divendres, 1 d’agost de 2008

La flama que ens agermana: Duc Canigó


Benvolguts companys catalans i catalanes, avui la crònica com veieu serà moltttttt patriòtica ja que vàrem anar a fer una via d’escalada al Canigó i alguna cosa ens pensàvem però tant guapo i tanta catalanitat junta ens va fer vibrar: Visca CATALUNYA. Bé el Quim, el Lluís i la seva xicota, l’Anna, i l’il·lustríssim Jotabe (jo mateix), vàrem quedar per anar a fer una via Gran Diedre 305m, 6a(V+obl.) a la paret del Bardet al massís del Canigó el dia 23 juny, però en arribar al Refugi del Cortalet (pujada per una pista de 14km molt petita i aèria que només hi podia passar un cotxe i malament). Ens vam trobar una gentada, uns tres-cents CATALANS I CATALANES acampats, tot atapeït de senyeres i gaudint de la companyia de la cançó autòctona (ja em torno a emocionar: Visca Catalunya).No ens podíem ni imaginar el bon ambient que hi havia i la catalanitat que es respirava en tot moment. Un detall que vaig apreciar moltíssim i em va reconfortar molt és no sentir ningú parlar castellà. Ummmmmmm que bé que se’m posa...

Ens vam informar del perquè d’aquesta celebració i de tot el que l’envolta. Ens van dir que la flama, símbol de la unió i la pau entre els pobles catalans, l’encenien a la nit al cim a les 00h amb la que havia estat guardada tot l’any a Perpinyà. Tot això acompanyat de pregons, cants i molta festa vaja.Varem decidir de pujar a veure-ho encara que al dia següent haguéssim de passar una mica de son. Del refugi fins al cim uns 700m de desnivell molt suaus, en 2h ens vam plantar al cim. Eren les 22h30’, la foscor, la poca llum dels frontals, unes 300 persones cantant i esperant la flama, no hi cabia ni una bandera més i+++++++++ el cant dels Segadors una vegada i una altra. Perquè us feu una idea de l’estat en què em trobava només us puc dir que em van caure les llàgrimes, tot un festival i un orgull per a tot CATALÀ. És una experiència que us recomano i em vaig sentir un privilegiat de poder ser allà. Anem a dormir a 01h ben tocada, Quim i jo al ras amb un airet fresquet i el Lluís i la dona a la furgo. Matinem, a les 05h30’, esmorzem i amunt. Triguem una 1h30’ fins arribar a peu de via, de lluny la paret semblava inexpugnable però es torna més domable una via MD 6a(v+ obli) 305m. El Quim pren la cordada i ens posa fàcil el diedre, que era bastant vertical, pugem darrere traient els ferros que el Quim va posant. És una via de grau sostingut continuat.

Informació i resenya de la via

Fotos

by Jotabe

2 comentaris:

roger ha dit...

!visca el gran diedre de barbet lliure!

juanet ha dit...

Visca!