cordada barranc avall. Roger escala de 1er i Guillem assegurant molt bé en doble corda, Koanitou fent fotos i alliberant tensió en tot moment. Comença per un tram de V+ on a la 3era asseguransa es trenca una pedra i Roger realitza la primera caiguda en escalada clàssica en lliure. Cap neguit i cap amunt en artificial (no m'hen fio ni de la meua sombra) a partir de la caiguda uns 5 m (forçable 6a+/6b), per sortir en lliure altre cop amb un pas de V i continuant per l'esperó de l'esquerra(IV+ a estudiar) en busca d'un pont de roca i després de l'olivera on montarem reunió. 10 m més amunt grimpant III en busca del pi(del ràpel) on hem deixat les coses.

Un matí molt agradable en la que s'han reunit tres amics: Roger enredant al personal( durant la caiguda ha acabat de fer l'explicació del perquè de la doble corda i el xapatge alternatiu), Koanitou enganyat pel sostredecinquè( a les 12 h havia d'estar a casa...hem arribat a les 15h) i Guillem en busca de noves sensacions(les ha trobat! i li han agradat!)

Les fotos

By Roger

Variant Desploms

Variant de sortida a una via existent que no coneixem el seu nom, la seva continuació ni els seus aperturistes. Wanted!!
Aproximació: Deixarem el vehicle a l'entrant de carretera de la catedral de l'aigua i pujarem per una de les nombroses canals en direcció a la cara sud de la Mola de St.Marc. L'inici de la via està senyalat amb un plom i cau a la vertical del gran desplomat.
Per la seva morfologia l'hi hem dit Variant Desploms i es una bellesa escalar-la. Podriem dir que és un desafiament continu a la gravetat i que gracies als nombrosos cantos que ens ofereix la roca es pot disfrutar si es té un grau d'escalada consolidat. De tendencia a l'esquerra tota l'estona, s'ha d'alertar de l'ultim diedre per on va la via. Agafar el diedre de la dreta, ja que per l'esquerra hi ha molts blocs inestables. S'han deixat 2 claus a la via per marcar el camí i ens anirà molt bé un gran sortit de friends(micros, petits, mitjans i algun gran) i tascons per realitzar l'itinerari i poder reforçar la R en un magnífic balcó amb una sabina.
El ràpel el farem a la mateixa cara sud de la mola de St.Marc en una sabina que cau aprox. a la vertical de la 1a R. O bé optarem per visitar l'ermita i baixar.

se vaaa havvve unnn FOLLONG!! que no savvve ni donddde sann metiiiio....

Via molt recomanable situada a la carretera de la Fontcalda a 1,5 km passat el creuament de santa magdalena(Serra de Pandols)
Dedicada al senyor famós per la frase de "se va havvve unn FOLLONGGGG que no savvvvenn ni dondeee san metiiiiioooo!", creiem que es mereix aquest homenatge.
Orientació Sud-Oest
Les reunions estàn equipades i la 2a en un ràpel de 40 m a terra.
Observacions:
Deixem el vehicle "arrambat" al camí i pujem per un petit sender fins al peu del diedre-chimenea(20 segons). S'ha de tenir en comte la proximitat de la paret al camí per vigilar en tirar pedres durant l'escalada. Si no tenim assegurança i anem curts de pasta, se vaaaaaaa havvveeeee....... FOLLONG.....ssaaann metttiooo. Així que al loro! Per tota la resta creiem que és una molt bona via i disfrutona!
Fotos de la 1a Asc.