dimecres, 3 de setembre de 2008

Carros de Foc Sky runner


Regugi d'Amitges (guarda: lo Valentí)

El dissabte 30, el repte estava servit. Desprès d'un estiu de caminades, entrenaments i d'un previ reconeixement del circuit, vaig veure clar que el dia que afrontes la cursa aniria ultra lleuger(sense frontal, amb 2 pals, un tallavents, guants prims, 2 parells de mitjons, 2 gels, un cinturo amb 2 ampolles amb capacitat de 160ml i 2 barretes) amb 67km i 9200m de desnivell per davant, surto des de Amitges en sentit antihorari, disposat a mantenir un ritme fort però conservador.
Completo la Carros de foc en 12h 21 min 04s, sense arribar a ser un carretó de cendra, ni una brasa roent. La carrera ha estat tot un èxit...nomes dir que vaig sortir l'últim del refugi i vaig arribar el primer. Increïble!
Deixo enrere les valls; ja no giro el cap i tan sols les pròximes petjades estan en la meva ment. No vull saber que es el que he fet ni el que m'he deixat de fer per estar aquí en aquest moment, només anel.lo en gaudir d'aquest instant.
Menjo desnivell rere desnivell i nomes a falta de uns pocs collats, començo a pensar que me'n falten 2 per acabar, que desprès és costa avall, que ja s'acaba i el ritme és bo.
Penalitzo en algun moment, però no importa gaire. Somio en les 11h, no soc realista de l´esforç que això representa, només penso en trepitjar be i que res em faci mal.
Una espremuda mes i de repent em trobo encarant les ultimes rampes per pujar a Amitges.
M´agraden els carros. Perquè?
Es la cursa amb més personalitat pròpia que conec, ets tu i el teu mon, esforçant-te per ser i persistir en aquest moment, fent el millor que saps fer, posant un peu davant de l'altre, observant, escoltant aquesta maquina perfecte que es el teu cos, aquest que has ensinistrat per fer això i molt més.

Gracies als companys d'entrenaments per fer del patiment quelcom amè.
Ara, el formar part del top ten, el haver fet un bon registre, els crits d'ànims i aplaudiments rebuts, ja son un record més, un altre volàtil sentiment, que encara mes em ratifica sobre: el "res val la pena" per la gent que no esta viva...però aquest no es el nostre cas...seguim endavant digerint amb il·lusió. Les ultra trails enganxen com tot el que es fa amb il·lusió.

web Carros de foc

toni arbones

5 comentaris:

koanitou ha dit...

Impressionant! has conseguit mantenir lo ritme fins al final, em trec el barret, si senyor. Felicitats!
Els entrenaments i les curtides d'aquest estiu han donat fruit. Ara a continuar amb la mateixa il.lusió i a buscar nous reptes.
Molta salut i força per continuar
A reveure company

koanitou ha dit...

Per cert, ara entenc lo de Wilie the King, lo tio va batre el seu record i va fer lo millor temps d'aquest any. Es així?
Felicito també al Wilie lo rey del Parc

http://palstrencats.blogspot.com/ ha dit...

Molt bé Toni! em trec el barret!
He tingut la pell de gallina llegint la teva crònica, enhorabona crak!

roger ha dit...

ets un caparrut tio!..a la que set fica algo entre cella i cella no pares fins aconseguir-ho.
Ara que no pari el curtiment..i haviam quins r�cors ens il�lustres en temps propers...
com diu farnos "...ho aconseguirem, entrenant!"

ilercavons ha dit...

Ja es pot consultar el ranquing 2008 de la carros de foc.
Lo Toni 5è millor registre...
Felicitats