divendres, 21 de novembre de 2008

Travessa del Anapurnes Bombers Lleida amb BTT,08


EEEiiiii nooiiiis!!!!!!!! com va tot?!
Nosaltres acabem d'arribar a Pokara que és la segona ciutat més important de Nepal, és una ciutat on podem observar unes de les millors vistes de l'Himalaia, i així o farem! des de alguna terrasseta de per aquí fotent-nos alguna birra i admirant el Machopuchare de vora 8000m i els Anapurnes que aquest fins i tot hi passen!
No se si vau estar al cas de que no vam poder fer la ruta Lasha Kathmandu. No pas per que no ens deixessin entrar si que ens deixaven però ens feien pagar vora uns 2000 dòlars per obtindre els permisos i ens feien anar amb un guia xino tot el dia darrera nostre per vigilar-nos i com podeu comprendre lo nostre era una expedició amb un pressupost 0 on havíem de ser autosuficients i com que no podíem assumir aquest cost vam decidir passar al plan B que ha set TRAVESSAR ELS ANAPURNES AMB BTT. A set una travessa espectacular! On hem pogut passar per la vora d'unes de les muntanyes mes altes del món!!! com es el cas dels Anapurnes, Manaslu, Daulaghiri...
La veritat a set una ruta complerta hi hagut dies de tota manera! lights, durs i superdurs!! fins i tot tres etapes hem tingut de llogar uns porters per que ens duguessin el material ja que tot el conjunt de bici mes alforges, tenda,... se'n anava cap als 35 kg, tot i contra la meva voluntat sent realistes no podíem afrontar una jornada de 7 hores amb la bici al coll amb un desnivell de mes de 1000 m i no a nivell del mar sinó a partir de 4000 m les coses canvien, i així ho vam fer.
Ha set una ruta en la que hem passat moments de totes maneres nomes començar les primeres etapes al Jordi Varela ja arrossegava una tendinitis de quan van estar el mes passat al treking de l'Everest i se'n ha ressentit molt però el tio ha fet tota la ruta com un "pepe" quan vam arribar a Manag uns dels pobles mes importants de la zona que vam trigar uns quatre dies i un fart de cargar la bici al coll i espenye-la i nan a "saco" vam tindre de parar per aklimatar-nos. El Carlos va arribar una mica tocadillo però el dia següent la sorpresa va ser el Xipi mas de lo mismo encara ara no sabem, ...era una mescla de gastroenteritis i mal d'alçada ja que Manang es troba a 3600 metres i i ja portàvem bastant desgast. Re, allí al final vam passar tres dies i un d'ells vam aprofitar per anar a fer una excursió que vam pujar un piquet d'allí a la vora del Ganapurna de 4700 metres la veritat era espectacular la vista que tenia al glaciar del Ganapurna que això ens va anar molt be per aclimatar-nos, un dia més i vam tirar cap d'alt al Torung pedi 4400 m que es al peu del coll del Torung la que és el coll més alt el qual havíem de superar de 5418 m, allí vam parar les tendes com fent una mena de "camp base" (imitant les gestes de grans alpinistes) i vam dormir allí; bueno, dormir alguns potser mes que altres i re, ensundemà de bon de mati a les 6h de la matinada vam començar a pujar el coll. Aquesta va ser una de les etapes de porters, ells pujaven les alforges i nosaltres ens vam lligar unes bagues a la bici i les pujàvem com una motxilla penjades a l'esquena, fins l'ultim tram que les vam muntar i les vam espènyer ja que era mes suau, fins que vam arribar al pas els últims 100 m a cavall de la bici TORUNG LA 5418 m cim de la nostra expedició!!! Vam fer les quatre fotos de rigor que ja les penjarem mes endavant menjar una mica que per set ens vam fotre una llonganissa seca que portàvem dins a les alforges que nois allò sabia a gloria!!! I re, sense encantar-nos per avall! Ens esperava 2000 m de desnivell tot trialera que llàstima de portar les alforges ( i de no tindre la Di-tec) però bueno, va ser espectacular i vam xalar a tope!!! desprès d'un munt de dies cargant la bici al coll i espenyent-la la veritat es que s'agraïa!! A partir d'allí la cosa és va suavitzar i ja va set tot ciclable, ens trobàvem a mitat de ruta i tot era cara avall, pintava be! L'únic que vam tindre de fer es esquivar els controls policials ja que nosaltres vam traure el permís d'entrada als Anapurnes per tants dies i com que vam estar tres dies mes parats per problemes de salut doncs ens passàvem i ja al entrar la bici al parc dels Anapurnes ens van fer pagar mes del doble del que val caminant i vam decidir de que els esquivaríem per no pagar la multa. Tots els controls des de la meitat fins al final els vam passar buscant rutes alternatives o de nit fins que acabem d'arribar a Poara final del trajecte. Ara estarem per aki uns dies descansant després uns diens a Katmandhu i cap a casa nois!!! No us descric el paisatge per que sinó no acabaríem mai i tal com diu la frase "mas vale una imagen que mil palabras" ja veureu les fotos i el vídeo!!
Salut a tots i records des de Nepal!!

by David Duaigues


4 comentaris:

koanito ha dit...

Contesta del 4 de novembre:

Osti David, com xales!! Que fariem sense plans B, sort del plan B. Feu moltes fotos per ensenyar als colegues tot fent unes birres. Estem en espera...
Cuideu-se i molta Salut.
A reveure

koanitor ha dit...

Quina alegria els teus comentaris. Intueixo que us va astupendo per les muntanyes més altes del mon.
Esteu fets un kavalinots... us imagino amb la bici lligada a l'esquena caminant tot el dia, això si que és curtiment.
Heu inventat una modalitat nova de fer trialeres, "bicialforging". jaja...
Venga tio!! continua xalant i fes força fotos.
Cuideu-se i molta salut
A reveure

PD quan arribis a Catalonia tingues pietat al correr o bicicletar amb nosaltres...Deus tenir l'Hematocrit pels nuvols...jeje...

roger ha dit...

visca el furtibisme!
Txeiks vaia experiencies, esperant que acabeu de gaudir de la vostra aventura i que a Catalunya ens ilustreu sobre tot aixó que no es pot descriure.
Salut a tots!

jotabe ha dit...

eeeiiii catalanssss quina enveja sana sou els millors anims i qan arriveu fem una festa. força i endavant visca LA TERRA LLIURE