dimecres, 7 de gener del 2009

Hivernal a Picos de Infierno


Ja fa dies que tenim ganes de fer alguna ascensió hivernal i per diverses qüestions ho anàvem endarrerint. El parte de risc d'allaus és risc notable, risc 3 en una escala de 5. El mantell nival es troba dèbilment estabilitzat en algunes zones degut a algunes plaques de vent o cornises en les zones altes. Conscients del risc decidim a última hora atacar el corredor nord a los Picos de Infierno 3082 m. Passem la nit al Refugio Casa de Piedra 1636 m. Situat al final del Balneari de Panticosa. Al Valle de Tena (Huesca). Per aprofitar al màxim les hores de sol sortim a les 6 del matí pel sender GR11 que surt de darrera mateix del refugi. Anem seguint la traça que hi ha fins al Ibon grande de Bachimaña 2170 m, a partir d'aquí hem de ser nosaltres els que obrim traça. L'aproximació és dura i lenta, hi ha alguns trams que ens enfonsem fins als genolls lo qual ens obliga a fer relleus al capdavant per poder avançar dignament. Passat el Ibon Azul Superior girem a l'esquerra fins que podem veure clarament que el corredor norte no està en condicions: poca neu amb trams mixtes i la neu no està transformada. No és lògic que amb tanta neu per tot arreu que a la cara nord no estigui carregada de neu, potser perquè la major part de la neu caiguda aquest hivern ha sigut de llevantades del sur. Passem al plan B, pujar per la normal passant pel Collado de Infierno guanyant alçada per la cresta NE. La neu està fatal i hem d'anar per la roca i amb un vent de cara de mil dimonis, a més, el vent aixeca la neu pols que impacta contra nosaltres fins que passant pel damunt una placa vent, escoltem un crac i provoquem un “petit” allau. Decidim que fins aquí hem arribat i donem mitja volta molt aprop del Garmo Blanco 2960 m. Durant el descens trobem que la neu ha tapat la traça oberta durant l'ascensió degut al vent fent que el descens sigui igualment fatigós fins al Ibon pequeño del Bachimaña on la neu està millor. En aquest punt trobem a una altra cordada que també han hagut d'abandonar per culpa de les condicions de neu al Pico Serrato.

Total 9h15' amb 1810 m+ i malgrat no poder fer cim estem contents de l'experiència i la curtida hivernal. Un altre dia ho tornarem a intentar.

Fotos JB Fotos JF


Cordada JB/JF

5 comentaris:

Anònim ha dit...

vaia cordada!A un li sobra experiencia i l'altre també!Al menos a les fotos feu bona cara!M'heu fet recordar el que hem va passar a mi al intentar l'Estasen l'hivern anterior. Lo millor l'experiencia, i el no haver fet cim implica el haver de tornar per acabar la feina, així doncs haureu de disfrutar-ho un altre dia(i jo espero poder ser-hi)!
Salut!

Anònim ha dit...

PD:vaia petit allau no??
A la foto surt la posició final de repós inestable o encara li queda vida??Certament increible la neu!
ja tu dic jo que es perillós cridar JEEEROOOOONIIIIIMOOOOOOO al mig de la montanya!

Anònim ha dit...

R. SASTRE...
QUE HEU PUJAT CORRENS? ???????

Anònim ha dit...

Unes fotos molt xules. Sou molt valents. Salut.

Anònim ha dit...

Hey nens ke tal! ja veig que molt bé, vaja expedicions que us foteu. Molt bé!
Vinga a vore si preparem un stage d'hivern algun dia d'aquets. Apa a seguir així! ns veiem!