Ben More (1174m) i Stob Binnein (1165m) són dues muntanyes al sud de les Highlands, prop de Crianlarich incloses a la llista de Munros.
Després d'una setmana ben asolellada me'n vaig a la muntanya amb poques esperances de trobar neu i on clavar les botes. Arribo a la vall i segueixo una mena de pista, de sobte la pista acaba en un pont de fusta en ruïnes. Agafo el sender que sembla marxar cap a la cresta, sense estar segur de res ja que la boira no em deixa veure a més de 10 metres. Perdo la pista del sender i, a males, tiro cap a la cresta aviam que passa allà dalt. Al cap d'un parell d'hores de pujada apareix alguna que altra facileta canal de neu. Passades les canals arribo al que sembla la cresta. Veig neu i m'acosto però de cop me'n dono conte del que la boira no em deixa veure, estic al vessant de la cara nord, veig que la neu fa una petita esquerda i m'oblido d'investigar que hi ha més enllà, tiro cap al cim. Al cim, (encara emboriat) em trobo alguns escocesos sobris que m'indiquen que estic al Stob Binnein i que si segueixo el sender arribaré al Ben More. Segueix la boira implacable i jo segueixo tirant amunt. Finalment em planto al Ben More, no tinc visió alguna de la vall i decideixo fotre el camp, no hi res d'interessant.
Estic a punt d'arribar al collet que separa ambdós pics i s'aixeca el teló i per fi em trobo la recompensa:
Després d'una setmana ben asolellada me'n vaig a la muntanya amb poques esperances de trobar neu i on clavar les botes. Arribo a la vall i segueixo una mena de pista, de sobte la pista acaba en un pont de fusta en ruïnes. Agafo el sender que sembla marxar cap a la cresta, sense estar segur de res ja que la boira no em deixa veure a més de 10 metres. Perdo la pista del sender i, a males, tiro cap a la cresta aviam que passa allà dalt. Al cap d'un parell d'hores de pujada apareix alguna que altra facileta canal de neu. Passades les canals arribo al que sembla la cresta. Veig neu i m'acosto però de cop me'n dono conte del que la boira no em deixa veure, estic al vessant de la cara nord, veig que la neu fa una petita esquerda i m'oblido d'investigar que hi ha més enllà, tiro cap al cim. Al cim, (encara emboriat) em trobo alguns escocesos sobris que m'indiquen que estic al Stob Binnein i que si segueixo el sender arribaré al Ben More. Segueix la boira implacable i jo segueixo tirant amunt. Finalment em planto al Ben More, no tinc visió alguna de la vall i decideixo fotre el camp, no hi res d'interessant.
Estic a punt d'arribar al collet que separa ambdós pics i s'aixeca el teló i per fi em trobo la recompensa:
Més fotos
Salut a tots i totes, friso per tornar a disfrutar l'estiu amb vosaltres.
Xavi
2 comentaris:
sembla mentida...el pirineu carregat de neu i a scotland en falta...De totes maneres els verds del prat denoten un molt bon terreny per practicar el correr per montanya...si la boira ho permet. Amb ganes de trepitjar aquestes vessants...
que no pari el curtiment..en pequin, en pokonng, o en pukung!!!!
Hola Mcdesca!
Aquestes curtides en boira et serviran al menys per guanyar molta orientació en futures situacions. Sort que va aixecar la boira i llavors els teus ulls van tenir la recompensa desitjada.
El dia 4 de juny els ilercavons marxem d'expedició a la cordillera Blanca (Perú) Que faràs tu?
vagi be
Salut i força
A reveure
Publica un comentari a l'entrada