dijous, 23 d’octubre de 2008

Climbike a Siurana


Últimament tenim molta activitat al blog (que no pari) i no m'ha donat temps a explicar-vos una jornada completa al “rovell de l'ou de l'escalada” a Siurana.

Doncs bé, lo dimecres dia 15 d'octubre pel matí sona el meu mòbil, és lo Toni.

-Què no vens a escalar a Siurana, estem al sector central.

-Porta la btt que desprès farem una volta amb uns col·legues.

-D'acord, ara vinc. Contesto jo.

Arribo al parking i una aproximació de 5 minuts des de la carretera per un sender empinat en guia fins al sector central, un indret preciós.

-Osti tu, quin munt de penya escalant. Penso jo.

Arribo i lo Toni em presenta al personal: a Carles i David Checa, Igor Astarloa, Susanna (gran atleta) i lo Fotògraf (un crac de l'escalada).

Vam passar un matí molt divertit amb bon humor escalant. No tinc ni idea de la dificultat i els noms de les vies. Lo mestre marca el ritme: assegure'm, ara tu, puja el peu,

-Baixem que no puuuuuc. Crido jo.

-Amunt, ja t'ho diré jo quan no puguis de veritat.

En un moment donat es posa a ploure i ens toca plega el material i anem a dinar tots algo lleugeret al càmping de Siurana. Lo que havia de ser una amanideta lleugera s'ha convertit en un àpat potent. Farts com a javalís ens vestim de biker i comencem la ruta cap al poble de la Febró. L'Aitor es passa l'estona fent virgueries amb la btt i els germans Checa baixant com a bèsties pels camins enfangats de la Febró dominant la tècnica del viratge a fondo. La Susanna, lo Toni i jo espectadors de luxe. Fins que vam trobar un tram amb molt fang i la ruta es va convertir en tota una aventura, hi havia tanta quantitat de fang que era impossible anar damunt la bici, ni costa avall. Per fi s'acaba el tram de fang, netegem les bicis al riu i continuem l'aventura ara de nit per camins foscos plens de pedres i sense frontal. Els personatges estan curtits perquè los punyeteros estan xalant una barbaritat baixant sense gaire visibilitat. A l'Aitor amb el fang se li ha trencat el canvi i va a pinyó fixe i lo Toni també, però com que es de nit no li podem posar un pinyó fixo i fa les pujades corrent i rient, increïblement ens ho estem passant molt bé en una situació que alguns es fotrien a plorar. Finalment arribem a Siurana, ...sort de la lluna plena.

En definitiva, gran dia rodejat de bona gent i molt divertida amb aventura inclosa. Segur que tornem a repetir.


by Joan


8 comentaris:

Anònim ha dit...

DEU ELS CRIA I ELLS S'AJUNTEN, VAJA COLLA DE CRACS.

roger ha dit...

ei koanitor...estas gastant el teu cupo d'escalada!
Haviam si tanimes a fer algo amb mi també algun dia..que sempre hem dones llargues!
PD:Osti Toni veig que ja domines la btt....vaia super elit que estas fet!Me trec el barret!
Felicitats també per la 3a posició al Trofeu Pam i Toc, potse si la gana no t'hagues superat en algun moment haguessis acabat més amunt del podi. De totes maneres impressionant el que has aconseguit en el teu primer any(i el futur dirà quants més)de corredor de muntanya!

Anònim ha dit...

Joaaaan, merci per lo de gran atleta...seguiré entrenant fort pq sigui cert! :-P
Com dius tu va ser un plaer aquesta jornada, i si, tots molt bona gent. Repetiría de nou amb molt de gust!!!...amb menys fang i mes llum, això si!:-)))
1abraçada desde Maians (al centre de Catalunya) i fins ben aviat desitjo.

susanna sáez

amelialuz@gmail.com
http://susannasaez.mifotoblog.com

Triatletes C.T.E. Terres de l'Ebre ha dit...

gracies a la lluna plena.....quantes vegades ens ha salvat aquesta lluna!

joan ja saps eh, quan t'ho acabes de pensar me dius qu'e vols vendre'm, el quadro casi segur que me'l agafo, d'acrord?i la forquilla si la vols vendre també!

l'he estat mirant per internet i està molt bé, més que suficient per al que jo vull.
quan sapigues algo de la orbea m'ho dius(si es que saps algo...)

he mirat també lo de la talla i... a veure la meva talla es la 21, tot i així en algunes webs o marques si fas 1'85 o 1'88 et recomanen una 19

jo crec que em pot anar bé, tu que creus?

vinga crack ens veiem

P.d: fes bondat i descansa que t'anirà be per al genoll!!

Anònim ha dit...

Eiiii Joan se m'oblidaba, la web de triatletes a la que pentanyo:
http://ilercavo.blogspot.com/2008_10_01_archive.html

saluT!!!!

susanna

Anònim ha dit...

aiiix que ja m'he colat jejejje
http://triatletesigualada.blogspot.com/

aaaaara

susanna sáez

http://palstrencats.blogspot.com/ ha dit...

Expedició de lujo! quina tropa tu.
A vore quan ens portes a fer aquestes vies ferrates que dius! a per cert aquesta setmana pinta xungo, però a veure si dijous podem fer algun tresmil aprop (Ballibierna...) vinga company ja parlarem! a per cert com tens el genoll? espero que bé.
Agur!

koanito ha dit...

Ei!! Susanna, quina alegria el teu comentari, gràcies per donar-li vida al nostre blog. He guardat la teva web a favorits per xafardejar les curtides que us foteu. Haver si el nostre contacte de Siurana torna de Nova York i ens organitza una altra aventura. Nosaltres fem molta muntanya, si estàs atenta de les nostres propostes t'hi pots o podeu apuntar...Salut fins aviat!!

Adrià, aquesta setmana et dic algo...

Juanma, voleu fer una ascensió en rigurós hivernal?