dissabte, 28 de març de 2009

Corredor Inserso( IV / 80º / 550 m) al Pic del Mig de la Tallada

Ja fa una setmana que ens vam aventurar la cordada liderada per Quim i les mules d'arrastre JotaBe i Roger cap a la boca sur del tunel de Vielha. Vam fer nit i boca al refugi-hotel i després d'informar-nos sobre les condicions del estat nival per part d'uns esquiadors riojanos decidim fer la tàctica matinera, amb un pèl de disconfomritat per part del Quim.
Ens aixequem ben d'hora a les 03.50 per sortir ja preparats i esmorzats a les 04.35 camí del corredor. La neu està en òptimes condicions i l'aproximació la fem ràpid, tirant pel recte i superant pendents entre els 40º i en alguns casos més encara per no haver de fer tanta volta.
Ens plantem davall el que serà el nostre primer llarg després de superar una llarga pala de neu que es fa eterna i a les 06.50 ja estem fent 3 repises per descansar, menjar, agafar forçes i l'intrepit JotaBe per començar a afegir pressió a la cordada i intentar precipitar una retirada a temps(aquesta vegada no s'en surtirà, i acabarà amb una agraïda menció especial i d'agraïment vers els seus companys que fins ara no li havien inspirat suficient confiança).
A les 07.20 el Quim comença l'escalada per un corredor carregadíssim de neu i en que la dificultat tècnica es veu casi bé desplaçada per petits ressalts de neu i mixte que s'escalen amb molta facilitat. Es posen a escalar darrere una cordada que ja no veurem més abandonant la R1. Aviat ens plantem al final del 2n llarg i allí decidim guardar les cordes i seguir per pendents de neu de 65º i baixant als 60-55-50º sostinguts ja fins al final.
Pero el gran sherpa Jotabe decideix encapçalar un llarg de primer en les primeres pales de neu i recorre 60 metros exposats sense colocar cap assegurança per continuar en ensamble amb l'altre cap de corda. Al final assetjat pels memebres de la cordada, no aguanta la pressió i decideix tallar una repisa i guardar finalment la corda.
D'aqui fins al collet un pendents sostinguts que es fan fàcils gràcies a la qualitat de neu però llargs i durs per les cames. Ens plantem al collet a les 09.40 i fem un bon esmorzar. Decidim no fer cim casdascú per diversos motius. Pero segons ressenyes es una petita grimpada que en 20 min està ressolta.
La baixada es fa eterna, sobretot l'últim km abans d'arribar al pàrking degut a l'escalfament del mantell que fa que ens afonem continuament. Finalment a les 12.45 al cotxe.
Ressenya detallada http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/150/
PD: Fer menció especial a la via Rufus que va ser oberta pel Roland Ginè i Joan Farnós, que supera els 2 primers llargs per cascada/corredor fins arribar a unes pales de neu continuades fins a buscar el cim del Pic del Mig de la Tallada a través d'una petita grimpada.
Lamentable o sortosament la crosta de gel que banyava les parets no era suficient per escalar-la en condicions. De totes maneres en bones condicions esperar una escalada exposada i bastant més dura que el corredor Inserso.
Fotos Roger
Fotos JotaBe
By Roger

2 comentaris:

koanito ha dit...

Molt be nois! Es nota que vau xalar.
Les fotos molt xules i el bon ambient que sempre teniu m'encoratgen per no perdre'm la pròxima.
Salut i força ilercavons

jotabe ha dit...

dq poc t'anat anar al pare(don)però a valgut la pena l'amenaça bona crònica, estos jovens has d'estar sempre fustigant-los, això si bon ambient,suo uns uns craks q no pzari la festa,i el pròxim dia quan la rabossa torni ha estar sola cobretti a l'atacccc jejejejeje