divendres, 20 de juny de 2008

Mas-Colomer (V+/A1)

El sector de les roques del Benet és d'orientacio nord, i és escalable de primavera a tardor. Una gran paret d'uns 200 m d'alçada amb un conglomerat típic de la zona, i potser en molts llocs de dubtosa solidesa, pero en general de molt bon tacte i que agrada palpejar-lo.
La via Mas-Colomer és la clàssica de les roques del Benet(Horta de Sant Joan). Una gran via de 240 m i una dificultat obligada de V+, i de molta continuïtat en la que els llargs d'artificial han perdut el seu encant més tenebrós degut als reequipament amb parabolts(segons els reequipadors substituint expansio per expansio). Totes les reunios estan equipades amb anelles per rapelar, i es clar que no és una via de compromís, i doncs comparant-la amb les ressenyes de les vies del voltant sembla la més obvia per iniciar-se al sector.
Ens vam plantar en Quim i jo(Roger) el diumenge de bon matí a Horta, vam parar al bar de la plaça major(el que hi ha les ressenyes) i vam pendre una coca-cola pensant que la via s'ens faria curta i en 2-3 horetes la liquidariem. Agafem el cami de la franqueta i ens desviem direcció les roques, on pujem la pista fins deixar el cotxe a 2 min del peu de via(es puja per la canal, o per un sender lateral).
El Quim s'equipa i el veig sense les escaletes, i li comento que millor serà portar-les. Comensem a pujar i ens plantem a peu de via sense la ressenya(per variar). Hem pactat que el quim assumeix els llargs d'artificial, i jo disfrutare forçant els V+. Son les 10 h. Intentem pujar els primers passos de III+(15 m) i començar a escalar assegurats desde una repisa ben amplia que hi ha. Aqui es on comencen els meus dubtes(no hem sento segur i li comento al Quim que jo no puc pujar amb la corda a l'esquena). M'assegura i començo a pujar per on abans m'havia jinyat, coloco un fisurer i hem planto a la repisa. Alli observo i no veig cap seguro, veig com continua la canal herbosa i veig una figuera al final amb un petit desplom que no m'inspira confiança(per alli va la via). Li comento al Quim, i ell hem diu que per la dreta hi ha un espit, vaig a buscar-lo i coloco un parell de friends per aproximar-mi. Tinc un pas de sostre típic de la zona(puja mans i coloca el peu on tens la ma), pero el fregament de la corda i els dubtosos seguros m'exposen a una possible caiguda al superar el sostre que no mínspiren gens de confiança, les pedres sem queden a les mans i en cau una que cau a mig metro del Quim damunt la corda . Hem començo a rallar i ja hem perdut molt temps(aixo passa per no portar ressenya). Torno enrere anant treient els friends(flanquejant) i hem situo a la repisa altre cop.
Li comento al Quim que no ho veig clar seguir, i que jo baixo. Accepta(quin remei) i hem diu que ha colocat un esparadrap on ha caigut la pedra, i que la talli al arribar a casa. Monto un rapel sobre un abre que hi ha a la canal i quan anava a baixar apareix una parella d'escaladors de barna. Ells hem comenten que la via va per la canal, i després es desvia cap a la dreta. Faig pujar el Quim i li dono la meva part d'escalador a la seva tutela, a partir d'aquell moment ell dirigeix completament la cordada(i no a mitjes com al principi). Continua per amunt per la canal fins al pas del desplom. Alli hi ha una figuera i un parabolt que jo no havia vist. El supera i cap amunt, cauen pedrolos fiiiuuuuu fiiiiiiuuuu que alguna cabra o cabron està tirant per la canal on puja la via Anglada-Cerdà(V/A2). Arriba a la reunio i seguim el protocol establert. A baix esperen els de barcelona i jo els hi comento si volen els deixem passar a la R(jo ja estava desmotivat). Ells no tenen clar si pujar radere nostre o no. Arribo a la R1 colocant-me el tros de corda inservible a la motxilla. Continuo jo fins la R2 flanquejant una passos de III, equipats en parabolts i algun pont de roca. Requpero el Quim. Veiem que els de radere van a pitjor ritme que naltros i continuem.

El Quim puja fàcil pel llarg de V+ equipat amb claus, parabolts, ponts de roca i algun arbust per assegurar. Arriba a la R3(petita repiseta per ficar els peus nomes). Hem toca a mi enfrentam am una fisura de 4 m que es supera fen un pas d'A1. Desisteixo, avui jo no tinc confiança ni esclant de 2n(escalant no havia tingut mai aquesta sensació, si en bicicleta i altres esports), el Quim xapa el parabolt surtin de la R3 i rapidament es fica els escalons, també li cedeixo la fifi. S'estira moltissim i coloca un friend mitjà en la fisura qu ja li permetrà xapar el següent parabolt. Surt de la fisura desplomada i comença la fisura vertical i disfutona, el paio hem comenta que esta super guapa( a mi amb lestat que estic me la pela!).Au doncs R4 i amunt!. La R està en un gran balcó amb sostre, on la via segueix la fisura que sén va cap a lésquerra.

Ara hem toca a mi i guanyo metres ja amb més confiança. Arribo a la R5 i ja començo a relaxar-me. Requpero al Quim, hem tira fotos i ens mirem la traca parabolera del 6e llarg(bolts cada mig metro). Li toca al Quim i tira cap amunt am el fifi. Arriba a una reunió penjada i hem comenta que sembla que d'alli ja es surti en lliure fins al final(s'equivoca). Jo he de pujar, i li comento que fixi la corda i anire pujant a base d'escaleta i shunt). L'invent no funciona i hem perdut molt temps. El sol comença a picar de valent. Necessitem encara moltde temps perque ell hem baixi amb la corda el fifi i les escaletes amb peldanyos(jo me les faig en cordino a saco i molt be no van!).
Al final arribo fins al Quim i hem comenta que ja està fins als ous de tot(segurament jo he contribuit molt), i com mes aviat arribessim dalt millor!. El supero i continuo am estreps i fifi perque passo de forçar un 6a desmotivat com estic i continuo amb A0 i tot el que convingui. Arribo a la R6(nostra R7), i encara no estem a dalt com hauriem d'estar. Li comento al Quim que la via segueix per la dreta i que hi haura molt fregament si continuo, i tampoc se si arribare amb la corda(retallada als 55 m degut a la caiguda de la pedra). El requpero i continua per amuunt. Un llarg molt bonic de V que superem els 2 amb A0 tot desmotivat i fins als ous d'estar penjats tantes hores, i amb els peus desfets de la pressió dels gats.
Per fi arribem a dalt al cap ni més ni menys que a les 16 h. Un desastre de dia i encara ens queda la baixada. Li comento que hem de pujar fins dalt el castell, pero rapidament ens adonem que es inviable perque s'ha de tornar a escalar. Veiem les fites que vorejen i les seguim. Arribem a una canal i decidim baixar-la(l'hem tornat a liar), la canal comensa a pillar verticalitat de cop i renunciem. Grimpem una mica i cap amunt a buscar una altra canal, un petit flanqueig expo de III i fem cap a la canal principal. Estem fins als ous i arribem al cotxe a les 16.40. El Quim hem comenta que ell no la repetirà, i jo en canvi si que ho vull fer! Vull repetir els llargs divertits en plenes condicions mentals i recordar-la com una via molt maca!
http://picasaweb.google.com/ilercavojoan/MasColomer150608
By Roger

3 comentaris:

koanitou ha dit...

Curtimeeeeeeeeeent!!!!
Bon entrenament de coco, al principi a les fotos fots mala cara però amb l'alçada torna l'alegria al teu rostre. Idem del Quim...
Ara el cervino i les Dolomites....
Salut i força de coco

jotabe L ha dit...

molt noisss entrenant a tope a aixi em curtiu a mi pero suauuuuu jejejejeje ja parlem per repetirla cobretiiiiii forestal salut i força al.......

eduard ha dit...

Roger, después dius de les meves llaaaaargues cròniques bandido.. però les teues deunidó paio!! ajaj
Fora conyes, vaya parell d'ous amb este curtiment!!! si senyors!

salut i a reveure