Badall Sur + GEDE al Farelló

Una clàssica a la cara sur del Farelló.
Ens plantem el Quim i el Roger després de diversos dies de pluja, amb les nords impracticables a roques de benet, per no dir també que potse estan fora del nostre abast. La via tal com indica el seu nom va per un badall marcat ple de sabines, arbusts, terra, pedra descomposta, aigua....
El primer llarg d'uns 40 m s'inicia amb uns metres que vas combinant el pitonar amb el xapatge de pitons i espits ficats fins arribar a una sabina on el lliure ja es fa menys complicat, ens situacions òptimes. Per dificultar l'ascenció carrego amb aliens i friends que no hem serveixen, i hem diexo el num 2 i 3 que haguessin anat de perla. Jo hem trobo amb molta humitat i aigua(perque no dir-ho) i continuo a marxa lenta progressant amb estreps- A0 i totes les guarreries que estan a l'abast. Els últims metres 3 spits marcant la via per acabar en una reunió de 2 espits am argolla. Puja el Quim i treu el llarg en lliure fent 2 A0 en els passos claus, treient l'artilleria pesada i no pesada del llarg, incloent un clau de la via que s'arranca per iniciativa pròpia(val a dir que va ser l'unic clau que no vaig probar amb la DAYSI).
2n llarg tot en lliure continua pel badall herbós, amb la roca molt descomposta seguint la tònica del primer llarg per acabar fent cap a la zona amb la millor roca del dia. Una placa espitada per acabar fent reunió al inici de la canal que comunica els dos caps del Farelló, amb 2 espits penjats. Recupero el llarg de 40m i tiro alguna que altra pedraaaaaaaa.
Pujem la canal herbosa que separa la cara sud de la nord 5m fins montar R en una sabina d'on rapela la via normal al Farelló, la GEDE.
Hem toca un 3er llarg de 35 m amb 3 pitons i un buril romantiquíssim que hem va fer dubtar si fer un mini A0 o no...Amb les presses no m'emporto els aliens, ni els tascons, ni l'ungleta i amb la patoseria hem van caient alguns dels claus imprescindivles si no portes lo altre. Resultat: El llarg on he patit més por de la meva vida, clavaba pitons que només entraven 1 o 2 cm tot i que feien bon soroll, i per puteria extrema tot més humit(cara nord)....a més a més clitxava llocs on hi podia ficar un alien, després hem trobo un pitó que no hi entrava el mosquetó al forat i hi havia un filferret romàntic(probablement de la 1asc) on am un tasconet hagués fet via. La posició i el cangueli no hem va permetre ni ficar un cordinet. Així que xapa i segueix. Arribo un moment on estic al límit de les forçes, el que m'espera si caic es probablement anar al costat de l'assegurador després d'una caiguda de 20 m. No m'interessa! Faig autoreflexió, parlo i continuo fins veure un buril que de fet hi vaig a parar perqué és la zona amb la relació humitat/dificultat més baixa. M'el miro faig un A0 sutilíssim per acabar afferant-me a una llastra que algun dia caurà i acabar pujant peus i respirant ja amb normalitat per fer la R en 2 espits en procés de oxidació on hi ha montada l'instal·lació del ràpel.
El Quim remunta i hem pregunta si he passat por...jajajaj. Ara rapelem i decidim baixar per la Badall Sur i no pels ràpels normals, ja que la roca està molt humida i hem de recuperar part del material que hem deixat abaix. 1er ràpel de 40 m fins la 2a R de la Badall Sur, per després enllaçar amb un ràpel de 55 m fins al terra.
Total 6:30 min en 120 m i dificultat(V+/A1) de diversió i patiment. Aquestes són les vies de Roques de Benet, i a qui no li agradin que no hi vagin!
Moraleja: Més val que et sobri que t'en falti!(aplicable al material, estat d'anim, grau d'escalada, dimensions del memebre viril,......)
Les altres fotografies

By Roger