M’agrada pujar sovint als Pirineus, a fer el que sigui, lo important és estar en bona companyia. Amb companys amb els que t’ho passis bé, et diverteixis, i com no, que també pateixis i puguis assolir objectius i reptes a la muntanya. Amb aquestes premisses vam marxar els dies 15, 16 i 17 al pirineu aragonès, a la zona del massís del Balaitús. L’objectiu: fer la Cresta del Diablo (MD IV+/V), i després fer parada al Festival Pirineos Sur a Sallent de Gallego (Gallego de Sallent per alguns). L’expedició: J.E. Benaiges, Quim, Jacob i Lluís.
El 15 arribem a Sallent de Gallego i deixem el cotxe al pàrquing de l’embassament de la Sarra per fer l’aproximació fins al refugi del Respumoso (2h. 30min. ). Com que és l’únic refugi del pirineu que té sortidor de cervesa, ho vam aprofitar perquè està molt fresqueta. El refugi presentava bon ambient i no vam anar a dormir massa aviat que diguem. Mentre la resta de l’expedició tenia la vista ficada a l’aresta afilada del diablo, a mi se m’anava torçant la vista cap al pic de la Gran Facha, un tresmil solitari i piramidal que queda relativament prop del refugi. Poc motivat per passar-me 7 o 9 hores al mig de la cresta més afilada, aèria i amb més passos d’escalada i ràpels del pirineu, vaig decidir que jo aniria a la Facha.
El 16 el trio diabòlico s’aixequen a les 4:30h. doncs la jornada és molt llarga i s’ha d’estar aviat a peu d’aresta. Jo m’aixeco a les 6 i abans de les 7 ja marxava en solitari cap al pic de la Gran Facha (3.005 m). Per un traçat bastant evident, sense dificultats i a un ritme bo arribo al Coll de la Facha en 1h. 27m. Aquí la cosa comença a empinar-se i s’ha de remuntar la piràmide en algun lloc utilitzant les mans però sense cap complicació, sinó hagués sigut pel fort vent que feia i que acollonia una mica. Just abans de fer cim rebo un sms des del peu de cresta del diablo: “no fem la cresta. Massa vent. Baixem”. Feia estona que pensava amb ells pel fort vent que feia i creia que era perillós fer la cresta. Em vaig alegrar que haguessin prés aquesta sabia decisió de no fer-la. Faig cim en 2h. 10m. Fotos de rigor, 4 avellanes torrades i cap al refugi. Mig trotant i caminant en 1h. 25m. al Respumoso. Total: 3h.45m.
Tots al refugi decidim d’anar a fotre’ns un bon dinar a Sallent de Gallego.
A la nit i coincidint amb el Festival Pirineos Sur que fan cada any a Sallent de G. vam anar al concert que feien a l’espectacular escenari de Lanuza. Allí vam coincidir amb en D. O’callaghan i la Yoli, amb els que vam estar ballant i disfrutant de l’ambient fins tard. Una jornada completa.
Vull aprofitar aquesta crònica per homenatjar als nostres companys bombers morts a l’incendi d’Horta de sant Joan el passat dia 21 de juliol, i molt especialment al nostre amic i company de fatigues David Duaïgues. Amb ell compartíem la muntanya i ell també ens feia ressó de les seves aventures en aquest bloc. A cada cim que fem et portarem sempre amb naltros. Ànims a tots!!
El 15 arribem a Sallent de Gallego i deixem el cotxe al pàrquing de l’embassament de la Sarra per fer l’aproximació fins al refugi del Respumoso (2h. 30min. ). Com que és l’únic refugi del pirineu que té sortidor de cervesa, ho vam aprofitar perquè està molt fresqueta. El refugi presentava bon ambient i no vam anar a dormir massa aviat que diguem. Mentre la resta de l’expedició tenia la vista ficada a l’aresta afilada del diablo, a mi se m’anava torçant la vista cap al pic de la Gran Facha, un tresmil solitari i piramidal que queda relativament prop del refugi. Poc motivat per passar-me 7 o 9 hores al mig de la cresta més afilada, aèria i amb més passos d’escalada i ràpels del pirineu, vaig decidir que jo aniria a la Facha.
El 16 el trio diabòlico s’aixequen a les 4:30h. doncs la jornada és molt llarga i s’ha d’estar aviat a peu d’aresta. Jo m’aixeco a les 6 i abans de les 7 ja marxava en solitari cap al pic de la Gran Facha (3.005 m). Per un traçat bastant evident, sense dificultats i a un ritme bo arribo al Coll de la Facha en 1h. 27m. Aquí la cosa comença a empinar-se i s’ha de remuntar la piràmide en algun lloc utilitzant les mans però sense cap complicació, sinó hagués sigut pel fort vent que feia i que acollonia una mica. Just abans de fer cim rebo un sms des del peu de cresta del diablo: “no fem la cresta. Massa vent. Baixem”. Feia estona que pensava amb ells pel fort vent que feia i creia que era perillós fer la cresta. Em vaig alegrar que haguessin prés aquesta sabia decisió de no fer-la. Faig cim en 2h. 10m. Fotos de rigor, 4 avellanes torrades i cap al refugi. Mig trotant i caminant en 1h. 25m. al Respumoso. Total: 3h.45m.
Tots al refugi decidim d’anar a fotre’ns un bon dinar a Sallent de Gallego.
A la nit i coincidint amb el Festival Pirineos Sur que fan cada any a Sallent de G. vam anar al concert que feien a l’espectacular escenari de Lanuza. Allí vam coincidir amb en D. O’callaghan i la Yoli, amb els que vam estar ballant i disfrutant de l’ambient fins tard. Una jornada completa.
Vull aprofitar aquesta crònica per homenatjar als nostres companys bombers morts a l’incendi d’Horta de sant Joan el passat dia 21 de juliol, i molt especialment al nostre amic i company de fatigues David Duaïgues. Amb ell compartíem la muntanya i ell també ens feia ressó de les seves aventures en aquest bloc. A cada cim que fem et portarem sempre amb naltros. Ànims a tots!!
Lluís
3 comentaris:
gran cronista i company d fatiges i d ++++++++, ja em tens anys llums als tressssmilssss sols em qeda q et retrase la casa omplin-la d mobles i nensss i nenessss jejejejejej i ja et pasoooo jejejeje
felicitats lluis!A vegades lo millor és ser realista...probablement tu vas ser el que mes aprop estaves del objectiu que et vas marcar, i ho vas aconseguir!Un altre dia més...altres menys...
de moment no em tastat cap almeja...pero n\hem vist moltes i fan de molt bon menjar...
La montanya esta prou be...el territori inmens i poc verge...les parets bones pero humides sempre(o casi sempre)...
i molt car tot...sort que anem de fogonet...no ens podem permetre ni una birra...
salut
Publica un comentari a l'entrada