divendres, 17 d’octubre del 2008

Albert Conesa



Bones companys/es de la muntanya el passat dia 16 de juliol un amic meu d'escalada (Albert Conesa) ens va deixar grimpant pel costat de la paret del diedre (Montsià).
Eren més o menys les 21 h quan ell, tot un fanàtic de l'escalada havia anat a veure vies de escalada per equipar, a mi personalment em va trucar a les 19:39 però estava treballant i malauradament no li vaig poder contestar la trucada.
Es va posar a grimpar per una petita paret de uns 5 metres quan ens pensem que se li va trencar un cantó de roca, provocant-li un accident fatal en el qual va perdre la vida.
L'Albert de 37 anys era un noi apassionat per les coses que li agradaven fer, feia cordada amb el seu germà Xavi Conesa (vaja parella) i sempre que tenia un ratet per escalar em trucava per anar -hi.
La veritat és que de persones amb aquest carisma n'hi han poques, personalment li tenia molt d'apreci tant a ell com a el seu germà Xavi.
Sabia estar per les coses , per la gent que li envoltava , estava molt enamorat de la seva parella (Sònia) , i mínim una vegada a la setmana normalment els dijous es reunia amb els seus germans i pares per dinar.
Teníem tants de projectes per fer junts en escalada.
Albert sempre et recordarem.

by kiko

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Això és injust, les persones joves i vitals amb ganes de viure no haurien de morir. És injust que en un instant s'acabi tot i solament quedi el record. A l'Albert no el coneixia però al seu germà Xavi si que el conec quan vam coincidir una setmana als Alps. Xavi, ànims i fins aviat, si necessites alguna cosa, ja saps on sóc.
Aprofito per recordar al meu bon amic Roland Giné que va morir amb 29 anys el 13 de maig 2000 en un fatal accident a la Vall d'Aran on va fer molts amics. Solament unes setmanes abans compartíem escalades: obertura de la via “sostre de l'amistat” a la Serra de Cavalls, la via en gel al Pic del Mig de la Tallada “directa rufus”... Quant vull sentir el teu esperit visito la Serra de Cavalls que tant estimaves. Tenies tantes coses a fer.
També recordar al Kike Ortuño que va patir un fatal accident d'escalada. La seva família va llençar les seves cendres per les Roques d'en Benet lloc on ell era feliç.
Encara recordo quan començàvem tots tres entre altres a escalar per Tivissa i El Pinell amb tota la il·lusió i la força de la joventut amb unes ganes enormes de viure i de disfrutar de la muntanya.
Tots tres teniu un lloc, Serra Montsià, Serra de Cavalls i Roques d'en Benet on el vostre esperit és latent entre els vostres amics que sempre us recordaran.
Salut i força per tots
A reveure

Anònim ha dit...

Hola compapanys, no coneixia aquest company personalment,pero si es cert que es injust que ens deixin persones com aquets q realment ens omplim i a portin tant en aquets mon tan materialista. vagi be noissssss