Cara sud de la Mola de St.Marc(Gandesa)

El passat 22-11-08 els ilercavons Guifré i Roger ens vam dirigir a la Mola de St.Marc amb la idea d'escalar-la per alguna línea atractiva i nova.
Primer ens vam fixar en la inmensitat de la cara nord-oest/oest on probablement en naixeran moltes vies en un futur. Però el fort vent de mestral que lastrava aquesta part i la no presencia de l'energia calorífica ens va fer desplaçar cap a la vessant més solejada i més arrasserada del vent.
A la cara sud també hi havien moltes possibles linies a escalar, i després d'unes discussions vam arribar a l'acord que escalariem una linea determinada que ens semblava lògica fins a meitat de paret. La incògnita venia després, pero la continuació ja la decidiriem un cop montada la primera R.
El Guifré és el que escala el primer llar (està fortissim) i no hi ha cap dubte. Jo l'assessoraré desde baix.
Carregat amb molt pes inicia la seva escalada i als 2 passos hem comenta que ja podem marxar!Efectivament aquella línia ja s'ha escalat amb anterioritat, hi ha un plom marcant l'inici de la via(i posteriorment també veurem una fletxa picada sobre la paret). Decidim que continuarem amunt i potse repetim una via fantàstica.
Puja amunt i es troba un spit marcant la via i després una R amb 2 spits. Monta reunió i pujo. Uns 30 m amb una dificultat de V+/6a que et posa les piles. En definitiva un llarg molt guapo que segueix la lògica de les fisures en tot moment i que es pot protegir.
A la R comencem a discutir, teòricament hem toca a mi ara pujar, i jo li comento que jo tirarè per la dreta si ho faig de primer i sempre anant a la recerca del més fàcil. Ell vol provar d'anar per l'esqeurra on es veu una línia de sostres i un possible diedre per on acabar la via. Veient el seu entusiasme per la linia i sabent que està fortíssim li cedeixo el liderat altra vegada.
Ara la continuació de la via no està clara, i per tant no sabem per on ens fiquem i si algú ha passat abans. El Guifré comença a pujar i jo li recomano que vagi fent ziga-zagues per esquivar els desploms. Ell hem diu que els vol forçar!Au doncs amunt.
Clauet per aquí, friend per allà, ara que m'he paro i miro per on pujar, ara que esbufego, ara que se li arranca una pedra,....el perdo de vista i l'unic contacte es verbal. Jo xiulant a la R molt tranquil confiant en el Guifré i d'en quan en quan preguntant-li que fa!
Fa molt rato que no diu res i es palpa tensió, de sobte cau un bloc de pedra dels grans....fffuuuuaaa!Sort que el tio no ha tirat per la vertical de la R que si no hagúes sigut pell!
El tio no parla, al cap de 15 min crida "Reunió" i es fot a bramar i cantar cançons de les seves com un loco!Jajaja bona senyal!Desfaig la R i vaig cap amunt. Recullo tots els trastos i deixo 2 claus a la via. Impressionant!Vaia llarg s'ha cascat, jo de 2n el disfruto a cada pas i d'en quan en quan li recordo que hem reculli la corda penjant!
Llarg que va superant tot el rato els desploms i que va a buscar la bellesa i duresa dins de lo possible. Probable cotació pendent de la 1a repetició(6a+/MD+/35 m).
La via encara no té nom, però el que està clar que és tota una declaració d'intencions sobre el que volem i creiem que és el camí que ha de seguir l'escola de la serra de cavalls i pàndols.

Proximament la ressenya de la via.

Personalment opino que l'escalada ha de ser el màxim neta possible, i amb aquesta obertura hem vist que això es pot fer paral·lelament a la seguretat de l'ascenció. Us convido als escaladors interessats a mirar aquesta web. Per mi tot un model a seguir http://escaladatradicional.blogspot.com/

By Roger