dimecres, 24 de desembre del 2008

Festes de nadal. Un fart de plorar


Cim de la Picossa al març de 1992

Suposem que ens agrada molt el teatre i hem sigut seleccionats per representar una obra còmica. El nostre paper és riure sense parar. Com no sabem riure durant tant temps busquem un professor d'interpretació. Sorpresa! El profe ens diu que primer hem d'aprendre a plorar i ens costarà uns dos mesos. Lo mateix passa si volem preparar-nos per anar molt de pressa amb bici o corrent...Per entendreu millor podeu llegir l'article Controlar l'àcid làctic de la revista digital ciclismo a fondo.

Seguint els consells de l'article ara toquen un parell de mesets de sortir a rodar de manera tranquil·la fent passejades i disfrtutar de la muntanya.

Bon Nadal


by Joan

3 comentaris:

Carlos ha dit...

Gràcies Joan per aquest consell, sin en ho apliquem ens farà bé. Però els que estem tot l'any sortin en bici, que hem de fer? parar durant un temps aplicant el que diu el consell, com si fessim una pretemporada?

Anònim ha dit...

Hola Carlos!
No sóc cap entrenador. Simplement he trobat aquest article i me'l aplico. És una qüestió personal.
El concepte és que s'han d'entrenar tots els ritmes, tant màxims com submàxims si tenim l'ambició de millorar.
Però bé, no n'hi ha per a tant, els esportistes populars com nosaltres lo que hem de fer és sortir a pedalar o córrer amb la mentalitat de disfrutar deixant de banda pretemporades i entrenaments rìgids.
Salut

Anònim ha dit...

Hola Joan que tal les festes!
T'ens raó s'ha de descansar, i baixar el pisto una miqueta com a minim 1 cop l'any. Sempre m'havien dit que el cos es cansa entrenant i s'entrena descansant! sembla rar, però molt cert. De vegades enllacem temporades, i ens oblidem de descansar, de donar-li al cos una mica de relax un cop l'any. Es molt recomanable afluixar el motor, probar coses noves, i sobretot agafar ganes per una nova temporda. Vinga bon any 2009, i que coincidim en moltes curses i expedicions al Pirineu o qui ap als Alps, jeje! ns veim!