divendres, 5 de desembre de 2008

Llaveria singletrack


Foto de la selva de Llaveria al març 2007

Una vegada més, desprès de tantejar els col·legues, surto sol disposat a córrer en silenci pels boscos i singles de Llaveria i poder disfrutar de la màgia de l'indret.

Des del poble de Marça agafo la carretera TV-3001 direcció la Torre de Fontaubella. De seguida passat el km.2 em desvio per un camí a la dreta (lletrero excursionista). Aparco el cotxe just a la riera de Marçà.

El recorregut comença seguint un sender local (verd i blanc) per un camí mig perdut que s'enfila fins al coll del Calassos. Quan el camí s'acaba continuo pel sender que puja fins al coll entremig d'una vegetació tupida i humida. Al coll les marques segueixen a l'esquerra cap a la Cresta del Gall. Deixo les marques i continuo per un sender que va baixant suau per sota del allargat single de Llaveria fins al camí de la Caseta de la Vall i desprès al coll Prim cruïlla de camins. Aquí comença la pujada per sender més dura del recorregut en direcció Portell de la Punta. Les rampes de la segona mitat són brutals però estic disposat a no parar de córrer, és un repte; i com diu l'alpinista i escriptora Arantza L. Marugan “només LA VOLUNTAT és capaç de traspassar el límit de l'esgotament físic, no hi ha cap altra força capaç d'ignorar els missatges que des del cervell et diuen que et paris i descansis” Per fi arribo al Portell, se'm escapa un somriure de satisfacció. Faig el descens cap al barranc del Tortó a un ritme de recuperació, passat el barranc continuo corrent per un tram de camí malmès fins que a l'esquerra agafo el sender GR7 que em porta fins al bonic poble de Llaveria, 56'. Al poble continuo pel GR7 fins al barranc de la Cova on a l'esquerra surt un sender en direcció Lo Grau seguint marques verdes i més endavant marques blaves. És un terreny difícil de córrer i orientar-se tot i les marques entremig de garrigues mediterrànies maltractades pels incendis forestals. Amb les cames ben esgarrinxades arribes a Lo Grau i descendeixes pel pas equipat amb cadenes de Riucorb. La zona per on em trobo l'anomeno “la selva de Llaveria”, és un bosc d'alzines amb Marfull tota afasida de Lianes de tot tipus, aquest sender marcat amb verd és com un túnel de vegetació fins al Mas del Cosme (també marques grogues), cruïlla de senders. Al mas t'enfiles suau buscant les marques verdes/blanques per acabar fent un descens llarg passant pel anomenat Mal Pas fins al camí de l'inici del circuit tancant el bucle i amb pocs minuts acabes.

Temps corrent: 1h46'30'', desnivell+ 830 m. Molt recomanable al ritme que sigui.


By Joan.

4 comentaris:

joaquim ha dit...

Joan. M'agrada molt llegir les teves cròniques. I aquesta, que es prop de casa, i veig que puc patir-la, la faré aquest llarg cap de setmana. Ja et contaré. Salut, amic.

roger ha dit...

Mol be paio ets tot un il·lustre de la zona. La sabidura que tens es contagia i et tenim alguns com a referent!
M'has transportat en un paisatge on hi he tingut el plaer de correr i una ruta en concret que hem fa recordar en aquesta època sensacions de suor freda, humitat, olors, argilagues, punxades, esbufecs...
You'll never run alone!

jotabe ha dit...

noiii ja dinc ganes d acabar la feina aveure si acabo la feina aqesta stmana i podem fer algo estic d falta d carinyo dls kabalinssss

Kuanete ha dit...

Joaquim, gràcies pel teu comentari. Segur que disfrutaràs d'aquest recorregut per les entranyes de Llaveria...Ja ho contaràs.
Salut
Cobreti i Jotabe vigileu el vent de baiona...