DEL MONT BLANCH AL CANIGO.AL CADI NOOOOOOO!!

Estada:
Del 02-02-08 al 09-02-08

Integrants del grup:
Josep Benaiges......JB
Quim Martínez.......Quim
Joan Rofes..............Rofes
Joan Farnós............Farnós
Xavi Descarrega....Xavi
Roger Margalef......Roger
Camp Base:
Apartament per 6 persones de 2 habitacions i un sofà-llit a 5 min del centre urbà de Chamonix.
Preu estada del 02/02/08 al 09/02/08: 71 euros per persona.
Trajecte:
Anada desde Mora d'Ebre, passant pels Guiamets fins a Tarragona i fins a Chamonix, passant per Annecy(veure ruta a viamichelin). Tornada precipitada desde Chamonix, passant per Annecy fins a Perpinya i després cap a Prades de Conflent. De Prades de Conflent al Canigó i després cap a la Cerdanya, la Seu, plana de Lleida, Mora d'Ebre, Guiamets i Tarragona.
Km: molts Preu Gasoil + autopista: 200 euros aprox
Vehicle:
Afragoneta Wolskwagen Transporter 2.5 Tdi
Objectiu principal:
Fer i desfer el cim del Mont Blanch (4810 m) en una ascenció hivernal de dos cordades de 3. Opcions:
-Ascenció i descencs per la vía de les grands Mulets a partir del refugi de Grands Mulets a (3051 m) fins al cim en una jornada. La jornada anterior al cim aproximació fins al refugi per .......
-Ascenció fins a Tete Rousse(3167 m) i descans d'una nit. Continuar fins al refugi de Gouter a 3800 i tornar a fer nit. Atac final al Mont Blanch per la vía normal passant pel Dome de Gouter fins al cim i baixar per la mateixa vía o la de Grands Mulets.
Objectius aconseguits:
Sortir de festa dissabte. Sortir de festa diumenge. Sortir de festa dilluns. Sortir de festa dimarts. Marxar al Pirineu dimecres. Fer el cim del Canigó(2784 m) pel gr 10 fent nit al ras al refugi prive de Marialles (1700 m).

Meteorologia i risc d'allaus:
Presencia d'anticicló les últimes setmanes de gener. La nit del divendres 01/02/08 al dissabte nevada de 10 cm a la vall de Chamonix (cota de neu als 800 m). Dissabte nubolositat variable amb predomini del sol. Diumenge al matí assolejat i a la tarde comensa a entrar la inestabilitat acompanyada de forts vents a cotes altes i mitjes. Diumenge nit comensa a nevar a la vall de chamonix(cota de neu de 800m) i continua així fins dilluns a la tarde-nit., amb acumulacions de neu nova de 20-50 cm als vessants sud i de 80-100 cm al vesant nord a cotes de 3000 m. Dilluns nit i dimarts dia assollejat amb temperatures relativament altes. La nit de dimarts a dimecres i fins dimecres a mig matí precipitacions en forma de pluja a la vall de Chamonix (cota de neu a 1500m). Dimecres tarde i nit forts vents. Dijous entrada de l'anticicló amb vents de mitjana intensitat a cotes altes. Divendres anticicló total.
Risc d'allaus a nivell 3 a partir de 1800/2000 m durant tota la setmana i de risc 2 a cotes inferiors a 1800/2000 m, puntualment pujant a risc 3 el dimarts.
Factor Benaiges:
Sherpa del grup i tot terreny de montanya-cel-mar i festa, autodefinit com agricultor-ramader i pesquer. Especialista en menjars d'alta montanya amb cocció a fogonet lent i molta imaginació, amb resultats realment comestibles. Metje de primers auxilis de montanya i assistent de queviures i líquids a cotes altes per a tota la cordada. Psicoleg del grup i despertador matinal al sentir el crit de ....Hermenegildo!(a vegades per problemes de congelació no respon al primer crit)

Crónica:
Ens plantem a la ville de Chamonix el dissabte a les 18:00 aprox. amb el temps just per veure el Mont Blanc amb les últimes espurnes de llum. Sortim a sopar i després a fer un beure, on ens adonem que la fauna predominant no són els francesos ni els yetis, sinó els guiris made in England. Arribem al apartament i negociem pujar a la mer de glace el dilluns a primera hora amb el trenet de moutenvers. Primera decepció del viatge al saber que el trenet està averiat temporalment. Ens toca doncs pujar els 900 m d desnivell caminant. Arribem a montenvers amb el temps justet i decidim deixar la mer de glace per un altre dia(sera un altre any). Retornem a Chamonix i repetim la rutina de nit. A la nit de diumenge comensa a nevar i ens aixequem el dilluns disposats a marxar a Ginebra fugint de la nevada. Fem 300 mil voltes per evitar l'autopista suïssa(20 euros a l'any) i anem a dinar a la vora del llac Leman a base de fogonet i aubocadillos. Tornem a Chamonix a mitja tarde després de visitar el casc antic i continua nevant. Repetim la pauta nocturna i decidim que fer el dimarts. Quim i Rofes decideixen anar al glaciar i els altres ens decidim per nar a skiar veien el panorama de neu. Dimarts ens aixequem ben d'hora i els skiadors compleixen el seu plan i els lolos del gel el canvien per una esclada esportiva al costat de l'apartament. Del tema skiada brutaaaaaaal, neu pols de fins a 1 m de gruix nou. Del tema escalada m'han comentat que va ser com una escalada en mixte de neu, gel i cintes i roka molt positiva. Dimarts a la nit ens reunim tots i decidim per una nimitat depres del panorama meteorologic viscut els darrers dies i amb vista als següents dies, marxar als pirineus. Dimecres al matí ens aixequem plovent a Chamonix i marxem direcció als Pirineus com haviem acordat. Durant el viatge de tornada decidim fer el Canigó. Parem a Prades de Conflent, ja a mitja tarde, per buscar informació. Fem nit al refugi de Marialles (1700 m) despres de deixar la afragoneta al parking a 1200 m aprox. Ens trobem el refugi no guardat i sense cap sala habilitada per fer nit. Fem nit al ras sota un cobert i ens aixequem amb les primeres espurnes de llum, alguns amb signes de haver passat fred. Encarem la pujada al canigó pel gr 10 i en 3.15 h ja estem al cim. Allà dalt ens fem les fotos de rigor i factor benaiges ens torna a sorprendre invitant-nos a un aubocadilio a tots, observant la panoràmica desde un dels cims emblemàtics dels països catalans. Baixem per la vía més directa a través de tarteres i pastures nevades, i ens plantem al refugi 6 h després. JB ens prepara un potaje amb tots els aliments sobrants i acabem de baixar fins al cotxe. Un cop al cotxe i després d'algun rifi rafe decidim que els casats podran veure les seves dones la nit del dijous mateix.

No cal parlar del coco (amuleto de l'expedició que només ha servit per fer riure a les conductores a l'autopista i per degusta'l amargament tot i que estava molt bo)

Totes les fotos a http://picasaweb.google.com/ilercavojoan/ChamonixMonblanch

By Roger

MARXEM DE VACANCES

Del 2 al 10 de febrer els ilercavons marxem de vacances a Chamonix-MtBlanc,
seguirem informant...
Salut i força

TRAIL RASKERA-TORTOSA

Un any més he tingut el plaer de participar en aquesta festa de corredors de muntanya. Com sempre hem disfrutat de tots els ingredients que ofereix una trobada com aquesta: ambient, alegria, esforç, duresa,... i la satisfacció de córrer de Rasquera a Tortosa per damunt les pedres dels senders feréstecs de la Serra de Cardó-Boix, tot contemplant els espectaculars paisatges que ens ofereix.

Considero que és una cita imprescindible per dues raons: 1ª com a connexió dels diferents grups de corredors de les terres de l'Ebre i més enllà i 2ª per entrenar una base de resistència necessària per afrontar la temporada.

Al acabar i desprès de canviar-nos de roba hem pogut assaborir una impressionant paella ben acompanyada de vi o cervesa i moltes rialles. Visca la festa total.

33 participants (22 participants 2007) que ens ha costat 6h54minuts (any 2007 6h59minuts)

Uns 35 kilòmetres amb 1700 metres de desnivell

Trail Raskera-Tortosa

joan

MOLES DEL DON (ARNES)

(Foto finish de la via)

Quedem a les 8.30 per anar a les Moles del Don. Joan Farnós puntual a la cita, va arroplegant els altres dos ilercavons: Xavi Descarrega i Roger Margalef. De camí a Horta decidim quina via farem i com som uns artistes decidim fer la via Picasso Miró les Tàpies. Parem al bar Grau a coneixer la nova barwoman made in letonia. Ens prepara uns entrepans de fuet i pernil sense oli, li demanem l'oli i ens els menjem. Marxem pagant i agafem el camí 85% circulable(te bastans forats) que porta a les Moles del Don, al costat de la gasolinera. Seguim pel cami del mas de la franqueta i ens aturem al parking.
Ja son les 10.15 i carregats amb el material necessari per fer una via equipada de varios llargs amb una cordada de 3 (2 cordes de 8 mm, cintes, bagues de reunió, mosquetons de seguretat, asseguradors, menjar i aigua,......)agafem el sender marcat amb la ruta dels estels del sud i ens aproximem al riu estrets, deixem aquest sender que travessa el riu a traves d'un pont, i continuem per la part dreta uns 200 m fins creuar-lo. Després ens enfilem buscant el peu de la via, sota la "berruga". Negociem els llargs.
Roger comensa amb el primer, un llarg de 4+ amb un llarg flanqueig a la dreta. Reunió!!!....Suelto!!.....Recullo!!!.....Prou!!...Assegurats!!!.....Pugem!!!.....ens reunim els 3 ilercavons en una tapia ampla i espaiosa. Continua Roger amb el 2n llarg de V ó V+(si es busca la dificultat) i arriba a la reunió equipada amb parabolts, com la resta de la via, seguint la verticalitat de la via superan alguns balconets. Suelto!!!....ai no aixo era després diu Xavi(ficció narrativa que no intenen provar en paret, mai surt be excepte si es desitja veure el primer de cordada fen un vol de 60 m). Deixant-nos de bromes narratives i tornan a agafar el fil del text es important que es segueixin be unes pautes que la cordada coneixi ben be i que sempre es facin en l'ordre correcte.
Farnos decideix que acabem la paret empalmant els dos últims llargs de la via Arrels que es més entretinguda. Ara es el torn del Xavi amb un 4+ amb un llarg flanqueig a l'esquerra per sota la berruga. Ens juntem tots a la reunió, en un balcó de 2 m d'amplada, novament i decidim que l'ultim llarg el fa Xavi(quina sort!)
Comensa a escalar per la placa del costat de la berruga fins que es desvia cap a la dret en busca del costat esquerre de la berruga. Allí hi ha el pas més explosiu i complicat de la via, en un pas de V+, i continua fins la reunió final.
Ja som tots a dalt i ordenem material per iniciar el descencs per la cara nord-est de les Moles del Don. Baixem per un sender fins arribar a una paret de 30 graus d'inclinació on baixem prudentment fins arribar a un ràpel equipat amb dos espits. 25 m de ràpel i a tornar a caminar voregant les moles del Don fins a peu de via, on seguim pel sender que ens porta al cotxe. Som al cotxe i son les 14.15. Hi ha gana pero abans hem d'anar a fer un TXAMPÚ a la Venta del Romer on ens serveix un personatge peculiar, que us atendrà de forma natual i espontania.

(Joan Farnos Treient el cap pel mosquetó a la 3a reunió)

Recull de fotografies de la mixed via Picasso Miró les Tàpies vs Arrels a: http://picasaweb.google.com/ilercavojoan/PicassoMiroLesTapies150mV

roger

CURTIMENT BIKER PEL MONTSANT

Últimament dediquem molts esforços a conèixer profundament la Serra del Montsant. Aquesta vegada l'objectiu es voltar tota la serra sense pujar a d'alt de la Serra Major. El circuït és llarg 63 km molts de sender i dur 1700 m. de desnivell. Sovint podem contemplar elevades cingleres, monòlits de formes espectaculars, congostos profunds i moltes coves.

Fem el mateix recorregut detallat al escrit del divendres 14 de desembre, Integral al Montsant fins Albarca. Aquesta vegada no pugem a la Serra Major perquè es tracta de voltar la serra, és per això que agafem un camí a la dreta en direcció a les Ermites de Santa Magdalena i Sant Antoni d'Ulldemolins. Seguim el GR-65-5 sempre resseguint el riu Montsant. Deixem el GR a la dreta per sender ciclable i en perfecte estat per un continuo puja i baixa per tal d'anar superant obstacles. El tram es fa llarguíssim per culpa d'unes escales arribant al Embassament de Margalef. Agafem la carretera fins al poble de Margalef on parem a menjar i agafar forces al restaurant La Piscina. Reiniciem encara per carretera fins a la Bisbal de Falset. Al poble girem a l'esquerra i afrontem una pujada de uns 3 km en direcció Punta de l'Ereta (hi han indicadors)fins un coll, passem per una gran bassa d'incendis i finalment una baixada empicada fins a Cabacès.

Aquesta volta l'hem fet el Roger Margalef, Xavi Descarrega, Xavi Espelta i Joan Farnós amb 6 hores i 20 minuts amb parada a dinar i dos parades a arreglar punxades incloses.

CÓRRER PER LA SERRA DE CARDÓ

Aquest 27 de gener Ultratrail Raskera-Tortosa, foto gener 2007

La Serralada de Cardó situada a les comarques de la Ribera d'Ebre i Baix Ebre forma part de la serralada prelitoral catalana. Són unes muntanyes desconegudes degut al seu accés complicat.

Us proposo un recorregut que passa per indrets molt poc accessibles on sovint hi ha dificultats per seguir els senders molt poc marcats.

L'inici es troba a la carretera del balneari TV-30211 al km. 5,200 m. Aprox.. Comencem a córrer per un sender que s'enfila bastant empinat per dins d'un bosc, passem per l'estret de les Llacunes i Mas de Garrupo, cruïlla de senders, agafem a la dreta per un sender molt poc marcat fins al Cim de les Picossies 800m. Ampli panorama. El descens passa per l'impressionant Coll de la Barca per anar a buscar el Portell de Cosp per on ens porti el nas. A partir del portell tenim un sender ben marcat fins la carretera aprop del balneari. Al balneari girem i pugem pel camí del Coll del Murtero. A mig recorregut girem a l'esquerra i agafem el sender que ens situarà al punt més alt de la Ribera d'Ebre. Des del cim de La Creu de Santos, 941m. hi ha unes excel·lents vistes. Tornem enrere i de seguida trobem el desviament a la dreta que ens portarà aprop del Portell de Cardó i descendirem pel baixador del Cirerer del Gerro direcció la Font del Teix per un sender complicat de córrer. Passem pel costat del refugi de la Font del Teix i tot baixant podem apreciar els magnífics teixos fins la bassa de Cosp. Girem a l'esquerra i enfilem el sender dels cospos on a estones has de pujar a quatre grapes fins arribar a un coll. Finalment anem a buscar per l'obaga de les Llacunes el mas de Garrupo un altre cop i baixem fins la carretera.

Total uns 18 km. Amb 1360 m. de desnivell per corriols complicats de trobar i de córrer.

Temps: 2h31'36'' 141bpm(165) dissabte 12 de gener

SKYRUNNING PELS TRES VÈRTEX DE LA SERRA DEL MONTSANT

Recomanable i divertit recorregut que passa pels tres vèrtex geodèsics que hi ha a la Serra del Montsant.

Roger Margalef, Xavi Descarrega (aviat no podré seguir-los) i jo hem anat fins La Morera del Montsant disposats a córrer pràcticament tota la Serra Major de punta a punta. La tarde ha sigut assolellada, freda 6ºC i amb boira als cims que dificultava l'orientació.

Sortida de la Morera 843m. Pel PR que flanqueja primer i s'enfila pel Grau de Salfores. Vistes vertiginoses. De seguida coronem la Serra Major, anem a l'esquerra a buscar LA COGULLA 1063m.(foto), retornem pel mateix sender per continuar desprès recte i ens plantem al PILÓ DELS SENYALETS 1109m. (foto). Corrent per d'alt de la Serra Major en un terreny de pujades i baixades curtes arribem al tercer objectiu de la jornada i punt més alt de la Serra del Montsant, LA ROCA CORBATERA 1166m. (foto). Retornem pel mateix sender fins a trobar la baixada pel Grau del Carabassal. Baixant pel grau trobem tres trams d'escales de ferro, barrots i baranes per anar desgrimpant els passatges més difícils. Ara solament ens queda un flanqueig de baixada fins al poble.

Dades: 19 km amb 755 metres de desnivell ens ha costat 2h11'46''

146bpm(178)