Escalada a Beseit. Via del 77, 220 m

Dimecres 22 d'Abril, a les 9'30 al Parc de Bombers de Móra. Així quedem el que subscriu i lo santo(jotabe), per intentar x segona vegada la via del 77 o Fontdevila-Ramirez a la paret de sant miquel, el Parrissal, Beseit. Pel camí ens ha caigut lo Roger... que ens ha dit que som uns ratolins!!! uiiii lo que a dicho!!. Marxem cap a Beseit desprès de rebre la benedicció del SEMSEI, ja ha passat prop d'un any d'aquell primer intent i ara es l'hora! arribant al parrissal i ja amb la vista posada a la paret aflora algun dubte sobre la Victòria, la via es llarga, atlètica i pràcticament des equipada, tenim clar, però, que si avui no és, sempre ens quedarà demà i tmb deixarem vindre al Roger al hipotètic tercer intent(). Preparem els ferros i amunt que es tard! amb uns 35 minuts ens plantem a l'inici de l'escalada, comença Santo, l'inici es un pas atlètic seguit per terreny fàcil fins una fisura de 5è inferior, el Sinyor Benaiges ho supera sense entretindres, el seguent llarg va per la fisura mes marcada de la paret, em toca a mi, com l'any anterior i seguint la ressenya ens apartem de la fisura per la part dreta de la paret fins trobar una R montada amb parabolts, fins aquí vam arribar durant la primera tentativa. Puja Jotabe, petons i abraçades, i fot-li que es de Reus! ara toca patir! flanqueig expo cap a la dreta per trobar la fisura (espit a l'inici de la fisura), la fisura es una mica PUTA, massa estreta per encastrat i massa ampla per emplaçar amb seguretat algun dels friends que portem... miro amunt i mes amunt, com l'any passat no veig cap mes seguro..., respiro fondo i amunt, el primer pas em costa, canto poquet i peus on puguis i mes amunt, ara si! un clau!! salvat, ja no toco al terra. Ara un petit desplom amb canto sobre uns blocs encastats a la fisura i REUNIÓ!!!, un bong petat i dos claus casolans fan el fet. Jotabe puja, com sempre, feliç i content de veure en quin "berenjenal" ens em fotut, i no es maco això? el llarg que toca ara comença amb un petit tram d'Ae (tres passos) sobre uns burils romàntics, be, mes aviat son del Romànic i continua per una placa i un petit diedre terròs fins a una xemeneia fàcil, un clau ens és útil per montar REUNIÓ!!!! Benaiges, amunt!!! mes petons i abraçades i tornemi que no ha sigut res! Aquí es on la liem, nem cap a la dreta a buscar l'olla que separa per la mitat la part dreta de la pared, com marca el llibre de ressenyes del Castellnou (ports rock), la via original va per l'esquerra a buscar l'elegant esperó (vèrtex, escalada clàssica al port). El terreny es fàcil, uns bosquet d'alzines ampli ens serveix per muntar REUNIÓ!!! Ara que estem còmodes fem un mos, una poma i mitja taronja... tenim mes gana que un mestre d'escola! ens mirem els 2 llargs que queden, segons la ressenya 5è i 5+ ?????????¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿, be, amunt!! xemeneia fàcil, i cap a l'esquerra a buscar una placa vertical pudrida i herbosa, desprès cap a la dreta i montem REUNIÓ!!! devall d'un sostre evident. Benaiges, amunt!!! mentre puja fa neteja de la paret, bloc per aquí, repisa per allà, cau tot! Petons i Abraçades! ara si, l'últim llarg!!!! des de la REUNIÓ!!!! sembla que si, que sigui 5+, però xiquè, un cop i ets ????¿¿¿¿. A l'inici trobem un clau amb una baga (possible abandó??). Això desploma i s'ha de flanquejar cap a l'esquerra resseguint una fisura no gaire neta, amb lliure??? ho intento, no puc!! em sento cansat i el canto no surt, netejo fisures i arrenco flors, no i a manera, la idea de treure la via amb lliure s'esfuma, no ho entenc això dels 5ès???. be, no la farem amb lliure, i? a guarrejar, m'estiro tot el que puc i clavo un clau, em penjo, un altre clau i em torno a penjar, estic mort, tinc els braços inflats i lo que te rondare morena, una mica de forces de flaquesa, ara un tasco, ui quina mania!! ja surto amb lliure, esfufego, m'agafa la moto i penso que ahir ja vaig caure i dos dies seguits... ara això no toca! busco lo que no trobo, va, un canto bo per la ma dreta un moviment de peus, un friend a muerte i fora!!!! quina sensació de felicitat, d'alliberament, de plenitud... -Benaiges, sort que les mares no mos veuen... i el Benaiges amunt, dient que no tenim coneixement, i que no es maco això? Petons i Abraçades, fotos, vistes magnifiques, ESPECTACULAR!!!!

AGRAÏMENTS;

SEMSEI, pels seus ànims (tant tard? no acabareu)
ROGER, Ho sentim, però jo no tenia mes temps...
SALADIÈ, tampoc vas poder venir, et teníem present
A TOTS ELS ILERCAVONS!

SALUTTI!!!

BY Kim amb Santo