dijous, 4 de març de 2010

TOCANT SOSTRE ( V+/A2 - 40 m)

Ja fa anys que hem miro aquell sostre fissurat, però fins aui no havia reunit les condicions òptimes per obrir-lo: temps, paciència, material i coneixement.
La roca és prou bona per ser de Mòra, i el traçat fins la R1 d'una lògica aplastant. Carregat amb lo petate faig l'aproximació el dia 2 de Març en BTT suant la cansalada, fins al Mas de Vilàs. Des daquí camp a travès en uns 10 minuts fins al peu del desplom, on hi ha el que potser sigui la única tartera del terme de Mora. Escalo fins tot just baix lo sostre i a Mora a dinar (deixant lo material).
Torno a la tarde i ja en ple ocàs acabo de montar R1 i rapelo satisfet. El sostre impressionant! 4 passos assaborint la gravetat màxima amb aquell formigueig a la panxa de si aguantaràn les peçes posades. Potser és el sostre la secció menys fissurada, per davall un tram petit de roca molt mediocre, i per damunt al sortir una fissura perfecta que agafa forma de diedre fins la R1.


El dia 4 de Març escalo el 2n llarg sortint a l'esquerra per xapar un clau tranquilament i després flanquejar a la dreta per ja agafar la fissura diedre fins al desplom on per kla dreta el superarem gràcies a unes bústies horizontals i ja sortir fàcilment per fer R2 en una sabina.
La via queda semiequipada amb 1 clau i 1 pont de roca al Ll1, la R1 (2 claus a reforçar) i 1 clau al Ll2. Per repetir-la claen 14 cintes, joc complert de tascons, aliens groc-verd-blau i camalots 0,5-0,75 i 2. Algun clau pot anar bè per si...(1 v, 1 u, 1 universal).
Al escalar-la l'he anat sanejant la roca voluntària i involuntàriament. La roca per on recorre doncs, ara, és bastant bona en general. L'objectiu d'escalar-la sense ús d'expansions ha sigut perfectament realitzable, un somni complert!
El descencs, seguint un camí de cabres en direcció oposada al cim de la Picossa que va faldejant els cingles fins l'altura d'un mas on seguint el sender retornem al camí principal de les Solanes; i d'allí fins al Mas de Vilàs. Uns 20 min.

PD: Recuperant el petate des de la R1 m'han agafat unes ganes de cagar incontrolables, finalment gràcies a la repisa al costat de la reunió he fotut un trunyo guapo, cagant-me damunt els gats i pixant-me a les malles. Sort de les pedres trncades i les plantes per torcar-me el cul i l'ampastre. Quina pudor!, la via tambè es podria dir Quina Cagada!

Les altres fotos

By Roger

4 comentaris:

joaquim ha dit...

molt bé, Roger. Interessant món aquest vostre de l'escalada. Una forma ben interessant de gaudir dels nostres rocs i muntanyes. Ara, jo sóc de tocar de peus a terra. Us admiro per la vostra valentia, i m'agrada llegir el que experimenteu i com ho treballeu, tot i que no entenc els vostres codis alfanumèrics d'escalada. Bé, res més, gràcies per explicar-ho, i vinga, que es mogui el blog, que ja us trobava a faltar. Salut, amic

koanito ha dit...

Nooooi!!
Quin pedasso sostre més estètic. Em "posa" bastant el tasco+alien del mig del sostre i m'imagino donant voltes al aire tot progressant.
Felicitats!
Sobre la cagada ja està tot dit, no comment.
PD: he trobat els claus d'escalada a la porta de casa meva. Correcte

Jordi ha dit...

Molt bona Roger, tot ben explicat així m'agrada, no mos hem d'estar d'explicar els detalls, amb estos s'arriba a la perfecció.

cobretti ha dit...

si voleu us comento tambè de quin color era i quina farum feia...o millor aneu-l'ho a veure aviat que és recent!
Koanitou gracies pel suport de material