Feia dies que el Toni em proposava de fer un circuït potent per la Serra del Montsant. Finalment, dimecres 30 d’abril quedem a l’ermita de Sant Joan del Codolar de Cornudella, l’Albert Giné, enganyat i jo, ignorant, amb lo Toni per fer aquest recorregut integral.
Desprès de saludar i deixar-nos aconsellar per la monja de l’ermita comencem a córrer direcció Albarca per sender. El ritme és massa fort per a les meves aptituds poc maratonianes i el meu “coco” és comença a ratllar i els meus abductors a carrega’s al poc de començar. Arribem a Albarca, record, i encarem direcció les ermites de Ulldemolins per camí molt rodador. Continuem per la vora del riu Montsant per un terreny trenca cames a buscar el pantà de Margalef deixant enrere indrets espectaculars: congost de Fraguerau, la formació rocosa la Cadireta i l’aiguabarreig. El ritme marcat pel Toni continua constant i el meu “coco” i els meus abductors van a pitjor. Seguir-los és una qüestió d’orgull. Agafem a ma esquerra la llarga pujada del barranc de la Taverna que ens deixarà a d’alt de la Serra Major prop de La Cogulla. Pujant vaig bastant tocat però aguanto el ritme i per la Serra Major el Toni afluixa el ritme bastant. Ufff!! Que bé! Ara és l’Albert que marca el ritme i toca patir una altra vegada però no puc abandonar, lo més fàcil és acabar, arriscant-me a que la sobrecàrrega muscular és converteixi amb lesió. Arribem al Piló dels Senyalets 1109 m i començo a veure llum al final del túnel. Més endavant som testimonis del naixement in situ d'una cabra, una imatge bonica i tendra de mare i fill recent nascut. Iniciem el descens pel Grau del Montsant i acabo el recorregut sofrint, un o dos minuts darrera d’aquestos "lolos" de muntanya.
El recorregut transcorre per un entorn molt bonic i realment val la pena. Això si, has d'anar preparat, descansat (massa volum aquestos dies) i regulant lo ritme. Perquè avui no he disfrutat, avui he patit com mai en un entreno.
Han sortit 33 km 1275 metres de desnivell positiu amb 3 hores 25 minuts.
Conclusió personal: Cadascú és lo que entrena i no estic preparat per córrer circuïts llargs i corredors de més de 30 km.
Per acabar donar les gràcies al Toni Arbonès i al Albert Giné pel seu gran companyerisme. Córrer al costat d’aquesta gent és estimulant i gratificant.
Desprès de saludar i deixar-nos aconsellar per la monja de l’ermita comencem a córrer direcció Albarca per sender. El ritme és massa fort per a les meves aptituds poc maratonianes i el meu “coco” és comença a ratllar i els meus abductors a carrega’s al poc de començar. Arribem a Albarca, record, i encarem direcció les ermites de Ulldemolins per camí molt rodador. Continuem per la vora del riu Montsant per un terreny trenca cames a buscar el pantà de Margalef deixant enrere indrets espectaculars: congost de Fraguerau, la formació rocosa la Cadireta i l’aiguabarreig. El ritme marcat pel Toni continua constant i el meu “coco” i els meus abductors van a pitjor. Seguir-los és una qüestió d’orgull. Agafem a ma esquerra la llarga pujada del barranc de la Taverna que ens deixarà a d’alt de la Serra Major prop de La Cogulla. Pujant vaig bastant tocat però aguanto el ritme i per la Serra Major el Toni afluixa el ritme bastant. Ufff!! Que bé! Ara és l’Albert que marca el ritme i toca patir una altra vegada però no puc abandonar, lo més fàcil és acabar, arriscant-me a que la sobrecàrrega muscular és converteixi amb lesió. Arribem al Piló dels Senyalets 1109 m i començo a veure llum al final del túnel. Més endavant som testimonis del naixement in situ d'una cabra, una imatge bonica i tendra de mare i fill recent nascut. Iniciem el descens pel Grau del Montsant i acabo el recorregut sofrint, un o dos minuts darrera d’aquestos "lolos" de muntanya.
El recorregut transcorre per un entorn molt bonic i realment val la pena. Això si, has d'anar preparat, descansat (massa volum aquestos dies) i regulant lo ritme. Perquè avui no he disfrutat, avui he patit com mai en un entreno.
Han sortit 33 km 1275 metres de desnivell positiu amb 3 hores 25 minuts.
Conclusió personal: Cadascú és lo que entrena i no estic preparat per córrer circuïts llargs i corredors de més de 30 km.
Per acabar donar les gràcies al Toni Arbonès i al Albert Giné pel seu gran companyerisme. Córrer al costat d’aquesta gent és estimulant i gratificant.
Salut
A reveure
FOTOS
by Joan "avui sóc un any més gran"
by Joan "avui sóc un any més gran"
6 comentaris:
potse ets un any mes gran, pero lesperit i les ganes son dun cada cop es més jove.Felicitats Joan!
Vaia entrenament s'hau marcat,pfffffff s'hem posa la pell de gallina de lo dur que ha de ser el recorregut. Apte doncs nomes per a curtits entrenats i descansats. salut als 3
PD: Ojo al ritme k n es paren ni per fer fotos. Com devien saltar xispes(am mol bon rollo) dorgull entre els 3 a ver ki flakejava en algun momen!
Admirable curtida!
Felicitats per la gran curtida, deu ni do! Ostia Joan, amb aquesta crònica es veu el gran esperit de lluita, i més amb els dos màquines que portaves al costat. Me cagon els abductors...jeje. Dos dies de repòs i recuperats.
Somiaré amb la curtida que us heu pegat!jeje
Quin entreno més xulo. Osti, tu, si no fós gran, diria allò de que quan sigui gran vull ser com tu, però ja he fet tard. Gràcies per fer-nos participar en aquests recorreguts, í ja només amb la seva lectura, ens donem compte de lo durillos que són. Salut i fins la pròxima.
Quin engañ!!! em truca juan per si volia anar a fer una sortideta i tirar unes fotos i vaya tela!!!
tot comensa a l'ermita quan arranquem, el ritme que portavem era mitg de competició, i el toni arbones nomes mirava el rellotge jo em quedo mirant a joan i penso: on m'has portat? si a part li sumes la distancia que la monja ens va dir al final no van sortir 33km a mi no em sortia cap numero, però un cop al barco hi ha que remar i mai deixar que s'esfonci s'hem va fer durissim però no sols a mi al protagoniste de la sortida va arribar blanc com la paret i tort de collons!
Un altra volta abans em paseu el perfil, el track, el lloc, i la compañia.
Un plaer poder esplicar-ho ara ahir no vaig poder sortir ni en bici.
Ja tenim dos versions. Fa falta una tercera versió. Anims! toni
Publica un comentari a l'entrada