VIGNEMALE-BUJARUELO

Pique Longue des de Montferrat

El Valle de Ara és, sense cap dubte, un dels racons més oblidats dels Pirineus. El veïnatge amb el popular i reconegut Valle de Ordesa li roba tot el protagonisme. Feia molt temps que volia visitar aquest racó, i la veritat, ha valgut la pena. És un indret estratègicament situat per satisfer als muntanyencs més exigents, des d'on es pot afrontar l'ascensió a una joia dels Pirineus; el Vignemale o Comachibosa per un itinerari complicat, la via Moskova.

Arribo amb cotxe a Sant Nicolás de Bujaruelo per la pista que surt del Puente de los Navarros des de la carretera de Torla a Ordesa. Sopo i passo la nit al acollidor Mesón-refugio de Bujaruelo 1338 m.

Em llevo i en el moment que es fa de dia començo el recorregut a bon ritme per la pista del Valle de Ara fins la confluència del barranc de Labaza 1800 m. Aquí giro a la dreta i vaig pujant per fortes pendents i fàcil trepada per una roca calcària algo descomposta sempre pel oest del torrent fins les anomenades Marmoleras. Giro a l'esquerra i encaro el Coloir Moskova per desembocar al collado de Lady Lister 3200 m. Bé, he acabat pujant per l'esquerra buscant la roca ja que el corredor hi ha neu massa dura per pujar sense grampons. L'objectiu de la jornada es trepitjar tots els 3000's que em falten a la col·lecció i que formen part de la corona del Pleteau du Glacier. De seguida cau el Cerbillona 3247 m, deixo la motxilla i em llenço per les empinades pendents fins trepitjar la Aguja SW de Cerbillona 3051 m, un “puto bony” d'accés dolent i roca podrida. Torno a pujar i creuo l'espectacular Glacier d'Ossau per pujar en fàcil grimpada a le Pique Longue du Vignemale 3298 m. Per mi, és el millor panorama de tot els Pirineus. Al·lucinant. Torno a creuar el Pleteau per tornar al collado Lady Lister 3200 m i ascendeixo cap a l'esquerra al Pico Central 3235 m. Per una cresta espectacular i horitzontal passejo fins al Montferrat 3219 m. A partir d'aquí apareixen les dificultats, la cresta cau en picat cap al SE, sorteja'n obstacles faig cap a la Punta superior de Tapou 3132 m, la Punta inferior de Tapou 3124 m i el Grand Tapou 3150 m. En aquest cim coincideixo amb dos muntanyencs curtits de Balaguer de més de 70 anys d'una enorme força i vitalitat. Desprès d'una agradable conversa i les fotos de rigor continuo fins al proper Pic Milieu 3130 m, últim tres mil de la jornada. Faig el descens per pendents nevades, tarteres i herbassars sense sender marcat en direcció La Cabane de Lourdes 1950 m per on passa un GR que ve de Le Barrage d'Ossau i remuntant al Puerto de Bernatuara 2340 m salta a Bujaruelo. Durant el descens a Bujaruelo s'observa una línia d'alta tensió que des de Bujaruelo s'enfila cap al Coll de Bujaruelo (França). Quin mal d'ulls! Una pena.

La jornada l'he fet en poc menys de 10 hores. A estones ritme bastant fort i moments de glòria com els 20 minuts que he passat al cim del Grand Vignemale en companyia d'uns bascos o la xerrameca amb els balaguerins al cim del Grand Tapou. Dificultat: alguns passos de III.

De material he anat bastant lleuger: una jaqueta, una mica de menjar, beure, un piolet (imprescindible per que hi ha plaques de neu dura en algun punt) i calçat amb les sabatilles Salomon de córrer que m'han anat força bé malgrat l'abundant neu i alguna placa gelada. Optatiu: També pot anar bé un cordino de 20 metres i un parell de cintes llargues per fer un parell de rapels. Afotos

by Joan

1ª CURSA DE MUNTANYA DE SIURANA (PRIORAT)

"2 dies de Siurana" els dies 19 i 20 de juliol de 2008

Aquesta cursa esta organitzada per l'Ajuntament de Cornudella del Montsant, Tretzesports i Camping Siurana.

El 19 de juliol, el primer dia, a les 18:00 hores des de Siurana, la primera cursa de 15'5 km
El 20 de juliol, el segon dia, a les 9:30 hores des de Cornudella del Montsant, la segona cursa de 12'5 km.

Animeu-se, l'indret val la pena
Més informació: www.tretzesports.es

XVI CURSA DEL LLOP

Jotabe in action and the connection girls

Es tracta d'una competició on hi han 6 proves: bicicleta de carretera 198 km o 121 km, cursa de muntanya de riu (Tortosa) a mar (Ampolla) de 32 km, caiac de mar de l'Ampolla a Riumar al Delta 16km; el segon dia: caiac de riu de Deltebre a Tortosa 24 km, mitja marató pujada a Caro amb 1000 m de desnivell+ i per acabar la travessa del Port amb Btt de +2000+ de desnivell de 110 km o 83 km.

Hi han 5 modalitats de participació: completa individual (Trofeu del llop) que per cert aquest any no acabat ningú per culpa d'un reglament rígid. Completa individual amb recorreguts curts, modalitat individual, per relleus i per equips.

Nosaltres els ilercavons: Jotabe, Xavi Desca i Joan i també el Xavi Sahuqui em escollit empalmar dos modalitats individuals; mitja marató pujada a Caro i Travessa del Port amb Btt amb l'objectiu principal d'acabar i l'objectiu secundari de portar un bon ritme durant moltes hores que tots hem aconseguit malgrat la calor, els més de 3000 metres de desnivell positiu, la pluja, les avaries mecàniques i altres cabòries. Lo Didac ha escollit fer la Pujada a Caro que a sabut patir fins al final.

L'any que ve més... o no!

CRÒNICA DE LA CURSA DE MUNTANYA DEL DISSABTE. Toni Arbones

Bat de calor, per les terres de l´Ebre...sembla mentira però es així, de fet que esperàvem...som una colla de malalts, però entre poc i massa, el que no em pensava es que la cursa fos mes dura que una marató d'asfalt...i això que no et pressiona ni el temps, ni el quilometratge, perquè de fet ets tu , sobre la terra sota el sol , i la lluita amb les pulsacions...una petita pugna perquè el cor no et bategi i "t´arremeti" de ple, no sigui tan fort , i finalment s´acabi... el curtiment per avui. En el meu cas mes que satisfactòriament. Pòdium mai regalat, ja que el primer classificat un fora de serie que te 2:26 en marató, i el segon sobre 1:10 en mitja, inalcançables segur que ja n´estan acostumats ,però per a mi ,pobret mortal...ja ja ja, que tot això es nou, una realitat inesperada. estic content de haver-hi anat...tot i no tindre una fotografia on m'animant noies així (com les de caro, s´entén), tot i que de vegades penso, que es realment el que m interessa?...ànims a tothom, i fins a Siurana... el 19 i 20 segur que no decepcionaran...

classificacions i fotos

Crònica i fotos a Trailuec

Fotos cursa de muntanya de riu a mar del dissabte

By Joan

MOUNTAIN FESTIVAL VALLNORD ANDORRA

SALOMON XM DUATHLON SERIES

Dissabte 28 de juny per quart any consecutiu s'ha celebrat la duatló d'alta muntanya d'Andorra, el país dels Pirineus. Una modalitat apassionant i d'una gran participació. La cursa transcorre per paratges espectaculars d'alta muntanya on la combinació de bicicleta de muntanya i córrer la converteixen en una activitat de gran atractiu. Dades de participació: 156 inscrits, 136 acabats i 6 retirats.

La sortida s'ha donat puntualment des d'Ordino 1280m, s'ha arribat en 13,4km BTT a la zona de transició Pont del Castellar 1850 m., sector Arcalís. Aquí deixaves la bici, et posaves les sabatilles i començaves a córrer en direcció al Pic de Font blanca 2903 m. 8'5 km de recorregut entre mig de prats alpins, torrenteres, tarteres i plaques de neu. La progressió per les plaques de neu ha sigut difícil d'ascendre peró fàcil de descendre perquè la majoria de duatletes ens llençàvem sense por relliscant de cul guanyant així molt temps en el descens. Per acabar arribaves a la transició i tornaves a agafar la BTT i desfeies el camí ara de baixada molt ràpida per camins, senders i trams de carretera fins la meta d'Ordino.

Personalment m'he trobat molt bé amb BTT i bastant bé corrent. Únicament he tingut problemes de tracció a les plaques de neu on ho he passat una mica malament. Finalment he arribat 5è class/1er vet en un increïble temps de 2h29'00'' Com a dada anecdòtica los 50 euros que he guanyat.

info i classificacions

IV SKYRACE BUFF SKYRUNNER WORLD SERIES

Diumenge 29 de juny s'ha disputat aquesta cursa puntuable per la Copa del mon de curses de muntanya FSA i la Copa catalana de curses d'alta muntanya FEEC.

El recorregut surt del poble d'Ordino 1280 m. Es segueix la carena que des del Roc de Cauba 1800 m. Condueix fins al Pic de les Fonts 2748 m. Punt més alt de la cursa. Des d'aquí es baixa al Pla de l'estany 2200m i fent la volta a la muntanya es torna a agafar la primera part de carena que en sentit contrari ens porta a l'arribada amb un desnivell+ de 2220 m i 28 km de llargada.

CRÓNICA D'ANIMADOR

Aparco el cotxe just a l'inici del sender situat a la carretera d'Arcalís. Preparo la motxilla i m'enfilo per les fortes rampes que em situaran al Roc de Cauba 1800 m. +500 m. de desnivell, Primer i últim avituallament i control de pas. Em poso estratègicament en el lloc de més fort pendent esperant els skyrunners. Primer passen les noies i desprès els nois que pujent fortíssim amb l'Agustí Roc i el Kilian Jornet al capdavant. De seguida arriba el Kiko Martí, Adolfo Aguiló, Xavier Sánchez, Josep Barrufet, Jordi Bort, Jordi Uró, Josep M Benavent, Paco Estorach, Hermini Fiblà,... Com què han de passar una altra vegada de baixada pel mateix lloc m'espero una estona. Kilian Jornet és el primer en passar fresc com una rosa i amb una diferència considerable. Van passant corredors amb cara de fatigats i amerats de suor. La calor fa estragos. Quan passa el Kiko em poso darrera d'ell fins a la carretera on tinc el cotxe, agafo el cotxe i em dóna temps a arribar a meta per fer fotos. L'arribada es quasi dramàtica per tots el corredors que van arribant. Una cursa duríssima de calor i de relleu. Un plaer disfrutar aquesta cursa de tant nivell com a espectador.

info i classificacions

Fotos

By Joan

Integral al circ de Punta Aguilar (III+/IV-) a MORA D'EBRE

1a integral: Jordi Orobitg i Roger Margalef 27/06/08

Horari: 3-4 h

Dificultat: PD (passos de III+ i IV que son evitables). Dificultat obligada II+

Material: Corda de 50 m(ràpel volat de 25 m), material per equipar rapel d’un pi(cordinos i/o vagues i algún mallon), friends i tascons per si es vol asegurar algún pas(no es necessari).

Aproximació: Agafem el camí de Sant Jeroni fins la cruïlla de Perles. Anem dirección Perles i continuem amunt. A la desviació de Perles seguim a l’esquerra en direcció punta Aguilar, i aparquem el cotxe davant el mas de barqueret. Agafem el barranc que puja cap amunt per un sender ben marcat que hi ha i seguim fins l’inici de la cresta.

Descripció de l’itinerari: Comencem la cresta amb uns passos fàcils de II+ i anem enfilant-nos cap amunt fins superar algún pas de III grau. Sempre intentem seguir la dificultat, ja que si no la cresta perd la esencia. Crestegem amb un pati a l’esquerra i molt poca dificultat a la dreta i seguim fins a desgrimpar nombrosos passos de III fins a arribar a la verticalitat del rapel. Alli montem una reunió al pi, i ens assegurem el tiro amb un timoner que està ben arrelat al terra. El ràpel és de 25 m i a la meitat és volat. Arribem al terra i continuem rapelant fins a zona segura. Seguim un sender poc transitat que travessa el barranc i ens porta a l’inici de la 2ª cresta. Alli hi ha uns passos dificils que es poden evitar seguint la lógica(II+) o forçar una bona grimpada de IV+. Continuem amunt en roca fisurada i molt bon canto que ens permet desafiar les formes ben esquerpades de la cresta amb passos apreciables de III+/IV. Arribem al final de la cresta i seguim amunt per un corriol en direcció a la cresta que culmina a punta Aguilar amb alguns passos de III. Arribem a punta Aguilar i comencem el descencs per la cresta, fàcil pero amb alguns passos de II/III que ens posaran en atenció constantment.

Descencs: Finalment arribem a l’altura d’un mas abandonat i busquem la linia més neta de vegetació per baixar a buscar els marges i fins arribar a la pista nova dels molins. Pujem fins a un collet i alli busquem un sender que ens portarà fins al inici del barranc on hem comensat l’excursió

http://picasaweb.google.com/ilercavojoan/IntegralAlCircDeLaPuntaAguilar

By Roger

IX CROSS VERTICAL PRAT PRIMER (ANDORRA)

Bones companys/es de la muntanya

Diumenge 22 de juny s'ha disputat aquest km vertical a Andorra aquesta setmana m'ha acompanyat la meva "family" Noèlia la meva estimada i Ares la meva filla i es clar no podia quedar decepcionar-les.

La cursa no ha sigut tan dura com la Cuita però deu nidó , sortia una distància de 5 km i un desnivell de 1235m fins una altitud màxima de 2235 m .

Hi havia un primer tram que es podia fer bastant ràpid i el segon ja es posava mes vertical, però quasi tota la cursa l'he pogut fer corrent.

He tornat ha bufar molt companys/es ,com diu lo meu amic Puça jo sempre ho dono tot ,i al final l'esforç que he fet ha valgut la pena .

He quedat el cinquè de la general amb 54 minuts , he esgarrapat uns quants puntets més de la copa .

La setmana vinent vaig una altra vegada a Andorra a una prova molt dura puntuable de la copa catalana. Info i classificacions

Bé companys/es ja us seguiré informant
By Kiko

XII TRAVESSIA NOCTURNA FREDES-PAÜLS GR7

Segons el reglament es tracta d’una marxa de resistència en que només poden participar excursionistes avesats a llargs recorreguts i coneixedors de les situacions adverses amb què es poden trobar. No és una prova competitiva però es reconeix els temps emprat en realitzar-la.

El recorregut s’inicia a Fredes 1090m. i ressegueix el GR7 fins a Paüls 300m. recorrent una distància total de 48,5 km amb un desnivell +1600m/-2400m. per us paisatges espectaculars típics del Port on sovint t’has d’orientar per tal de no perdre’t.

ABANS DE LA TRAVESSIA

Lo Fitxa, jesusenc, m’anima a participar a la travessa amb l’objectiu de baixar de les 6 hores. Com què no he participat mai en una marxa d’aquest tipus em costa decidim i quasi em quedo sense dorsal. Hi ha 572 inscrits. Espectacular participació. Al final lo Toni Arbones i jo ens podem inscriure “a l’últim minut de la prorroga”.

Arriba el dia i el Toni i jo gaudim de l’hospitalitat del Fitxa convidant-nos a dinar i també ens soluciona el trasllat a Fredes. Gràcies company. Arribem a Fredes amb el temps just de canviar-nos i agafar dorsal. Saludem als canareus, trailuecs i coneguts.

TRAVESSIA

Arribem a la sortida en el precís instant que comencen a córrer. Intueixo que hi ha bastant nivell per què la penya va molt forta per ser que s’ha de córrer tantes hores. Lo Fitxa ha sortit com un coet i m’he d’esforçar per perseguir-lo. Mentrestant els que van a disputar porten un ritme superior i desapareixen ràpidament excepte Lo Puça que ens avança sobre el Km1 aprox. Quedem un grup de 7 o 8 corredors on hi ha Lo Javi Jesusenc i Lo Toni entre d’altres. A l’alçada de Casetes Velles nos quedem sols Lo Fitxa i jo, inseparables, perdem l’estela del grup. A partir de la pujada a Pallers som un grup de 4 fins a les Rases del Maraco on ens tornem a quedar sols fins al final. Lo XaviSolé que forma part del grup es queda algo endarrerit per culpa de l’ultraentreno a que s’està sometent estos dies. Es fa de nit i la ment i les cames comencen a estar fatigades i Lo Fitxa passa per algun moment crític que supera a base de coratge. Descendim cap a Paüls amb bastant dolor de cames i peus. Per fi veiem el poble, això ens dóna ales i imprimim un ritme diabòlic, no hi ha dolor. I amb molta fatiga i alegria arribem 10ens classificats amb 5h33’ OBJECTIU COMPLERT. Per altra banda Lo Toni ha sigut, al menys dels primers classificats, el que ha fet més km pel fet de perdre’s varies vegades. Al final 5è classificat 5h18’ Enhorabona.

CONCLUSIÓ

Gran experiència que he tingut el privilegi de compartir i disfrutar amb els amics i companys que formen part d’aquest mon. Agrair al Mauro la capacitat que te de solucionar problemillas als despistats. Menció especial a Pako que des del seu punt estratègic de Clotes intueixo que estava preparant una festa amb els menys competidors dels participants.. Felicitar a l’Adolf Aguiló que ha arribat primer amb un temps de Crac 4h33’ Una hora menys que nosaltres. L’organització com sempre molt bé. Una festa. Fotos

by Joan

VERSIÓ TONI

En la vida de tot corredor, les il·lusions per afrontar nous reptes ens donen un altre ale. Abans de començar, elucubrem estratègies, sobre si el cos aguantarà, o quins ritmes hem de seguir...en el meu cas, i crec que en el del Joan, seguim "sempre endavant",això fa que continuem acumulant kilòmetres i sensacions. Estem en una etapa de patiment continuo. No se exactament perquè però el cos ens ho demana...cadascun dels que participa a la travessa, te els seus propis objectius, el " fitxa o fitxeta", el nostre contacte Jesusenc, i el seu equip de sabis,i un gran nombre de jesusencs (que tant be ens han afillat),s´han marcat el repte de la travessa com a objectiu prioritari, per conèixer el territori ,proclamant així l´amor per aquest entorn. Trapitjem el nostre país perquè el volem conèixer i així estimar-lo i estar-ne orgullosos.
Tan com en pot estar la UEC de Tortosa per fer,de la travessa una referència, i emportar-nos un millor souvenir dels ports.

Estadístiques, classificacions i més fotos

By Toni Arbones