Molló Puntaire 728 m
Dia 31 de desembre em toca guàrdia al Parc de Bombers, doncs, Ajo i Agua (A Joderse i AGUAntarse). Potser millor, m'he estalviat una bona ressaca. Plego de la feina i arribo a casa a les 8 del matí...Osti tu! I ara que foto tot lo dia sol a casa! Al cap d'una estona de feines de la llar i d'alguna cabòria decideixo que avui faré una excursió per les muntanyes de Vandellòs ja que a Móra esta tot emboirat i calculo que a l'Hospitalet a de fotre solet. Agafo el cotxe i efectivament a l'alçada del poble de Vandellòs ja puc veure el sol desitjat. A l'Hospitalet agafo el camí que porta a l'Ermita de Sant Roc i a l'alçada del barranc del Forat Negre aparco el cotxe sota mateix d'un lletrero excursionista on s'inicia la pujada pel PR al coll de la Portella. La Pujada no ho aparenta però és llarga i poc clara, sort que tot i que t'has d'anar fixant bé vaig trobant marques pintades fins que arribo al coll. Giro a la dreta i m'enfilo per la vessant nord en direcció el cim dels Avencs. Aquí hi han dos hemisferis: el sud, amb sol caloreta i vistes al mar blau i el nord, amb fred vent gèlid humitat i ambient gris. Vaig pujant canviant d'hemisferi sovint fins que arribo al cim dels Avencs 722m. Superant un parell de trams equipats amb cadenes amb compte, la roca està humida i lliscosa. Continuo per d'alt i passant per la Portella del Xato arribo al Molló Puntaire 728m. Punt més alt de l'indret. Tiro enrere a trobar el PR que baixa al Racó de l'Aiguaalcoll (sud). Tot baixant, a mitja alçada és divisa clarament l'Agulla de l'Aiguaalcoll per on hi ha una famosa via ferrada i darrera la cresta del Serrat dels Avencs on hi ha una altra via ferrada. La baixada passa de llarg de la cruïlla del sender que puja a la via ferrada fins una bassa d'extinció d'incendis. En aquest punt continuo per un camí ample apte per a vehicles; primer sense desnivell, més endavant per una empinada baixada, desprès per una dura rampa i per acabar baixa fins al barranc on tinc el cotxe aparcat.
Aquest recorregut passa entremig d'un paisatge de muntanya mediterrània caracteritzat per un relleu agrest on les brolles i garrigues termòfiles predominen en el vessant sud i les clapes d'alzines és situen en les obagues principals.
L'excursió m'ha costat 1h58' amb 765 metres de desnivell positiu a un ritme de kacorra (caminar-córrer rapidet) per un terreny complicat de trotar. Singletrack molt aconsellable.
Finalment, passo pel Parc de Bombers de L'Hospitalet on l'Ilercavó JotaBe lo Bernat i lo Marcos em conviden a dinar molt amablement. Un dia que prometia avorrit s'ha convertit en una jornada rodona. Alguna foto resenya
Bon any 2009
By Joan
3 comentaris:
Molt bé, Joan. Bona sortida. Al Extrem, l'amic Adrià escriurà la crònica de la sortida que hem fet avui divendres 2 de gener, amb el mestre Benavent, Xavi Alonso, Gonzalo, Adrià i jo. També ha estat una bona curtida. Algún dia a veure si podem fer alguna cosa tots junts. Salut i Feliç 2009. I que els Reis Mags us portin a tots els ilercavons el millor. Fins aviat.
Ei joan!!! es agradable veure que et mantens actiu i k no perdones una sortideta encara que sigui any nou(jo vaig fer 80km de carretera per anar a dinar amb la familia i el 31 la san silvestre de girona tot per´´lo cortiment´´ com dieu per aqui).Un dia ens has de convidar a fer una sortideta per aquestes terres, una ´´cakorra´´ o correr a tope o amb bici, ja saps; per aqui tambe ho toquem tot.
cuidat i fins aviat.
Bon any a tots els ilercavons.
Nova nomenclatura per als messssss...... KACORRA(caminar-córrer rapidet) a punteu es portara anguany jejeje
Publica un comentari a l'entrada