dilluns, 11 d’agost de 2008

Via Directa a l’estel de la Picossa

Primera ascenció: Pinyol i Jordi Vidal
Graduació: IV/ A1 (80 m) o IV+/A2 (70 m)
Orientació: Est
Aproximació a peu de via: De Sant Jeroni agafem el camí cap a les solanes. Allí agafem el sender que porta al peu de la cova de la Porca(5 min). La via comença tot just a l’esquerra de la cova, al costat d’un petit refugi de pedra.
La via: Comencem amb un llarg d’artificial completament equipat amb claus, espits i burins (Ae), i acabem montant reunió volada sobre 2 espits. El 2n llarg continua per una fisura molt ben marcada a l’esquerra de la R, i continua per una placa tot ben equipat amb claus. Ens trobem amb un petit desplom desprotegit (A1) que superem amb algun tascó gran i després sortim en lliure(IV) per un terreny ple de liquens secs fins la 2ª reunió de 3 espits en una petita bauma. D’allí la via continua per la dreta superant un desplom d’uns 4 m difícils de protegir (directe), o bé es flanqueja cap a l'esquerra fins buscar una canal molt herbosa que ens conduirà fins al coll entre la picossa i l’estel.
El descencs: Un cop al coll agafem el sender ben marcat vorejant l’estel fins trobar diverses interseccions de senders, que sempre triarem el de l’esquerra per tornar a peu de via; i després baixar fins al camí. (15 min)
La crònica: Amb referncies de Jordi Vidal, hem planto una tarde a les 18h a peu de via per probar sort en l’itinerari. Per mi, morenc de naixement i morenc de vida , la via representa una altra manera d’arribar al cim de la picossa on tantes vegades hi he estat. Així doncs té una certa importància aconseguir resoldre l’itinerari.
Monto reunió en una alzina ben arrelada a peu de via i fixo la corda amb el primer espit de la via per començar a pujar de forma segura. Tinc poc vagatje escalant en solitari i encara he de perfilar la tècnica. Pujaré fent nusos. Vai pujant pedalant fins a la reunió. Es fa tard i decideixo baixar rapelant i acabar la via un altre dia.
Torno el divendres al matí. A les 9 a peu de vía i començo a pujar amb el solet que apreta. Arribo a la R i fixo la corda. Rapelo per laltre cap i arribo a baix. Recullo la motxilla i torno a pujar amb l’ajut del shunt, el grigri i els pedals. Vai recollint totes les cintes.
A la R recullo la corda i la fico acuradament dins la motxila. La penjo i hem torno a assegurar de la corda. Hem dono corda i faig un vuit i el fixo a un dels 2 mosquetons que porto al arnés. Començo a pujar per l’esquerra pedalant, conservant bé les cintes ja que no en tinc prou. La via segueix fins a un petit resalt de roca ple de líquens que no està equipat. Hem plantejo forçar-lo en lliure, pero els líquens no m’inspiren confiança en l’adherència. Decideixo pujar en artificial. Poso 3 tascons en una fisura ampla i vaig pujant, hem paro a fer fotos dels tascons i de sobte l’ultim tascó s’arranca i caic 2 m fins que m’atura el següent tascó.
El cor està accelerat, veig un dels 2 tascons que hem queden a punt de saltar. Hem tranquilitzo, ja que és el millor que puc fer. Recoloco el tascó mal ficat i pujo pedalant. M’inclino cap a l’esquerra i surto en lliure fins al clau que hi ha ficat. D’aquí al final uns passets molt lògics pero amb roca delicada. La reunió està en una petita bauma. Son les 13.30 h i ja es tard. Hem miro el final pensant en una altra ocasió. 2 opcions. La primera un flanqueig a l’esquerra i pujar per una canal. La 2ª a l’esquerra pujar per la paret desplomada amb uns passos delicats possiblement d’A2 completament desprotegits. Al costat, un niu deshabitat on probablement hi habiten aguiles. Baixo rapelant i recullint el material, i en 2 llargs sóc a terra altre cop. Són les 14h i la via encara està per acabar. Un altre dia la provaré, o no. Seria una llàstima perdre de l’ecosistema una o varies aus que puguin nidificar per la zona. Així doncs la via queda en stand-by fins saber del cert quins son els costums d’aquestes aus morenques.
(Imatge del tascó abans de saltar)
By Roger

4 comentaris:

ilercavons ha dit...

Primer de tot, enhorabona per l'escalada en solitari a la Picossa i la variant oberta per tu. Molt be.
Per altra banda vistes les fotos del niu i les referències que hi han la cosa està clara. És lo niu d'una parella d'Àligues cuabarrades, tot un luxe que cal protegir i no molestar. Així doncs, resta prohibit escalar aquesta via i li comunicarem a l'autoritat competent per a que prengui mesures.
info a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/fauna_auctoctona/especies_protegides/aliga_cuabarrada.jsp

roger ha dit...

no he obert cap variant, simplement le ressenyat desde la optica fotogràfica!
Completament d'acord en el comunicat, la via s'ha de desequipar i s'ha de prohibir l'escalada per no molestar als veïns!
Visca el vol lliure!

Rosa UEC Tortosa ha dit...

Bones Roger,

el cap de setmana passat un grupet de la UEC Tortosa vam pujar a Tivissa a fer la marxa nocturna.

Em pensava que a lo millor us trobaria, a Ruth i a tu, però no!!! De Ruth fa molt que no sé res, i tu pel que veig ja et trobes recuperat i has tornat al món de l'escalada, me'n alegro. Però no creus que aixó que fas és un xic perillós??? pot ser podries tornar al món del trail, que també se't dóna molt bé!!

Que vagi bé l'estiu,

Ens veiem porai ;)

Anònim ha dit...

roger,l´escalada es aixi,t´has de anar curtin,de mica en mica pero a poguer ser sense ferse mal...vine algun dia mes cap aqui i no tindras que escalar en solitari ...