Mestres-Lleonart a les torres de Bassiero

La cordada Quim-Benaiges(JB)-Roger vam anar fins Espot per atacar el dia 31 de juliol l’atractiva via a tres de les nombrosos pics de Bassiero. Allí mos vam trobar 2 extremeros(la Thais i l’Adrià) fent entrenos d’altura. Ràpidament ens vam despedir i vam agafar un taxi fins l’estany de Sant Maurici. Allí guiats pel sherpa JB vam remuntar pel sender de la cascada fins als estanys de ratera. Allí vam fer una travessia jabalinota per endinsar-nos a la vall que porta al circ on hi ha les torres de bassiero. Un indret espectacular de roca granítica amb fisures i diedres verticals, ple de possibilitats per trobar grans linies d’escalada.

Vam fer bivac a 40 min d’aprox de la via, ja que vam arribar amb el temps just de localitzar les torres i emplaçar un bon lloc per dormir. La nit no ens va fer apretar les dents, i ens despertavem a les 06.00 h per esmorzar i afrontar la via. A les 7.15 estavem ja a peu de via, localitzant el primer llarg. Començo jo(Roger) amb un llarg ressenyat com a IV-V(p V+) en que ja s’hem posen els pels de punta veient lo que mos espera. Monto reunió i puja Quim advertint-me que el sherpa Benaiges vol abandonar. Arriba ell rondinant dient que passa de fer cotxinades per superar els obstacles(és un tio amb ética alpina) i que baixarà per gravar-nos de primera mà tota l’escalada.

Un cop benaiges es abaix, el Quim li toca un 2n llarg (V+) que posa els pels de punta. Sortint de la reunió un bloc desplomat que et posa les piles i continua per l’esquerra seguint una fisura, per acabar buscant un diedre-fisura desprotegit on només hi pots ficar friends made in el Capitan o assegurar-teu amb claus. Olé pel Quim que tira pamunt sense queixar-se, prudent pero sense pausa i monta la 2a reunió. Desmonto reunió i comenso a adonar-me el perquè de la llarga espera a la R. El llarg es expectacular!A la 2a R es plantejen els dubtes. El Quim sospita que la via continuarà igual de desprotegida i naltros nomès portem friends i tascons(però no claus, seguint la indicació de la ressenya). Jo hem miro la ressenya i li dic que tiri avant, que segur que la placa on hi ha el VIa+ estarà ben protegit.

Dificil sortida desde la R, que l’acaba superant amb un A0 gens regalat desprès de molts intents i desgrimpades. Continua avant i hem comenta que està al inici dels passos claus. Ho veu negre. Jo l’intento animar i donar les típiques respostes: busca que segur que hi ha algo, protegeix-te el pas i tira avant, puja peus,....Ho intenta pero tal com m’informa té una serie de passos per una placa micro fisurada en la que nomès hi entren claus, i que no ho veu clar jugar-se el tipus amb un tascó ficat uns passos enrera i un cordino defilarxat a l’espera 5 m més amunt. La caiguda pot ser considerable i no està disposat a assumir el risc.

Desgrimpa els passos i rapela del tasco per tornar a la R. Allí jo ja no li qüestiono res, simplement intento treure’n la maxima informació possible i intentar esbrinar com superar el pas en una altra ocasió. Hem contesta: Si vas sobrat de grau no et cal res, si no un parell de claus són necessaris per superar els aprox 8 m de placa. Hem lamento per no haver agafat claus, pero el Quim hem consola fent-me entendre que rapelar tampoc es un fracàs. La via hi serà sempre i hi podem tornar més ben preparats en una altra ocasió. Rapelem en 2 llargs i ja som a peu de via amb JB esperant-nos amb la seva vitalitat. De fet haviem estat en contacte amb ell a crits durant l’ascenció. Ens va plantejar(tal com haviem observat el dia nterior) una alternativa abans d’abandonar segons el que ell intuïa desde abaix. El Quim va dir que allò encara era més complicat!

Res doncs a baixar bloc a bloc fins al bivac, reposar forçes i a continuar bloc a bloc fins el gr que puja a Ratera desde Sant Maurici. Desde allí amb 4x4 fins a Espot, on ens vam trobar els veïns del Quim, i el company Angel acompanyat de la familia en plena travessa del gr 11 desde Euskadi fins al Cap de Creus.

ressenya de la via

By Roger