Mont Perdut 3355 m és el massís calcari més alt d’Europa i forma part del Parc Nacional d’Ordesa i també és patrimoni de la humanitat segons l’UNESCO. Constituït per quatre valls d’extraordinària bellesa: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta al sur, i el circ de Gavarnie, impressionant circ glacial al nord.
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan
Josep Gardeñes, Xavi Sahuqui i jo decidim fer un bivac al Mont Perdut per tal de provocar una lleugera hipòxia al cos de cara a afrontar el seu gran repte de la temporada: l’Ultratrail del Montblanch.
Sortim del Refugi de Pineta 1240m. seguint el GR11 per un sender que puja vertiginosament fins al Collado d’Añisclo 2440m. (1220 m de desnivell+ en poc més de 2 km, 45º d’inclinació...Brutal) Continuem pel GR11 per la faja de las Olas on es divisa un aeri i preciós panorama d’Añisclo fins a arribar a un trencament de la llarga muralla. És el moment de deixar lo GR per pujar per terreny descompost a la Punta de las Olas 3002m. Hi ha la possibilitat de trencar directament pel NE per terreny poc definit, alguna fita i guanyar temps d’ascensió. Des d’aquí, anem cap al nord per terreny suau passant per sota del Pico Añisclo (Soum de Ramound) i remuntar al Cuello del Monte Perdido 3172m. Com què la neu que hi ha al corredor no està en bones condicions ja que no portem les eines necessàries per progressar per la neu glaçada, primer pugem per la roca de l’esquerra i desprès una obligada bavaresa entre la roca i el gel (rimaia de 5cm.) molt perillosa uns 20 m. Superem el coll i un ressalt arribem a una explanada i per terreny suau arribem de nit al cim del Mont Perdut, 5h, 2140 m desnivell+. Preparem el bivac al mateix cim compartint una nit de milers d’estels amb una parella de Sant Cugat del Vallès que flipava quan al arribar en plena nit al cim cantàvem: Oeee, Oeee Oeoeee!! Es fa de dia i amenaça pluja per lo que ens afanyem per baixar fins al Refugi de Gòriz 2200m en 1h. Cauen quatre gotes mentre pugen desenes de pirineístes per la via normal. Fem un beure i partim pel GR11 cap al Collado superior de Góriz 2423m. i la Faja de las Olas on tanquem el cercle i descendim al Collado d’Añisclo i des d’aquí queda que no és poc llançar-nos cap al Refugio de Pineta. 3h15’, 600m de desnivell+
Finalment com és tradicional, bany criogènic, xampú, dinar i cap a casa amb la sensació de que hem fet un bon curtiment en alçada.
Fotos
By Joan
4 comentaris:
Sóc adria! :
HIpoxia?
Això es ultra-super-mega hipoxia, jaja!!quin fredd!!!
PEr cert la sendera que parles que es tan empinada ja la vaig fer un any...i ...si que es xula, si!!!
Que vaigue bé!
Així esteu de curtits que dormiu en vivac al Mont Perdut. Molt bona expedició i crònica Joan. Aquesta via d'accés al Perdut es autentica. Però et vas perdre el Vallibierna skyruner, jeje. Apa crak la porpera coincidim segur!
Eics!!!! amb lo bé que es dorm en un llit!! La veritat és que una experiència molt guapa, i una bona pallissa que us vau fotre. Una zona molt maca i com tu dius Joan, la vall d'Añisclo és realment espectacular des de la Olas.
Salut companys!!
Molt agraït per aquestes sortides per la muntanya, i la del Mont Perdut és dura pr encara és més bonica. Ahhhh i estrenada vivaquilla a més de 3000mt!!!!
Publica un comentari a l'entrada