No m'agrada explicar gaire al blog les meves sensacions a les curses, prefereixo explicau i compartiu directament amb la gent del meu entorn. Però faré una excepció i intentaré transmetre el sentiment contradictori que s'ha apoderat de mi. Per una banda la mentalitat ambiciosa que m'obliga a entrenar fort, disputar les curses anant al límit i buscar contínuament objectius sense descans, i per l'altra banda una mentalitat més relaxada que prefereix disfrutar de la muntanya i les curses compartint esbufecs i experiències amb tota la gent que he conegut amb la mateixa passió: la muntanya. La meva conclusió personal és que el més important és la gent amb que tinc el plaer de compartir "entrenaments" i curses i que queda més secundari l'ambició de fer-ho bé per la qual cosa a partir d'ara faré lo que he fet fins fa poc “fer lo que em demani el cos i el coco” i el que em demana es nonstop sense pensar amb el rendiment. Amb aquesta línia aquesta setmana he compartit a un ritme relaxat el recorregut de la cursa de Tivissa; un dia, amb lo Toni A i lo Kiko, i un altre dia amb lo Jotabe, lo Lluís i la Rut (fotos). Diumenge vaig compartir amb els amics de la UEC de Tortosa la etapa Cabacès-Móra amb BTT de la Voltaventura i ahir dimarts, vaig pujar skyrunning al Pic Peguera 2984 m., punt més a
lt del Parc Nacional Sant Maurici i Aigües tortes des de Sallente 1770 m. on vaig disfrutar de la pau d'una ascensió en solitari. Ni una ànima pels voltants en un dia assolellat i radiant. 4 Fotos
Foto Pic Peguera
Ah! per cert! M'he comprat una forquilla BTT Rock Shox SID Team 2009 blanca amb tubs de 32. Ara si que tinc una forquilla de competició... jejeje
7 comentaris:
Fes el que el cos et demani fer en cada moment, no hi ha res millor ni pitjor, el que et desitjo és salut per poder-ho fer!
Salutacions des d'Escòcia.
Amb la nova forquilla hauras rebaixat una mica el pes....fua ja ni et veurem en btt!
Per cert, de cara al 2009 jo hem replantejare la meva vida...i tindre molt temps lliure per mi i disfrutar d'ilercurtides...haviam si no nomes es queden amb proposits i puc arribar a prop de la teva alçada com a curtit!
Au salut i ens veiem a tivissa!
Salutacions des de la merdapòlis(BCN)
Facis el que facis, t'ho prenguis com t'ho prenguis, seguirás sent un referent i un exemple per tots els que em compartit moments inolvidables per la muntanya amb tu, al final crec que el que conta són els bons moments... a difrutar Joan!!!!
salutacions desde la merda de capital!! necessito ansumar l'olor de pi xeicsss!!!
Fins diumenge ilercavons
Salut McDesca
Roger, ja era hora que ho tinguessis clar. Que tremoli l'enemic! (és una expressió que no em tenim cap d'enemic)
Eduard, ens veiem diumenge
Salut
A reveure
Hola Joan!
Estic totalment d'acord amb la teva opinió. De vegades ens obsesionem amb algun repte, sense pensar amb les bons sensacions que sentim entrenant. Mirant el pulsometre o rellotge,sense apreciar els paratges que ens envolten. I sobretot els amics que ens companyen durant els entrenos! Porto molts anys en l'esport i les millors curses que recordo són les que he pogut fer disfrutant i sense mirar el crono! Anim Joan, em de continuar disfrutant encara que de vegades ens oblidem de fer-ho!
P.D: hey tiu m'hagues agradat venir amb tu al Peguera! Vinga ens veiem a Nuria. Agur!
Ei joan!!!! soc en labrador de girona.
veig que estas inscrit per nuria,jo vaig fer tard i 1 mes i 15 dies abants ja no hem van deixar inscriure.Un colega mirara de colarme pero fins divendres 17 no ho sabre si podre correr.be , si al final no ens veiem et desitjo que et vagi molt be,bueno segur que t'anira be ,ets un crack.
ah! mola la vostra web "ilercavons"molt guapa...
records desde sils-girona
salut.
Ostres Labrador quina alegria!
Això no potser!! un tio com tu que pot fer pòdium i està disputant el circuït no hauria de quedar-se sense plaça... Fot canya als de Ocisport
Animeu-se vatros a fer un blog així podrem comunicar-nos entre naltros.
Salut
A revuere
(que sigui a Queralbs que us dec varies rondes de birres)
Publica un comentari a l'entrada