Eterna Passió

Avui hem matinat el Martori i jo(Roger) per nar a escalar la Eterna Passió a la Paret dels Corberans(cara sud-oest) al terme de Gandesa. La via la van obrir l'any 1993 tres joves escaladors en plena febró i motivació per l'escalada.
Els anys 90 i pocs era l'epoca d'or de l'escalada a Serra de Cavalls i Pàndols, gràcies en bona part a Roland Giné. Molts companys seus hi van participar, com lo mestre ilercavó (Joan Farnós), vivint experiencies úniques que per molta gent poden resultar "rares" i "absurdes", pero per ells de ben segur era la millor forma per donar de menjar a les seues ansioses ments(com diu lo Pere).
La via és veu de kilometres lluny, i de tan obvia que és fa goig mirar-la i us dic jo que encara més escalar-la.
Un primer llarg que s'enfila per la fissura amb algun pas on has d'apretar, pero amb la seguretat d'un bona autoprotecció que et permet la fissura(en un petit tram dubtosa per una llastra fea). Arriba un punt on la fissura evident perd la forma i la lògica et porta a flanquejar a la dreta, on ens trobem un spit per marcar i assegurar el flanqueig impressionant sobre una placa amb roca calcaria de calitat excepcional fins fer cap al balcó de la 1a R(dos spits).
D'allí ben comodes podem assegurar al 2n i contemplar la secció final com és escalada pel company, amb vistes a la cara sud-est de la Mola d'Irto, on s'enfila a la dreta d'una bauma una gran fissura que després d'escalar-la la vam batejar com la "Tobillo de Titani" en honor als ferros que du Miguel. Altres vies també ronden pel voltant, potser no tan obvies!
El 2n llarg aprofita la 2a fissura, compacta en tot el recorregut i amb un grau i dificultat continua fins que es surt també flanquejant a la dreta per continuar caminant uns metres endins fins un bloc on trobarem un spit per fer R i rapel·lar.
El ràpel es pot fraccionar (amb una corda de 60 es pot fer la via i rapelar) o bé baixar en un sol rapel si portem dos cordes (50 m aprox). Nosaltres hem tingut algun problema amb la corda i amb pedres que van a petar just a la R (comte!) i continuen disgegades paret avall(no tinc clar quina és la millor opió pel rapel).
Una via que t'excites en escalar-la, perquè la majoria dels escaladors si tinguessim l'oportunitat d'haver-la obert ho haguessim fet de la mateixa manera. Per mi aquestes son les millors vies!
Segurament si haguessim pogut creuar les vides amb aquests escaladors, ens haguessim entés a la perfecció.
Per mi tots sou uns exemples a seguir, i estigueu convençuts que en la vostra memòria (tant dels que esteu vius, com els que ja no hi són) nosaltres serem els guardians de les vostres vies i aventures, intentant mantenir la ètica forjada! Inclús a vegades m'emociono al escalar les vostres vies imaginant-me com ho feieu, suposo que així conec part de la vostra personalitat que m'inquieta descubrir-la. Visca l'escalada a Cavalls i Pàndols!
Tothom pot venir a escalar, però no tots sou benvinguts!

Algunes fotos

By Roger