dilluns, 10 d’agost del 2009

David Duaigues


Cursa de muntanya de Tivissa 2008
Encara recordo el dia que ens vam conèixer, en una campanya forestal de Bombers al Parc de Flix quan discutíem quina marxa era la més adequada per arrencar un camió Comet de Bombers, de seguida vam connectar.
Amb els anys vam madurar una gran amistat plena de bon sentiment i complicitat. He après molt de la teva filosofia de vida i la teva manera d’encarar les situacions. Ens has deixat lluitan contra un injust destí en una última i espectacular cursa... He perdut la teva companyia, les teves trucades i els teus consells. Però no perdré mai; el teu record, les vivències i tot el que m’has ensenyat,... Moltes gràcies amic de l’ànima.
by joan

7 comentaris:

jotabe ha dit...

JF unes lletres inmillorables, jo no vaig tenir tanta sort coneixel + pero el poc q el vaig tractar em recordo q em transmetia,un esperit positiu i d bondat,i sempre una riatlla en la boca, una gran home et tindre un ejemple d'esperit a segir. gràcies noi

roger ha dit...

tots per poc que et coneixessim et recordarem... sempre seràs lo "Jabalinot d'Almatret"

PUÇA ha dit...

Un lluitador, gladiador, sempre ha estat a primera linea, et recordarem sempre com el que has sigut, UN HEROI.

alkatrail ha dit...

Què bonica l'elegia.
Que injusta la mort.
Que trist el record!!!

Ànims Joan!
Cal mirar sempre endavant

Triatletes C.T.E. Terres de l'Ebre ha dit...

Perdó.
El del missatge anterior sóc jo

joaquim ha dit...

molts ànims a tots els que notareu la seva falta, i tingueu present que el record sempre es manté.
Joan, amic, força i amunt, que això continua.

Lluís ha dit...

Vaig tindre el goig de conèixe'l ja fa set anys, quan tots dos encara voliem ser bombers. Era una més de les coses en que coincidiem.
Lo David era un home senzill, una gran persona, un lluitador, amb una condició física excepcional,...en definitiva un bon company que no oblidarem.