divendres, 18 de juny del 2010

Massís del Condoriri (Cordillera Real-Bolivia)


Desprès del procès d’aclimatació per “l’altiplano” , assolint uns quants quatre mils, cosa no gaire difícil, contant que l’altitud mitja de l’altipla Boliviá es de 3.800msnm, ens disposem a atacar el nostre primer objectiu i marxem cap al cap base del Condoriri a 4.700msnm.
El divendres dia 4 de juny, es dia de preparatius, llogar material (tendes, cuina, olles, plats i coberteria), movilidad (fragoneta) i ruquets. Tambè s’ha de comprar menjar, ens deixem 2.175 bolivianos amb teca (uns 262 eurus!), mes endavant ens donarem compte que no menjem tant com ens pensem… bueno, l’arriero, el vigilant del camp base, l’artesano de les fones i la pescadora de truites (de riu) tot això que es trobaran!
DISSABTE DIA 5 DE JUNY La Paz-Tuni – Camp Base
La movilidad està carregada a tope, ens desplacem fins l’estancia Tuni (2h), 20 km de pista de terra.
Tuni, es un petit poble on viuen 30 families, les cases son d’atovó (totxos de fang, palla i argila), viuen de la ramaderia, l’agricultura i el transport de material fins el camp base, podriem dir que la seva economía es de subsistencia, réflex de tota la comunitat indígena boliviana. L’arriero ens espera a l’entrada del poble, es diu Freddy , diu que ens faran falta 7 rucs. Carregat el material, marxem cap al camp base, 3hores de caminada suau i ja estem al camp base, montem ràpid les tendes i la carpa per cuinar i guardar el material.
Al camp base va arribant i marxant gent. Em contat fins a 30 tendes, Yankis, canadencs, argentins, xilens, venezolans, tambe una parella catalana-francesa, la Nuria i en Jean( Gràcies per la info parella)
La vida al C.B es bastant rutinaria. Menjar, dormir poc i preparar les ascencions. Però no hi ha lloc per l’avorriment. El grup és bo i el bon humor no deixa que ens vencin les males sensacions del “soroche”. El mal de cap va i ve, algun mal de panxa i mareig, en general, però, l’aclimatació es bona, me gustan las anfetaminas, rojas, verdes y amarillas!

DIUMENGE 6 DE JUNY, Cerro Austria 5.320msnm.
Cim fàcil d’aclimatació, si no fos per l’alçada, 2.30h del C.B fins al cim.
DILLUNS 7 DE JUNY, La Fabulosa o Pequeño Alpamayo 5.370msnm
Sortim a les 4.45h del C.B, amb 45min ens plantem a la gelera, hi ha una gentada a peu de gelera!!! Això es un cuadro, molta gent no s’ha posat mai uns grampons, ensopeguen, rellisquen… les coses tenen un proces, primer camines i despres corres, en fin… mos equipem ràpid i gas, la gelera es fácil, alguna esquerda i algún pont de neu amb esquerdes vertiginoses, però rapidament guanyen el coll entre el Tarija i el Wayoming, una ultima rampa es porta al cim del Tarija (5.240msnm), La vista de la Fabulosa es espectacular, l’aresta(AD+60º)que bonica! Fem un descans, menjem una mica i tornem-hi! Una desgrimpada ens deixa al peu de l’aresta, comença l’escalada! Dos piolets i amb ensamble fins al cim!! Estem al cim!!! Que bonica l’ascenció, quin entorn tant enorme, que petits que som aquí dalt i que contents que estem!!! Gràcies amics!
DIMARTS 8 DE JUNY, descans.
Jotabe, jotaefe i ivan segura, que no volen descansar fan una aproximació al condoriri per descobrir el corredor complicat que porta a la gelera, el Lluis i el Kim es queden el camp base a fer dissabte i el dinar.
El señor jotabe ens transmet via radio la duresa de l’apriximació fins a la gelera, tot sembla estar clar, demà será un altre dia! Sopem molt aviat i mes aviat nem a dormir, son les 19:00H.

DIMECRES 9 DE JUNY. CONDORIRI.
A les 00:00h ens despertem, a la 01:00h engeguem, nem forts i ràpidament ens plantem a la tartera, la cosa redreça de valent i l’altura es nota, aquí, prop dels 5.000mts no et regalen res…, ens posem al corredor que porta al coll, es de terra glaçada i pedra molt suelta, empina molt i es posa perillòs, som 5 paios amb piolets i gramons dins d’un corredor estret , no et despistis! Veiem que no es el corredor que porta a la gelera, alguna veu diu que vol plegar… es imposible abandonar ara, em de sortir per dalt! Jotaefe tira del carro, una mica mes i som fora! Sortim al coll, massa a l’esquerra del corredor bo. Bueno, tots mos equivoquem… Baixem a la gelera per la tartera i remontem fins al coll, estem desanimats, em patit al corredor i es nota, la opció Condoriri la descartem, decidim intenta l’ala dreta del Cabeza de Còndor, ens encordem i ens posem a la gelera, la nit es negra i la gelera cruix, el cap esta mes aprop del camp base que del cim, abandonem… CONDOLIRI LIRI LIRI NI ALA IZQUIERDA NI ALA DERECHA!! Nirem al vivac del coll i esperarem que es faci de dia per baixar, la vista, amb bona companyia, desde el vivac quan clareja el dia es brutal, que mes es pot demanar?
Dos ràpels , una baixada rápida per la tartera i ja som al camp base. Ara un bon esmorzar!
Pleguem els tracalets i per avall! El Huayna mos espera!
By Ilercavons

dimecres, 26 de maig del 2010

Cordillera Real Bolívia


Cerro Condoriri 5648 m (cabeza del cóndor)

Del 31 de maig al 23 de juny els Ilercavons marxem d’expedició a Bolívia amb tres objectius principals: Primer, tornar a casa; segon, passar-ho bé; tercer, assolir algun nevado de la Cordillera Real. Com que no tenim cap patrocinador ni Espònsor no estem obligats a res en particular per lo tant no arriscarem més del compte si ens trobem males condicions.
Bolívia és impressionant i diferent on l’autèntic encara existeix. Es tracta d'un país ple de grans paisatges i rècords: La capital La Paz i la ciutat Potosí, les més altes del món; el Titicaca, el llac navegable més alt de la terra; el Salar de Uyuni, el més extens; la major reserva mundial de Liti; el país de sud-america amb major percentatge de població indígena 60%
Les muntanyes de la Cordillera Real una cadena de 160 km amb més de 500 nevados que quasi es poden tocar des de La Paz, el Illimani està a 30 km en línia recta i a quasi 3000 metres per damunt de la ciutat. La capital és un autèntic camp base urbà des d’on qualsevol nevado està pròxim. Així doncs, l’estètica i la dificultat de cada nevado marcarà les nostres preferències. Les opcions són Massís Illampu 6385m-Ancohuma 6427m, Massís Condoriri 5648m-Huayana Potosí 6088m amb nevados ideals per aclimatar i Massís Illimani 6438m entre molts altres.
Els integrants de l’expedició som:
Quim Martínez, Cap d’expedició que no li fem cas.
Josep Benaiges, Líder espiritual i cuiner d’alçada.
Joan Farnós, Logística quan s’acaben les provisions va corrents a buscar-n’hi
Lluís Saladié, Guia del líder espiritual que l’ajuda a anar pel bon camí o pel mal camí.
Ivan Segura, flamant fixatge l’alegria de l’hort.
Au pos, seguirem informant via facebook i blogspot si és que hi ha alguna cosa per explicar.
Salut a tots/tes
By ilercavrons

diumenge, 23 de maig del 2010

X Cursa de muntanya de Paüls


Cursa 2007

Diumenge, 23 de maig s’ha celebrat la Cursa de Paüls. Aquest any estava considerada com a Campionat de Catalunya Individual FEEC i puntuable pel Circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre. Al ser Campionat de Catalunya ha fet que vinguessin uns quants atletes catalans de primer nivell tan masculins com femenines. Bon nivell i bona participació sobre els 400 inscrits.
El recorregut de 23 km passa per llocs de gran bellesa i te unes vistes espectaculars. No em cansaré mai de recórrer aquest Port que m’estimo tant. El circuit ens ha fet passar per indrets molt espectaculars com el Tossal d’Engrilló, La Punta de l’Aigua 1083 m punt més alt de la cursa, etc... Total prop dels 2000 metres de desnivell. La duresa i la calor ha fet abandonar a 48 participants fet no gaire normal.
L’organització, que dir, són amics meus; impecable, ENHORABONA TRAILUECS.
Pel que fa a la meva cursa particular, com què abans de començar no tenia gaires expectatives he fet una cursa reservant a les baixades i apretan a les pujades amb més confiança degut als bons entrenos btt. Al final 10è classificat 1er Vet. En un temps de 2h38’24’’ més que satisfet pel meu rendiment malgrat les molèsties musculars del final. Vull felicitar als tots els extremrs, a la Thais que ha pujat al podi i al Eduard que hem fotut un mano a mano fins al final fent tàctica d'equip Extrem Team Tivissa entrant 1 minut davant meu demostrant un bon final.
Per acabar festa grossa, molta cervesa i xerrameques amb tota la gent d’aquest bonic món, traiuecs, canareus, borgestrail, montbikes,...
Vull agrair els ànims dels amics que m’han donat suport a la cursa en especial a l’Oscaret i al Jotabé (que sàpigues que els teus insults és poesia per mi, jeje) Moltes gràcies.
Fotos Jotabe a la Punta de l'Aigua
by Joan

Reinici del blog

Desprès d'un temps sense cròniques ni comentaris els ilercavons tornem a donar-li una mica de vida aquest blog. Així doncs, intentarem explicar les nostres escalades, ciclades i corregudes per les muntanyes i sent conscients que l'asfalt està prohibit en la nostra religió exceptuant casos aillats de força major. Salut a tots/tes
by ilerkabrons

diumenge, 28 de març del 2010

MOSCA i PEDRA ( 30 m - V/A1- 6a+)

Nova via als cingles del barranc de la Fotx(terme de Garcia).
Ja fa dies que caminant per allí vaig veure de lluny aquesta línia i m'hen vaig enamorar, la vaig anar a veure de baix i vaig flipar!
Quedem lo Jordi i jo per anar a fer l'aventureta dissabte a la tarde i pujem desde baix del riu (una matada matojera). Començo a escalar i veig que el lliure està apretat. Au doncs escaletes i placa amunt!
Una placa brutal! Gotes d'aigua, fissures, algun pont de roca, ... fins que s'arriba ja en lliure al peu d'un diedre que tot i no semblar-ho de baix és cec com un ratpenat. M'ho miro un bon rato i fico un spit per protegir l'asunto. Baixem que ja és tard.
A l'endemà, canvi d'hora, matinada i està vegada per dalt del barranc(com la Roca de Mora, Roca Traïdora) fem l'aproximació. Apuro en lliure (top-rope) els primers 15m exquisits i apretats. Intento continuar en lliure però la protecció no és gens obvia i el diedre exigent. Continuo doncs en artificial fent ús en un pas del ganxo i ja finalment surto en lliure de V fins fer R en un bloc gegant a les terrasses superiors.
Insatl·lo la corda fixa, el Jordi hem baixa, l'asseguro en mode politja i comença a pujar i jo tambè per la corda fixa li faig un repor de la seva escalada a la via. Al principi no en vols saber res de l'artificial, però quin remei al final no gaire convençut es comença a penjar de les peçes amb confiança i pillant-li el truco al tema. Força el final del diedre en lliure fins que a 3m del final li tiro un pedrot que hi havia als peus i sort que el ve veure i nomès li impacta a hombro i braç. És lamenta..."estas be?"-"Sí, sí, pero descansare un moment"Li haguès pogut fer molt mal; per això i lo munt de mosques negres que ens trobem a primera hora i que ens obliguen a tapar-nos i guardar-nos durant 1h fins que el Sol ja més alt les fa marxar ordenadament.
"Mosca i Pedra" queda semi-equipada amb 2 ponts de roca i un espit, per mi la millor via en lliure de Mora, i la roca per descomptat tambè.


By Roger

dijous, 18 de març del 2010

I xallenge David Duaigues d'Almatret i ascenció al Pic Anayet 2545m

Diumenge 14 els ilercavons teniem cita a Almatret. Una marxa de btt que sens dubte serà obligatoria al nostre calendari anual tant per l'espectacularitat del recorregut, que transcorre per senders i paratges magnífics dels Tossals d'Almatret, com per la inmillorable organització i així també perquè és un homenatge al que va ser el seu artífex, i bon amic nostre el David Duaigües. Va per ell el reconeixement per la gent que treballa i ha treballat pel territori i que vol donar a conèixer els seus valors naturals.

Més de 500 persones vam participar d'aquesta prova. Un inici explosiu amb zones planes i posteriorment un sender de 3km. que si bé era per disfrutar-lo també va resultar ser un tap per aquells que els agrada baixar ràpid. Després tothom es va anar posant al seu lloc amb una pujada llarga i bastant dura. Desprès s'anaven intercalant algunes pujades amb trams de senders que planejaven pels Tossals o descendint per algun que altre tram tècnic. Finalment ens esperava la pujada llarga que va fer patir a qui no s'havia deixat reserves. En total un recorregut de 42 km amb tres avituallaments solids i líquids (tot un luxe). Podeu consultar les classificacions a la web de servioptions



Com que les previsions metereològiques eren bones (boníssimes) a la mateixa plaça d'Almatret vam preparar un sortida pel dia següent cap al Pirineu. Objectiu: la cara Est del Pic Anayet 2545m. Així que el dilluns al tardet ja estavem a Sallent de Gallego, on vam vam sopar i pernoctar. Dimarts a les 4:45 ens aixequem per esmorzar i desplaça-nos a l'aparcament Anayet de les pistes de Formigal. S'ha de matinar doncs és el que toca ("la vida de l'alpinista es dura!!") i a més quan el corredor que volem fer es troba a la cara Est i per tant el sol li tocarà ben aviat. A les 5:45 comencem a caminar per les mateixes pistes d'esqui i desviar-nos cap a la dreta pel barranc de Culivillas en direcció els Ibones de Anayet. Va progressant suaument fins que et trobes una pala empinada just abans dels llacs. L'estètic pic d'Anayet en forma piramidal i el corredor dels francesos es ben visible des dels ibons i destaca el diedre de la seva cara est. Ens apropem a la base per equipar-nos amb los gavinets i amunt que fa pujada. El corredor presenta inclinacions mantingudes de 50- 55º i progressem fins un ressalt de 75º/IV (5m) que hi ha la meitat del corredor, on montem la primera reunió de dificil protecció. La resta de corredor és una pendent uniforme de 50ºque ens porta a una petita bretxa per la que accedim a la cara Nord. Encarem recte amunt els 100-150m de desnivell que ens falten per fer una directa al cim amb pendents de 55º i algun ressalt sense massa dificultat. S'ha de destacar la qualitat de la neu que ens ha fet que la jornada fos ràpida, segura i amb molt bones sensacions. El descens es fa per la via normal, fàcil però exposat al principi, per anar a buscar altre cop els Ibons i cap al cotxe. Em disfrutat moltíssim, doncs quan s'ajunten bones vies, excel·lents condicions i millor companyia, que es pot demanar més??

Característiques: Corredor de los Franceses. D inf. Desnivell 300m.
Cordada: Koanito, Kim i Lluís
Horari: 2hores i quart d'aproximació (es pot fer en 1 hora i mitja si no et perds de nit)
2 hores i quart fins al cim i 2 hores de descens
Material:piolets, grampons, 3 tornillos de gel, pitons varis i friends.



by Lluís

dijous, 4 de març del 2010

TOCANT SOSTRE ( V+/A2 - 40 m)

Ja fa anys que hem miro aquell sostre fissurat, però fins aui no havia reunit les condicions òptimes per obrir-lo: temps, paciència, material i coneixement.
La roca és prou bona per ser de Mòra, i el traçat fins la R1 d'una lògica aplastant. Carregat amb lo petate faig l'aproximació el dia 2 de Març en BTT suant la cansalada, fins al Mas de Vilàs. Des daquí camp a travès en uns 10 minuts fins al peu del desplom, on hi ha el que potser sigui la única tartera del terme de Mora. Escalo fins tot just baix lo sostre i a Mora a dinar (deixant lo material).
Torno a la tarde i ja en ple ocàs acabo de montar R1 i rapelo satisfet. El sostre impressionant! 4 passos assaborint la gravetat màxima amb aquell formigueig a la panxa de si aguantaràn les peçes posades. Potser és el sostre la secció menys fissurada, per davall un tram petit de roca molt mediocre, i per damunt al sortir una fissura perfecta que agafa forma de diedre fins la R1.


El dia 4 de Març escalo el 2n llarg sortint a l'esquerra per xapar un clau tranquilament i després flanquejar a la dreta per ja agafar la fissura diedre fins al desplom on per kla dreta el superarem gràcies a unes bústies horizontals i ja sortir fàcilment per fer R2 en una sabina.
La via queda semiequipada amb 1 clau i 1 pont de roca al Ll1, la R1 (2 claus a reforçar) i 1 clau al Ll2. Per repetir-la claen 14 cintes, joc complert de tascons, aliens groc-verd-blau i camalots 0,5-0,75 i 2. Algun clau pot anar bè per si...(1 v, 1 u, 1 universal).
Al escalar-la l'he anat sanejant la roca voluntària i involuntàriament. La roca per on recorre doncs, ara, és bastant bona en general. L'objectiu d'escalar-la sense ús d'expansions ha sigut perfectament realitzable, un somni complert!
El descencs, seguint un camí de cabres en direcció oposada al cim de la Picossa que va faldejant els cingles fins l'altura d'un mas on seguint el sender retornem al camí principal de les Solanes; i d'allí fins al Mas de Vilàs. Uns 20 min.

PD: Recuperant el petate des de la R1 m'han agafat unes ganes de cagar incontrolables, finalment gràcies a la repisa al costat de la reunió he fotut un trunyo guapo, cagant-me damunt els gats i pixant-me a les malles. Sort de les pedres trncades i les plantes per torcar-me el cul i l'ampastre. Quina pudor!, la via tambè es podria dir Quina Cagada!

Les altres fotos

By Roger