Entrenament urbanita

Avui el meu bon amic i company de batalla JF ha vingut a l’urbs per tramitar el passaport per l’expedició que farem a la Cordillera Blanca, als Andes. Però d’això ja en parlarem en una altra ocasió.

L’he portat i li he explicat una mica les meves rutes i entrenaments alternatius quan no estic per l’alta muntanya o per les serralades del nostre entorn, la Catalunya sud (Ports, Montsant, serres de Mestral...). Hem anat a fer un volt amb BTT pels voltants de Tarragona, el Pont del Diable, urbanitzacions i urbanitzacions i urbanitzacions, entre les quals un munt de senders i camins per boscos de pins i matollars. Això sí ben bruts, descuidats, i en perill de cremar, però bonics de recórrer. Es van creuant entre si com una tela d’aranya, i tots et porten de nou cap a la ciutat.

Pels qui no sabeu gaire de la vida que portem la gent de “monte” com jo que estem desplaçats a les urbs, m’agradaria que entenguéssiu com em sento sense tenir a l’abast els camins del poble. Com que no m’agrada el rotllo del gimnàs dels nassos i són pocs els desnivells que es troben en aquesta ciutat, em busco alternatives una mica raretes. Jo estic en un bloc de pisos, perfecte 13 plantes: 200 escales amunttttttt!!!!!, pos ja us ho podeu pensar amunt i avall i amunt i avall fins que en tinc prou, i si encara no és suficient algun dia em carrego l’arnès de ploms de busseig: 18kg a l’esquena i a la marxeta. Ja us podeu imaginar la cara que fan els veïns que em trobo, pitjor que la meva. Doncs aquestes són algunes de les inquietuds que tenim en ment persones com jo que estem a la granja de la capital.

by Jotabe